Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
(prerequisits oficials i/o coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura)
No hi ha prerequisits
A les assignatures de primer es podria incloure informació sobre els coneixements mínims necessaris per a cursar l'assignatura, com a consells sobre quins temes repassar
L’objectiu fonamental de l’assignatura és el de proporcionar a l’estudiant algunes claus bàsiques per interpretar l’art italià del segle XV, la seva ambició intel·lectual, les seves connexions amb la nova cultura de l’humanisme i la seva significació històrica. Alhora, es preten fomentar la seva autonomia intel·lectual i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques. La comprensió de l’originalitat i del fonament teòric de les experiències del quattrocento entenem que és necessari per a poder cursar posteriorment altres matèries relatives a la producció artística occidental dels segles XVI, XVII i XVIII.
1. Humanisme i Renaixement . Petrarca i els origens de l’Humanisme. L’Humanisme florentí del primer Quatrecents : classicisme i “humanisme cívic”. Els studia humanitatis : definició, temes i significat històric de l’Humanisme. La difusió de l’Humanisme. El canvi de clima cultural a mitjan segle i el corrent neoplatònic. 2. F. Brunelleschi i la “invenció” de la perspectiva. L’arquitectura de Brunelleschi. L. B. Alberti : el naixement de la teoria de l’art. La codificació de la perspectiva i el model retòric en el De pictura. La teoria de la bellesa : la concinnitas. El De re aedificatoria. Els projectes arquitectònics d’Alberti 3. Escultura del segle XV. El concurs de 1401: Brunelleschi i Ghiberti. Ghiberti : les primeres portes del Baptisteri. L’emergència de Nanni di Banco i de Donatello. Obres per al Duomo i per a Orsanmichele. La nova estatuària : Donatello, Nanni di Banco, Ghiberti. El relleu : rilievo stiacciato i perspectiva. Jacopo della Quarcia. L’evolució de Ghiberti, les “portes del Paradís”. L’evolució de Donatello, de la maduresa a les darreres obres. 4. Pintura del segle XV. Masaccio i Masolino. Fra Filippo Lippi, Fran Angelico, Paolo Uccello, Domenico Veneziano, Andrea del Castagno. Piero della Francesca. Mantegna. Giovanni Bellini i l’escola veneciana moderna. Antonello da Messina. Florència a finals del segle : Antonio del Pollaiuolo, Verrochio, Ghirlandaio, Filippino Lippi, Botticelli. Perugino.
|
Classes presencials a l’aula: Desenvolupament del temari per part del professor
Tutories: Orientació metodològica i bibliogràfica Activitats supervisades |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals a l'aula | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Plantejament i elaboració d'un treball | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
Evidència 2. Una prova escrita en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d’expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 30% de la qualificació final
Evidència 3. Presentació d’un treball escrit individual en el qual caldrà acreditar la capacitat de definit un objecte d’estudi, un coneixement suficient de la bibliografia relativa i la capacitat de plantejar interrogants i proposar respostes. Com en l’evidència anterior, també es valorarà la capacitat d’organitzar el discurs i la qualitat de l’expressió escrita. El treball escrit constitueix el 40% de la qualificació final
Format de les evidències:
Caldrà aprovar tant la prova escrita o examen com el treball (Evidències 1 i 3). En el cas que s’hagi suspès una d'aquestes dues evidències, o ambdues, la qualificació final serà “Suspens”
Els detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l’inici del curs amb suficient antelació
S’acceptaran proves escrites i treballs redactats en català o castellà i també en altres llengües (anglès, francès, italià, portuguès)
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d'avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
RECUPERACIÓ:
Es contempla la recuperació tant per al treball com per a la prova escrita.
AVALUACIÓ ÚNICA:
L'avaluació única constarà de les mateixes tres evidències previstes a l'avaluació continuada, amb els mateixos percentatges. La data de l'examen (primera i segona proves escrites) i lliurament del treball individual serà a final de curs, coincidint amb la data de recuperació.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificaciófinal d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prueba escrita | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Segona prova escrita | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Presentació d'un treball escrit individual | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia orientativa
Barasch, Moshe, Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid : Alianza, 1991
Baxandall, Michael, Giotto and the Orators. Humanist observers of painting in Italy and the discovery of pictorial composition, 1350-1450, Oxford University Press, 1971
Baxandall, Michael, Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Barcelona: G. Gili, 1978 (1972)
Burckhardt, J., La cultura del Renacimiento en Italia: un ensayo, Madrid: Akal, 1992 (1860)
Burke, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Madrid: Alianza, 1993 (1986)
Campbell, Stephen J. & Cole, Michael W., A New History of Italian Renaissance Art, Londres, 2012
Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1982 (1959)
De Fusco, Renato, El Quattrocento en Italia, Madrid: Istmo, 1999 (1984)
Frommel, Christoph Luitpold, The Architecture of the Italian Renaissance, London, 2007 (ed. italiana, Milà: Skira, 2009)
Garriga, Joaquim, “La intersegazione de Leon Battista Alberti (I)”, D’art, 20 (1994), p. 11-57
Gombrich, Ernst H., El legado de Apeles, Madrid : Alianza, 1982
Heydenreich, L. H., Lotz, W., Arquitectura en Italia 1400-1600, Madrid: Cátedra, 1991 (1974)
Joannides, P., Masaccio and Masolino. A complete Catalogue, London : Phaidon, 1993
Klotz, H., Filippo Brunelleschi. The Early Works and the Medieval Tradition, London : Academy Editions, 1990
Krautheimer, R., Lorenzo Ghiberti, Princeton University Press, 1956
Kruft, H.-W., Historia de la teoría de la arquitectura. 1. Desde la Antigüedad hasta el siglo XVIII, Madrid:Alianza, 1990
Nauert (Jr), Charles G., Humanism and the Culture of Renaissance Europe, Cambridge University Press, 1995
Panofsky, Erwin, La perspectiva com a “forma simbòlica” i altres escrits de teoria de l’art, Barcelona : Edicions 62, 1987
Panofsky, Erwin, Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Madrid : Alianza, 1975 (1960)
Paoletti, J. T., Radke, G. M., El arte en la Italia del Renacimiento, Madrid: Akal, 2002 (1997)
Pope-Henessy, John, El retrato en el Renacimiento, Madrid: Akal, 1985 (1966)
Pope-Henessy, John, La escultura italiana en el Renacimiento, Madrid: Nerea, 1989 (1958)
Rosenauer, A., Donatello, Milano : Electa, 1993
Tavernor, Robert, On Alberti and the Art of Building, Yale University Press, 1998
Wackernagel, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento, Madrid: Akal, 1997 (1981)
White, John, The Birth and Rebirth of Pictorial Space, London : Faber & Faber, 1987
Wittkower, R., Los fundamentos de la arquitectura en la edad del Humanismo, Madrid : Alianza, 1995
Cap en particular