Llengua castellana per a traductors i intèrprets 2
Codi: 101427 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Yolanda Rodríguez Sellés
- Correu electrònic:
- yolanda.rodriguez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Yolanda Rodríguez Sellés
- Maria Ohannesian Saboundjian
- Cristina Ortiz Rodríguez
Prerequisits
L’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.
- Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurats i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
- Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.
Objectius
La funció de l'assignatura és completar la competència gramatical de l’alumne en llengua A i capacitar-lo per a produir textos especialitzats senzills i per a comprendre textos amb problemes de variació lingüística a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements gramaticals avançats per a traduir i interpretar.
- Produir textos especialitzats senzills de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurats i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
- Comprendre textos complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
Competències
- Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits complexos de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) i amb problemes de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
- Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa, adequats al context i amb correcció lingüística.
Continguts
1. Llengua escrita i variació. Unitat i varietat en la llengua. Variació, adequació textual i correcció gramatical.
2. L'estructura de el text. Condicions de bona formació de el text. Macroestructura i superestructura. Tipologia textual.
3. El discurs escrit (I): exposició i argumentació. Propietats formals dels textos expositius i argumentatius.
4. El discurs escrit (II): descripció i narració. Propietats formals dels textos descriptius i narratius.
Metodologia
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:
• Un 30% d’activitats dirigides
Aquestes activitats dirigides han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial d’un professor.
• Un 15% d’activitats supervisades
S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor. Es tracta d’activitats que ajuden a la preparació i revisió de les tasques que realitzen els estudiants al llarg del curs.
• Un 50% d’activitats autònomes
En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.
• Un 5% d’activitats d’avaluació
El professor avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'activitats puntuades obligatòries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 12 | 0,48 | 1 |
| Realització d'activitats de comprensió lectora | 12 | 0,48 | 1, 2, 5 |
| Realització d'activitats de producció escrita | 12 | 0,48 | 1, 3, 4, 6 |
| Resolució d'exercicis | 9 | 0,36 | 1 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Supervisió i revisió d'activitats escrites | 16 | 0,64 | 1, 3, 4, 6 |
| Supervisió i revisió d'exercicis | 6,5 | 0,26 | 1 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Ampliació de coneixements . | 11,75 | 0,47 | 1, 2, 5 |
| Cerca de documentació | 17,25 | 0,69 | 1 |
| Preparació d'activitats de comprensió lectora | 14,25 | 0,57 | 1, 2, 5 |
| Preparació d'activitats de producció escrita | 17,25 | 0,69 | 1, 3, 4, 6 |
| Preparació d'exercicis | 14,5 | 0,58 | 1 |
Avaluació
1. Avaluació continuada
Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant les següents activitats d’avaluació i obtenint una nota final igual o superior a 5.
1. Activitat d'avaluació de producció escrita (I).
2. Activitat d'avaluació de producció escrita (II).
3. Activitat d'avaluació d'anàlisi de textos.
El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’elles i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.
A més, s’hauran de lliurar en la data prevista totes les activitats no avaluables que el docent consideri oportú. Aquests exercicis, malgrat no formar part de l'avaluació sumativa del curs, raó per la qual no tenen assignat un tant per cent de la nota final, es prendran en consideració en el procés d'avaluació de l'assignatura. Amb ells es pretén valorar la progressió demostrada respecte dels coneixements i les aptituds que l’assignatura comporta.
En la correcció de les activitats es tindrà en compte que s’hagi obtingut un grau d’assoliment suficient de les competències segons els resultats d’aprenentatge esperats, que s’estableixen en la Guia Docent. Per superar l'assignatura es considera imprescindible el domini de la normativa; per tant, a l'hora d'avaluar les activitats abans esmentades, es penalitzaran els errors ortogràfics, l'ús incorrecte dels signes de puntuació, els errors lèxics i els errors morfosintàctics segons les indicacionssegüents:
errors |
punts descomptats |
|
errors |
punts descomptats |
|
1 |
0,5 |
|
4 |
2,75 |
|
2 |
1 |
|
5 |
4 |
|
3 |
1,75 |
|
6 |
suspens automàtic i no se segueix llegint l'exercici |
1.a Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’alumnat.
1.b Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) omés de laqualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. Si se supera la prova de recuperació, la nota final de curs és 5, independentment de les notes obtingudes abans.1.c Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que s’hagin aportat equivalguin com a màxim al 25% de la qualificació total de l’assignatura.
1.c Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
2. Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en elstermes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància. L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat. El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport). Activitats d’avaluació única L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació de dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
| Activitats d' avaluació única | Pes |
| Activitat d'avaluació d'anàlisi de textos. | 20% |
| Activitat d’avaluació de producció escrita (I) | 40% |
| Activitat d’avaluació de producció escrita (II) | 40% |
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat d'avaluació d'anàlisi de textos. | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5 |
| Activitat d'avaluació de producció escrita (I). | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Activitat d'avaluació de producció escrita (II). | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Cassany, Daniel (1995). La cocina de la escritura, Barcelona, Anagrama.
Es tracta d'un manual de redacció en el qual l'autor aprofundeix en els rudiments de l'escriptura, vàlids per a tot tipus de textos. Aquesta obra parla de les estratègies per buscar, ordenar i desenvolupar idees; de l'estructura del text, així com dels trucs de què disposem per il·luminar al lector.
Sánchez Lobato, Jesús (coord.) (2006). Saber escribir, Madrid, Aguilar.
Es tracta d'una obra de referència imprescindible per a tot aquell que pretengui consolidar l'ús de la llengua escrita; ja que, com es diu a la contraportada d'aquest treball, "Saber escriure neix amb la intenció d'ajudar a redactar; d'ampliar els procediments de generació i precisió d'idees; de seleccionar els elements d'unió adequats; de relacionar el tema amb l'expressió, el registre i l'estil elegits, i d'aprendre a aplicar les tècniques de revisió i correcció en qualsevol text ".
Bibliografia complementària
- ADAM, Jean Michel - LORDA, Clara Ubaldina (1999). Lingüística de los textos narrativos, Barcelona: Ariel.
- BASSOLS, Margarida – TORRENT, Anna Maria (1997). Modelos textuales. Teoría y práctica, Barcelona: Octaedro.
- BUSTOS GISBERT, José Manuel (1996). La construcción de textos en español, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, Manuales Universitarios, 62.
- CALSAMIGLIA BLANCAFORT, Helena - TUSÓN VALLS, Amparo (1999).Las cosas del decir.Manual de análisis del discurso, Barcelona: Ariel.
- CASADO VELARDE, Manuel (1993). Introducción a la gramática del texto del español, Madrid: Arco/Libros.
- FUENTES RODRÍGUEZ, Catalina – ALCIADE LARA, Esperanza R. (2002). Mecanismos lingüísticos de la persuasión, Madrid: Arco/Libros.
- FUENTES RODRÍGUEZ, Catalina (1996). Aproximación a la estructura del texto, Málaga: Librería Ágora.
Programari
No es fa servir.