Introducció a la Història Antiga
Codi: 100334 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Isaias Arrayas Morales
- Correu electrònic:
- isaias.arrayas@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jordi Cortadella Morral
- Isaias Arrayas Morales
- Joan Oller Guzman
Prerequisits
Tractant-se d'una assignatura de primer curs, no hi ha cap requisit en particular.
Objectius
Aquesta assignatura analitzarà els principals processos polítics i socials, així com els fets culturals de les civilitzacions del Pròxim Orient i Europa durant l’Antiguitat. S’explicarà com es van generar i van fer-se efectius els poders polítics des del seu origen, al Pròxim Orient, fins a la cristalització del model de la ciutat-estat (s. VIII a.C.) i el sorgiment dels Imperis antics, en especial el romà, que va assolir la unió política del Mediterrani.
Competències
- Contextualitzar els processos històrics i analitzar-los des d'una perspectiva crítica
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica.
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar la pluralitat i l'heterogeneïtat del desenvolupament cultural de la humanitat.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1: Presentació de l'assignatura. La Història Antiga.
2: Pròxim Orient (IV-III mil·lennis a.C.).
- El creixent fèrtil. La revolució urbana a Mesopotàmia.
- La gènesi de l’Estat a Mesopotàmia i Egipte. Del temple al palau.
3: Pròxim Orient (II-I mil·lennis a.C.).
- Els imperis de la perifèria mesopotàmica i l’expansionisme egipci.
- Els Imperis universals: assiris, neobabilònics i perses.
4: Grècia protohistòrica.
- El món minoic i micènic.
- L’Època Fosca i la societat homèrica. La formació de la “polis” i la colonització arcaica.
5: Grècia arcaica.
- Esparta i Atenes.
6: Grècia clàssica.
- Les guerres contra els perses.
- L’imperialisme atenenc. La Guerra del Peloponès.
7: Hel·lenisme.
- Alexandre Magne i els regnes hel·lenístics.
8: Roma monàrquica.
- Orígens de la ciutat.
- Les reformes de Servi Tul·li.
9: La República romana.
- Plebeus versus patricis.
- La conquesta romana: Roma a Itàlia i a la Mediterrània.
10: La crisi de la República.
- Dels Grac a les guerres civils.
11: L’Alt Imperi. El principat.
- D’August als Severs.
12: El Baix Imperi. El dominat.
- Crisi del segle III d.C. Reformes i caiguda.
Metodologia
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de mapes, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques d'àula | 50 | 2 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i treballs en grup | 15 | 0,6 | 2, 4, 9, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels materials del curs i Comentaris de Text i de Mapes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir de dues notes:
- AVALUACIÓ CONTÍNUA (50%): Es proposaran dues activitats pràctiques (comentaris de fonts primàries) de les quals s’haurà de lliurar un breu comentari per escrit.
- EXAMEN (50%): Es farà en el horari de clase i consistirà en: a) Test 30 preguntes; b) Desenvolupar dues temes, a escollir entre quatre opcions.
L’estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'acollir-se a una "Avaluació Única". Aquesta opció suposa una única data d'avaluació, però no una única activitat d'avaluació. Pertant, l'Avaluació Única d'aquesta assignatura es realitzarà, al igual que l'Avaluació Contínua, a partir de dues notes:
- PRÀCTIQUES (50%): Es proposaran dues activitats pràctiques (comentaris de fonts primàries) de les quals s’haurà de lliurar un breu comentari per escrit. L'estudiant haurà de lliurar aquestes activitats, equivalents a les contemplades a l'Avaluació Contínua, a la data d'avaluació establerta.
- EXAMEN FINAL (50%): Es farà a la data d'avaluació establerta i consistirà en: a) Test 30 preguntes breus; b) Desenvolupar dues preguntes-tema, a escollir entre quatre opcions.
Els exercicis d'Avaluació Única poden coincidir amb dates reservades per a l'Avaluació Contínua.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’Avaluació Contínua.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 50 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Participació a seminaris | 10 % | 2 | 0,08 | 3, 10 |
| Treballs escrits. Comentaris de textos i mapes | 40 % | 5 | 0,2 | 9, 11, 12 |
Bibliografia
BRAVO, G. (2008), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica, Alianza, Madrid.
BRODRICK, M., MORTON, A.A. (2001), Diccionario básico de la Arqueología Egipcia, Ediciones Obelisco, Barcelona.
CHRISTOL, M., NONY, D. (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.
CORNELL, T.J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C., Crítica, Barcelona.
CRAWFORD, M. (1981), La República romana, Taurus, Madrid.
DE LA VILLA, J. (ed.) (2004), Mujeres de la Antigüedad, Alianza, Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, A., PLÁCIDO, D., GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., GASCÓ, F. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia, Alianza, Madrid.
FORNIS, C. (2016), Esparta. La historia, el cosmos y la leyenda de los antiguos espartanos, Editorial Universidad de Sevilla, Sevilla.
GARCIA MORENO, L., GASCÓ, F., ALVAR, J., LOMAS, F.J. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma, Alianza, Madrid.
GARNSEY, P., SALLER, R. (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.
GIARDINA, A. (ed.) (1991), El hombre romano, Alianza Editorial, Madrid.
KINDER, H.; HILGEMANN, W. (2007), Atlas Histórico Mundial: de los orígenes hasta nuestros días, Akal, Madrid.
LIVERANI, M. (2012), El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona.
LÓPEZ BARJA, P., F.J. LOMAS, (2004), Historia de Roma, Akal, Madrid.
MOSSÉ, C. (1987), Historia de una democracia: Atenas, Akal, Madrid.
PÉREZLARGACHA, A. (2006), Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal, Madrid.
PLÁCIDO, D. (1997), La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.
PINA POLO, F. (1999), La crisis de la República (133-44 aC), Síntesis, Madrid.
SANMARTÍN, J., SERRANO, J.M. (2003), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Akal, Madrid.
SHIPLEY, G. (2001), El Mundo griego después de Alejandro : 323-30 a.C., Crítica, Barcelona.
VEYNE, P. (2009), El imperio grecorromano, Akal, Madrid.
(*) Per citar bibliografia, recomanable consultar: "Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html".
Programari
Campus Virtual (Moodle).