Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OT | 4 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
S'aconsella haver cursat l'assignatura "Gènere i etnicitat"
L'objectiu general de l'assignatura és l'adquisició dels continguts, competències i habilitats necessàries per a la comprensió de la problemàtica lligada a les relacions i a les desigualtats de gènere, així com de les polítiques públiques orientades a la igualtat.
Els continguts de l'assignatura s'estructuren en 5 temes:
1. La sociologia del gènere
1.1. La construcció de l'objecte d'estudi i principals corrents
1.2. Conflicte, subordinació, explotació, dominació
2. L'estudi de les masculinitats
2.1. Masculintats i perspectiva de gènere
2.2. Noves masculinitats: hegemonia, subordinació, complicitat, marginalitat
3. Sexualitat i gènere
3.1. Sociologia de la sexualitat
3.2. Camp d'estudi: construcció social, identitat sexual, pràctiques i polítiques
4. Les polítiques de gènere
4.1. Breu història de les polítiques d'igualtat: orígens, resistències i reptes
4.2. La justícia de gènere: agendes feministes i LGTBI
5. L'anàlisi de les polítiques públiques des de la perspectiva de gènere
5.1. La mesura de les desigualtats de gènere
5.2. Avaluació i impacte de gènere de les polítiques públiques
Les sessions combinaran:
- Presentacions docents de caràcter teòric
- Seminaris de discussió de lectures, recerques i propostes d'actuació
- Tutories grupals
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i seminaris | 42 | 1,68 | 2, 3, 5, 6, 9, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 3 | 0,12 | 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura textos, treball en equip, elaboració i presentació seminaris i assaig | 105 | 4,2 | 1, 4, 7, 8, 11 |
L'alumnat haurà de lliurar les següents evidències:
1) Seminari a partir de la lectura crítica de un text propossat pel professor, un alumne presentarà un poster sobre el mateix. (20%)
2) Assaig I: a partir de les lectures treballades durant els seminaris I, II i III, l'alumnat elebarorà un assaig crític. (20%)
3) Assaig II: a partir del model posat en pràctica durant els seminaris IV i V, l'alumnat avaluarà l'impacte de gènere d'una política pública o projecte d'intervenció social. (20%)
4) Treball de recerca: a partir de les indicacions específiques, s'eleborarà un treball en grup relacionat amb la temàtica impartida. (40%)
- Es farà retorn de totes les proves d'avaluació i es donarà la possibilitat de recuperar quan no s'obtingui el mínim exigit per superar l'assignatura.
- “No presentat/da”: no presentar les activitats individuals o de grup
- En cas de detectar plagi, la nota de l'evidència serà 0.
Avaluació única
D’acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB, es preveu la possibilitat de l’avaluació única que caldrà notificar dins del terminis establert per a la Facultat. En concret, l'avaluació única consistirà en la realització d'una prova escrita de síntesi sobre tot el temari de l'assignatura, així com l'entrega d'un assaig individual sobre les lectures dels temes 1,2,3 i un treball específic sobre el tema 4, 5. El conjunt d'aquestes activitats es realitzarà i entregarà en una mateixa data seguint el calendari d'avaluació establert per la mateixa Facultat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig I i II | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Seminaris | 20 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Treball recerca | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 8 |
Bibliografia general (*)
Arango, L. G. (2005) "¿Tiene sexo la sociología? Consideraciones en torno a la categoría género". Revista Sociedad y Economía, núm. 8, pp. 1-24.
Astelarra, J. (2005) Veinte años de políticas de igualdad. Madrid: Cátedra.
Astelarra, J. (2005a) "Políticas públicas de igualdad en España y Europa", en M. De la Fuente (dir.) Repensar les polítiques de gènere des de l'àmbit local. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, Col. Ciutats i Persones.
Astelarra, J. (1994) Polítiques dels ajuntaments de Catalunya a favor de les dones. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Bardález, C. (1997) ¿Cómo realizar un taller sobre diagnóstico participativo con visión de género? Cuenca (Equador): Fundación HABITierra & Fundación Sendas.
Beauvoir S. (2000) El Segundo Sexo. Madrid . Catedra
Beechey, V. (1979) “On patriarchy”, Feminist Review, nº 3, pp. 66-82. Disponible en :
http://www.palgrave-journals.com/fr/journal/v3/n1/pdf/fr197921a.pdf
Behning, U.; Serrano Pascual, A. (2001) Gender Mainstreaming in the European Employment Strategy. Bruselas: European Trade Union Institute.
Benería, L. (2011) "Crisis de los cuidados, migración y políticas públicas". En Carrasco, Borderías, Torns (comp.) El trabajo de cuidados. Madrid: La Catarata.
Bettio, F.; Simonazzi, A., Villa, P. (2006) "Changes in care regimes and female immigration: the «care drain» in the Mediterranean", Journal of European social policy, vol 16, nº 3, 271-285.
Borderías C., Carrasco, C. y Alemany, C. (comp) (1994). Las mujeres y el trabajo. Barcelona - Madrid: Icaria-Fuhem.
Borràs, V.; Torns, T.; Moreno, S. (2007) "Las políticas de conciliación: políticas laborales versus políticas de tiempo", Papers, nº 83, pp. 83-96.
Bourdieu, P. (2000) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.
Braidotti, R. (2004) Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade. Barcelona: Gedisa.
Brullet, C. Carrasquer, P. (comp.) (1996). Sociología de las relaciones de género. Madrid: Instituto de la Mujer, Col. Debate 18.
Bustelo, M.; Lombardo, E. (2005) "Mainstreaming" de género y análisis de los diferentes "marcos interpretativos" de las políticas de igualdad en Europa: el proyecto MAGEEQ", Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, núm. 17, pp. 15-26. Disponible en:
[portal.aragon.es/portal/page/portal/IAM/PUBLICACIONES/REVISTAS/Aequalitas/AEQUALITAS+17.pdf]
Bustelo, M.; Lombardo, E. (2007) Políticas de igualdad en España y en Europa. Madrid: Cátedra.
Carrasco, C. (2006) Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l'experiència femenina. Barcelona: Institut Català de les Dones. (Eines 7). Disponible en:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones
Castro C., Pazos M. (2008)“Permiso de maternidad, de paternidad y parentales en Europa: algunos elementos para el análisis de la situación social”. En Pazos, M. (dir.) Economía e igualdad de género: retos de la Hacienda Pública en el siglo XXI. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. Colección: Estudios de Hacienda Pública. Pp 185-220. Disponible en:
http://www.ief.es/documentos/investigacion/genero/Libro_Genero.pdf
Comisión Europea, Dirección General de Trabajo, Relaciones Industriales y Asuntos sociales (1997) Guía para la evaluación del impacto según el género. Disponible en:
www.europa.eu.int/comm/employment_social/equ_opp/gender/gender_es.pdf.
Connell, R. W. (1995) Masculinities. Cambridge: Polity Press.
Consejo Económico y Social (2011) Tercer informe sobre la situación sociolaboral de las mujeres en España. Madrid: CES. http://www.ces.es/informes.jsp?last=S
Crompton, R (2006) Employment and the family. Cambridge: Cambridge University Press.
De Beauvoir, S. (1977) El segundo sexo. Los hechos y los mitos. Vol. I Madrid: Cátedra. Feminismos, 51.
De la Fuente, M (dir.) (2005) Repensar les polítiques de gènere des de l'àmbit local. Barcelona: ICPS.
De la Fuente, M (dir.) (2008) Polítiques locals dels temps. Gènere, ciutat i benestar quotidià. Barcelona: ICPS.
Davis A. (2004) Mujeres, raza y clase. Madrid . Akal.
Delphy, C. (1985) “El enemigo principal”. En Por un feminismo materialista, Cuadernos inacabados, 2-3, Barcelona: laSAl, edicions de les dones.
Departament de Treball. Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball (2008). On som en matèria d'igualtat d'oportunitats en l'àmbit laboral? Disponible en :
http://www.gencat.cat/treball/departament/activitat/publicacions/igualtat/dones/index.html
Durán, Mª A. (ed.) (1996) Mujeres y hombres en la formación de la teoría sociológica. Madrid: CIS.
Duval E. (2021) Después de lo trans. Sexo y género entre la izquierda y lo identitario. Ed La caja Books. Madrid
Foucault M. (1977) Historia de la sexualidad. SXXI.Argentina
Fraser, N. (1997) Justice interruptus. Critical reflectionson the « postsocialist » condition. New York- London: Routledge.
Garaizabal c. (2003) “Masculinidades y feminismos”. En Valcuende y Blanco La construcción cultural de las masculinidades. Madrid: Talasa.
Guash O. Viñuales O. (2003) Sexualidades. Ed Bellaterra. Barcelona.
Hartmann, H. (s/f) “Un matrimonio mal avenido: hacia una unión más progresiva entre marxismo y feminismo”.Papers de la Fundació/88. Disponible en:
http://oldweb.fcampalans.cat/archivos/papers/88.pdf
[original en inglés disponible en: http://cnc.sagepub.com/content/3/2/1.full.pdf+html ]
Izquierdo, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Madrid: Cátedra.
Haywood C.; Mac an Ghaill M. (2003) Men and masculinities. Philadelphia: Open University Press.
Jackson, S; Scott, S. (2002) ‘Introduction: The Gendering of Sociology’. En Gender: A Sociological Reader. New York: Routledge.
Kimmel M. (2015) Sexualities, Identities, Behaviors, and Society. Oxord University Press, New York.
Le Quentrec Y. (2005) « Résistances et renégociations chez les syndicalistes ». En Welzer-Lang D. et alt. Les hommes entre résistances et changements. Lyon: Aleas.
Lewis, J. (2008) "Gender and welfare state change". En S. Leibfried y S. Mau, (eds.) Welfare states: construction, deconstruction, reconstruction, Cheltenham, UK: Edward Elgar.
Lewis. J. (2009) Work-Family balance, gender and policy. Chetelhamp: Edward Elgar.
Lombardo, E.; Meier, P. (2006) “Gender Mainstreaming in the EU: Incorporating a Feminist Reading?”, European Journal of Women’s Studies, Vol. 13/2, pp. 151–166. Disponible en:
http://www.ucm.es/info/mageeq/documentos/Art%20GMlombardoMeier_EJWS.pdf
Madoo Lengermann, P y Niebrugge- Brantley, J. (1998) "Teoría sociológica feminista". En A G. Ritzer, Teoría Sociológica Contemporánea. Ed. Mc Graw-Hill, México. Cap. 8
Macinnes J. (2006) “The crisis of Masculinity and the Politics of Identiy”. En Whitehead S. M.; Barrett F.J. The masculinities Reader. Cambridge: Polity Press.
Marshall, B.L.; Witz, A. (eds.) (2004) Engendering the social: feminist encounters with sociological theory. Maidenhead: Open University Press.
Merla, L. (2006) “"No trabajo y me siento bien": cambios en la división sexual del trabajo y dinámicas identitarias de padres en casa en Bélgica”, Cuadernos de Relaciones Laborales, vol.24, nº 2, pp. 111-127. Disponible en:
Núñez G. (2008) “Los hombres en los estudios de género de los hombres: un reto de los estudios queer”. En Ramirez J.C. y Uribe G.(cood). Masculinidades. El juego de género de los hombres en el que participan las mujeres. México: Plaza y Valdés.
Plantenga, J; Remery, Ch; Rubery, J. (eds.) (2008) Gender mainstreaming of employment policies: a comparative review of 30 European countries. Luxembourg: Office for Official Publications of the European. Disponible en:
Communities. cc.europa.eu/social/BlobServlet?docId=2059
PNUD (1995) Informe sobre Desarrollo Humano 1995. La revolución hacia la igualdad en la condición de los sexos. Disponible en:
http://hdr.undp.org/en/media/hdr_1995_es_indice.pdf
PNUD (2008) Políticas de Igualdad, Equidad y Gender mainstreaming: ¿De qué estamos hablando? Marco conceptual. Disponible en:
Http://www.americalatinagenera.org/es/index.php?option=com_content&task=view&id=905&pub_id=922.
Rodríguex R. M. (2019). La mujer molesta. Feminismos postgènero y transidentidad seuxal. Ed Menades.
Rubin, G. (1978) “The Traffic in Women: Notes on the 'Political Economy' of Sex”. En R. Reiter (comp.) Towards an Antropology ofWomen. New York: Monthly Review Press. P. 157-210.
Rubio A. (1990) “El feminismo de la diferencia: los argumentos de una igualdad compleja” en Revista de Estudios Políticos, nº 70 pp 185-207
Scott, J. (1990) "El Género: Una categoría útil para el análisis histórico". En J.S. Amelang y M. Nash (ed.) Historia y Género. València: Alfons el Magnànim.
Stratigaki, M. (2004) “The Cooptation of Gender Concepts in EU Policies: The Case of "Reconciliation of Work and Family"”, Social Politics: International Studies in Gender, State and Society, vol. 11/1, pp. 30-56.
Sarraceno C. (2000) ” Gender, genere e sesso” C.I.R.S.De - Università degli studi di Torino
Corso on line - Introduzione agli studi di genere (A.a 2001-2002)Lezioni Introduttive
Tena O.; Jiménez P. (2008) “Rescate de la imagen paterna en riesgo ante el incumplimiento del mandato de la proveeduría”. En Ramírez J.C. y Uribe G. (cood). Masculinidades. El juego de género de los hombres en el que participan las mujeres. México: Plaza y Valdés.
Verloo, M. (2004) Mainstreaming gender equality in Europe. A frame analysis approach. Ponencia presentada en la "Conference of the Europeanists in Chicago", dentro del “Panel on "Gender mainstreaming Europe". Disponible en: www.mageeq.com
Walby, S. (1986) Patriarchy at Work, Patriarchal and Capitalist Relations in Employment. Cambridge: Polity Press.
Walby, S. (1994) Theorizing Patriarchy. Oxford: Blackwell.
Whitehead S. M.; Barret F. J. (2001) “The sociology of masculinities”. En Whitehead S. M.; Barret F. J. The Masculinities Reader. Cambridge: Polity Press.
(*) A inici de curs es donaran les indicacions sobre la bibliografia bàsica obligatòria i la bibliografia específica per temes
-