Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No s’estableixen prerequisits per cursar l’assignatura però és recomanable haver realitzat el primer curs acadèmic del Grau en Antropologia Social i Cultural o alguna assignatura d’Introducció a l’Antropologia Social i Cultural.
CONTEXTUALITZACIÓ
Assignatura de Segon curs que aprofundeix en el desenvolupament de la teoria antropològica i l’anàlisi de la diversitat cultural en l’àmbit del parentiu i l’organització social i que correspon a la matèria principal ‘Camps clàssics de l’Antropologia’.
Aquesta assignatura es centra en l’anàlisi de l'estudi de les relacions de parentiu des de la perspectiva antropològica així com en la presentació de les eines bàsiques, tant terminològiques, com metodològiques i teòriques per entendre el parentiu com una construcció cultural. L’estudi transcultural de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu és un altre dels focus de l’assignatura, vinculant-ho amb els canvis que s'hi han produït i les organitzacions socials que les han creat.
OBJECTIUS FORMATIUS
- L'alumnat ha de ser capaç d'entendre i analitzar la terminologia bàsica de les relacions de parentiu en qualsevol context sociocultural.
- L'alumnat ha de ser capaç de reconèixer les interpretacions ideològiques que emmarquen el parentiu en la seva diversitat.
- L'alumnat ha de ser capaç d'interpretar i comparar el significat de la diversitat que existeix en l'àmbit del parentiu en qualsevol tipus de societat.
INTRODUCCIÓ. El parentiu com a construcció cultural i com a domini teòric Tema 1- El parentiu com a construcció cultural. Tema 2- La construcció disciplinar de l’Antropologia del Parentiu. PRIMERA PART. Els grups de parents i la regulació de la procreació. Tema 3 - El control de la sexualitat i la construcció cultural de la descendència. Tema 4 – Filiació i Parentiu. Tema 5 – Exogàmia, matrimoni i Parentiu. SEGONA PART. Unitats familiars i xarxa de parents Tema 6 - La unitat domèstica i familiar en les societats tradicionals. Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa. TERCERA PART. Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu Tema 8 – Parentiu, gènere i activitats econòmiques. Tema 9 – Parentiu, gènere i organització social. |
ACTIVITAS FORMATIVES 1 - Classes teòriques i pràctiques dirigides
2 - Lectura de textos i discussió en equip
3 - Anàlisis de productes audiovisuals de contingut etnogràfic
4 - Redacció i presentació de treballs. Treball en equip
5 - Estudi individual
6 - Avaluació
|
METODOLOGIA DOCENT 1.1 - Classes magistrals amb suport de TIC 1.2 - Debats en el grup classe
2.1 - Lectura comprensiva i discussió de textos
3.1 - Visionat i discussió de documentals etnogràfics
4.1 - Recensions i assaigs bibliogràfics a partir d’una guia per a la seva realització 4.2 - Redacció d’un treball en grup a partir d’una guia per a la seva realització Aplicació de conceptes teòrics a l’anàlisi de situacions etnogràfiques
5.1 - Realització de esquemes, mapes conceptuals i resums
6.1 - Prova escrita |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició classe magistral | 40 | 1,6 | 4, 7, 8, 12, 17, 18 |
Prova escrita | 2 | 0,08 | 8, 17, 18 |
Tutories preparació treball escrit | 8 | 0,32 | 4, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Debats grup classe | 10 | 0,4 | 11, 16 |
Treballs individuals o en equip | 15 | 0,6 | 4, 5, 18 |
Visionat i discussió documentals | 5 | 0,2 | 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi Personal | 15 | 0,6 | 7, 8, 12, 14, 17 |
Lectures textos | 15 | 0,6 | 4, 5, 8, 11, 14 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Mòdul treballs
30% Treball final (en grup). Reflexió i proposta definició del concepte ‘família’ a partir de l’anàlisi d’una unitat domèstica familiar.
20% Fitxes de lectures dossier (entrega comentari pregunta plantejada). Activitat que es pot realitzar en grup
Mòdul Participació
10% Participació i entrega d’un breu comentari a partir de qüestions plantejades en guió respecte el material audiovisual presentat.
Mòdul proves escrites
40% Prova escrita sobre conceptes bàsics.
Les activitats d'aprenentatge seqüenciades al llarg del curs així com el calendari d'activitats avaluables es presentaran el primer dia de classe i estaran al Campus Virtual de l'assignatura per tal que els/les estudiants hi tinguin accés.
Es considera NO AVALUABLE quan l'alumne NO presenta el treball final ni la prova escrita sobre conceptes bàsics, sense justificació, en les dates fixades (70% de l'avaluació).
Per tal de SUPERAR l'assignatura cal aprovar, com a mínim amb un 5, cadascuna de les dues següents activitats d'avaluació: examen i treball final - 70%
Procediment de REVISIÓ de les qualificacions: En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
RECUPERACIÓ: Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
En cas que el/la estudiant realitzi qualsevol irregularitat (PLAGI, ús no autoritzat de IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA
30% Lectures dossier. Breu escrit responent a la pregunta que es planteja prèviament per a cada article i valoració crítica del text. Extensió aprox. 2-4 pàgs.
20% Visionat vídeos i entrega d’un breu comentari respecte els vídeos a partir de qüestions plantejades en un guió que es repartirà prèviament.
50% Prova escrita sobre conceptes bàsics treballats al llarg del curs.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha de lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA)
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Fitxes de lectures dossier | 20% | 20 | 0,8 | 5, 9, 12, 14, 16, 18, 21 |
Participació en les discussions visionat de documentals i entrega comentari | 10% | 6 | 0,24 | 2, 3, 4, 5, 7, 11, 13, 19, 20 |
Prova escrita sobre conceptes bàsics | 40% | 12 | 0,48 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Treball final (en grup). Reflexió, anàlisis i proposta definició del concepte família | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 7, 12, 17, 18 |
Fernández Rasines, P., & Bogino Larrambebere, M. (2012). Nuevas parentalidades en contextos cambiantes: proyecto de investigación.
BIBLIOGRAFIA. LECTURES OBLIGATÒRIES. Dossier 'Lectures del curs' (accessible al Campus Virtual)
Tema 3- El control de la sexualitat i la construcción cultural de la descendencia
MALINOWSKI, Bronislaw (1982 [1920]). "El padre en la psicología primitiva" a Estudios de Psicología Primitiva. Buenos Aires: Ediciones Paidós.
Tema 4 - Filiació i Parentiu
SAN ROMÁN, Teresa; GONZÁLEZ Aurora; GRAU, Jordi (2003) ‘Los grupos de filiación’ a Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d’Antropologia Cultural, núm. 23, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Pp. 75-96
Tema 5 - Exogàmia, matrimoni i Parentiu.
GOODY, Jack (2007[1969]). “Herencia, propiedad y matrimonio en África y Eurasia” a Parkin, R. y Stone, L. Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Universitaria. Ramón Areces. Pp. 211-224
Tema 6 - La unitatdomèstica en les societats tradicionals
LÉVI-STRAUSS, Claude (1984). “La Familia” a Lévi-Strauss, Cl.; Spiro, M. y Gough, K. Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia. Barcelona: Anagrama. 4ª ed.
Pp. 7-49
Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa.
ROIGÉ, Xavier (1996). “De la familia troncal a las nuevas familias. Continuidades y cambios en la familia catalana”, a Roigé, X. (Ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària. Pp: 9-23.
Temes 8 -9 - Gènere, Economia i Organització Social en l’àmbit del Parentiu
MOORE, Henrieta (1991). “Parentesco, trabajo y hogar: comprenderla labor de la mujer” a Antropología yfeminismo. Madrid: Cátedra. Pp. 59-95
BIBLIOGRAFIA. Lectures Complementàries
GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, Aurora; SAN ROMÁN, Teresa; GRAU REBOLLO, Jordi (2003). Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d’Antropologia Cultural. UAB. Núm. 23
ZONABEND, Françoise (1988). “Una visión Etnológica del parentesco y la familia” a Historia de la Familia. Vol. 1 Mundos Lejanos, mundos antiguos. Alianza Editorial.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
AIXELÁ, Yolanda 2000, Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barcelona: Edicions Bellaterra. Colección Alborán.
BARRERA, Andrés 1990, Clase, herencia y familia en la Cataluña rural. Alianza Universidad. Ed. Alianza. Madrid.
BEATTIE, J.H.M. 1972, Otras Culturas. México: F.C.E.
BESTARD, Joan 1998, Parentesco y modernidad. Barcelona. Buenos Aires: Paidós.
BOTT, E. 1990 (1975) Familia y red social. Barcelona: Taurus.
BUCHLER, I. 1982, Estudios de Parentesco. Barcelona: Anagrama. Col. Panorama de la Antropología Cultural Contemporánea. Núm.5.
COLLIER, J.F.; YANAGISAKO, S.J. (ed.). 1987, Gender and kinship. Essays toward a unified analysis. Stanford. California: Stanford Univesity Press.
Del VALLE, Teresa (Ed) 1993, Gendered Anthropology. Londres: Routledge
DUMONT, Louis 1975, Introducción a dos teorías de la Antropología Social. Barcelona: Anagrama.
FIRTH, Raymond (et al.) 1970, Families and their relatives. London: Routledge and KegalPaul.
FOX, Robin. 1980, Sistemas de parentesco y matrimonio.Madrid: Alianza Universidad.
GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, A; SAN ROMÁN, T; GRAU REBOLLO, J. 2003, Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. Serie Materiales.
GOODY, J. 1986, La evolución de la familia y del matrimonio en Europa. Barcelona: Editorial Herder.
GRAU, Jorge. 2002, La familia en la pantalla. Oviedo: Septem Ediciones
2006, Procreación, género e identidad. Debates actuales sobre el parentesco y la familia en clave transcultural. Barcelona: Edicions Bellaterra.
2018, “Familia”, en Aguirre Baztán, A. (Dir.) Diccionario Temático de Antropología, Madrid: Delta Publicaciones, pp. 233-237
GRAU REBOLLO, Jorge, Dan RODRÍGUEZ GARCÍA y Hugo VALENZUELA (eds.) 2011, ParentescoS: modelos culturales de reproducción, Barcelona, PPU.
HARRIS, Marvin 1987, Introducción a la Antropología general. Madrid: Alianza. Capítulos 13 "La organización de la vida doméstica" y 14 "Parentesco, residencia y filiación".
LASLETT, Peter 1972, Household and Family in Past Time. Cambridge: Cambridge University Press.
LÉVI-STRAUSS, Cl. 1972, El futuro de los estudios del parentesco. Barcelona: Anagrama.
1973, Las estructuras elementales del parentesco. Barcelona. Buenos Aires: Paidós. 3ª reimpresión (1a. edición 1949).
MALINOWSKI, B. 1969, Sexe i repressió en les societats primitives. Barcelona: Edicions 62.
1970, Estudios de psicología primitiva. Buenos Aires, Barcelona: Ediciones Paidós.
MEAD, Margaret 1983, Sexe i Temperament en tres Societats Primitives. Barcelona: Edicions 62. Edición original de 1935.
MEILLASSOUX, Claude 1977, Mujeres, graneros y capitales. Barcelona. Madrid: Siglo XXI. 8ª. Edición.
MURDOCK, George P. 1967, Ethnographic Atlas. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.
NEEDHAM, Rodney 1971, Rethinking Kinship and Marriage. Londres: Tabistock.
PARKIN, R; STONE, Linda 2006, Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.
RADCLIFFE-BROWN, A.R.; FORDE, D. (eds.) 1982, Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Barcelona: Anagrama.
RIVAS RIVAS, Ana Mª. 2007 “Las nuevas formas de vivir en familia: el caso de las recomposiciones familiares”. Cuadernos de Relaciones Laborales, Vol. 26, núm. 1, 2008
ROIGÉ VENTURA, X. (Coord.) 2006, Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària.
1997, "¿Tanto está cambiando la familia? Transformaciones y continuidades en el parentesco". Revista de Occidente. Núm. 199. Pp. 90-111.
ROIGÉ, X.; GARCÍA, A.; MASCARELL, M. (eds.) 1994, Antropologia del Parentiu. Barcelona: Icària.
SAHLINS, Marshal 2011, "What kinship is (part one)", Journal of the Royal Anthropological Institute 17, 2-19
SEGALEN, Martine 1992, Antropología histórica de la familia. Madrid: TaurusUniversitaria. Primera parte: el espacio del parentesco. Pp. 37-97.
SCHNEIDER, David M. 1968, American Kinship. A Cultural Account. New Jersey: Prentice-Hall
STOLCKE, Verena. 2004, “La mujer es puro cuento: la cultura del género”; Quaderns, 19: 69-95
STONE, Linda (Ed) 2001, New Directions in Anthropological Kinship. Nueva York: Rowman and Littlefield Publishers Inc.
Es recomana fer servir el gestor bibliogràfic Mendeley.