L'Època del Barroc
Codi: 100364 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- José Luis Betrán Moya
- Correu electrònic:
- joseluis.betran@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Oscar Jane Checa
Prerequisits
Es recomana haver cursat abans l'assignatura Epoca de la Reforma.
Objectius
Un recorregut generalista sobre els principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat del segle XVII, amb diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, de gènere, cultural, ideològic). Iniciació a la teoria i metodologia de la historia moderna.
Competències
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
- Identificar i analitzar les tensions econòmiques, socials i polítiques que marquen el pas de l'edat mitjana a l'època moderna
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Valorar l'enfocament de les diferents branques de la recerca històrica que estudien l'Època Moderna
Continguts
|
1.- El Segle de Ferro: economia i societat del Barroc.
2.- Europa i les fronteres planetàries.
3.- L’ascens de l’absolutisme.
4.- Conflictes, crisi i revolucions. L’Anglaterra revolucionària.
5.- La Guerra dels Trenta Anys i el nou ordre europeu.
6.- La crisi de la consciència europea. |
Metodologia
Assistència a classes teòriques dirigides pels professors.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pels professors.
Lectura comprensiva de textos.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Preparació de presentacions orals.
Estudi personal.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Teoriques | 39 | 1,56 | 2, 3, 5, 6, 12 |
| Seminaris i pràctiques dirigides a l'aula o a travès del Campus Virtual | 15 | 0,6 | 2, 8, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 45 | 1,8 | 1, 11, 12 |
| Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca de informació bibliogràfica | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 7, 8, 10 |
Avaluació
Avaluació Continuada
La nota final de l'assignatura respondrà a la qualificació obtinguda de les següents activitats:
60% ---- 2 exàmens sobre el continguts explicats a classe i les lectures obligatòries: Examen 1 (30%) - Examen 2 (30%)
25% ---- treballs, individuals o en grup, sobre lectures obligatòries,
15% ---- pràctiques, exposicions orals
Les característiques i dates de realització/lliurament de totes aquestes proves s'explicaran el primer dia de classe i estaran disponibles als mitjans virtuals de l'assignatura. Es realitzaran en funció de la progressió temporal i temàtica del quadrimestre. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de forums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
S'aprova l'assignatura si s'aconsegueix un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació realitzades.
L'alumne/a rebra la qualificació de "No avaluable" semprey que no hagi entregat més de 1/3 parts de les activitats d'avaluació.
Sobre el plagi: En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. Les activitats d'avaluacio en que s'hagin comés irregulatats (còpia, us no autoirtzat de IA, etc.) no son recuperables.
D'acord amb les guies d'expressió escrita del nostre grau s'avaluara la correcció ortogràfica, d'expressió, lèxic i sintaxi. La reiteració de faltes d'ortografia o gramaticals pot ser penalitzada d'entre 0'1 i 0,2 per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides (mínim quatre) suposarà una penalització màxima del 10% de la nota de la prova realitzada.
L'alumne/a tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professor establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.
RECUPERACIÓ
Tal i com estableix el protocol de recuperació de la Facultat de Filosofia i Lletres, per tal de tenir dret a la recuperació "l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total". Només seran recuperables els examens de sintesi. Queden excloses del procés de recuperació les pràctiques i treballs. Per participar en el procés de recuperació serà necessari que l'alumne/a hagi obtingut una qualificació mínima de 3,5 punts.
La recuperació consistirà en un examen del global de l'assignatura, i tindrà lloc en la data establerta per la Facultat.
La nota màxima que es podrà obtenir en el procés de recuperació és un 5 (APROVAT)
En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mecanisme per a millorar la nota dels/de les alumnes que ja haguessin aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació.
Evaluació Unica
Aquesta assignatura preveu el sistema d'avaluació única.
-Una prova de la part teòrica de l'assigbatrua repartida entre una exposició escrita d'una pregunta del temari (35%) i una exposició oral d'altre pregunta del temari (35%).
- Un treball tutoritzat sobre la matèira de l'assignatura (30%).
S'aprova l'assignatura si s'assoleix una nota mínima de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d'avaluació previstes.
Recuperació
Per poder participar en la recuperació el/la alumnehaur'a d'ebtregar totes les proves d'avaluació previstes i haver obtingut una qualificació minima de 3,5 punts. Queda exclòs del procés la recuperació del treball.
La recuperació consistirà en un examen global de l'assignatura en la data que fixi la Facultat, repartida entre una resposta escrita d'una pregunta del temari i una resposta oral a altra pregunta del temari.
La nota màxima que es podrà obtenir en el procés de recuperació és un 5 (APROVAT).
En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mecanisme per millorar la nota dels/de les alumnes que ja hagin aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves teoriques escrites | 60% (30% + 30%) | 3 | 0,12 | 2, 4, 5, 6, 9, 12 |
| Treballs escrits, Exposicions orals | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 |
Bibliografia
Bibliografia:
Es obligartori per part de l' alumne que tingui un coneixement i estudi d'aquesta bibliografia general de referència (al marge de la que sigui especifica de cada tema del programa).
ANDERSON, B.S. I ZINSSER, J.P.: Historia de las mujeres; una historia propia, Critica, Barcelona, 2001.
AYMARD, M., ed.: Storia d'Europa. l'età moderna. Secoli XVI-XVIII. Einaudi, Tori, 1995.
BARUDIO, G.: La época del Absolutismo y la Ilustración, 1648-1779. Siglo XXI, Madrid, 1983.
BENNASSAR, B. et alii.: Historia Moderna, Akal, Madrid, 1998.
BERCE, Y. et alii.: El siglo XVII. De la Contrarreforma a las Luces. Akal, Madrid, 1991.
BERGIN, J.: El siglo XVII. Historia de Europa Oxford, Critica, Barcelona, 2002.
BETRAN MOYA, J. L. i MORENO MARTINEZ, D.: Historia de la Humanidad (vol. 23: Barroco), Arlanza, Madrid, 2001.
BLACK, J.: La guerra. Del Renacimiento a la Revolución 1492-1792. Akal, Madrid, 2003.
BOCK, G.: La mujer en la historia de Europa, Critica, Barcelona, 2001.
BOIS, J. P.: Les guerres en Europe, 1472-1792, Belin, París, 1993.
BONNEY, R.: The European Dynastic States, 1494-1660, Oxford U P. 1991.
DUBY, G. i PERROT, M. (dirs.).: Historia de las mujeres en Occidente. Del Renacimiento a la Edad Moderna, Taurus, Madrid, 1993, volm. 3.
DUCHHARDT, H.: La época del Absolutismo, Alainza Universidad, Madrid, 1992.
HINRICHS, E.: Introducción a la historia de la edad moderna, Akal, Madrid, 2001.
HSIA, R. P. Ch.: El mundo de la renovación católica, 1540-1770, Madrid, 2010.
KAMEN, H.: El Siglo de Hierro, Alianza Universidad, Madrid, 1982.
KINDER, H. i HILGEMANN, W.: Atlás histórico mundial I. Delos origenes a la Revolución Francesa, Itsmo, Madrid, 1996.
KRIEDTE, P.: Feudalismo tardío y capital mercantil, Critica, Barcelona, 1982.
LUTZ, H.: Reforma y contrarreforma. Europa entre 1520 y 1648, Alianza Editorial, Madrid, 2009.
MARTINEZ SHAW, C. i ALFONSO MOLA, M.: Europa y los nuevos mundos en los siglos XV-XVIII, Síntesis, Madrid, 2008.
MORANT, I (dir.).: Historia de las mujeres en España y América Latina. El mundo moderno, Catedra, adrid, 2006, 2 volms.
MUNCK, T.: La Europa del siglo XVII. 1598-1700, Akal, Madrid, 1990.
NEGREDO DEL CERRO, F.: La Guerra de los Treinta Años: una visión desde la Monarquía Hispánica, Síntesis, madrid, 2016.
PARKER, G.: Europa en crisis. 1598-1648, Siglo XXI, Madrid, 1981.
PARKER, G.: El siglo maldito. Clima, guerras y catástrofes en el siglo XVII, Madrid, 2013.
PROSPERI, A.: Storia moderna e contemporania, vols. I-II, Einaudi, Torí, 2001.
RIVERO RODRIGUEZ, M.: La monarquía de los Austrias. Historia del Imperio español. Alianza Editorial, Madrid, 2017.
STOYE, J.: El despliegue de Europa, 1648-1688, Siglo XXI, Madrid, 1974.
SCHULTZ, H.: Historia económica de Europa, 1500-1800. Artesanos, mercaderes y banqueros. Siglo XXI, Madrid, 2001.
TENENTI, A.: La Edad Moderna XVI-XVIII, Critica, Barcelona, 2003.
VILLARI, R. (dir.).: El hombre barroco, Alianza, Madrid, 1993.
WILLS, J. E. (jr.).: 1688. Una historia global, Taurus, Madrid, 2002.
Programari
Como citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html