Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 2 |
2503778 Relacions Internacionals | OB | 3 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No hi ha prerequisits acadèmics.
Cal estar en condicions de llegir regularment anglès i d'assistir a classe de forma continuada.
Cal disposar de l'habilitat i del costum de llegir, veure, escolatar i consultar diversos mitjans de comunicació d'informació general, així com seguir particularment les notícies relacionades amb l'agenda i la conflictivitat internacional i els processos de pau
L'assignatura, optativa, té com a principal objectiu familiaritzar els alumnes amb l'evolució, els conceptes, l'instrumental teòric i l'aplicació pràctica de diverses subàrees de les Relacions Internacionals, en un sentit ampli, així com amb els seus principals biaixos o enfocaments específics per analitzar i intervenir en els conflictes amb ànim de gestionar-los, resoldre'ls o transformar-los.
Concretament, els objectius específics són:
1. Situar l'estudi dels conflictes internacionals i de la manera d'intervenir-hi en el marc general de les ciències socials, i també en perspectiva històrica i evolutiva.
2. Estudiar la noció de conflicte, els seus tipus i la seva lògica i dinàmica a la política internacional.
3. Disposar de marcs conceptuals i analítics per emmarcar els conflictes socials i internacionals, així com la seva naturalesa, la recurrència i la ubicació, en particular amb lògiques regionals i subregionals. Concretament, aprehendre una pauta d'anàlisi aplicable a diferents conflictes internacionals, en particular a conflictes armats, o susceptibles d'esdevenir fàcilment conflictes d'aquest tipus.
4. Aplicar la pauta a diversos conflictes dels darrers cinquanta anys
5. Conèixer de forma succinta els diversos instruments per a la prevenció, gestió, resolució i transformació de conflictes.
BLOC I. EL MARC SISTÈMIC I CONCEPTUAL
Lliçó 1. Guerra i poder al segle XX i XXI: l'evolució de la guerra i del sistema internacional
a) Relacions Internacionals versus política interna
b) Evolució del sistema internacional i de la conflictivitat armada
c) Canvis en la concepció, regulació i pràctica de la guerra i els conflictes armats i letals
d) La situació actual: postguerra freda, el debat sobre les “noves guerres”, les noves cares de la violència
Lliçó 2. El mapa canviant dels conflictes armats
a) Instituts de recerca i identificació de les guerres: els principals criteris
b) Guerres internacionals, guerres per delegació (proxy wars), la internacionalització dels conflictes intraestatals
c) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica
d) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Europa
e) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Orient Mitjà
Lliçó 3. Les ciències socials, els conflictes internacionals i la violència
a) Les Relacions Internacionals i les explicacions de la guerra i la violència: grans enfocaments
b) Marcs explicatius individuals i socials de les ciències socials
d) Marcs explicatius estructurals de les ciències socials
e) Investigació per a la pau i estudis sobre la pau (peace studies); resolució de conflictes
Lliçó 4. Feminisme i anàlisi de conflictes
a) La incorporació del gènere a l'anàlisi dels conflictes i la violència
b) El paper de les dones en els conflictes armats
c) La crítica feminista a la concepció tradicional de la guerra i la violència
d) L'enfocament feminista a la justícia de gènere i la reparació en contextos postconflicte
Lliçó 5. Entendre la naturalesa i l'evolució dels conflictes armats, la guerra, la seguretat i la pau
a) Aclariments terminològics i conceptuals: conflicte (i tipus), violències, guerra, pau, seguretat, gestió/resolució/transformació
b) Pau i seguretat, conceptes interrelacionats i noves concepcions a la postguerra freda
c) L'evolució del dilema de seguretat i de la securitització: La concepció de la seguretat com a procés multidimensional i la seguretat humana
d) Anàlisi de les causes de les guerres: i) tipologies causals; ii) causes estructurals, acceleradors i detonants; iii) explicacions recents: estats febles i fallits; cobdícia i greuge (greed and grievance); estructures d'oportunitat i lluita pels recursos (acumulació diferencial)
ESTUDIS DE CAS: TIMOR ORIENTAL I EL SÀHARA OCCIDENTAL
BLOC II. ANÀLISI DELS CONFLICTES
Lliçó 6. Com abordar l’estudi dels conflictes
a) Els elements del conflicte: triangles i icebergs
b) Actors i motius de disputa i antagonisme
c) La dinàmica dels conflictes: fases i cicles de violència
d) Una pauta d’anàlisi per cartografiar processos conflictius
Lliçó 7: Tipologies de conflictes
a) Tipus de conflictes segons la presència de la violència (armats i no armats, conflictes no violents).
b) Conflictes "intractables", conflictes socials prolongats i/o els conflictes sociointernacionals
c) Conflictes de naturalesa política i/o territorial
d) Conflictes ambientals, etnopolítics i religiosos
Lliçó 8: Tipologies de combatents
a) Combatents regulars i forces militars convencionals
b) Grups insurgents i combatents no estatals, grups paramilitars
c) Mercenaris i empreses militars i de seguretat privades (EMSP)
d) Actors híbrids i grups criminals
e) Grups terroristes
ESTUDI DE CAS: GUERRES A ALGÈRIA
Bloc III: L’acció de la societat internacional: la contenció dels conflictes violents i l’establiment de la pau
Lliçó 9: Els estudis i la pràctica d'anàlisi, resolució i transformació de conflictes
a) Fonaments i context de sorgiment, les institucions
b) Fases i etapes de desenvolupament
c) Els enfocaments comprehensius i interactius: instruments pràctics
d) El consens liberal sobre la construcció de la pau
Lliçó 10: Instruments internacionals: Nacions Unides i la seguretat internacional
a) Les provisions de la Carta i del dret internacional sobre seguretat col·lectiva i ús/amenaça de la força
b) La dimensió regional dels conflictes armats i les organitzacions regionals de seguretat
c) La postguerra freda: un Programa per a la pau (1992) i el seu suplement; desenvolupaments posteriors
d) Nocions canviants: "guerra justa", emergències complexes, "responsabilitat de protegir"
Lliçó 11: La contenció de conflictes violents, el manteniment i l'establiment de la pau
a) L'ús de la Carta. Operacions de manteniment de la pau (“capítol VI i mig”)
b) Operacions de pau de segona i tercera generació
c) El debat sobre la intervenció i el deure d’ingerència
d) Formes de finalitzar conflictes violents i preparar la pau: negociació, facilitació, mediació, arbitratge
e) Els acords de pau
ESTUDI DE CAS: LÍBIA
Bloc IV: Resolució i transformació de conflictes: construcció de la pau
Lliçó 12: La preparació per a la pau: processos i acords de pau
a) Significats amplis i restringits
b) Fases i cicles dels processos de pau i diplomàcies multinivell
c) Debat actual sobre: esculls, maduresa, sabotejadors
d) Les tres "Rs": reconstrucció, resolució i reconciliació
Lliçó 13: La reconstrucció postbèl·lica
a) Operacions d'intervenció, reconstrucció i retirada
b) Desarmament, Desmobilització i Reinserció (DDR)
c) Reforma del sector de seguretat
d) El negoci de la reconstrucció
Lliçó 14: La construcció de la pau
a) Significats de l'expressió
b) Construcció de la pau des de baix i transformació de conflictes
c) Estudis de cas i balanç d'operacions deconstrucció de pau
d) Les crítiques al "consens liberal per a la consolidació de la pau"
Lliçó 15. La reconciliació i la resolució de les causes profundes
a) Significats de reconciliació
b) Justícia en períodes de transició: de les comissions de la veritat als tribunals
c) El Tribunal Penal Internacional (TPI)
d) Polítiques de memòria i de passat: Esclavisme, colonialisme, crims contra la humanitat
e) La resolució de les causes profundes: pau i desenvolupament
ESTUDI DE CAS: LES GUERRES A L'IRAQ
Metodologia docent i activitat formatives
La dedicació de l’estudiant a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant a 150 hores.
Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:
a) Presencials o dirigides (50 hores, 33,3 %)
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)
Seminaris a l’aula: 2 sessions (6 hrs)
Practiques a l’aula avaluables: 2 sessions (4 hrs)
b) Activitats supervisades: controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs: 25 hrs (16,7%)
c) Avaluació: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació: 7,5 hrs (5%)
d) Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5 hrs (45%)
2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula
Cada lliçó teòrica comptarà amb: a) un esquema específic per guiar les sessions presencials/dirigides i les altres activitats relacionades; b) una o dues lectures obligatòries; i c) algunes referències addicionals
Les lectures, obligatòries i addicionals (fora de referències a llibres o pàgines wewb) estaran disponibles al campus virtual, agrupades en pestanyes específiques relatives a cada lliçó.
Hi hauràmaterial addicional optatiu, agrupat en carpetes amb títols ad hoc: llibres electrònics, material sobre transformació de conflictes, estudi de cas, etc.
A cada sessió s'usarà un ppt, dels quals es podrà obtenir còpia en pdf, per lliçó, al campus virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Practiques a l'aula avaluables: 2 sessions | 4 | 0,16 | |
Seminaris a l'aula: 2 sessions | 6 | 0,24 | |
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions | 40 | 1,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació | 7,5 | 0,3 | |
Controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs | 25 | 1 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca) | 67,5 | 2,7 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es compon de les parts següents:
1. Un examen parcial dels dos primers blocs del programa (temes 1-8), que constitueix el 35% de la nota final
2. Un examen parcial de la resta del temari (temes 9-15), el 35% de la nota final, que es realitzarà el darrer dia de classe
3. Dues pràctiques, cadascuna d'elles amb un valor equivalent al 10% de la nota final (el 20% en conjunt). Una de les pràctiques consistirà en una exposició a classe i l’altra en l’aplicació de la pauta d’anàlisi a un conflicte armat
4. Avaluació continuada: participació a classe i debats, comentaris de text, i altres activitats programades pel professorat, el 10% de la nota final.
Consideracions importants:
Per tal de poder superar l'assignatura serà condició necessària que no suficient obtenir com a mínim una nota de 4 a cadascun dels exàmens de cada semestre. En aquest sentit, es demana que l'alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics d'ambdós semestres. Un cop assolida aquesta nota mínima de 4 als exàmens es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de les pràctiques.
Quan la nota ponderada final d'ambdues parts (exàmens i pràctiques), més els treballs i activitats programades sigui igual o superior a 5 es considerarà l'assignatura com superada.
Per aprovar l'assignatura, és condició necessària però no suficient obtenir un mínim de 4 a ambdós exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens amb menys d'un 4, l'assignatura no està aprovada.
El fet de presentar-se a un dels dos exàmens o haver-se presentat a UNA de les pràctiques eximeix l'estudiant de la qualificació de "NO PRESENTAT".
Els estudiants de grau que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l'oportunitat d'acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat per a l’examen de l’avaluació ordinària (NO per la compensatòria), havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre.
Les dates de les pràctiques, altres activitats i dels controls s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (Campus Virtual). Les pràctiques no es poden tornar a fer.
Els estudiants de programes d'intercanvi tindran les mateixes condicions d'avaluació que la resta dels estudiants.
Avaluació única:
L’alumnat que així ho hagi demanat en temps i forma, podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en un exercici compost per un examen (70% de la nota) i una activitat pràctica (30%)
Aquest exercici tindrà lloc el darrer dia de classe al final del quadrimestre. En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 punts sobre 10, l’exercici podrà recuperar-se en la data fixada per la Facultat per a l’avaluació ordinària (NO la compensatòria) i es farà públic amb antelació suficient.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
controls de lectura o comentaris a classe | 15% | 0 | 0 | 2, 6, 9, 14, 15, 16, 20, 24, 26, 27, 31 |
Dos estudis de cas | 35% | 0 | 0 | 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Un examen final en acabar el isemestre, que inclou una part take-home, per fer a casa. Cal treu un mínim de 5 | 50% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26, 28, 30, 31, 32 |
Manuals bàsics
Lectura obligatòria (parts)
MIALL; H; Ramsbotham, O:; Woodhouse, T (2005 segunda edición), Contemporary Conflict Resolution. The prevention, management and transformation of deadly conflicts, Londres, Polity Press, 2005. Edició castellana ICIP/Bellatera, octubre de 2011
GRASA, R. (2010). Cincuenta años de evolución de la investigación para la paz. Tendencias para observar, investigar y actuar. Barcelona, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (versión en castellano y catalán. PDF de ambas en el campus virtual).
SINGER, Linda R, Resolución de conflictos, Barcelona, Paidós, 1996 (2º edición)
Recomenables per alguns temes
BAYLIS, J/ J. Wart, E.Cohen,. C:S. Gray (2002). Strategy in the Contemporary World. An Introducion to Strategic Studies, Oxford, Oxford UP.
BARASH, D. P. (2000). Approaches to Peace. A Reader in Peace Studies, Oxford, Oxford UP.
BERCOVITCH, J/V. Kremenyuk/ W. Zartmann (2009).The Sage Handbook of Conflict Resolution, Londres, Sage.
DEL CASTILLO, Graciana, Obstacles to Peacebuilding, Londres, Routledge, 2017
FISAS, V. (2002). Cultura de paz y gestión de conflictos, Barcelona, París: Icaria: UNESCO. Introducción general.
GALTUNG, J. (19969). Peace by peaceful means. Peace and Conflict, Development and Civilization, Londres, Sage, 1996 (al menos los apartados I y II y las conclusiones) (existe edición castellana a cargo de editorial Bakeaz).
Ho-Won Jeong, Conflict Management and Resolution. An Introduction, Londres, Routledge, 2010.
LEATHERMAN, Janie L, Sexual Viiolence and Armed Conflict, Londres, Polity Press, 2011
WALLENSTEEN, P. (2007). Understanding Conflict Resolution.l System War, Peace and the Global Syste.. Londres: Sage. Excelentre presentación, desde la peace research pero con buen conocimiento de los temas de relaciones internacionales
Bibliografia general
BERDAL, M. y MALONE, D. (eds.) (2000). Greed and Grievance. Economic Agendas in Civil Wars. Boulder: Lynne Rienner.
BROWN, S., The Causes and Prevention of War, Nueva York, St. Martin's Press, 1994.
CENTRO DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ, Anuario CIP 19-, Madrid, Icaria, 19-.
DUFFIELD, M., Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: La Catarata, 2004 [ed. Orig. 2001].
FISAS, V. Procesos de paz y negociación en conflictos armados, Barcelona, Paidós, 2004.
HOLSTI, K. J., The state, war, and the state of war, Cambridge, Cambridge University Press, 1996.
JOB, B. (ed.) (1992). The Insecurity Dilemma: National Security of Third World States. Boulder, CO: Lynne Rienner.
KAGAN, D., Sobre las causas de la guerra y la preservación de la paz. Madrid, México DF: Turner: FCE, 2003 [ed. Orig. 1995].
KALDOR, M. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets, 2001.
PRUITT y KIM, S.H. (2004). Social Conflict: Escalation, Stalemate and Settlement. Nueva York: McGraw-Hill.
ROMEVA i RUEDA, R., Guerra, posguerra y paz. Pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Barcelona: Icaria, 2003.
SIPRI, SIPRI Yearbook: World armaments and disarmament, 209 , Oxford, Oxford University Press, 20--
TORTOSA, J.M. El juego global: maldesarrollo y pobreza en el sistema mundial. Barcelona: Icaria, 2000.
WALZER, M. Guerras justas e injustas. Un razonamiento moral con ejemplos históricos, Barcelona: Paidós, 2001.
Bibliografia addicional
BEJARANO, J. A., Una agenda para la paz: Aproximaciones desde la teoría de la resolución de conflictos, Bogotá, Tercer Mundo, 1995.
BROWN, M. E. (ed.), Ethnic Conflict and International Security, Princeton, Princeton University Press, 1993.
BURTON, J.; DUKES, F. (ed.), Conflict: Readings in Management & Resolution, Londres, Macmillan, 1990.
BURTON, J. W., Conflict: Resolution and Prevention, Nova York, St. Martin's Press, 1990.
CAMILLERI, J. A.; FALK, J., The end of sovereignty?: The politics of a shrinkimg and fragmenting world, Aldershot, Edward Elgar, 1992.
ENZENBERGER, Hans Magnus. Perspectivas de guerra civil. Barcelona: Anagrama, 1994.
FISHER, Roger. Más allá de Maquiavelo. Herramientas para afrontar conflictos. Barcelona: Granica, 1996.
FISHER, R. y URY W. Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Ed. gestión, 2000.
GALTUNG, J., Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 2003.
___________, Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.
GOERTZ, G.; DIEHL, P. F., Territorial changes and international conflict: studies in international conflict, London, Routledge, 1992.
GOTTHEIL, J. y SHIFFRIN, A. Mediación: una transformación en la cultura. Barcelona: Paidós mediación, 1996.
GOTTLIEB, G., Nationagainststate: new approaches to ethnic conflicts and the decline of sovereignty, Nueva York, Council on Foreign Relations Press, 1993.
GURR, T., Minorities at Risk: A Global View of Ethnopolitical Conflicts, Washington, DC, United States Institute of Peace Press, 1993.
GURR, T.; HARFF, B., Ethnic Conflict and World Politics, Boulder, CO, Westview Press, 1994.
HOLSTI, K. J., Peace and War: Armed Conflicts and International order, 1648 1989, Cambridge, Cambridge University Press, 1991.
IGNATIEFF, M. El honor del guerrero. Guerra étnica y conciencia moderna. Madrid: Taurus, 1999.
JIMÉNEZ, J. J. La socialización del miedo. Madrid. Los libros de la catarata, 1998.
JUDSON, E. Aprendiendo a resolver conflictos. Los libros de la catarata, 2000.
LEDERACH, J. P., El Abecé de la paz y los conflictos educación para la paz, Madrid, La Catarata, 2000.
______________, Construyendo la paz. Reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.
MARTÍN BERISTAIN, C. Y PAÉZ, D. Violencia, apoyo a las victimas y reconstrucción social. Fundamentos, 2000.
MATTHEWS, R. O.; RUBINOFF, A. G.; SETEIN, J. G. (eds.), International Conflict and Conflict Management: Readings in World Politics, Ontario, Prentice Hall, 1988.
MITCHELL,C. R., The structure of International Conflict, Nueva York, St. Martin's Press, 1989.
MOORE, Christopher. El proceso de mediación. Bueno Aires: Granica, 1995.
MOREAU DEFARGES, Philippe. Un mundo de injerencias. Editorial Bellaterra, 1999.
MULDOON, B. El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós, 1998.
MUÑOZ, F. A. La paz imperfecta. Universidad de Granada, 2001.
NICHOLSON, M., Rationality and the Analysis of International Conflict, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.
PRINCEN, T., Intermediaries in International Conflict, Princeton, Princeton University Press, 1992.
RICE, E., Wars of the Third Kind: Conflict in Underveloped Countries, Berkeley, University of California Press, 1988.
ROJAS MARCOS, L. Las semillas de la violencia. Madrid: Espasa Calpe, 1995,
RUBIO, A. (ed.), Presupuesto teóricos y éticos sobre la Paz. Universidad de Granada, 1994.
RYAN, S., Ethnic Conflict and International Relations, Aldershot, Darmouth, 1990.
SANDOLE, D. J. D.; MERWE, H. v. d. (eds.), Conflict Resolution Theory and Practice: Integration and Application, Manchester, Nueva York, Manchester University Press, 1993.
SEGURIDAD HUMANA: CONCEPTOS, EXPERIENCIAS Y PROPUESTAS. Número monogràfic coordinat per Rafael Grasa i Pol Morillas de la revista Afers Internacionals, núm 76 (febrer 2007).
SILVA, K. M. d.; MAY, R. J. (eds.), Internationalization of Ethnic Conflict, Londres, Pinter, 1991.
SINGER, M.; WILDAVSKY, A., The Real World Order: Zones of Peace / Zones of Turmoil, Chatham, N.J., Chatham House, 1993.
SUARES, M. Mediación, conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona: Paidós mediación, 1996.
TOURAINE, A. ¿Podremos vivir juntos?Madrid: Editorial PPC, 1997.
URRA, J. Violencia. Memoria amarga. Madrid: Siglo XXI de España, 1997.
VÄYRYNEN, R. (ed.), New Directions in Conflict Theory: Conflict Resolution and Conflict Transformation, Londres, etc., Sage, 1991.
Publicacions periòdiques
Anuario Internacional Cidob
African Journal in Conflict Resolution
Arms Control Today
Cooperation and Conflict: Nordic Journal of International Studies.
Foreign affairs
Foreign Affairs Latinoamérica
International Security .
Journal of Conflict Resolution: Research on war and peace between and within nations.
Journal of Peace Research: an interdisciplinary and international quaterly of scholarly work in peace research.
Low Intensity Conflict and Law Enforcement.
Military Review.
Negotiation Journal: on the process of dispute settlement.
Online Journal of Arbitration, Mediation, Negotiation and Complementary Dispute Resolution Techniques
Peace and Conflict Studies
Security Dialogue
Sipri Yearbook
Working Papers ICIP (Institut Català Internacional per a la Pau).Accesibles en www.icip.cat
PÀGINES ELECTRÒNIQUES RECOMANADES
Organitzacions internacionals
· http://www.osce.org/, OSCE
· http://www.nato.int/home.htm, OTAN/NATO
· http://europa.eu.int/, Unió Europea/European Union
· http://www.un.org/, Nacions Unides, ONU
· http://www.unhcr.ch/, ACNUR (Alt Comissionat NNUU peralsrefugiats)/
Instituts i centres de recerca especialitzats
· http://www.opendemocracy.com/home/index.jsp, Open Democracy
· http://www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries/, Universitat deNNUU i de l’Ulster
· http://www.cip.fuhem.es/, ICIP/Madrid
· http://www.icip.cat, ICIP, Barcelona
· http://www.ecfr.eu/, European Council on Foreign Relations
· http://www.ifri.org/F/accueil.htm, Institut Français des Relations Internationales
· http://www.iai.it/, Instituto Affari Internazionali
· http://www.iecah.org/espanol/home.html, Instituto de estudios sobre conflictos y acción humanitaria/Iecah
· http://www.intl-crisis-group.org/, International Crisis Group
· http://www.isn.ethz.ch/, International Relations and Security Network
· http://www.prio.no/, Peace Research Institute d’Oslo
· http://www.realinstitutoelcano.org, Real Instituto Elcano
· http://www.sipri.se/, Stockholm International Peace Research Institute/Sipri
· http://www.tni.org/, Transnational Institute of Amsterdam
· http://www.stratfor.com/, temes estratègics
· http://www.fsk.ethz.ch/, estudis de seguretat
· http://www.cia.gov/, CIA
· http://www.hrw.org/, Human Rights Watch
No n'hi ha d'específic