Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 | A |
Competència comunicativa avançada en anglès, equivalent al nivell C2 del MECR.
Aquesta assignatura aspira que els i les futures docents d'anglès es familiaritzin amb les estratègies docents bàsiques d'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a adolescents i adults en contextos institucionals, i adquireixin coneixements i habilitats bàsiques d'auto-formació que els ajudin a continuar millorant com a docents d'anglès al llarg de tota la vida professional. Aquesta aspiració es concreta en els objectius següents:
Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de pre-inscripció, l'estudiant que vulgui matricular aquesta assignatura és un candidat a professor o professora d'anglès, per la qual cosa és responsable d'accedir al curs en condicions de ser un bon model lingüístic. Per tant, ha de ser capaç d'expressar-se en llengua anglesa oralment i per escrit amb adequació, fluïdesa i correcció gramatical, lèxica i fonètica tant en situacions ordinàries com en tota la varietat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a alumnes, etc. També ha de ser capaç de llegir en llengua anglesa amb un alt grau de comprensió textos informatius i textos professionals de divulgació i recerca.
El MUFPS de l’UAB s’alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. Així, s'espera de l'estudiant una actitud receptiva, apreciativa i, en definitiva, oberta cap a l'ús d'altres llengües que no siguin la de la pròpia especialitat, tant si l'estudiant les parla com si no.
El mòdul s'articula en dos blocs:
BLOC 1: Innovació docent i iniciació a la recerca educativa a l'aula d'anglès (6 ECTS)
1.1. Aprenentatge de llengües estrangeres.
1.2. Formació docent i desenvolupament professional basat en evidències.
1.3. Competència digital docent.
BLOC 2: Ensenyament i aprenentatge de l'anglès (9 ECTS)
2.1.Organització de l’ensenyament. Disseny curricular.
2.2. Organització de l’ensenyament. Planificació de l’ensenyament.
2.3. Estratègies didàctiques i recursos docents.
La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut de la llengua anglesa com a llengua vehicular habitual. L'anglès és la llengua en la qual es realitzen les activitats d'aprenentatge i d'avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial dirigida (magistral expositiva, pràctiques d'aula, exemplificació i estudi de casos) | 97,5 | 3,9 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories especialitzades o presencials: col·lectives o individuals | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats no presencials i autònomes | 202,5 | 8,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 22, 23 |
Per a la superació del mòdul es necessari el compliment dels requeriments següents:
Per a superar el mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ cal haver aprovat els dos blocs que el conformen. Per aprovar cada bloc cal obtenir la qualificació d’APTE en l’ús acurat, fluid i adequat de la llengua d’especialització. Per a aprovar el mòdul cal doncs acreditar:
Càlcul de la qualificació́ final del mòdul:
El programa complet de l'assignatura es facilitarà el primer dia de classe i via Campus Virtual. El professorat explicitarà en el seu programa les tasques i criteris d'avaluació del bloc de continguts del programa del qual és responsable.
Com a norma general, la qualificació final de cada bloc és la mitjana ponderada obtinguda a partir de totes les tasques d'avaluació del mòdul. Un cop assolits els requisits indicats a la secció anterior, la qualificació́ final del mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ és el resultat de calcular la mitjana ponderada de cadascun dels blocs, de manera que el bloc d'Ensenyament aprenentatge té un pes de 60% (54% activitats d'avaluació, 6% participació) de la nota final, i el bloc d'Innovació i recerca a l'aula té un pes del 40% (36% activitats d'avaluació, 4% participació).
Un cop comunicades oficialment als estudiants a través del programa del curs, les dates d'avaluació només es podran modificar per causes de força major. Si és el cas, el canvi de data s'anunciarà a través del Campus Virtual de l'assignatura.
Excepcions:
Revisió:
La comunicació als estudiants per part del professor o professora responsable de les qualificacions de les diferents tasques formals d’avaluació anirà sempre acompanyada de la fixació de la data, hora i lloc de revisió.
Reclamacions:
Les demandes de clarificació o reclamacions sobre les qualificacions rebudes a les diferents tasques d'avaluació es formularan per escrit a través del Campus Virtual en la bústia creada a l’efecte. L’estudiant farà servir el model d'imprès que es facilitarà a aquest efecte.
Recuperació:
S’espera dels estudiants un treball continuat que s’ha de concretar en la superació de cadascuna de les tasques d’avaluació, i conseqüentment dels dos blocs que conformen el mòdul. Els estudiants que hagin suspès les activitats individuals d'un bloc podran presentar-se a una prova global de recuperació del bloc a finals del curs, en les dates anunciades al programa. Les activitats grupals no són recuperables.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats escrits i/o orals individuals o grupals del Bloc 1 | 36% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Activitats escrits i/o orals individuals o grupals del Bloc 2 | 54% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 6, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 20, 23 |
Participació activa i col·laborativa en les tasques d'aprenentatge i avaluació | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 15, 18, 19, 20, 23 |
Ahmadian, M.J., & García Mayo, M.P. (Eds.) (2018). Recent perspectives on task-based language learning and teaching. Walter de Gruyter.
Alber, S. M. (2010). A toolkit for action research. Rowman & Littlefield Publishers.
Allwright, D., & Bailey, K. M. (1991). Focus on the language classroom: An introduction to classroom research for language teachers. Cambridge University Press.
Anderson, G. L. (1994). Studying your own school. An educator's guide to qualitative practitioner research. Corwin Press.
Arter, J. A., & Spandel, V. (1992). Using portfolios of student work in instruction and assessment. Educational Measurement: Issues and Practice, 11 (1), 36-44.
Bailey, K. M. (2007). Practical English language teaching: Speaking. Higher Education Press.
Baker, C. (1988). Key issues in bilingualism and bilingual education. Multilingual matters.
Ball, P., Kelly, K., & Clegg, J. (2015). Putting CLIL into Practice. Oxford University Press.
Bentley, K. (2007). STT: Student Talking Time. How can teachers develop learners’ communication skills in a secondary school CLIL programme. Revista Española de Lingüística Aplicada, 1, 129-140.
Bonk, C. J., & Cunningham, D. J. (1998). Searching for learner-centered, constructivist, and sociocultural components of collaborative educational learning tools. In C. J. Bonk & K. S. King (Eds.), Electronic collaborators: Learner-centered technologies for literacy, apprenticeship, and discourse (pp. 25-50). Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
Brown, H.D. (2000). Principles of language learning and teaching. Longman.
Calsamiglia, H., & Tusón, A. (2014). El saber sobre la lengua y el saber hacer cosas con las palabras. In C. Lomas (Ed.), La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp.21-36). Octaedro.
Cambra, M., & Nussbaum, L. (1997). Gestion des langues en classe de LE. Le poids des représentations des enseignants. Etudes de Linguistique Appliquée, 108, 423-432.
Cameron, L. (2001). Teaching languages to young learners. Cambridge University Press.
Cassany, D. (2002). El portafolio europeo de lenguas. Aula, 117, 13-17.
Celce-Muria, M. (2001). Teaching English as a second or foreign language. Heinle & Heinle/Thomson Learning.
Cenoz, J. (2009). Basque educational research from an international perspective. Multilingual Matters.
Chevalier, J. M., & Buckles, D. (2013). Participatory action research: Theory and methods for engaged inquiry. Routledge.
Colomer, T., & Camps, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Rosa Sensat /Edicions 62.
Corona, V., & Kelsall, S. (2018). Doing ethnography among Latinos in London and Barcelona: Languages, genders, and ethnicities. Applied Linguistics Review, 11(2), 189-205.
Corona, V., Vallejo, C., Moore, E., & Solans, J. (2021). Is English important in your life? A collaborative experience in a secondary school. In E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning English out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 43-68). Peter Lang.
Corredera, A. & Martínez-Ciprés, H. (2015). Let’s Tangram Together. Guix: Elements d’Acció Educativa, 415, 67-72.
Cots, J.M., & Nussbaum, L. (Eds.). (2002).Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas. Milenium.
Council of Europe (2001). Marc europeu comú de referència perales llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Council of Europe.
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues
Dalton-Puffer, C. (2007). Discourse in content and language integrated learning. John Benjamins.
Dalton-Puffer, C., Nikula, T., & Smit, U. (2010). Language use and language learning in CLIL classrooms. John Benjamins.
Dana Fichtman, N. (2013). Digging deeper into action research: a teacher inquirer's field guide. Corwin.
De Pietro, J.-F., Matthey, M., & Py, B. (1989). Acquisition et contrat didactique: les séquences potentiellement acquisitionnelles dans la conversation exolingue. In D. Weil & H. Fougier (Eds.), Actes du troisième colloque régional de linguistique. Strasbourg: Université des Sciences Humaines et Université Louis Pasteur (pp. 99-119).
Dooly, M. (2008). Understanding the many steps for effective collaborative language projects. Language Learning Journal, 36(1), 65-78.
Dooly, M. (2010). Obrim l'aula per internacionalitzar l'escola. Perspectiva Escolar, 357, 61-66.
Dooly, M. (2010). The teacher 2.0. In S. Guth & F. Helm (Eds), Telecollaboration 2.0: Language, literacies and intercultural learning in the 21st century (pp. 277-303). Peter Lang.
Dooly, M. (2010). Their hopes and fears: A catalyst for project-based language learning. In M. Dooly (Ed), Their hopes, fears and reality: Working with children and youth for the future (pp. 105-140). Peter Lang.
Dooly, M. (2015). Learning to e-function in a brave new world:Language teachers’ roles in educating for the future. In A. Turula, B. Mikolajewska, & D. Stanulewicz (Eds.), Insights into technology enhanced language pedagogy (pp.11-25). Peter Lang.
Dooly, M. (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.169-193). Síntesis.
Dooly, M. (2016). Desarrollo de destrezas comunicativas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.195-223). Síntesis.
Dooly, M. (2016). Collaborative learning. The TESOL encyclopedia of English language teaching. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.
Dooly, M., & Eastment, D. (Eds.). (2009). “How we’re going about it”: Teachers' voices on innovative approaches to teaching and learning languages. Cambridge Scholars Publishing.
Dooly, M., & Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching. ELT Journal, 65(1), 42-51
Dooly, M., & Moore, E. (2017). Introduction: qualitative approaches to research on plurilingual education. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 1-10). Research-publishing.net.
Dooly, M., Moore, E., & Vallejo, C. (2017). Research ethics. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 351-362). Research-publishing.net.
Dooly, M., & Sadler, R. (2016). Becoming little scientists: technologically-enhanced Project-based language learning. Language Learning & Technology, 20(1), 54–78.
Ellis, R. (2018). Reflections on Task-Based Language Teaching. Multilingual Matters.
Erling, E. & Moore, E. (eds.) (2021). Socially just plurilingual education in Europe: Shifting subjectivities through research and action. International Journal of Multilingualism, 18(4).
Escobar Urmeneta, C. (2004). Para aprender a hablar hay que querer decir algo. Glosas Didácticas, 12, 81-90.
Escobar Urmeneta, C. (2004). ¿Qué quiere decir un siete? AULA de innovación educativa, 129, 33-38.
Escobar Urmeneta, C. (2009). ¿Por qué no te callas? o Avaluar, Ensenyar i Aprendre Comunicació Oral a l’educació secundària. Articles de Didàctica de la Llengua, 47, 99-111.
Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar más y mejor en la clase de inglés. Para aprender mejor y llegar más lejos. Aula de innovación educativa, 237, 12-17.
Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar més i millor a la classe d'anglès. Per aprendre'n millor i arribar més lluny. Guix. Elements d'acció educativa, 410, 12-17.
Escobar Urmeneta, C. (2016). Conversación educativa y aprendizaje integrado de competencias lingüísticas y curriculares: las muchas tareas de la maestra AICLE. e.AESLA, 2, 42-55.
Escobar Urmeneta, C. (2016). Learning to become a CLIL teacher: teaching, reflection and professional development. En: Ruiz de Zarobe, Yolanda (Ed.) Content and Language Integrated Learning, Language Policy and Pedagogical Practice. London, Rouletdege: 104-123.
Escobar Urmeneta, C., & Nussbaum, L. (2008). Tasques d’intercanvi de informació i processos d’aprenentatge en l’aula AICLE. In A. Camps & M. Milian (coords.). Mirades i veus. Investigacions sobre l’educació lingüística i literària enentorns plurilingües (pp. 167-187). Graó.
Escobar Urmeneta, C., & Sánchez Sola, A. (2009). Language Learning through tasks in a CLIL science classroom. Porta Linguarum, 11, 65-83.
Evnitskaya, N. (2018). Classroom Interaction and Language Learning in CLIL contexts. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 7-17.
Evnitskaya, E., & Torras-Vila, B. (2022). “English made me feel proud of myself”: Student teachers’ evolving identities within an English-medium teacher education degree. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 5(1), 7-21.
Gass, S.M. & Mackey, A.( 2012). The Routledge handbook of second language acquisition. Routledge.
Gibbons, P. (2002). Scaffolding language, scaffolding learning: teaching second language learners in the mainstream classroom. Heinemann.
Giné, M. C. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Didier.
Greenwood, D. J., & Morten, L. (1998). Introduction to action research: social research for social change. Sage Publications.
Hart, C. (2005). Doing your masters dissertation: realizing your potential as a social scientist. SAGE.
Hendricks, C. (2013). Improving schools through action research: A reflective practice approach. Pearson.
Herrera, A. & Moore, E. (2020). ‘The butterfly circus’: Targeting social inequalities through English teaching. APAC ELT Journal, 92, 7-14.
Kagan, S. (1995).Dimensions of cooperative classroom structures. In R. Slavin, S. Sharan, S. Kagan, R. Hertz Lazarowitz, C. Web & R. Schmuck (Eds.), Learning to cooperate, cooperate to learn (pp.67-96). Plenun Press.
Klein, S. R. (2012). Action research methods: Plain and simple. Palgrave Macmillan.
Klippel, F. (2013). Keep talking: Communicative fluency activities for language teaching. Cambridge University Press.
Kruszynska, K., & Dooly, M. (2022). Thinking allowed: Analyzing students' critical thinking and language awareness through linguistic landscapes. In S. Melo-Pfeifer (Ed.), Linguistic landscapes and teacher education. Springer.
Lightbown, P., & Spada, N. (2006). How languages arelearned. Oxford University Press.
Lorenzo, N. (2013) Enseñar la comprensión lectora. In L. Ruiz de Zarobe & Y. Ruiz de Zarobe (Eds.), Enseñar hoy una lengua extranjera (pp. 294-269). Portal Education.
Lorenzo, N. (2018). An innovative, competency-based international CLIL project: Are you brave enough? Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 29-36.
Masats, D. (2016). Gestión de la comunicación en las aulas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 143-168). Síntesis.
Masats, D. (2016). Recursos y materiales para aprender lenguas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 225-251). Síntesis.
Masats, D. (2017). Conversation analysis at the service of research in the field of second language acquisition (CA-for-SLA). In E. Moore & M. Dooly (Eds), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 321-347). Research-publishing.net.
Masats, D., & Dooly, M. (2011). Una mirada,desde una perspectiva interactivista, hacía el proceso de construcción de tareas comunicativas. Hechos y Proyecciones del Lenguaje, 20, 100-123.
Masats, D., Noguerol, A., Prat, A. & Vilà, N. (2002). Recursos para el desarrollo de la conciencia lingüística. In J.M. Cots & L. Nussbaum (Eds.), Pensar lo dicho: la reflexión sobre la lengua y la comunicación en la enseñanza de lenguas (pp. 137-151). Editorial Milenio.
Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.) (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria. Síntesis.
Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.) (2022), Plurilingual classroom practices and participation: Analysing interaction in local and translocal settings. Routledge.
Mercer, N. (2000). Words and minds: How we use language to think together. Routledge.
Moore, E. (2016). Aprendizaje de lenguas e interacción social. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria (pp. 35-58). Síntesis.
Moore, E., Deal, M., & Herrera, A. (2021). Making Colin the poet real: English language learning as embodied action, aesthetics and emotion. In E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning English out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 143-160). Peter Lang.
Moore, E., & Dooly, M. (Eds.) (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a larecerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe. Research-publishing.net.
Moore, E., & Hawkins, M. (2021). The affordances of an arts-based approach for building opportunities for young people’s learning. In E. Moore & C.Vallejo (Eds.), Learning English out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 99-118). Peter Lang.
Moore, E., & Llompart,J. (2017). Collecting, transcribing, analyzing and presenting plurilingual interactional data. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 403-417). Research-publishing.net.
Moore, E., & Llompart,J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2 (2), 57-65.
Moore, E., & Nussbaum, L. (2016). Plurilingüismo en la formación del alumnado de la ESO. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 15-33). Síntesis.
Moore, E., & Vallejo, C. (Eds.) (2021). Learning English out of school: An inclusive approach to research and action. Peter Lang
Navés, T. (2009). Effective content and language integrated learning (CLIL) programmes. In Y. Ruiz de Zarobe & R. M. Jimenez Catalán (Eds.), Content and language integrated learning: Evidence from research in Europe (pp. 22-40). Multilingual Matters.
Navés, T., Miralpeix, I., & Celaya, M. L. (2005). Who transfers more ... and what? Crosslinguistic influence in relation to school grade and language dominance in EFL. International Journal of Multilingualism, 2(2), 113-122.
Navés, T., Torras i Cherta, M. R., & Celaya, M. L. (2003). La producción escrita en inglés lengua extranjera en contexto escolar: medición y evolución. Anuari de Filologia, 12, 65-80.
Nikula, T. (2005). English as an object and tool of study in classrooms: Interactional effects and pragmatic implications. Linguistics and Education, 16, 27-58.
Noguerol, A. (2009). Didàctica de les llengües en entorns multiculturals. Perspectiva Escolar, 337, 20-27.
Nussbaum, L. (2003). De cómo aprender lenguas y contenidos curriculares actuando. Aula de Innovación Educativa, 129, 20-23.
Nussbaum, L.(2009). Integrar lengua y contenidos. Cuadernos de Eedagogía, 395, 56-58.
Nussbaum, L. (2016). Estudio de la interacción en el aula de lengua extranjera. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.113-142). Síntesis.
Nussbaum, L. (2017). Doing research with teachers. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 46-67). Research-publishing.net.
Nussbaum, L., & Masats, D. (2012). Socialisation langagière en Catalogne: le mutilinguisme comme étayage de pratiques monolingües. In Dreyfus M. & Prieurs J.M. (Eds.) Hétérogénéié et variation. Perspectives socolinguistiques, didactiques etanthropologiques (pp. 155-167). Michel Houdiard.
Nussbaum, L., & Rocha, P. (2008). L’organisation sociale de l’apprentissage dans une approche par projet. Babylonia, 3, 52-55.
Nussbaum, L., & Unamuno, V. (2000). Fluidité et complexité dans la construction du discours entre apprenants de langues étrangères. Acquisition et Interaction en Langue Etrangère, 12, 27-49.
Pallarés, O., Antorán, A. ,& Julià. M. (2007). A how to…”Guide to drawing up acourse plan for the oposicions. Part Two. APAC Magazine, 62, 53-59
Pallarés, O., Antorán, A., & Julià, M. (2007).Designing a syllabus for oposicions. The Macmillan Magazine, 14 (11).
Pelton, R. P. (2010). Making classroom inquiry work: Techniques for effective action research. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Education.
Perez-Vidal,C., & Lorenzo, N., & Trench, M.(2016). Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i la internacionalització. Fundació Jaume Bofill.
Pinter, Annamaria (2017). Teaching young language learners. Oxford.
Pratginestós, C. (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. In D. Masats & L.Nussbaum (Eds.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.
Rué, J., & Domingo, J. (1991). El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament il’aprenentatge. Barcanova.
Sadler, R. & Dooly, M. (2012) Language learning in virtual worlds: Research and practice. In Thomas A M., Reinders H. & Warschauer M. (Eds.), Contemporary computer-assisted language learning (pp. 159-182). Continuum.
Shagoury, R., & Power Miller, B. (2012). Living the questions: A guide for teacher-researchers. Stenhouse Publishers.
Thornbury, S. (2006). An A-Z of ELT. Macmillan.
Torras-Vila, B. (2021). Music as a tool for foreign language learning in Early Childhood Education and Primary Education. Proposing innovative CLIL Music teaching approaches. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(1), 35-47.
Tragant, E., Miralpeix, I., Serrano, R., Pahissa, I., Navés, T., Gilabert, R., Serra, N. Cómo se enseña inglés en un grupo de institutos donde se obtienen resultados destacables en la prueba de lengua inglesa en las PAU. Revista de Educación, 363, 60-82.
Walsh, S. (2011). Exploring classroom discourse: language in action. Routledge.
Woodward, T. (2001). Planning lessons and courses: Designing sequences of work for the language classroom. Cambridge University Press.
No es requereix cap programari específic.