Llengua catalana per a traductors i intèrprets 2
Codi: 101426 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Solà Pujols
- Correu electrònic:
- jaume.sola@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jaume Solà Pujols
- Cristina Real Puigdollers
Prerequisits
L’estudiant ha de ser capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.
- Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
- Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.
Objectius
La funció de l’assignatura és completar la competència gramatical de l’alumne en llengua A i capacitar-lo per a produir textos especialitzats senzills i per a comprendre textos amb problemes de variació lingüística a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements gramaticals avançats per a traduir i interpretar.
- Produir textos especialitzats senzills de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
- Comprendre textos complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
Competències
- Aplicar coneixements culturals per poder traduir.
- Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits complexos de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) i amb problemes de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
- Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir textos escrits no especialitzats amb problemes de variació lingüística i de referents culturals, de diferents àmbits i amb diferents funcions.
- Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir: Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per a la comprensió de textos escrits complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
- Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa, adequats al context i amb correcció lingüística.
Continguts
- Aprofundiment en els coneixements morfosintàctics i lèxics per a traduir i interpretar.
- Introducció al coneixement dels problemes de variació lingüística i estilístics per a traduir i interpretar.
- Aprofundiment en les estratègies i tècniques per a la producció de textos especialitzats senzills de tipologia diversa.
- Aprofundiment en les estratègies i tècniques per a la comprensió de textos complexos de tipologia diversa.
Metodologia
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:
• Un 30% d’activitats dirigides. Aquestes activitats dirigides corresponen a les hores d’aula:
- Presentació de temes gramaticals i textuals
- Exercicis de reforç sobre els temes
- Indicacions dels treballs autònoms que cal realitzar
• Un 15% d’activitats supervisades. S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor.
- Exercicis de producció de textos de diverses tipologies
- Treball de camp sobre problemes gramaticals
• Un 50% d’activitats autònomes. En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.
- Seguiment i preparació de classes
- Preparació d’exercicis
- Preparació de la prova escrita
- Cerca de documentació
- Ampliació de coneixements
• Un 5% d’activitats d’avaluació
- Proves escrites
- Control de l'avaluació de les activitats avaluades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral participativa | 23 | 0,92 | 1 |
| Indicacions, control i valoració de les activitats supervisades | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 7 |
| Realització i comentari d’exercicis de problemes gramaticals | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 5, 7 |
| Realització i comentari d'exercicis de tècniques d'escriptura | 6 | 0,24 | 1, 3, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Redaccions i treball de text | 17 | 0,68 | 1, 3, 6, 8 |
| Treball de camp | 10,5 | 0,42 | 2, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Ampliació de coneixements | 5 | 0,2 | 6 |
| Cerca de documentació | 5 | 0,2 | 6 |
| Estudi per al seguiment de les classes | 25 | 1 | 1, 3, 6, 8 |
| Preparació de la prova escrita | 25 | 1 | 1, 2, 5, 6, 7 |
Avaluació
AVALUACIÓ CONTINUADA
És la manera d'avaluació habitual, que consisteix en una sèrie de proves (en aquesta assignatura 5), que es distribueixen al llarg del curs. Les proves poden tenir continguts diversos: comprensió, correcció i redacció.
Les activitats d’avaluació que es lliurin més enllà de la data fixada no seran acceptades.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació d’activitats suspeses qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluaciófinal equivalent al 100% de la qualificació.
Si un estudiant ha realitzat més del 25% del valor total de les activitats d'avaluació, però menys del 66,6%, té dret a avaluació, però no a recuperació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un estatus de no avaluable a l'alumne que hagi realitzat 25% o menys del calor toal deles activitats d'avaluació.
Irregularitats en les activitats d'avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixinirregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
AVALUACIÓ ÚNICA
Condicions per a accedir a l'avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluacióde la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància. L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat. El dia de l’avaluació única elprofessorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
L’avaluació ha d'incloure un mínim de tres activitats d’avaluació de dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
En aquesta assignatura, l'avaluació única constarà de tres parts
- un examen de gramàtica (40%)
- un examen sobre problemes de llengua (30%)
- un treball de text (30%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1 redacció i 1 treball de text | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
| Prova escrita final | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treball de documentació | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Dividim la bibliografia en els següents apartats:
a) Descripció i teoria gramatical:
Solà, Joan (coord.) (2008) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries [1a ed.: 2002].
Bosque, Ignacio (1989) Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis.
Hernanz, M. Lluïsa; Brucart, José M. (1987) La sintaxis. (1) Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.
Ramos, Joan Rafael (1990) Introducció a la sintaxi. Anàlisi categorial i funcional de l'oració simple. València: Tàndem Edicions.
b) Descripció i normativa prècia
Fabra, Pompeu (1918) Gramàtica catalana. Barcelona: Aqua: 1981.
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf
Ferrater, Gabriel (1981) Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema.
Solà, Joan. (1972) Estudis de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan. (1987) Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan. (1994) Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
c) Gramàtica normativa
Institut d'Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Resum d’innovacions:
https://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/dossier_premsa_Gramatica.pdf
Badia i Margarit, Antoni M. (1962) Gramàtica catalana. Madrid: Gredos.
Badia i Margarit, Antoni M. (1994) Gramática de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica. Enciclopèdia Catalana.
Badia, Jordi; Brugarolas, Núria; Torné, Rafel; Fargas, Xavier (1997) El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou Edicions.
Costa, Joan; Nogué, Neus (coord.) (2006) Curs de correcció de textos orals i escrits: Pràctiques autocorrectives. 3a ed. rev. [1a ed. 1998]. Vic: Eumo, Universitat de Vic.
Fabra, Pompeu (1956) Gramàtica catalana.Barcelona: Teide.
http://ocpf.iec.cat/obres/34gramatica56.pdf
Mas, Marta; Vilagrasa, Albert (2012) Gramàtica catalana de la A a la Z. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mestres, J. M. et al. (2007) Manual d'estil de la redacció i l'edició de textos. 3a ed. act. i ampl. [1a ed. 1995]. Vic/Barcelona: EUMO/UB/UPF/Ass. Rosa Sensat.
Ruaix, Joan (2000) Català complet / 2: Morfologia i sintaxi. Reimpr. corregida [1a ed. 1998]. Moià: J. Ruaix.
Programari
CV, projeccions.