Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 2 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No n'hi ha cap.
Introducció.
Tema I. La comunitat antiga.
a) Plató contra els sofistes: l’art del polític.
b) Aristòtil: la política com a forma de vida.
c) Ciceró: republicanisme i ius humanum.
Tema II. La transició a la modernitat.
a) Aportacions del cristianisme a la filosofia política.
b) Maquiavel: la raó d’Estat.
c) Jean Bodin: el concepte de sobirania.
Tema III. Les teories del pacte social.
a) Hobbes: l’absolutisme del poder estatal.
b) Locke: drets naturals i liberalisme.
c) Rousseau: el subjecte polític col·lectiu.
Tema IV. L’Estat constitucional.
a) Kant i la idea cosmopolita.
b) Vers una filosofia de la història.
Metodologia:
Durant les sessions presencials, el professor exposarà els temes del programa detallant-ne els conceptes principals, emmarcats en l'argumentació apropiada. L'orientació per a la lectura de textos també hi estarà compresa.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 35 | 1,4 | 5, 10, 13 |
Orientació lectura de textos | 10 | 0,4 | 2, 5, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 20 | 0,8 | 2, 3 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i elaboració de treballs | 27,5 | 1,1 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13 |
Lectura bibliografia recomanada | 50 | 2 | 10 |
Criteris d’avaluació
Primera prova:
Consistirà en una presentació
Segona prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe.
Tercera prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe.
La nota final es calcularà de la manera següent:
La primera prova, un 40% de la nota final.
La segona prova i la tercera prova, cadascuna, un 30% de la nota final.
La avaluació única serà una prova escrita que constarà de tres parts:
-preguntes curtes a desenvolupar de la primera part de la matéria(40%)
-preguntes curtes a desenvolupar de la segona part de la matèria (40%)
-comentari de text (20 %)
La recuperació de l'avaluació única serà de les mateixies caracterìstiques.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prova: presentació | 40 % de la nota final | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Segona prova: examen. | 30% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Tercera prova: examen | 30% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Bibliografia general
Hampsher-Monk, Iain, Historia del pensamiento político moderno, Ariel, Barcelona.
Held, David, Modelos de democracia, Alianza, Madrid.
Raynaud, Philippe/Rials, Stéphane, Diccionario Akal de Filosofía Política, Akal, Madrid.
Sabine, George H., Historia de la teoría política, Fondo Cultura Económica (FCE), México/Madrid.
Touchard, Jean, Historia de las ideas políticas, Tecnos, Madrid.
Vallespín, Fernando (recop.), Historia de la teoría política, Alianza.
Bibliografia per temes
Tema I. La comunitat antiga.
Fonts
Plató, Protàgores, Eutifró (et alt.), Laia/Edic. 62, col·lecció Textos Filosòfics (TF), Barcelona.
Protàgoras, a Diàlegs II, Bernat Metge, Barcelona.
, Gòrgias, a Diàlegs VIII, Bernat Metge.
, República, a Diàlegs X, XI i XII, Bernat Metge.
, El polític, a Diàlegs XVI, Bernat Metge [El político, Gredos, Madrid].
, Les lleis, a Diàlegs XIX, XX, XXI (resta un volum pendent), Bernat Metge [Las leyes, Alianza].
, Carta VII, a Cartes, Bernat Metge,
Aristòtil, Política, La Magrana – RBA, Barcelona.
Aristóteles, Política, Centro de Estudios Constitucionales(CEC), Madrid.
– , Política, Gredos.
– , Constitució d’Atenes, Bernat Metge.
Ciceró, Marc Tul·li, Les lleis, Alpha, Barcelona [Las leyes, Gredos /Tecnos].
Les lleis, Bernat Metge.
- , La República, Bernat Metge. [Sobre la República. Sobre las leyes, Alianza/Tecnos.]
- , Dels deures, Bernat Metge [Sobre los deberes, Alianza / Tecnos; Los deberes, Gredos].
Cicerón, Quinto Tulio, Breviario de campaña electoral, Quaderns Crema, Barcelona.
Estudis
Bowra, Cecil Maurice, La Atenas de Pericles, Alianza.
Fustel de Coulanges, Numa Denis, La ciudad antigua, Península – Edhasa – Iberia.
Complementaris :
Tucídides, Discurso fúnebre de Pericles, Sequitur, Madrid.
Constant, Benjamin, Sobre el espíritu de conquista. Sobre la libertad en los antiguos y en los modernos, Tecnos.
Weil, Simone, La fuente griega, Trotta, Madrid.
Arendt, Hannah, La condició humana, Empúries, Barcelona [cap.IV, ap. 21].
[Actual]
Cacciari, Massimo, Geo-filosofía de Europa, Aldebarán, Madrid.
Tema II. La transició a lamodernitat.
Fonts
Agustín de Hipona, La Ciudad de Dios, a Obras, v. XVI-XVII, Biblioteca Autores Cristianos (BAC), Madrid.
– , Sobre la mentira, v. XII, BAC.
Tomás de Aquino, La monarquía, Tecnos.
Tomás de Aquino yPedro de Alvernia, Comentario a la Política de Aristóteles, Ediciones de la Universidad de Navarra (EUNSA), Pamplona.
Dante, Monarquía, Tecnos.
Marsilio de Padua, El defensor de la paz, Tecnos.
Ockham, Guillem d’, Breviloqui sobre el principat tirànic, TF.
Eiximenis, Francesc, Regiment de la cosa pública, Bromera, València.
More, Thomas, Utopia, Accent, Girona.
Utopia, Ela Geminada, Girona.
Campanella, Tommaso, La Ciutat del Sol, seguida de Qüestió quarta sobre la millor república, Publicacions de la Universitat de València (PUV).
More, T. – Campanella, T. – Bacon, Francis, Utopías del Renacimiento (Utopía, La imaginaria Ciudad del Sol, Nueva Atlántida), FCE.
Maquiavel, El príncep, TF.
- , El príncep. La mandràgora, Destino, Barcelona. [La mandrágora, Tecnos.]
– , Discursos sobre la primera década de Tito Livio, Alianza.
– , El arte de la guerra, Tecnos.
– , Escritos políticos breves, Tecnos.
Lutero, Martin, Escritos políticos, Tecnos.
Vitoria, Francisco de, La ley, Tecnos.
Boétie, Étienne de La, La servitud voluntària, Quaderns Crema.
Bodino (Bodinus), Juan, Los seis libros de la República (edició abreujada), Tecnos.
Altusio (Althusius), Juan, La Política metódicamente concebida e ilustrada con ejemplos sagrados y profanos, CEC.
Grocio (Grotius), Hugo, Del derecho de la guerra y de la paz, CEC.
Estudis
Arquillière, Henri Xavier, El agustinismo político, Edicions de les Universitats de Granada i València.
Ullmann, Walter, Principios de gobierno y política en la Edad Media, Alianza.
Kantorowicz, Ernst Hartwig, Los dos cuerpos del rey: un estudio de teología política medieval, Alianza – Akal.
Burckhardt, Jacob, La cultura del Renacimiento en Italia, Edaf, Madrid.
Lefort, Claude, Maquiavelo.Lecturas de lo político, Trotta.
[Trobareu una bibliografia detallada sobre Maquiavel i Bodin al volum 2 de la Historia de la teoría política, editada per F. Vallespín (vegeu-ho més amunt).]
Complementaris
Guardini, Romano, El espíritu de la liturgia, Centre Pastoral Litúrgica, Barcelona.
Schmitt, Carl, Catolicismo y forma política, Tecnos.
– , Ladictadura, Alianza.
Strauss, Leo, Derecho natural e historia, Círculo de Lectores, Barcelona.
Tönnies, Ferdinand, Comunitat i associació, Edicions 62.
Weber, Max, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, Edicions 62.
- El político y el científico, Alianza.
[Actual]
Agamben, Giorgio, Opus Dei. Arqueología del oficio, Pre-Textos, València – Adriana Hidalgo, Buenos Aires.
– , Homo sacer, Pre-Textos.
Tema III. Les teories del pacte social.
Fonts
Hobbes, Thomas, Leviathan, Alianza.
– , El ciudadano, Tecnos – Trotta.
– , Behemoth, Tecnos – CEC.
– , Elementos de derecho natural y político, CEC.
Spinoza, Baruch, Tratado teológico-político, Alianza.
Locke, John, Two Treatises of Government [Primer i Segon Tractat], Cambridge University Press.
– , Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil, Alianza.
– , Ensayo sobre el entendimiento humano (compendio). Segundo tratado sobre el gobierno. Escritos sobre la tolerancia, Gredos/RBA.
– , Carta sobre la tolerància, Tecnos.
– , La polémica Filmer-Locke sobre la obediencia política [conté el Primer Tractat de Locke i El patriarca, de R. Filmer], Instituto de Estudios Políticos – CEC.
– , Assaig sobre el govern civil. Carta sobre la tolerància, TF.
Montesquieu, De l’esperit de les lleis (2 volums), Edicions 62-Diputació de Barcelona [Vegeu-ne esp. el llibre XI, en el primer volum].
– , Cartes perses, TF. – Edicions de 1984, Barcelona.
Bayle, Pierre, Comentario filosófico sobre las palabras de Jesucristo “Oblígales a entrar”, CEC.
Voltaire, Tractat sobre la tolerància i altres escrits, Edicions 62/Diputació de Barcelona.
Rousseau, Jean-Jacques, Du contrat social, Flammarion – Gallimard, Paris.
– , Del contracte social, TF.
- , El contrato social, Alianza – Biblioteca Nueva – Espasa Calpe.
– , Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, TF.
– , Proyecto de Constitución para Córcega. Consideraciones sobre elgobierno de Polonia y su proyecto de reforma, Tecnos.
– , Escritos sobre la paz y la guerra, CEC.
– , Escritos políticos, Trotta.
– , Discursos sobre la economía política, Tecnos.
– , Emili o de l’educació, Eumo, Vic.
– , Els somieigs del passejant solitari, Proa, Barcelona.
Sieyès, Emmanuel-Joseph, ¿Qué es el Tercer Estado?, Alianza.
Estudis
Sobre Hobbes
Oakeshott, Michael, El Estado europeo moderno, Paidós/ICE-UAB.
Bobbio, Norberto, Thomas Hobbes, FCE.
Monserrat, Josep, Thomas Hobbes: La fundació del l’Estat Modern, Gedisa, Barcelona.
Schmitt, C., El Leviathan en la teoría del Estado de Thomas Hobbes, Comares, Granada.
Strauss, L., La filosofía política de Hobbes, FCE.
Tönnies, f., Hobbes: vida y doctrina, Alianza.
Zarka, Yves-Charles, Hobbes y el pensamiento político moderno, Herder, Barcelona.
Sobre Locke
Ashcraft, Richard, Locke’s Two Treatises of Government, Unwin Hyman, London.
Bobbio, Norberto, Locke e il diritto naturale, G. Giappichelli, Torino [Locke y el derecho natural, Tirant lo Blanch, València, electrònic i en paper.]
Dunn, John, Locke. A Very Short Introduction, Oxford University Press.
– ,The Political Thought of John Locke, Cambridge University Press.
Grant, Ruth W., John Locke’s liberalism, Chicago Universiy Press.
Iversen Vaugh, Karen, John Locke: economista y sociólogo, F.C.E.
Macpherson, C.B. (Crawford Brough), La teoría política del individualismo posesivo: de Hobbes a Locke, Trotta.
Sobre Rousseau (i Montesquieu)
Althusser, Louis, Montesquieu: la política y la historia, Ariel.
Aron, Raymond, Las etapas del pensamiento sociológico, Herder.
Durkheim, Émile, Montesquieu y Rousseau: precursores de la sociología, Tecnos.
Iglesias, Mª Carmen, El pensamiento de Montesquieu: política y ciencia natural, Alianza.
Cassirer, Ernst, The Question of Jean-Jacques Rousseau, ColumbiaUniv.Press, New York.
Grimsley, Ronald, La filosofía de Rousseau, Alianza.
Masters, Roger Davis, The Political Philosophy of Rousseau, Princeton University Press, New Jersey.
Rubio Carracedo, José, ¿Democracia o representación? Poder y legitimidad en Rousseau, CEC.
Complementaris:
Burke, Edmund, Reflexiones sobre la revolución en Francia, Alianza.
[Sobrel’Abbé de Saint-Pierre, Bernardin: monografia a Revue d’Histoire Littéraire de La France nº 5, set./oct. 1989: Armand Collin, Paris.]
Mill, John Stuart, Del gobierno representativo, Tecnos.
Tocqueville, Alexis de, L’Antic Règim i la Revolució, Edicions 62 – Diputació de Barcelona.
– , La democracia en América, Alianza.
[Actual]
Domènech, Antoni, El eclipse de la fraternidad, Crítica, Barcelona.
Tema IV. L'Estat constitucional.
Fonts:
Kant, Immanuel, Història i política (conté La pau perpètua), TF.
– , Ideas para una historia universal en clave cosmopolita y otros escritos sobre Filosofía de la Historia (conté:“ Replanteamiento sobre la cuestión de si el género humano se halla en continuo progreso hacia lo mejor”, un text que pertany a El conflicte de les Facultats).
– , El conflicto de las facultades: en tres partes, Alianza.
– , ¿Qué es la Ilustración? y otros escritos, Alianza.
– , “En torno al tópico: ‘Tal vez eso sea correcto en teoría, pero no sirve para la práctica’”, a Teoría y práctica, Tecnos.
Estudis:
Aubenque, P., “La prudencia en Kant”, dins La prudencia en Aristóteles, Crítica.
Colomer, José Luis, “Immanuel Kant”, a F. Vallespín (ed.), Historia de la Teoría Política, v. 3.
Olesti, Josep, “Kant, un realista polític?”, a Comprendre, any IV, 2002/1.
Philonenko, Alexis, La théorie kantienne de l’histoire, J. Vrin, Paris.
Turró, Salvi, Lliçons sobre història i dret a Kant, Edicions Universitat de Barcelona.
– , Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant, Anthropos, Barcelona.
Williams, Howard, Kant’s Political Philosophy, Basil Blackwell, Oxford.
Complementaris:
Arendt, H., Conferencias sobre la filosofía política de Kant, Paidós.
Foucault, Michel, Sobre la Ilustración, Tecnos.
No s'ha de menester cap programari específic.