Logo UAB
2023/2024

Anàlisi de polítiques exteriors

Codi: 101097 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència política i gestió pública OT 3 2
2500259 Ciència política i gestió pública OT 4 1
2503778 Relacions Internacionals OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Olivia Isabell Glombitza
Correu electrònic:
olivia.glombitza@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Aquest curs no te requisits acadèmics previs. Tot i això, és molt recomanable que els alumnes hagin adquirit una formació bàsica en Relacions Internacionals i Ciències Polítiques.

A més, els estudiants han de tenir l'hàbit de llegir i consultar diferents mitjans de comunicació i seguir les darreres notícies sobre política internacional.

També cal que els estudiants tinguin capacitat per analitzar críticament diferents fonts i tipus d'informació.

La majoria dels principals textos acadèmics sobre anàlisi de política exterior estan en anglès i espanyol, per la qual cosa cal un molt bon nivell de comprensió lectora en ambdós idiomes.


Objectius

En aquesta assignatura es persegueixen dos objectius concrets:

a) Proporcionar un marc conceptual i una visió detallada de les eines teòriques i instrumentals que permeten analitzar i explicar els diversos factors, actors i contextos de les polítiques exteriors;

b) Aplicar el marc i les eines a diferents estudis de cas.

 

 De manera específica, es busca que al final del curs l'alumnat puguin:

  • Analitzar polítiques públiques rellevants per a l'àmbit internacional, en particular la política exterior, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació.
  • Conèixer els orígens i desenvolupament dels principals marcs analítics i eines conceptuals en l'anàlisi de les polítiques exteriors.
  • Comprendre el complex sistema internacional en el qual es dissenyen i implementen les polítiques exteriors.
  • Identificar i analitzar els principals actors, processos polítics, institucionals, econòmics i socials, tant a nivell estatal com internacional i que influeixen en la definició i implementació de les polítiques exteriors
  • Analitzar i valorar processos de presa de decisió en matèria de política exterior, amb l'ajuda de diferents eines analítiques, i utilitzant casos d'estudi de diferents períodes històrics i relatius a diferents regions del món.
  • Conèixer i comprendre les transformacions més rellevants en les diferents dimensions de la política exterior, i específicament en la diplomàcia contemporània.
  • Reflexionarcríticament sobre les implicacions ètiques i normatives que es deriven de les decisions en matèria de política exterior.
  • Adquirir la capacitat d'identificar fonts d'informació rellevants per a l'estudi i anàlisi de les polítiques exteriors.

Competències

    Ciència política i gestió pública
  • "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
  • Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  • Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar casos i fenòmens de l'esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar l'elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l'àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
  2. Analitzar polítiques públiques de països concrets, en particular polítiques exteriors, i aprehendre'n els trets de continuïtat i de canvi en perspectiva històrica.
  3. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  4. Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
  5. Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
  6. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  7. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  8. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  9. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  10. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  11. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  12. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  13. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  14. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  15. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  16. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  17. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  18. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  19. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  20. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  21. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  22. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  23. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  24. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  25. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  26. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  27. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  28. Treballar autònomament.
  29. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  30. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  31. Utilitzar les eines d'anàlisi comparada de les polítiques exteriors i aplicar-les a casos concrets i simulats.
  32. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  33. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  34. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.

Continguts

INTRODUCCIÓ: Presentació dels objectius de l'assignatura, de la metodologia de treball i dels mètodes d'avaluació.

 

BLOC I: L'anàlisi de les polítiques exteriors com a disciplina acadèmica

  1. La rellevància pràctica de l'anàlisi acadèmic de les polítiques exteriors

  1. La política exterior com a política pública

  1. Orígens i evolució de l'àrea d'estudi

  1. Conceptes clau: interessos nacionals, nivells d'anàlisis, interaccions agent-estructura, i implementació de les polítiques

 

BLOC II: Eines teòriques per a l'anàlisi de les polítiques exteriors

  1. Models analítics (1): El model d'actor racional

  1. Models analítics (2): El model de política burocràtica

  1. Models analítics (3): El model de l'actor individual i aproximacions psicològiques

  1. Models analítics (4): El nivell societal: el pes de la cultura política i els valors socials en la formulació de la política exterior

 

BLOC III: Actors no tradicionals i nous reptes per a l'anàlisi de les polítiques exteriors

9. L'impacte de l'opinió pública i els mitjans de comunicació en la formulació de les polítiques exteriors

10. La política exterior dels actors governamentals no centrals (paradiplomàcia)



BLOC IV: Estudis de cas

 11. Estudi de cas: La política exterior de la República Islàmica de l'Iran

12. Presentació oral dels estudis de cas dels alumnes


Metodologia

El curs consta de 6 crèdits ECTS, cosa que implica una dedicació d'un total de 150 hores per part dels alumnes. Aquestes es distribueixen de la següent manera:

Activitats dirigides: activitats a l'aula (o en línia) amb presència del professor i que poden consistir a classes magistrals (amb el suport de les TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en gran grup); seminaris per discutir les lectures obligatòries en grups més reduïts i en sessions més orientades a qüestions pràctiques; en aquest cas, s'analitzaran problemes i exemples relacionats amb el temari de l'assignatura (també en línia). Per a aquestes sessions, les lectures obligatòries s'assignaran amb antelació. Aquestes activitats representen aproximadament un terç del treball total requerit (50 hores).

Activitats supervisades: activitats realitzades per l'alumne fora de l'aula segons un pla de treball dissenyat i posteriorment supervisat i avaluat pel professor. Així mateix, durant el curs, l'alumne haurà de llegir articles breus en relació als quals podrà comentar el text i, a més, participar activament en debats sobre el material de lectura. També s'hi inclouen les tutories i altres activitats similars de seguiment del curs (20 hores).

Activitats autònomes: totes aquelles activitats que duen a terme els alumnes pel seu compte i d'acord amb els requisits per superar amb èxit el curs, poden incloure les lectures obligatòries i complementàries, l'estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementin la formació que s'assoleix aquest curs. Aquestes activitats representen la meitat del temps de treball dels alumnes (80 hores).

La metodologiadocent s'adapta a aquesta distribució de treballs i activitats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2 1, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 12, 16, 17, 20, 21, 26, 27, 30, 32, 33, 34
Seminaris 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 15, 16, 17, 20, 21, 26, 27, 30, 31, 32, 33, 34
Tipus: Supervisades      
Debats, discussions i quizzes 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 21, 23, 26, 29, 30, 31, 34
Estudis de cas 15 0,6 3, 9, 14, 18, 20, 21, 26, 28, 32, 33
Tipus: Autònomes      
Estudi autònom 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31, 32, 33, 34
Treball autònom per a la preparació del exercici en grup 30 1,2 13, 14, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 32

Avaluació

L'avaluació d'aquest curs consisteix en:

1. Un examen parcial que cobreixi la primera part del programa del curs a meitat del mateix: 35% de la nota final.
2. Un examen parcial sobre la segona part del programa de lassignatura al final del curs (el darrer dia de classe): 35% de la nota final.
3. Un exercici en grup: 20% de la nota final.
4. Avaluació contínua: participació a classe i activitats programades pel professorat, com ara debats, comentaris de text, etc.: 10% de la nota final.

 

Consideracions importants:

Per aprovar l'assignatura cal obtenir una qualificació mínima de 5 a cadascun dels exàmens parcials i que la nota mitjana ponderada final de l'assignatura també resulti en una qualificació mínima de 5. En cas de no superar el llindar, els estudiants podran presentar-se a un examen de recuperació si han participat en activitats d'avaluació equivalents al 60% de la nota final. L'examen de recuperació tindrà lloc a la data de l'examen ordinari programat per la facultat (no a la data de l'examen de recuperació).

 

Avaluació única:

Els alumnes que ho hagin sol·licitat en temps i forma podran participar en una única activitat d'avaluació consistent en un examen (70% de la nota) i una activitat pràctica (30% de la nota). Aquesta activitat d'avaluació única tindrà lloc el darrer dia de classe al final del quadrimestre. Per superar l'activitat d'avaluació única cal obtenir una qualificació mínima de 5. En cas de no superar el llindar, es podrà tornar a realitzar l'activitat d'avaluació a la data de l'examen ordinari programat per la facultat (no a la data de l'examen).


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 35% 0 0 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 21, 26, 28, 30, 33, 34
Examen parcial 35%% 0 0 6, 7, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 27, 28, 29, 32
Participació a classe 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 29, 30, 31, 33, 34
Pràctica grupal 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 16, 17, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 30, 31, 32, 33, 34

Bibliografia

Llibres de referència i consulta bàsics

  • Alden, Chris; y Aran, Amnon. 2016. Foreign Policy Analysis. New approaches, Oxon: Routledge.
  • Bjola, C. and Kornprobst, M. 2018. Understanding International Diplomacy. Theory, Practice and Ethics, New York: Routledge.
  • Holmes, A. R., & Rofe, J. S. 2016. Global Diplomacy. Theories, types, and models, Boulder, Co.: Westview Press.
  • Hudson, Valerie. 2013. Foreign Policy Analysis. Classic and contemporary theory (2nd edition), Plymouth: Rowman and Littlefield.
  • Morin, J.F i Paquin, J. 2018. Foreign Policy Analysis A Toolbox, New York: Routledge.
  • Smith, Steve, Amelia Hadfield & Tim Dunne (eds.) 2016. Foreign Policy. Theories, actors, cases (3rd Edition), Oxford:Oxford University Press.

 Lectures generals sobre APE  

  • Acharya, Amitav. 2014. The End of American World Order, Cambridge, UK: Polity
  • Adigbuo, Richard. 2007.  "Beyond IR theories: the case for national role conceptions." Politikon 34 (1): 83-97.
  • Adler, Emanuel. 2002. "Constructivism and International Relations", in Handbook of International Relations, eds. Walter Carlsnaes, Thomas Risse and Beth Simmons,  95 – 118, London: Sage.
  • Alden, Christopher, and Aran, Amnon. 2016. Foreign Policy Analysis: New approaches. New York: Routledge.
  • Alons, Gerry C. 2007, "Predicting a state's foreign policy: state preferences between domestic and international constraints." Foreign Policy Analysis 3(2): 211-232.
  • Barbé, Esther. 2020. Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos (3ª edición).
  • Beach, Derek. 2012. Analyzing foreign policy, Basingstoke and New York: Palgave Macmillan.
  • Bremer, Juan José. 2010. Tiempos de Guerra y paz. Los pilares de la diplomacia: de Westfalia a San Francisco, México: Taurus.
  • Carlsnaes, Walter. 1992. "The agency-structure problem in Foreign Policy Analysis." International Studies Quarterly 36(3): 245-270.
  • Carlsnaes,Walter. 1993. "On analyzing the dynamics of foreign policy change: a critique and reconceptualization." Cooperation and Conflict 28(1): 5-30.
  • Fearon, James D. 1998. "Domestic politics, foreign policy, and theories of International Relations." Annual Review of Political Science 1: 289-313.
  • Grossman, Michael. 2005. "Role Theory and Foreign Policy Change: The Transformation of Russian Foreign Policy in the 1990s." International Politics 42: 334-351.
  • Gustavsson, Jacob. 1999. "How Should We Study Foreign Policy Change?."Cooperation and Conflict 34(1): 73-9.
  • Hill, Christopher. 2003. The changing politics of foreign policy, Basingstoke: Palgrave Macmillan.
  • Holsti, K. J. 1970. “National role conceptions in the study of Foreign Policy.” International Studies Quarterly  14(3): 233-309.
  • Hudson, Valerie. 2019. Foreign Policy Analysis. Classicand contemporary theory. Plymouth, UK: Rowman and Littlefield.
  • Jentleson, Bruce. 2013. American foreign policy: the dynamics of choice in the 21st century, London: WW Norton.
  • John Baylis, J., Steve Smith, and Patricia Owens eds.  2019. The Globalization of world politics: an Introduction to International Relations, Eighth edition,  Oxford: Oxford University Press.
  • Lentner, Howard H. 2006. "Public Policy and Foreign Policy: Divergences, Intersections, Exchange." Review of Policy Research 23(1): 169-181.
  • Lobell, Steven E.; Ripsman, Norrin M.; y Taliaferro, Jeffrey W. eds. 2009. Neoclassical realism, the state, and foreign policy, Cambridge: Cambridge University Press.
  • Ohnesorge. Hendrik, W. 2019. Soft Power: The Forces of Attraction in International Relations, New York: Springer. 
  • Hampshire: PalgraveMacmillan.
  • Mintz, Alex; DeRouen, Karl. 2010. Understanding Foreign Policy Decision Making, Cambridge: Cambridge University Press.
  • Murphy, Ann-Marie; Fulda, Andreas. 2011. "Bridging the Gap: Pracademics in Foreign Policy." Political Science and Politics 44(2): 279-283.
  • Nau,Henry. 2020. Perspectives on international relations: power, institutions, ideas, Washington, DC: CQ Press.
  • Neack, Laura. 2013. The new foreign policy: complex interactions, competing interests, Rowman & Littlefield Publishers.
  • Putnam, Robert D. 1988.  "Diplomacy and Domestic Politics: The Logic of Two-Level Games," International Organization  42(3): 427-460.
  • Rosenau James N. 1971.  The Scientific Study of Foreign Policy,  New York: The Free Press.
  • Smith, Karen y Light, Margot. 2001. Ethics and foreign policy, Cambridge: Cambridge University Press.
  • Smith, Steve; Hadfield, Amelia; and Dunne, Tim .Eds..  2016.  Foreign Policy. Theories, actors, cases, Oxford: Oxford University Press.
  • Vallès, Josep Mª Valles i Martí, Salvador.  2020. CiènciaPolítica:un manual. Barcelona, Planeta. 


Journals acadèmics

  • Alternatives
  • American Journal of International Law
  • Asia Pacific Review Asian Security
  • Asian Journal of Political Science
  • Australian Journal of International Affairs
  • British Journal of Politics and International Relations
  • Cambridge Review of International Affairs
  • China Quarterly
  • Chinese Journal of International Politics
  • Chinese Journal of International Law
  • Cold War History
  • ContemporarySoutheast Asia
  • Diplomacy and Statecraft
  • Diplomatic History
  • European Journal of International Law
  • European Journal of International Relations
  • European Union Politics
  • Europe-Asia Studies
  • Foreign Affairs
  • Foreign Policy Analysis (FPA)
  • Georgetown Journal of International Law
  • Global Change, Peace & Security (Routledge)
  • Harvard Asia Pacific Review International
  • Harvard International Law Journal 
  • International History Review
  • International Studies Perspectives (ISP)
  • International Organization
  • International Political Sociology
  • International Politics
  • International Relations
  • International Relations of the Asia-Pacific
  • International Security
  • International Studies Quarterly
  • International Studies Review 
  • International Theory
  • Japan Forum
  • Japanese Journal of Political Science
  • Journal of Southeast Asian Studies
  • The Journal of Asian Studies
  • Journal of Contemporary China
  • Journal of European Integration
  • Journal of the History of International Law
  • Journal of International and Area Studies
  • Journal of Peace Research
  • Journal of Strategic Studies
  • Journal of the Royal Asiatic Society
  • Journal of World History
  • Latin American Politics and Society
  • Millennium
  • NewPoliticalEconomy
  • Peace Review a Journal of Social Justice
  • Perspectives on Politics
  • Regional Studies
  • Review of International Studies
  • Security Studies
  • Southeast Asian Affairs
  • Stanford Journal of International Law
  • Taiwan Journal of Democracy
  • Terrorism and Political Violence
  • The China Quarterly
  • The Chinese Journal of International Politics
  • The Hague Journal of Diplomacy
  • The International Journal of Asian Studies
  • The National Interest
  • The Pacific Review (Routledge)
  • The Review of International Political Economy
  • The Review of Politics
  • The Washington Quarterly
  • World Politics 

Reviews o Magazines

Podcasts:

Altres recursos


Programari

Moodle