Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No n'hi ha.
Els objectius del quart curs són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. L’assignatura té com a continguts l’exposició dels trets bàsics de la investigació històrico-arqueològica aplicada a l’àmbit geogràfic dels territoris de població i cultura grega, tant en l’àrea grega originària (Grècia continental, illes de l’Egeu i costa occidental anatòlica) com en les zones d’implantació colonial (Mar Negre, Magna Grècia itàlica, sud de França i costa empordanesa). Aquest curs vol mostrar també la evolució del poblament i dels canvis polítics i socials que es varen donar a l'Egeu fins l'Helenisme. Es plantejaran les aportacions de les metodologies instrumentals i de les tècniques analítiques als debats historiogràfics que la disciplina ha abordat. S’estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes i territoris considerats. Els continguts inclouen les aportacions des dels diferents àmbits de procedència de la informació i les proves empíriques (bàsicament el registre arqueològic) des de les quals s’elaboren les hipòtesis.
PROGRAMA
1.- Introducció. Marc geogràfic. Història de la investigació. Estat actual de l'arqueologia de la Grècia antiga.
2.- Arqueologia dels primers pobladors (Paleolític-Neolític)
3.- Arqueologia del Bronze
Les illes cíclades
La cultura minoica
La cultura micènica
4.- Arqueologia de l'Edat Fosca (s. XII-VIII)
Període Submicènic i Protogeomètric (s. XII-X)
Període Geomètric (s. IX-VIII)
4.- Arqueologia del món grec històric
Época arcaïca, clàssica i hel·lenisme
Ciutat i camp en el món grec.
La 'chóra' i l'asty'. Les ciutats sense territori.
Territoris polítics, sistemes d’integració política
Arqueologia grega després d'Alexandre
1) Analitzar les línies de recerca i pensament vigents en l’arqueologia grega, des dels seus orígens fins el moment actual
2) Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia del Món Grec.
3) Reflexionar sobre la vinculació de l’arqueologia del món grec amb d’altres disciplines (història antiga, antropologia, arqueometria...).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
classes teòriques i pràctiques | 130 | 5,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (35 %).
2.- Prova teòrica B on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (35 %).
3.- Prova de geografia (5%)
4.- Treball d’anàlisi i discussió desenvolupat a classe sobre diversos articles científics. (25%).
Avaluació única
Aquesta assignatura contempla l'opció d'avaluació única. S'avaluarà a partir de:
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (70 %).
2.- Prova de geografia (5%)
3.- Treball d’anàlisi i discussió desenvolupat a classe sobre diversos articles científics. (25%).
*En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de Geografia | 5% | 0,5 | 0,02 | 5, 6, 9 |
Examen escrit A | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Examen escrit B | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Treball escrit | 25% | 15,5 | 0,62 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
BINTLIFF, J.: “The Origins and Nature of the Greek City-State and its Significance for World Settlement History”, en P. Ruby [dir.], Les princes de la Protohistoire et l’émergence de l’État, Nápoles, 43-56. 1999
BINTLIFF, J.: The Complete Archaeology of Greece. From Hunter-Gatherers to the 20th Century AD, Willey-Blackwell 2012.
BIERS, W.R., The Archaeology of Greece, Nova York, 1987
BORBEIN, A.H.; T. HÖLSCHER i P. ZANKER (eds.), Klassische Archäologie. Eine Einführung, Berlín, 2000.
COHEN, G.M.: The Hellenistic Settlements in Europe, the Islands, and Asia Minor, Berkeley, 1995
COULTON, J.J., Greek Architects at Work, Oxford, 1977
DINSMOOR, W.B., The architecture of Ancient Greece, Londres, 1950
DI VITA, A., “Town planning in the Greek colonies of Sicily from the time of their foundations to the Punic Wars”, en GCNP, 343-363.
ÉTIENNE, R.; MÜLLER, C.; PROST, F. Archéologie Historique de la Grèce Antique, Ellipses, 2006.
GINOUVÉS, R.; MARTIN, R., Dictionnaire Méthodique de l’architecture grecque et romaine. Matériaux, techniques de construction, techniques et formes de décor, Ecole française de Rome et Ecole française d’Athènes, Roma 1985.
GRECO. E., TORELLI, M., Storiadell'urban¡stica. II mondo greco, Roma, 1983
N.B.L. HAMMOND i H.H. SCULLARD, Oxford Classical Dictionnary, Londres 1974.
HÖLSCHER, T., L’Archeologia Classica. Un’introduzione, L’Erma de Bretschneider, Roma 2010.
KURZ, D., BOARDMAN/J., Greek Burial Customs, Londres, 1977
MARCONI, C., The Oxford Handbook of Greek and Roman Art, Oxford University Press, Oxford, 2014.
MARTÍN, R., L'urbanisme dans la Gréce antique. París, 1956
MEE, C. Greek Archaeology. A thematic Approach, Willer-Blackwell, 2011
MORRIS, I.: “An Archaeology of Equalities? The Greek City-States”, ACS, 91-105, 1997
OSBORNE, R.: Greece in the Making, 1200-479 B.C., Nueva York, 1996
OWENS, E.J. The city In the Greek and Roman Worid, Londres, 1991
POLIGNAC, F. De: La naissance de la cité grecque, París, 1984
RILL, T.E., WILSON, A.G.: “Modelling settlement structures in Ancient Greece: new approaches to the polis”, CCAW, 59-95, 1991
SAKELLARIOU, M.B.: The polis-state. Definition and origin, Atenas, 1989
THOMAS, C.G., CONANT, C.: Citadel to City-State: The Transformation of Greece, 1200-700 B.C.E., Indiana University, Bloomington, 1999
WARD-PERKINS, JB.: Cities of Ancient Greece and Italy. Planning in Classical Antiquity, Londres, 1974
No es demana cap d'especial o específic.