Logo UAB
2023/2024

Anàlisi i resolució de conflictes

Codi: 101096 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència política i gestió pública OT 3 2
2500259 Ciència política i gestió pública OT 4 2
2503778 Relacions Internacionals OB 3 2

Professor/a de contacte

Nom:
Laura Feliu Martínez
Correu electrònic:
laura.feliu@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

No hi ha prerequisits acadèmics.

Cal estar en condicions de llegir regularment anglès i d'assistir a classe de forma continuada.

Cal disposar de l'habilitat i del costum de llegir, veure, escolatar i consultar diversos mitjans de comunicació d'informació general, així com seguir particularment les notícies relacionades amb l'agenda i la conflictivitat internacional i els processos de pau


Objectius

L'assignatura, optativa, té com a principal objectiu familiaritzar els alumnes amb l'evolució, els conceptes, l'instrumental teòric i l'aplicació pràctica de diverses subàrees de les Relacions Internacionals, en un sentit ampli, així com amb els seus principals biaixos o enfocaments específics per analitzar i intervenir en els conflictes amb ànim de gestionar-los, resoldre'ls o transformar-los.

 

Concretament, els objectius específics són:

 

1. Situar l'estudi dels conflictes internacionals i de la manera d'intervenir-hi en el marc general de les ciències socials, i també en perspectiva històrica i evolutiva.

 

2. Estudiar la noció de conflicte, els seus tipus i la seva lògica i dinàmica a la política internacional.

 

3. Disposar de marcs conceptuals i analítics per emmarcar els conflictes socials i internacionals, així com la seva naturalesa, la recurrència i la ubicació, en particular amb lògiques regionals i subregionals. Concretament, aprehendre una pauta d'anàlisi aplicable a diferents conflictes internacionals, en particular a conflictes armats, o susceptibles d'esdevenir fàcilment conflictes d'aquest tipus.

 

4. Aplicar la pauta a diversos conflictes dels darrers cinquanta anys

 

5. Conèixer de forma succinta els diversos instruments per a la prevenció, gestió, resolució i transformació de conflictes.


Competències

    Ciència política i gestió pública
  • "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
  • Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  • Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar casos i fenòmens de l'esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar els desafiaments a la seguretat internacional, incloent les condicions que propicien la pau i generen conflictes i l'evolució de l'arquitectura de seguretat internacional.
  • Analitzar l'estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d'emergència), tant a l'àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
  2. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  3. Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
  4. Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
  5. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  6. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  7. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  8. Conèixer i avaluar respostes als reptes i a les amenaces de l'agenda de seguretat internacional, identificant actors clau, tant estatals com no estatals, i tant governamentals com no governamentals.
  9. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  10. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  11. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  12. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  13. Explicar l'evolució de la seguretat internacional.
  14. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  15. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  16. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  17. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  18. Identificar i analitzar alguns dels reptes clau de la seguretat internacional i dels conflictes internacionals des d'una perspectiva multidimensional.
  19. Identificar les principals institucions amb competències i treball en matèria de seguretat internacional, conflictes internacionals i promoció de la pau i analitzar-ne el comportament concret.
  20. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  21. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  22. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  23. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  24. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  25. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  26. Treballar autònomament.
  27. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  28. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  29. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  30. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  31. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  32. Valorar les condicions que propicien la pau internacional i les que la dificulten.

Continguts

BLOC I. EL MARC SISTÈMIC I CONCEPTUAL

 

Lliçó 1. Guerra i poder al segle XX i XXI: l'evolució de la guerra i del sistema internacional

a) Relacions Internacionals versus política interna

b) Evolució del sistema internacional i de la conflictivitat armada

c) Canvis en la concepció, regulació i pràctica de la guerra i els conflictes armats i letals

d) La situació actual: postguerra freda, el debat sobre les “noves guerres”, les noves cares de la violència

 

Lliçó 2. El mapa canviant dels conflictes armats

a) Instituts de recerca i identificació de les guerres: els principals criteris

b) Guerres internacionals, guerres per delegació (proxy wars), la internacionalització dels conflictes intraestatals

c) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica

d) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Europa

e) Canvis en la presència regional dels conflictes armats: Orient Mitjà

 

Lliçó 3. Les ciències socials, els conflictes internacionals i la violència

a) Les Relacions Internacionals i les explicacions de la guerra i la violència: grans enfocaments

b) Marcs explicatius individuals i socials de les ciències socials

d) Marcs explicatius estructurals de les ciències socials

e) Investigació per a la pau i estudis sobre la pau (peace studies); resolució de conflictes

 

Lliçó 4. Feminisme i anàlisi de conflictes

a) La incorporació del gènere a l'anàlisi dels conflictes i la violència

b) El paper de les dones en els conflictes armats

c) La crítica feminista a la concepció tradicional de la guerra i la violència

d) L'enfocament feminista a la justícia de gènere i la reparació en contextos postconflicte

 

Lliçó 5. Entendre la naturalesa i l'evolució dels conflictes armats, la guerra, la seguretat i la pau

a) Aclariments terminològics i conceptuals: conflicte (i tipus), violències, guerra, pau, seguretat, gestió/resolució/transformació

b) Pau i seguretat, conceptes interrelacionats i noves concepcions a la postguerra freda

c) L'evolució del dilema de seguretat i de la securitització: La concepció de la seguretat com a procés multidimensional i la seguretat humana

d) Anàlisi de les causes de les guerres: i) tipologies causals; ii) causes estructurals, acceleradors i detonants; iii) explicacions recents: estats febles i fallits; cobdícia i greuge (greed and grievance); estructures d'oportunitat i lluita pels recursos (acumulació diferencial)

 

ESTUDIS DE CAS: TIMOR ORIENTAL I EL SÀHARA OCCIDENTAL

 

BLOC II. ANÀLISI DELS CONFLICTES

 

Lliçó 6. Com abordar l’estudi dels conflictes

a) Els elements del conflicte: triangles i icebergs

b) Actors i motius de disputa i antagonisme

c) La dinàmica dels conflictes: fases i cicles de violència

d) Una pauta d’anàlisi per cartografiar processos conflictius

 

Lliçó 7: Tipologies de conflictes

a) Tipus de conflictes segons la presència de la violència (armats i no armats, conflictes no violents).

b) Conflictes "intractables", conflictes socials prolongats i/o els conflictes sociointernacionals

c) Conflictes de naturalesa política i/o territorial

d) Conflictes ambientals, etnopolítics i religiosos

 

Lliçó 8: Tipologies de combatents

a) Combatents regulars i forces militars convencionals

b) Grups insurgents i combatents no estatals, grups paramilitars

c) Mercenaris i empreses militars i de seguretat privades (EMSP)

d) Actors híbrids i grups criminals

e) Grups terroristes

 

ESTUDI DE CAS: GUERRES A ALGÈRIA

 

Bloc III: L’acció de la societat internacional: la contenció dels conflictes violents i l’establiment de la pau

 

Lliçó 9: Els estudis i la pràctica d'anàlisi, resolució i transformació de conflictes

a) Fonaments i context de sorgiment, les institucions

b) Fases i etapes de desenvolupament

c) Els enfocaments comprehensius i interactius: instruments pràctics

d) El consens liberal sobre la construcció de la pau

 

Lliçó 10: Instruments internacionals: Nacions Unides i la seguretat internacional

a) Les provisions de la Carta i del dret internacional sobre seguretat col·lectiva i ús/amenaça de la força

b) La dimensió regional dels conflictes armats i les organitzacions regionals de seguretat

c) La postguerra freda: un Programa per a la pau (1992) i el seu suplement; desenvolupaments posteriors

d) Nocions canviants: "guerra justa", emergències complexes, "responsabilitat de protegir"

 

Lliçó 11: La contenció de conflictes violents, el manteniment i l'establiment de la pau

a) L'ús de la Carta. Operacions de manteniment de la pau (“capítol VI i mig”)

b) Operacions de pau de segona i tercera generació

c) El debat sobre la intervenció i el deure d’ingerència

d) Formes de finalitzar conflictes violents i preparar la pau: negociació, facilitació, mediació, arbitratge

e) Els acords de pau

 

ESTUDI DE CAS: LÍBIA

 

Bloc IV: Resolució i transformació de conflictes: construcció de la pau

 

Lliçó 12: La preparació per a la pau: processos i acords de pau

a) Significats amplis i restringits

b) Fases i cicles dels processos de pau i diplomàcies multinivell

c) Debat actual sobre: esculls, maduresa, sabotejadors

d) Les tres "Rs": reconstrucció, resolució i reconciliació

 

Lliçó 13: La reconstrucció postbèl·lica

a) Operacions d'intervenció, reconstrucció i retirada

b) Desarmament, Desmobilització i Reinserció (DDR)

c) Reforma del sector de seguretat

d) El negoci de la reconstrucció

 

Lliçó 14: La construcció de la pau

a) Significats de l'expressió

b) Construcció de la pau des de baix i transformació de conflictes

c) Estudis de cas i balanç d'operacions deconstrucció de pau

d) Les crítiques al "consens liberal per a la consolidació de la pau"

 

Lliçó 15. La reconciliació i la resolució de les causes profundes

a) Significats de reconciliació

b) Justícia en períodes de transició: de les comissions de la veritat als tribunals

c) El Tribunal Penal Internacional (TPI)

d) Polítiques de memòria i de passat: Esclavisme, colonialisme, crims contra la humanitat

e) La resolució de les causes profundes: pau i desenvolupament

 

ESTUDI DE CAS: LES GUERRES A L'IRAQ


Metodologia

Metodologia docent i activitat formatives

La dedicació de l’estudiant a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant a 150 hores.

Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:

 

a)     Presencials o dirigides (50 hores, 33,3 %)

Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)

Seminaris a l’aula: 2 sessions (6 hrs)

Practiques a l’aula avaluables: 2 sessions  (4 hrs)

 

b)    Activitats supervisades: controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs: 25  hrs (16,7%)

 

c)     Avaluació: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació: 7,5 hrs (5%)

 

d)    Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5  hrs (45%)

 

2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula

Cada lliçó teòrica comptarà amb: a) un esquema específic per guiar les sessions presencials/dirigides i les altres activitats relacionades; b) una o dues lectures obligatòries; i c) algunes referències addicionals

Les lectures, obligatòries i addicionals (fora de referències a llibres o pàgines wewb) estaran disponibles al campus virtual, agrupades en pestanyes específiques relatives a cada lliçó. 

Hi hauràmaterial addicional optatiu, agrupat en carpetes amb títols ad hoc: llibres electrònics, material sobre transformació de conflictes, estudi de cas, etc.

A cada sessió s'usarà un ppt, dels quals es podrà obtenir còpia en pdf, per lliçó, al campus virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Practiques a l'aula avaluables: 2 sessions 4 0,16
Seminaris a l'aula: 2 sessions 6 0,24
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions 40 1,6
Tipus: Supervisades      
Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació 7,5 0,3
Controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs 25 1
Tipus: Autònomes      
Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca) 67,5 2,7

Avaluació

L'avaluació d'aquesta assignatura es compon de les parts següents:
1. Un examen parcial dels dos primers blocs del programa (temes 1-8), que constitueix el 35% de la nota final
2. Un examen parcial de la resta del temari (temes 9-15), el 35% de la nota final, que es realitzarà el darrer dia de classe
3. Dues pràctiques, cadascuna d'elles amb un valor equivalent al 10% de la nota final (el 20% en conjunt). Una de les pràctiques consistirà en una exposició a classe i l’altra en l’aplicació de la pauta d’anàlisi a un conflicte armat
4. Avaluació continuada: participació a classe i debats, comentaris de text, i altres activitats programades pel professorat, el 10% de la nota final.

Consideracions importants:
Per tal de poder superar l'assignatura serà condició necessària que no suficient obtenir com a mínim una nota de 4 a cadascun dels exàmens de cada semestre. En aquest sentit, es demana que l'alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics d'ambdós semestres. Un cop assolida aquesta nota mínima de 4 als exàmens es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de les pràctiques.
Quan la nota ponderada final d'ambdues parts (exàmens i pràctiques), més els treballs i activitats programades sigui igual o superior a 5 es considerarà l'assignatura com superada.
Per aprovar l'assignatura, és condició necessària però no suficient obtenir un mínim de 4 a ambdós exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens amb menys d'un 4, l'assignatura no està aprovada.
El fet de presentar-se a un dels dos exàmens o haver-se presentat a UNA de les pràctiques eximeix l'estudiant de la qualificació de "NO PRESENTAT".
Els estudiants de grau que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l'oportunitat d'acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat per a l’examen de l’avaluació ordinària (NO per la compensatòria), havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre.
Les dates de les pràctiques, altres activitats i dels controls s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (Campus Virtual). Les pràctiques no es poden tornar a fer.
Els estudiants de programes d'intercanvi tindran les mateixes condicions d'avaluació que la resta dels estudiants.

Avaluació única:

L’alumnat que així ho hagi demanat en temps i forma, podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en un exercici compost per un examen (70% de la nota) i una activitat pràctica (30%)

Aquest exercici tindrà lloc el darrer dia de classe al final del quadrimestre. En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 punts sobre 10, l’exercici podrà recuperar-se en la data fixada per la Facultat per a l’avaluació ordinària (NO la compensatòria) i es farà públic amb antelació suficient.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
controls de lectura o comentaris a classe 15% 0 0 2, 6, 9, 14, 15, 16, 20, 24, 26, 27, 31
Dos estudis de cas 35% 0 0 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Un examen final en acabar el isemestre, que inclou una part take-home, per fer a casa. Cal treu un mínim de 5 50% 0 0 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26, 28, 30, 31, 32

Bibliografia

Manuals bàsics

 

Lectura obligatòria (parts)

 

MIALL; H; Ramsbotham, O:; Woodhouse, T (2005 segunda edición), Contemporary Conflict Resolution. The prevention, management and transformation of deadly conflicts, Londres, Polity Press, 2005. Edició castellana ICIP/Bellatera, octubre de  2011

 

GRASA, R. (2010). Cincuenta años de evolución de la investigación para la paz. Tendencias para observar, investigar y actuar. Barcelona, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (versión en castellano y catalán. PDF de ambas en el campus virtual).

 

SINGER, Linda R, Resolución de conflictos, Barcelona, Paidós, 1996 (2º edición)

 

Recomenables per alguns temes

 

BAYLIS, J/ J. Wart, E.Cohen,. C:S. Gray (2002). Strategy in the Contemporary World. An Introducion to Strategic Studies, Oxford, Oxford UP.

 

BARASH, D. P. (2000). Approaches to Peace. A Reader in Peace Studies, Oxford, Oxford UP.

 

BERCOVITCH, J/V. Kremenyuk/ W. Zartmann (2009).The Sage Handbook of Conflict Resolution, Londres, Sage.

 

DEL CASTILLO, Graciana, Obstacles to Peacebuilding, Londres, Routledge, 2017

 

FISAS, V. (2002). Cultura de paz y gestión de conflictos, Barcelona, París: Icaria: UNESCO. Introducción general.

 

GALTUNG, J. (19969). Peace by peaceful means. Peace and Conflict, Development and Civilization, Londres, Sage, 1996 (al menos los apartados I y II y las conclusiones) (existe edición castellana a cargo de editorial Bakeaz).

 

Ho-Won Jeong, Conflict Management and Resolution. An Introduction, Londres, Routledge, 2010.

 

LEATHERMAN, Janie L, Sexual Viiolence and Armed Conflict, Londres, Polity Press, 2011

 

WALLENSTEEN, P. (2007). Understanding Conflict Resolution.l System War, Peace and the Global Syste.. Londres: Sage. Excelentre presentación, desde la peace research pero con buen conocimiento de los temas de relaciones internacionales

 

 

Bibliografia general

 

BERDAL, M. y MALONE, D. (eds.) (2000). Greed and Grievance. Economic Agendas in Civil Wars. Boulder: Lynne Rienner.

 

BROWN, S., The Causes and Prevention of War, Nueva York, St. Martin's Press, 1994.

 

CENTRO DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ, Anuario CIP 19-, Madrid, Icaria, 19-.

 

DUFFIELD, M., Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: La Catarata, 2004 [ed. Orig. 2001].

 

FISAS, V. Procesos de paz y negociación en conflictos armados, Barcelona, Paidós, 2004.

 

HOLSTI, K. J., The state, war, and the state of war, Cambridge, Cambridge University Press, 1996.

 

JOB, B. (ed.) (1992). The Insecurity Dilemma: National Security of Third World States. Boulder, CO: Lynne Rienner.

 

KAGAN, D., Sobre las causas de la guerra y la preservación de la paz. Madrid, México DF: Turner: FCE, 2003 [ed. Orig. 1995].

 

KALDOR, M. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets, 2001.

 

PRUITT y KIM, S.H. (2004). Social Conflict: Escalation, Stalemate and Settlement. Nueva York: McGraw-Hill.

 

ROMEVA i RUEDA, R., Guerra, posguerra y paz. Pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Barcelona: Icaria, 2003.

 

SIPRI, SIPRI Yearbook: World armaments and disarmament, 209 , Oxford, Oxford University Press, 20--

 

TORTOSA, J.M. El juego global: maldesarrollo y pobreza en el sistema mundial. Barcelona: Icaria, 2000.

 

WALZER, M. Guerras justas e injustas. Un razonamiento moral con ejemplos históricos, Barcelona: Paidós, 2001.

 

Bibliografia addicional

 

BEJARANO, J. A., Una agenda para la paz: Aproximaciones desde la teoría de la resolución de conflictos, Bogotá, Tercer Mundo, 1995.

 

BROWN, M. E. (ed.), Ethnic Conflict and International Security, Princeton, Princeton University Press, 1993.

 

BURTON, J.; DUKES, F. (ed.), Conflict: Readings in Management & Resolution, Londres, Macmillan, 1990.

 

BURTON, J. W., Conflict: Resolution and Prevention, Nova York, St. Martin's Press, 1990.

 

CAMILLERI, J. A.; FALK, J., The end of sovereignty?: The politics of a shrinkimg and fragmenting world, Aldershot, Edward Elgar, 1992.

 

ENZENBERGER, Hans Magnus. Perspectivas de guerra civil. Barcelona: Anagrama, 1994.

 

FISHER, Roger. Más allá de Maquiavelo. Herramientas para afrontar conflictos. Barcelona: Granica, 1996.

 

FISHER, R. y URY W. Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Ed. gestión, 2000.

 

GALTUNG, J., Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 2003.

 

___________, Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.

 

GOERTZ, G.; DIEHL, P. F., Territorial changes and international conflict: studies in international conflict, London, Routledge, 1992.

 

GOTTHEIL, J. y SHIFFRIN, A. Mediación: una transformación en la cultura. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

 

GOTTLIEB, G., Nationagainststate: new approaches to ethnic conflicts and the decline of sovereignty, Nueva York, Council on Foreign Relations Press, 1993.

 

GURR, T., Minorities at Risk: A Global View of Ethnopolitical Conflicts, Washington, DC, United States Institute of Peace Press, 1993.

 

GURR, T.; HARFF, B., Ethnic Conflict and World Politics, Boulder, CO, Westview Press, 1994.

 

HOLSTI, K. J., Peace and War: Armed Conflicts and International order, 1648 1989, Cambridge, Cambridge University Press, 1991.

 

IGNATIEFF, M. El honor del guerrero. Guerra étnica y conciencia moderna. Madrid: Taurus, 1999.

 

JIMÉNEZ, J. J. La socialización del miedo. Madrid. Los libros de la catarata, 1998.

 

JUDSON, E. Aprendiendo a resolver conflictos. Los libros de la catarata, 2000.

 

LEDERACH, J. P., El Abecé de la paz y los conflictos educación para la paz, Madrid, La Catarata, 2000.

 

______________, Construyendo la paz. Reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.

 

MARTÍN BERISTAIN, C. Y PAÉZ, D. Violencia, apoyo a las victimas y reconstrucción social. Fundamentos, 2000.

 

MATTHEWS, R. O.; RUBINOFF, A. G.; SETEIN, J. G. (eds.), International Conflict and Conflict Management: Readings in World Politics, Ontario, Prentice Hall, 1988.

 

MITCHELL,C. R., The structure of International Conflict, Nueva York, St. Martin's Press, 1989.

 

MOORE, Christopher. El proceso de mediación. Bueno Aires: Granica, 1995.

 

MOREAU DEFARGES, Philippe. Un mundo de injerencias. Editorial Bellaterra, 1999.

 

MULDOON, B. El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós, 1998.

 

MUÑOZ, F. A. La paz imperfecta. Universidad de Granada, 2001.

 

NICHOLSON, M., Rationality and the Analysis of International Conflict, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.

 

PRINCEN, T., Intermediaries in International Conflict, Princeton, Princeton University Press, 1992.

 

RICE, E., Wars of the Third Kind: Conflict in Underveloped Countries, Berkeley, University of California Press, 1988.

 

ROJAS MARCOS, L. Las semillas de la violencia. Madrid: Espasa Calpe, 1995,

 

RUBIO, A. (ed.), Presupuesto teóricos y éticos sobre la Paz. Universidad de Granada, 1994.

 

RYAN, S., Ethnic Conflict and International Relations, Aldershot, Darmouth, 1990.

 

SANDOLE, D. J. D.; MERWE, H. v. d. (eds.), Conflict Resolution Theory and Practice: Integration and Application, Manchester, Nueva York, Manchester University Press, 1993.

 

SEGURIDAD HUMANA: CONCEPTOS, EXPERIENCIAS Y PROPUESTAS. Número monogràfic coordinat per Rafael Grasa i Pol Morillas de la revista Afers Internacionals, núm 76 (febrer 2007).

 

SILVA, K. M. d.; MAY, R. J. (eds.), Internationalization of Ethnic Conflict, Londres, Pinter, 1991.

 

SINGER, M.; WILDAVSKY, A., The Real World Order: Zones of Peace / Zones of Turmoil, Chatham, N.J., Chatham House, 1993.

 

SUARES, M. Mediación, conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

 

TOURAINE, A. ¿Podremos vivir juntos?Madrid: Editorial PPC, 1997.

 

URRA, J. Violencia. Memoria amarga. Madrid: Siglo XXI de España, 1997.

 

VÄYRYNEN, R. (ed.), New Directions in Conflict Theory: Conflict Resolution and Conflict Transformation, Londres, etc., Sage, 1991.

 

 

Publicacions periòdiques

 

Anuario Internacional Cidob

African Journal in Conflict Resolution  

Arms Control Today

Cooperation and Conflict: Nordic Journal of International Studies.

Foreign affairs

Foreign Affairs Latinoamérica

International Security .

Journal of Conflict Resolution: Research on war and peace between and within nations.

Journal of Peace Research: an interdisciplinary and international quaterly of scholarly work in peace research.

Low Intensity Conflict and Law Enforcement.

Military Review.

Negotiation Journal: on the process of dispute settlement.

Online Journal of Arbitration, Mediation, Negotiation and Complementary Dispute Resolution Techniques 

Peace and Conflict Studies 

Security Dialogue

Sipri Yearbook

Working Papers ICIP (Institut Català Internacional per a la Pau).Accesibles en www.icip.cat

 

PÀGINES ELECTRÒNIQUES RECOMANADES

 

Organitzacions internacionals

 

·          http://www.osce.org/, OSCE

·         http://www.nato.int/home.htm, OTAN/NATO

·         http://europa.eu.int/, Unió Europea/European Union

·          http://www.un.org/, Nacions Unides, ONU

·          http://www.unhcr.ch/, ACNUR (Alt Comissionat NNUU peralsrefugiats)/

 

Instituts i centres de recerca especialitzats

 

·         http://www.opendemocracy.com/home/index.jsp, Open Democracy

·          http://www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries/, Universitat deNNUU i de l’Ulster

·          http://www.cip.fuhem.es/, ICIP/Madrid

·         http://www.icip.cat, ICIP, Barcelona

·         http://www.ecfr.eu/, European Council on Foreign Relations

·         http://www.ifri.org/F/accueil.htm, Institut Français des Relations Internationales

·          http://www.iai.it/, Instituto Affari Internazionali

·         http://www.iecah.org/espanol/home.html,  Instituto de estudios sobre conflictos y acción humanitaria/Iecah

·          http://www.intl-crisis-group.org/, International Crisis Group

·         http://www.isn.ethz.ch/, International Relations and Security Network

·         http://www.prio.no/, Peace Research Institute d’Oslo

·         http://www.realinstitutoelcano.org, Real Instituto Elcano

·         http://www.sipri.se/, Stockholm International Peace Research Institute/Sipri

·          http://www.tni.org/,  Transnational Institute of Amsterdam

·         http://www.stratfor.com/, temes estratègics

·         http://www.fsk.ethz.ch/, estudis de seguretat

·         http://www.cia.gov/, CIA

·          http://www.hrw.org/, Human Rights Watch

 
 

Programari

No n'hi ha d'específic