Expressió oral A per a intèrprets (català)
Codi: 101454 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montserrat Vila Santasusana
- Correu electrònic:
- montserrat.vila@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Comprendre i produir textos orals en llengua catalana, d'una certa complexitat, de temes generals d’una gamma àmplia d’àmbits i de registres.
Objectius
La funció de l'assignatura és desenvolupar la competència oral de l'alumne en llengua catalana i capacitar-lo per produir discursos orals, ben estructurats i amb una expressió correcta, a fi de preparar-lo per a la mediació i la interpretació. En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
-Comprendre gèneres discursius orals i escrits de diferents graus de complexitat.
-Produir discursos orals sobre temes generals d'àmbits social i acadèmic.
Competències
- Comprendre textos orals en un idioma estranger per poder interpretar.
- Produir textos orals en un idioma estranger per poder interpretar.
- Treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics, textuals i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits.
- Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística.
- Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
- Treballar en equip: Treballar en equip.
Continguts
- Aplicació del coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals i retòrics per produir textos orals amb correcció lingüística.
- Aplicació d'estratègies per comprendre la intenció comunicativa de textos orals de diversos àmbits.
- Aplicació d'estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Producció de textos orals de diversos àmbits adequats al context, amb finalitats comunicatives específiques i amb correcció lingüística.
Metodologia
Aquesta assignatura consta de 3 ECTS, que corresponen a 75 h de dedicació de l'estudiant. D'aquest total, el 24% correspon a activitats dirigides a l'aula; el 10% a activitats supervisades, i el 60% a activitats autònomes. El 6% restant són activitats d'avaluació a l'aula.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals | 3 | 0,12 | 1, 2 |
| Activitats d'autocorrecció dels textos orals produïts | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Activitats de producció de textos orals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de les proves d'avaluació | 7 | 0,28 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació dels exercicis de classe. Lectures | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals. | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2 |
| Proves d'autocorrecció dels textos orals produïts. | 20% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Proves de producció de textos orals. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 30% de la nota final. | 60% (2 proves) | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Bibliografia
BIBILONI, G. Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3 i 4, 1997.
CASAS, M. CASTELLÀ, J.M. VILÀ, M. Els secrets de parlar en públic. Barcelona, EUMO, 2016
CASAS, M. CASTELLÀ, J.M. VILÀ, M. L'oratòria a l'abast de tothom. Barcelona, EUMO, 2020
CASTELLANOS, J.A. «L'ortoèpia segons Fabra». A: Els Marges (1990), núm. 42, p. 83-91.
CASTELLANOS, J.A. Manual de pronunciació. Criteris i exercicis d’elocució. Vic: Eumo, 2004.
CATALUNYA RÀDIO. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Catalunya Ràdio, 1992 [inèdit].
COROMINES, J. «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació». A: Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, p. 94-105.
CUENCA, M. J.; PÉREZ SALDANYA, M. Guia d’usos lingüístics 1. Aspectes gramaticals. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (I. Fonètica). Barcelona: IEC, 1990.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (II. Morfologia). Barcelona: IEC, 1992.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC, 1999.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. II Seminari de Correcció de Textos. La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació. Barcelona: IEC, 2003.
MARTÍ, J.; MESTRES, J. M. [editors] L’oralitat i els mitjans de comunicació. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003.
OLIVA, S. (2006). Tractat d’elocució. Barcelona: Empúries.
PALOMA, D.; RICO, A. Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62; Proa, 2008.
PALOMA, D.; MAS, J. À.; MONTSERRAT, M. Diccionari de dubtes del català oral. http://www.lecturanda.cat, 2011.
PRADILLA, M. À. La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? A: Revista de Llengua i Dret (2011), núm. 56, p. 115-141.
SOLÀ, J.; LLORET, M. R.; MASCARÓ, J.; PÉREZSALDANYA, M. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. Volum 1: Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia. Barcelona: Empúries.
SOLÀ, J. Plantem cara. Barcelona: La Magrana, 2009.
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997.
VALLVERDÚ, F. El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62, 2000.
VILÀ, M. El discurso oral formal. Barcelona: Graó, 2005
VILÀ, M. CASTELLÀ, J. M. Ensenyar la competència oral a classe. Aprendre a parlar en públic. Barcelona: Graó, 2014
Programari
No s'utilitza programari específic