Continguts

L'assignatura proposa 15 temes que es treballen de manera setmanal:

1_Líquids: Presentació de l'assignatura. La complexitat "líquida" del nostre present (Z. Bauman) ens obliga a fugir d'essencialismes i analitzar de manera flexible les fronteres del saber (Th. Gieryn). Vivim temps de fragmentació, fragilitat, incertesa i inestabilitat, i és aquesta dimensió líquida del present que cal abordar de manera crítica i constructiva en les sessions setmanals que componen aquest curs.

2_Presentismes: Cal revisar una visió excessivament acrítica del progrés (W. Benjamin) i proposar noves maneres de llegir el passat per a la seva utilitat en el nostre present (N. Oreskes). El “nou presentisme” ens proposa utilitzar estudis de cas provinents de la recerca històrica per enfortir la nostra capacitat d’anàlisi i posicionament polític en el present.

3_Sociologies: Lluny d’una visió essencialista de la ciència i del saber en general, cal reflexionar sobre les diferents relacions “ciència-societat” que s’han desenvolupat al llarg del segle XX (Merton, Kuhn, Latour). Des d’unes primeres aproximacions a l’estudi de la ciència i del saber com a fenomen col·lectiu però amb autonomia pròpia, observem una progressiva dilució de les fronteres entre ciència i societat.

4_Cultures: La ciència, en particular les ciències naturals, tenen dificultats per integrar-se en la cultura en un sentit ampli. Cal una nova aproximació a la ciència i a la seva pràctica com un fenomen cultural més, com un mediador entre l’ordre natural i el social (Geertz, Latour). Es tracta de proposar “etnografies” que s’endinsin en coneixements locals i contingents, donin veu a múltiples actors i posin en qüestió la suposada “universalitat” del coneixement.

5_Controvèrsies: Ens interessa sobretot quan la gent discrepa, es baralla (S. Schaffer). Les controvèrsies són disputes sobre les fronteres – boundaries- (Th. Gieryn). Cal abordar el coneixement científic de manera simètrica, on tots els discursos sobre la natura, la societat i l’individu tenen valor epistemològic. A més, la batalla per l’autoritat i el reconeixement es dirimeix habitualment a l’esfera pública (J. Habermas)

6_Comunicacions: No hi ha una frontera clara entre la ciència i la seva comunicació a la societat. El coneixement es crea mitjançant interaccions continues entre suposats experts i profans que lluiten per guanyar poder i reconeixement social (S. Hilgartner, L. Fleck). Els públics de la ciència són una categoria líquida (A. Nieto-Galan). És en aquest context que podem desenvolupar un discurs crític sobre el paper profundament política de la divulgació i de l’ensenyament.

7_Trànsits: El coneixement en trànsit (J. Secord) es dona dins d’una mateixa societat, però també entre diferents grups socials, cultures, etc., que cal analitzar de manera crítica des d’una perspectiva postcolonial (S. Harding) i donar veu a actors “subalterns” fins fa poc invisibilitzats (A. Gramsci). La crisi de l’excepcionalisme de la ciència occidental ens ha portat a un conjunt de modernitats plurals.

8_Experts: Quin és el paper dels experts en les democràcies liberals? És possible compatibilitzar ciència i democràcia (H. Collins)?. Quina diferència podem establir entre el govern dels experts i la influència dels “intel·lectuals (E.Said)? Per a respondre a aquestes qüestions, cal analitzar de manera crítica les relacions entre saber i poder (Th. Adorno, M. Foucault), entre la ciència i la política.

9_Tecnologies: De la mateixa manera que descartem les visions “essencialistes” sobre la ciència i les disciplines que la componen (Th. Gieryn), també cal qüestionar una visió excessivament simplista que considera la tecnologia com una força neutral i autònoma, aïllada de la intervenció humana (A. Feenberg). Tampoc és clara la frontera entre la ciència i tecnologia, ni entre els inventors i els usuaris. La tecnologia es construeix socialment (W. Bijker) des d’interessos de classe, professió, gènere (J. Wajcman), etc.

10_Extremismes: Les crítiques de les conseqüències de la racionalitat il·lustrada i del progrés (Th. Adorno, M. Horkheimer, W. Benjamin) es fan especialment explícites davant dels totalitarismes del segle XX (H. Arendt) i de la participació dels científics/experts en al construcció de determinats règims polítics com l’Alemanya Nazi (R. Proctor).

11_Ambientalismes: En les darreres dècades, les crítiques “verdes” al progrés científico-tècnic han guanyat molta força des de diverses perspectives: la història ambiental (D. Worster), l’ecologia política (J. Martínez Alier), el paper dels tòxics com agents sociotècnics (J. R. Bertomeu), l’ecofeminisme (C. Merchant) o la violència lenta (R. Nixon).

12_Pandèmies: La salut pública és una eina excel·lent per analitzar les relacions “ciència-tecnologia-societat”, i les pandèmies, com a crisis dels sistemes de salut pública representen un exemple ideal d’estudi (Foucault, Bensaude-Vincent). Ens interpel·len sobre els mecanismes d’autoritat de la medicina i de la definició de determinades fronteres d’expertesa (Th. Gieryn, R. Porter)

13_Gèneres: Juntament amb el gir ambiental, probablement la revolució del gènere ha estat una de les transformacions més importants de les darreres dècades que requereix d’una anàlisi acurada. De la tradició inicial de “women in science” (M. Rossiter), hem passat a interpretacions molt més ambiciones del paper del gènere com a relació social construïda culturalment a través del tecnofeminisme (J. Wajcman), l’ecofeminisme (C. Merchant) o la construcció de coneixement nou des d’una perspectiva de gènere (E. Fox Keller, S. Harding, L. Schiebinger).

14_Activistes: De la mateix manera que els “públics de la ciència” (estudiants, visitants, pacients, amateurs, lectors, etc.) adquireixen un estatus epistemològic rellevant en contextos concrets, els activistes en un sentit ampli també han de ser considerats des d’aquesta perspectiva (M. Armiero). Ecologistes, feministes, grups de pacients, etc., en poden proporcionar una “objectivitat forta” (S. Harding), de manera que els punt de vista dels marginats i oprimits ens podem ajudar a co-construir relats més “objectius” del nostre món.

15_Síntesis: Quines són, o podrien ser, les utopies del nostre present? Com podríem superar un cert “pessimisme postmodern” (L. Marx) o la visió pessimista de la Retrotopia (Z. Bauman) de la nostàlgia i el refugi en un passat idealitzat, suposadament millor? Algunes de les propostes presentades en les sessions anteriors ens serviran aquí per trobar eines de superacióde la societat del risc i la incertesa (U. Beck) del nostre present.