Teoria sociològica macro
Codi: 101126 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500262 Sociologia | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Antonio Noguera Ferrer
- Correu electrònic:
- jose.noguera@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Es recomana haver cursat "Fonaments de Sociologia", "Pensament Sociològic Contemporani" i, sobretot, “Teoria Sociològica Micro”. En general, es pressuposa un mínim coneixement dels clàssics de la sociologia i de les principals escoles de pensament sociològic del segle XX, així com dels fonaments de la teoria de l'acció, de la racionalitat i de la microsociologia.
Se debe haber superado la asignatura de “Fundamentos de Sociología” en el primer curso, así como “Pensamiento Sociológico Contemporáneo” y “Teoría Sociológica Micro” en segundo curso. En especial, se supondrá un mínimo conocimiento de los clásicos de la sociología y de las principales corrientes del pensamiento sociológico en el siglo XX, así como de los fundamentos de la teoría de la acción, de la racionalidad y de la microsociología.
Objectius
Tal i com revela l’èmfasi en les competències d’adquisició de coneixements, la teoria sociològica hauria de contribuir significativament a perfilar el mapa conceptual bàsic dels i les estudiants. Amb aquesta finalitat articula dos criteris pedagògics diferents: aquesta assignatura introdueix les principals aportacions teòriques a la sociologia que estan vigents avui en dia, i ho fa de forma sistemàtica (donat que els aspectes històrics ja han estat estudiats a “Fonaments de Sociologia” i a “Pensament Sociològic Contemporani”).
Competències
- Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
- Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
- Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
- Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
Resultats d'aprenentatge
- Comparar els enfocaments teòrics sobre els fenòmens macrosociològics i microsociològics.
- Definir els principals conceptes microsociològics i macrosociològics.
- Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Distingir els fenòmens socials subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
- Expressar els debats sobre aquests enfocaments en diversos moments.
Continguts
- Introducció als fenòmens macrosocials.
- Estructura i canvi social: les societats com a sistemes adaptatius complexes.
- Grups i xarxes socials.
- Influència social i difusió de conductes: principals mecanismes.
- Poder, desigualtats i jerarquies socials: tipus i dinàmiques.
- Normes socials: concepte, tipus, emergència i compliment.
- Institucions socials i disseny institucional.
- El futur de la ciència social.
Metodologia
L'assignatura s'estructurarà en base a quatre tipus d'activitats:
1) Exposició dels continguts del programa a classe per part del professorat (amb participació i discussió crítica dels estudiants).
2) Pràctiques consistents en exercicis d'aplicació pràctica de teories o altres activitats.
3) Tutories fora de l'aula.
4) Activitats autònomes per part dels estudiants: lectura de textos.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició i discussió de continguts | 42 | 1,68 | 1, 2, 3 |
| Práctiques: seminaris de lectura de textos, exercicis d'aplicació de teories, i altres activitats | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 14 | 0,56 | 1, 2, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 16 | 0,64 | 1, 2, 4 |
| Lectura de textos | 36 | 1,44 | 1, 2, 3 |
| Redacció de treballs i exercicis | 21 | 0,84 | 1, 2, 3 |
Avaluació
L'avaluació continuada es basarà en cinc evidències:
1) 1) Dos exàmens parcials sobre la matèria de l’assignatura i les lectures obligatòries (el primer el 31 d’octubre i el segon el 14 de desembre). (35% + 35% = 70%)
2) 2) Tres exercicis pràctics durant el curs, relacionats amb les matèries que es vagin estudiant a classe. Es descriuran i programaran els exercicis al llarg del curs en documents específics. Orientativament, el primer es presentarà a primers d’octubre, el segon a finals d’octubre i el tercer a primers de desembre (10% + 10% + 10% = 30%).
Observacions:
- Per superar l'assignatura a l’avaluació continuada serà necessari haver obtingut una nota mitjana ponderada mínima de cinc.
- Els exàmens seran de tipus test.
- En cas de no seguir l'avaluació continuada, es podrà optar a una avaluació única al final del semestre mitjançant un examen final sobre els continguts de l’assignatura i les lectures obligatòries, que tindrà lloc el dia oportunament determinat al calendari oficial d’exàmens de la Facultat.
- L’examen de recuperació (tant de l’avaluació continuada com de la única) tindrà lloc també el dia oportunament determinat per la recuperació al calendari oficial d’exàmens de la Facultat.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis basats en les lectures obligatòries | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Exàmens | 70% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Bibliografia
LECTURES OBLIGATÓRIES
1. Introducció als fenòmens macrosocials.
Watts, Duncan (2011). “Preface: A Sociologist’s Apology”, a Everything is Obvious Once You Know the Answer. New York, Random House.
Goldthorpe, John (2016). “La sociología como ciencia de la población: la idea central”, a La sociología como ciencia de la población. Madrid, Alianza, 2017.
2. Estructura i canvi social: les societats com a sistemes adaptatius complexes.
Lindblom, Charles (2000). “La coordinación de la sociedad”, a El sistema de mercado. Madrid, Alianza, 2002.
3. Grups i xarxes socials.
Granovetter, Mark (1973). “La fuerza de los vínculos débiles”, Política y Sociedad, 33 (2000).
4. Influència social i difusió de conductes: principals mecanismes.
Coleman, James; Katz, Eliu i Menzel, Herbert (1957). “La difusión de una innovación entre los médicos”, a Félix Requena (ed.): Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 2003.
5. Poder, desigualtats i jerarquies socials: tipus i dinàmiques.
Stinchcombe, Arthur L. (1968). “La conceptualización de los fenómenos de poder” (fragment), a La construcción de teorías sociales. Buenos Aires, Ediciones Nueva Visión, 1970.
Wright, Erik O. (2016). “Two Approaches to Inequality and Their Normative Implications”, Items. Insights from the Social Sciences. July 5 (https://items.ssrc.org/what-is-inequality/two-approaches-to-inequality-and-their-normative-implications/).
Wright, Erik O. (2012). “In Defense of Genderlessness”, en Gosseries, Axel i Vanderborght, Yannick (eds.): Arguing about justice: essays for Philippe van Parijs. Louvain (Bélgica): Presses Universitaires de Louvain.
6. Normes socials: concepte, tipus, emergència i compliment.
Bicchieri, Cristina. (2016). “Diagnosing Norms”, a Norms in the Wild: How to Diagnose, Measure, and Change Social Norms. New York, Oxford University Press.
7. Institucions socials i disseny institucional.
Goodin, Robert E. (1996). “Las instituciones y su diseño”, a Robert E. Goodin (comp.), Teoría del diseño institucional. Barcelona, Gedisa, 2003.
8. El futur de la ciència social.
Elster, Jon (2007). “Conclusión: ¿Es posible la ciencia social?” a La explicación del comportamiento social. Barcelona, Gedisa, 2010.
TEXTOS DE REFERÈNCIA
Elster, Jon (2007). La explicación del comportamiento social. Barcelona, Gedisa, 2010.
Linares, Francisco (2018). Sociología y teoría social analíticas. Madrid, Alianza.
Van Tubergen, Frank (2020). Introduction to Sociology. London, Routledge.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
Bicchieri, Cristina (2016). Norms in the Wild: How to Diagnose, Measure, and Change Social Norms. New York, Oxford University Press.
Bicchieri, Cristina (2006). The Grammar of Society. The Nature and Dynamics of Social Norms. New York, Cambridge University Press.
Coleman, James S. (1990). Fundamentos de teoría social. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
Goldthorpe, John (2016). La sociología como ciencia de la población. Madrid, Alianza, 2017.
Goldthorpe, John H. (2007). De la sociología: números, narrativas e integración de la investigación y la teoría. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2010.
Goodin, Robert E. (comp.) (1996). Teoría del diseño institucional. Barcleona, Gedisa, 2003.
Noguera, José A. (ed.) (2010). Teoría sociológica analítica. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Requena, Félix (ed.) (2003). Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
Schelling, Thomas (1978). Micromotivos y macroconducta. México, FCE, 1989.
Stinchcombe, Arthur L. (1968). La construcción de teorías sociales. Buenos Aires, Ediciones Nueva Visión, 1970.
Watts, Duncan (2011). Everything is Obvious Once You Know the Answer. New York, Random House.
Programari
No s'escau.