Art grec
Codi: 100427 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 1 |
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montserrat Claveria Nadal
- Correu electrònic:
- montserrat.claveria@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Oriol Carulla Peña
Prerequisits
Cal tenir un bon nivell de comprensió lectora de llengües estrangeres per poder fer les activitats supervisades i autònomes.
Objectius
Proporcionar els coneixements fonamentals de tipus estilístic, tècnic, iconogràfic i històric de les produccions artístiques prehel.lèniques i de la civilització grega antiga.
Es capacita a l'estudiant perquè pugui analitzar les obres, sigui capaç d'emplaçar-les en el seu període de producció i relacionar-les amb el context cultural de la seva època.
Competències
- Història de l'Art
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Assenyalar els valors formals, iconogràfics i simbòlics d'una imatge artística de l'antiguitat clàssica.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art antiga.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics en les representacions artístiques al llarg de l'antiguitat.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
Continguts
1. Art prehel·lènic i dels inicis de l'Edat del Ferro.
2. Art grec arcaic.
3. Art de l'època clàssica.
4. Art hel.lenístic.
Metodologia
- Classes teòriques i pràctiques.
- Aprenentatge per tasques: Elaboració de projectes i activitats a classe, a partir de la documentació bibliogràfica i d'altres recursos d'informació especialitzada.
- Tutorials a través del Moodle.
- Tutorització de les activitats supervisades i del treball de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques a l'aula | 43,5 | 1,74 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories programades de suport a l'aprenentatge i a l'elaboració del projecte. Feedback/feedforward | 5 | 0,2 | 14, 22, 23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de projectes, consultes documentals i bibliográfiques, estudi personal | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Avaluació
Evidència 1:
Compliment i participació de/en les activitats pràctiques a classe (1 punts, 10 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.
Evidència 2:
Projecte grupal (5 punts, 50 % de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana: 2,5 punts sobre 5. Si la nota és inferior, la o el professor/a indicarà al grup la manera de millorar-lo i la data de lliurament de la tasca de correcció encomanada.
Evidència 3:
1ª Prova de conceptes (1,2 punt, 12 % de la qualificació final) + 2ª Prova de conceptes (2,8 punts, 28% de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana 0,48 a la primera i 1,12 a la segona. Activitat recuperable.
La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències, sempre i quan s'hagin obtingut els mínims indicats a les evidències 2 i 3.
L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" quan no hagi lliurat cap activitat d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Només té dret a una recuperació - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a les 3 evidències.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació i no es podrà recuperar, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA:
Treball de curs 40% (4 punts, Recuperació: millora indicada per la/el professor/a)
Avenç estat treball de curs 10% (1 punts, Recuperació: millora indicada per la/el professor/a)
Prova de conceptes 50% (5 punts, és necessari treure un 2 per poder fer mitjana. Activitat recuperable).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Compliment i participació de/en les activitats pràctiques a classe | 10% | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Projecte grupal | 50% | 21,5 | 0,86 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Prova de continguts 1 i 2 | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Bibliografia
ALCOCK, Susan E., OSBORNE, Robin (Eds.), Classical Archaeology, Oxford, 2007.
ANGUISSOLA, Anna, Pliny the Elder and the Matter of Memory: An Encyclopediatic Workshop, Roledge UK, 2021.
BARLETTA, Barbara A., The Origins of the Greek Architectural Orders, Cambridge, 2001.
BEJOR, Giorgio, CASTOLDI, Marina, LAMBRUGO, Claudia, Arte Greca. Dal decimo al primo secolo a.C., Milano, 2013.
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.
BOARDMAN, John, Athenian Black Figure Vases. A Handbook, London, 1974.
BOARDMAN, John, Athenian Red Figure Vases. The Archaic Period, London, 1975.
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991.
BRINKMAN, Vinzenz, El color de los Dioses, Madrid, 2009.
CHING, Francis D.K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.
Classical Art Research Centre: Beazley Archive Pottery Database (BAPD):
https://www.carc.ox.ac.uk/carc/pottery
CLINE, Eric H., The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford, 2012.
DOWDEN-NIALL LiVINGSTONE, Ken, A Companion to Greek Mithology, Cambridge, 2011.
GRAHAM, James Walter, The Palaces of Crete, Princeton, 2017 (ed. revisada).
GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, 2008.
HAMILAKIS, Yannis (ed.), Labyrinth Revisited: Rethinking "Minoan" Achaeology, Oxford, 2002.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Les principes de la construction, Paris, 2002.
HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Architecture religieuse et funéraire, Paris, 2006.
HÖLSCHER, Tonio, Visual power in Ancient Greece and Rome. Betweenart and social reality, Berkeley, 2018.
LAPATIN, Kenneth, Luxus: The sumptuous Art of Greece and Rome, Malibú, 2015
Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae (=LIMC), vols. I-VIII, Zurich-Munich, 1981-1998.
MARCONI, Clemente, The Oxford handbook of Greek and Roman art and architecture, New York, 2015.
MORENO, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milano, 1987.
MORENO, Paolo, Scultura ellenistica, Roma, 1994.
NEER, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago-London, 2010.
PITARCH, Antonio José (ed.), Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, Barcelona, 1982.
POLLITT, Jerome Jordan,Arte y experiencia en la Greciaclásica, Bilbao, 1984.
RICHTER, Gisela Maria Augusta, El arte griego. Una revisión de las artes visuales dela antigua Grecia, Barcelona, 1980.
RIDGWAY, Brunilda Sismondo, FifthCentury Styles in Grek Sculpture, Princeton, 1981.
ROLLEY, Claude, La sculpture grecque: Des origines aumilieu du Ve siècle, Paris, 1994.
ROLLEY, Claude, Lasculpture grecque: La période classique, Paris, 1999.
SCHRÖDER, Stephan Friedrich, Catálogo de laescultura clásica del Museo del Prado, Escultura mitológica, t. II, Madrid, 2004
SETTIS, Salvatore, ANGUISSOLA, Anna, Recycling Beauty, Milano, 2023.
SCOTT, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.
SQUIRE, Michael (Ed.), Sight and the Ancient Senses, Londres, 2016.
STANSBURY-O’DONNELL, Mark D., A history of Greek Art, Malden-Oxford, 2015.
VV.AA., Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst: Klassische Plastik, vols. I-III, Mainz am Rhein, 2004.
VV. AA., Couleurs et mattieres dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris, 2006.
WHITLEY, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2001.
WITCOMBE, Christopher, Eye and art in ancient Greece: a study in archaeoesthetics, London, 2018.
Programari
- No es requereix programari específic.