Professionalització i Organitzacions Internacionals
Codi: 44348 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316479 Interpretació de Conferències | OB | 1 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Guiomar Stampa Garcia-Ormaechea
- Correu electrònic:
- guiomar.stampa@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- Pilar Sánchez Gijón
- Marta Arumi Ribas
Prerequisits
Aquest mòdul no té cap pre-requisit
Objectius
- Familiaritzar l’estudiant amb la modalitat de la interpretació consecutiva i simultània des d’una òptica professional.
- Iniciar el contacte dels estudiants amb els professionals de la interpretació.
- Transmetre la importància de la veu en els professionals de la interpretació.
- Oferir als estudiants eines per a la gestió de la veu.
- Introduir l’estudiant en la importància de la pràctica reflexiva per a l’evolució professional.
- Oferir als estudiants els coneixements del marc polític i administratiu, tant nacional com internacional, en el qual hauran de desenvolupar la seva activitat de traducció i interpretació.
Competències
- Actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
- Aplicar la tècnica de la interpretació consecutiva a nivell professional.
- Aplicar les tècniques, les normes i els estàndards professionals de la interpretació.
- Gestionar l'activitat professional pròpia, planificant, organitzant i controlant la seva execució.
- Identificar el context de les relacions internacionals i interculturals, així com els organismes i els instruments en què aquestes s'articulen, a fi de contextualitzar els processos comunicatius en els quals l'intèrpret desenvoluparà la seva activitat professional.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Treballar en equip, generant sinergies en entorns de treball que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
- Aplicar les estratègies de resolució de problemes a la interpretació consecutiva.
- Demostrar capacitat de resistència física i mental i domini de la tensió derivada dels trets específics de les situacions d'interpretació consecutiva.
- Demostrar que es coneix el context professional i el mercat laboral de la interpretació consecutiva i simultània.
- Explicar el paper i les funcions de les grans organitzacions nacionals i internacionals que recorren a intèrprets.
- Gestionar l'activitat professional pròpia, planificant, organitzant i controlant la seva execució.
- Gestionar problemes relacionats amb l'exercici de la professió d'intèrpret.
- Identificar els processos cognitius subjacents a la interpretació consecutiva.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Reflexionar sobre les prestacions pròpies d'interpretació consecutiva i autoavaluar-les.
- Treballar en equip, generant sinergies en entorns de treball que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa.
Continguts
Professionalització:
- Resonància i projecció de la veu, flexibilitat vocal i aparell fonador.
- Descripció de les característiques actuals de la professió d'intèrpret de conferències i anàlisi de les característiques dels mercats.
- Les associacions professionals.
- La interpretació consecutiva: varietas, característiques i context professional
- La interpretació simultània: varietats, característiques i context professional
- Usos i costums de l'intèrpret professional, ética professional.
- Pràctica reflexiva de l'intèrpret. Bases del portafoli d'aprenentatge.
Organitzacions internacionals:
- Institucions nacionals i internacionals
- El rol dels intèrprets en les institucions nacionals i internacionals
Metodologia
Les metodologies docents que s'aplicaran a aquest mòdul són les següents, que es detallen en l'apartat d'activitats formatives:
Classes virtuals amb les institucions europees
Seminaris impartits per professionals de la interpretación
Activitats d'avaluació i autoavaluació
Tutories
Pràctica autònoma i portafoli
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes virtuals amb les instittucions europees | 15 | 0,6 | 2, 3, 8, 11 |
| Seminaris impartits per professionals de la interpretació | 10 | 0,4 | |
| Taller de veu | 10 | 0,4 | 2, 3, 8, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració del portafoli | 35 | 1,4 | 1, 6, 9, 10, 12 |
| Preparació de la pràctica autònoma | 7,5 | 0,3 | 1, 6, 9, 10, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Pràctica autònoma, individual i en grup | 94,5 | 3,78 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12 |
Avaluació
|
|
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s'hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat). En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.
En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el docent i l'estudiant.
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitat d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Creació i Contingut del Portafoli | 35% | 32 | 1,28 | 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 11 |
| Exercici de preparació de conferències | 15% | 8 | 0,32 | 1, 2, 6, 7, 9, 10, 12 |
| Exercici de veu | 15% | 3 | 0,12 | 1, 6, 9, 10, 12 |
| Treball escrit i presentació oral - Organitzacions internacionals | 35% | 10 | 0,4 | 4, 5, 7 |
Bibliografia
AIIC (International Association of Conference Interpreters). 2004/2012. Practical Guide for
Professional Interpreters. Geneva: AIIC. http://aiic.net/page/628/practical-guide-forprofessional-
conference-interpreters/lang/1 (Accessed July 24, 2015). Also published in
Communicate, March 2004. http://www.aiic.net/ViewPage.cfm/article21.htm (Accessed
December 10, 2015).
AIIC (International Association of Conference Interpreters). 2015. Code of Professional Ethics.
Geneva: AIIC. http://aiic.net/page/6724 (Accessed July 24, 2015).
Baigorri-Jalón, Jesus. 2015. The history of the interpreting profession. In Holly Mikkelson and
Renee Jourdenais (eds.), The Routledge Handbook of Interpreting, 11–28. London: Routledge.
Bancroft, Marjory. 2005. The Interpreter’s World Tour: An Environmental Scan of Standards of
Practice for Interpreters. Washington DC: National Council on Interpreting in Health Care
(NCIHC). http://www.ncihc.org/assets/documents/publications/NCIHC%20Environmental%
20Scan.pdf (Accessed March 7, 2016).
Cokely, Dennis. 2000. Exploring ethics: A case for revising the code of ethics. Journal of Interpretation
2000: 25–57.
Cunha Rodrigues, José Narciso. 2003/2005. Professional secrecy. http://aiic.net/page/1726/
professional-secrecy/lang/1 (Accessed July 24, 2015).
Donovan, Jeremy. 2014. How to Deliver a TED Talk: Secrets of the World’s Most Inspiring Presentations.
New York: McGraw-Hill.
Kurz, Ingrid. 2002. Physiological stress responses during media and conference interpreting. In
Giuliana Garzone and Maurizio Viezzi (eds.), Interpreting in the 21st Century: Challenges
and Opportunities, 195–202. Amsterdam: John Benjamins. doi: 10.1075/btl.43.19kur
Kurz, Ingrid. 2003. Physiological stress during simultaneous interpreting: A comparison of experts and novices. The Interpreter’s Newsletter 12: 51–67.
Shermet, Sheila. 2012. Communication, interpretation and ‘oral translation’: Contrastive analysis
of freelancing vs. working for a large organization. Presentation at Second UN Conference
of MOU Universities, University of Mons, Belgium, May 2012, Annex 2, 125–144. https://
languagecareers.un.org/sites/languagecareers.un.org/files/PDF/report_of_the_2nd_mou_
conference-final.compressed.pdf (Accessed July 25, 2015).
Zeier, Hans. 1997. Psychophysiological stress research. Interpreting 2 (1-2): 231–249.
doi: 10.1075/intp.2.1-2.09zei
Portfolios:
Ali, S.Y. (2002). Portfolio assessment: Motivating ESP students to write better through continuous assessment. In Troudi, S., Riley, S. & Coombe, C. (Eds.) EFL Challenges in the New Millennium. TESOL Arabia 2001 Conference Proceedings Vol. VI
Banta, T.W. (undated) Introduction: Why Portfolios? Retrieved January 03, 2003 from the World Wide Web: http://media.wiley.com/product_data/excerpt/6X/07879728/078797286X.pdf
Barrett, H.C, 1999, 2000, Electronic Portfolios = Multimedia Development + Portfolio Development: The Electronic Portfolio Development Process, Retrieved January 01, 2003 from the World Wide Web: http://www.electronicportfolios.com/portfolios/aahe2000.html
Barrett, H.C, April 2000, Create Your Own Electronic Portfolio, Retrieved January 03, 2003 from the World Wide Web: http://www.electronicportfolios.com/portfolios/iste2k.html
Bergman, T., (undated). Feasible Electronic Portfolios: Global Networking for the Self-Directed Learner in the Digital Age, Retrieved January 13, 2003 from the World Wide Web: http://www.mehs.educ.state.ak.us/portfolios/why_digital_portfolios.html
Cooper, T., & Love, T., (December 2001). Online portfolios: issues of assessment and pedagogy. In Australian Association for Research in Education conference papers, Retrieved January 12, 2003 from the World Wide Web: http://www.aare.edu.au/01pap/coo01346.htm
Galloway, J.P. (2002). Electronic Portfolios for Educators. Retrieved March 2, 2005 from the World Wide Web: http://jerrygalloway.com/pro/portfoliosforeducators.htm
McGraw-Hill Higher Education. Retrieved January 12, 2003 from the World Wide Web: http://highered.mcgraw-hill.com/sites/0072486740/student_view0/chapter9/glossary.html
Morris, J.L. (undated). Rubric for Assessing Electronic Portfolios. The University of Vermont. Retrieved March 01, 2005 from the World Wide Web: http://www.uvm.edu/~jmorris/rubricep.html
Worcester, T., (undated). Electronic Portfolios Homepage, Retrieved January 12, 2003 from the World Wide Web: http://www.essdack.org/port/what.html
Organitzacions internacionals:
Álvarez Conde, E. 1990, El régimen político español, Tecnos, Madrid. (4ª edició)
Arenal, C. del. 1990. Introducción a las Relaciones Internacionales. Tecnos, Madrid. (3a edició)
Barbé, E. 2003. Relaciones Internacionales. Madrid, Tecnos. (2ª edición)
Díez de Velasco, M. 1995. Las organizaciones Internacionales. Madrid, Tecnos Madrid. (9a edició)
Duroselle, J.B. 1982. Història universal contemporània Vol. 2 Les relacions internacionals 1918-1945, Edicions Universitàries Catalanes, Barcelona.
Duroselle, J.B. 1982. Història universal contemporània Vol. 3 Les relacions internacionals 1945-1978,Edicions Universitàries Catalanes, Barcelona.
Renouvin, P. 1998. Historia de las relaciones internacionales (siglos XIX y XX), Akal Ediciones, Madrid 1998
Rodríguez Arana, J. (Dir.) La administración pública española, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid 2002
Tamames, R. 2010. Estructura Economica Internacional, Alianza.(25a edició)
Huntington, S. P. 1997. El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial,
Paidós Barcelona.
Zorgbibe, C. 1988. Dictionnaire de politique internationale, Presses universitaires de France, Paris.
Programari
Aula virtual: Moodle,
Processador de textos: Word (o similar)
Lector de pdf: Acrobat Reader (o similar)
Navegador: Chrome
Editor d´àudio: Audacity (o similar)
Plataforma zoom (funció de cabines d’interpretació)
Notability: presa de notes amb Ipads