Història Contemporània de Catalunya I, del Catalanisme a la Generalitat Republicana
Codi: 100340 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 2 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 3 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 4 | 1 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Pomes Vives
- Correu electrònic:
- jordi.pomes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Arnau Gonzalez Vilalta
Prerequisits
Tenir coneixements d’Història contemporània universal, d'Espanya i de Catalunya adquirits al Batxillerat.
Objectius
En aquesta assignatura s’abordarà les principals idiosincràsies que presenta el procés de construcció de la Catalunya del darrer terç del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, a través de l’anàlisi dels nous models econòmic, social, polític i cultural assentats i consolidats entre 1868 i 1939. En aquest sentit, el seu eix passa per l'explicació i anàlisis dels diferents moviments que han marcat la transformació i les contradiccions de la societat catalana amb l’objectiu d’entendre els múltiples conflictes interns existents. En aquest sentit, tres seran els corrents que protagonitzaran aquest període: el republicanisme, l'obrerisme i el catalanisme. La interacció entre aquests i la dinàmica política, social i cultural construiran un marc històric fortament convuls que ens permetrà endinsar-nos en els grans eixos de fons que han marcat la contemporaneïtat catalana convertint-la en especialment rellevant en el devenir de la història d'Espanya i incorporant-la en el seu context general europeu com un actor més.
Competències
- Història
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar els principals models teòrics que intenten explicar les característiques de la societat catalana actual.
- Identificar i utilitzar de manera apropiada fonts de recerca per a l'estudi de la Catalunya contemporània.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. Catalunya entre el Sexenni Democràtic (1868) i la Setmana Tràgica o Revolució de 1909
2. Barcelona com a metròpolis europea i els contrastos amb la realitat territorial catalana (1890-1930)
3. Una societat civil dinàmica: de l’associacionisme a la conflictivitat social i política (1900-1930)
4. Un primer assaig d’autonomia. La Mancomunitat (1914-1925)
5. Autonomia. La Generalitat republicana (1931-1936)
6. Catalunya en el si de l’Europa d’entreguerres
7. La complexitat de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)
Metodologia
Assistència a classes teòriques impartides pel professor, amb el debat que l'estudiantat pugui suscitar.
Assistència, si s'escau, a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
Realització de recensions, treballs i comentaris analítics de textos.
Preparació, si s'escau, de presentacions orals.
Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | 3, 4, 5, 6, 9, 10 |
| Pràctiques i seminaris orientats pel professor, lectura comprensiva de textos, coneixement d'arxius i fonts documentals per a la recerca. | 20 | 0,8 | 1, 2, 5, 7, 8, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories d'orientació de les classes, treballs i pràctiques. Ressolució personalitzada de dubtes. | 15 | 0,6 | 1, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual i/o col·lectiu de l'alumne per a preparar materials i apunts, exposicions i pràctiques. | 50 | 2 | 1, 5, 7, 11, 12 |
Avaluació
La matèria s'avaluarà aplicant els següents criteris:
- Proves escrites de tipus examen sobre el contingut del temari: 60%
- Realització de treballs, recensions de llibres llegits o similars, comentaris analítics sobre textos, imatges o documents proposats (40 %).
La qualificació de l’assignatura s’establirà a partir de la mitjana obtinguda en les proves escrites (60%) i la resta d’exercicis (el 40% restant). La no presentació d'aquests altres exercicis impedirà de concórrer al/s examen/s i, per tant, de superar l'assignatura.
Aquells alumnes que, en l'avaluació global de l'assignatura, hagin obtingut una nota inferior a 5 però igual o superior a 3 podran presentar-se a un examen de recuperació.
Aquells estudiants que per raons de força major no puguin seguir l’avaluació continuada estaran obligats a presentar-se al/s examen/s, així com reforçar els continguts amb activitats suplementàries a concretar per part del professor. En aquest supòsit, caldrà acreditar documentalment la seva absència a les sessions presencials.
La còpia de fonts escrites (Internet, llibres, treballs, etc.) comportarà un 0 a la qualificació de l'exercici.
L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades en les dates i els horaris que estableixi el professor.
Avaluació única
Les persones que s'acullin a l'avaluació única hauran de realitzar les mateixes proves escrites i treballs que s'exigiran per a l'avaluació continuada i aquestes tindran el mateix pes percentual que les de l'avaluació continuada. Podran realitzar o presentar les proves i treballs en un únic dia. La matèria s'avaluarà aplicant els mateixos criteris que hem descrit per a l'avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves escrites | 60 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 9, 10 |
| Treballs pràctics: anàlisi comprensiu de textos, identificació i interpetació de fonts d'arxius | 40 % | 25 | 1 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12 |
Bibliografia
- Casanova, J., República y Guerra Civil, Barcelona, Crítica, 2014.
- Culla i Clara, Joan B., El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Barcelona, Curial, 1986.
- Fontana, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.
- Sobrequés i Callicó, J. (ed.), “Història Contemporània de Catalunya (I)”, Barcelona, Columna, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran transformació 1790 – 1860, volum 6, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran consolidació del món burgés 1860 - 1900, volum 7, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. L’època dels nous moviments socials 1900-1930, volum 8, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. De la gran esperança a la gran ensulsiada 1930-1939, volum 9, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999.
- RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.
- Termes, J., “De la revolució de setembre a la Guerra Civil. 1868 – 1939”, Barcelona, Edicions 62, 1993
- Roig Rosich, Josep Maria, Recuperació i superació d'uns anhels identitaris: la Generalitat republicana i la Guerra Civil (1931-1939), Barcelona, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2022.
- Izquierdo Ballester, Santiago, L'organització política de la identitat catalana (1901-1936), Barcelona, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2019.
Programari
Amb caràcter general, no s'utilitzaran mitjans tecnològics especials.