Claus Interpretatives Turístiques del Patrimoni Artístic
Codi: 44172 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316837 Gestió Turística del Patrimoni Cultural | OB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Abril Sellarés
- Correu electrònic:
- maria.abril@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Altres indicacions sobre les llengües
NoEquip docent
- Buenaventura Bassegoda Hugas
- Maria Garganté Llanes
Equip docent extern a la UAB
- Laia Coma
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Aquest mòdul té com objectiu permetre als alumnes adaptar els discursos artístics a les noves propostes del patrimoni cultural turístic i concretament a la relació existent entre els diferents estils i manifestacions artístiques i les noves tendències del turisme cultural. La varietat artística ha de permetre als alumnes explorar noves formes d’incorporar aquells components que la integren i que actualment encara no formen part d’aquesta oferta turística. A més a més, suposarà per l’alumne una presa de consciència, d’una banda, a una aproximació qualificada de la revalorització, recuperació, conservació i preservació dels elements patrimonials i d’altra banda, entendre l’art com factor essencial pel desenvolupament econòmic local, nacional i internacional des de la perspectiva d’una activitat turística respectuosa i sostenible utilitzant criteris estandarditzats.
Competències
- Analitzar els diferents projectes culturals de les institucions públiques i privades en relació amb el patrimoni turístic cultural.
- Crear discursos expositius plurilingües interrelacionant els continguts turístics del patrimoni cultural amb les arts i les humanitats.
- Dissenyar productes turístics adaptats als espais territorials a partir de recursos patrimonials culturals, tant tangibles com intangibles.
- Fomentar l'ús i la gestió dels recursos patrimonials com a producte turístic.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar tant de manera individual com en equips de caràcter interdisciplinari.
Resultats d'aprenentatge
- Distingir els diferents enfocaments de les institucions per definir l'objecte d'estudi del patrimoni cultural artístic.
- Elaborar projectes turístics de caràcter artístic per als espais patrimonials.
- Exposar els conceptes propis de la història de l'art que permetin plantejar nous projectes turístics interculturals.
- Projectar actuacions teatralitzades, virtuals o mappings als espais patrimonials com a dinamitzadors de l'activitat turística.
- Proposar i descriure formes que relacionin els espais patrimonials i l'art amb estratègies turístiques de desenvolupament local, nacional i internacional.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Seleccionar l'aplicació tecnològica més adequada per dinamitzar culturalment un recurs patrimonial.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar tant individualment com en equips de caràcter interdisciplinari.
- Utilitzar les dinàmiques de grups i les tècniques de comunicació per al treball en equip i la participació social per fomentar l'ús de patrimoni artístic.
Continguts
Els continguts principals d’aquest mòdul van referits a:
- Tant l’arquitectura (urbanisme) i Turisme. El territori, la història arquitectònica i la relació amb el turisme, l’obra arquitectònica com a referent turístic. Els materials constructius com element d’atracció turística. El disseny gràfic i industrial com potencial component de l’oferta turística.
- Com a l’art, museus i promoció turística: el panorama actual dels museus i la seva funció com alguna cosa més que un receptacle d’obres artístiques. El tractament turístic dels museus i del patrimoni artístic.
- Així com la interpretació com mediadora de la cultura en els espais patrimonials, ja siguin edificis civils o religiosos, centres d’interpretació, museus i/o fundacions, entre altres espais. Posada en valors dels elements més destacats d’aquests espais, així com la gestió i ús de dinàmiques de grups i les tècniques de comunicació pel foment del patrimoni artístic. L’accessibilitat universal un nou concepte aplicable a tot tipus de públics.
- Sense oblidar els projectes i manifestacions artístiques com components o potencial components de l’oferta turística: la música, el teatre, i el cinema. La música, les arts escèniques com eixos per a noves activitats patrimonials. El cinema com recurs turístic, les pel·lícules i sèries de més impacte, els teatres com espais d’activitat turística patrimonial.
- Sent els destins turístics d’art, les obres i els seus artistes, les noves aplicacions tecnològiques referides al patrimoni i la presència d’artistes com un valor afegit a les destinacions turístiques patrimonials.
Metodologia
Les metodologies que s'utilitzaran en aquest mòdul són:
- Classes expositives
- Visites a empreses gestores culturals, sortides de treball de camp
- Aprenentatge cooperatiu
- Tutories
- Lectura d'articles, informes i llibres d'interès
- Dinàmiques de grup
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Teòriques | 26 | 1,04 | 1, 3, 5, 7, 8, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració de Treballs | 22 | 0,88 | 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
| Presentacions orals, Treballs | 23,5 | 0,94 | 2, 4, 7, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 72,5 | 2,9 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
Avaluació
El sistema d'avaluació d'aquest mòdul es basarà en:
- Assistència obligatòria, en un mínim del 80% i la participació activa
- Lliurament de Treballs
- Defensa oral dels Treballs
- Proves de Síntesis
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa | 20% | 0 | 0 | 3, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Lliurament de Treballs | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Presentacions orals, Treballs | 35% | 4 | 0,16 | 2, 4, 6, 7, 9, 10 |
| Proves de Síntesis | 10% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6 |
Bibliografia
Abril Sellarés, Maria. (2017). Turismo religioso y accesibilidad universal: compatibilidades e incompatibilidades. International Journal of Professional Business Review. Vol 2, No 1. pp. 72-89.
Abril Sellarés, Maria., Sánchez-Fernández, Maria Dolores y Azpelicueta Criado, Maria del Carmen (2015). Turismo religioso y destinos maduros. La gestión turística de dos Catedrales: Palma de Mallorca y Barcelona. International Journal of World of Tourism. Vol. 2 Núm. 3 ISSN: 2386-2319
Abril Sellarés, M., Sánchez-Fernández, M.D y Azpelicueta Criado, M.C. (2015). Las catedrales: ¿recursos preparados para un turismo accesible? estudio de los casos de Palma de Mallorca y Barcelona = As catedrais: recursos preparados para o turismo acessível? estudo de casos de Palma de Mallorca e Barcelona. CENÁRIO, Brasília, V.3, n.4 | 09 – 22 | Ago. 2015 | pp. 9 - 22
Abril Sellarés, Maria. (2014). TÍTULO: Análisis del Impacto de la transposición de la Directiva de Bolkestein en la profesión de los guías de turismo en España. REDMARKA UIMA-Universidad de A Coruña – CIECID Año VII, Número 13, pp. 3-16
Abril Sellarés, Maria. (2014). Del guía de masas al guía especializado. Una nueva propuesta de visitas turísticas guiadas en Barcelona. Tourism and Hospitality International Journal, Oldivelas. Vol.2, pp.136-155.
Asenjo Hernanz, E., López Benito,Victoria. & Llonch Molina, Nadia (2016). Concepciones sobre la inclusión cultural en Museos y Patrimonio. Her&Mus.Heritage&Museography.Nº17Pp.57-76
Bassegoda B. (2017). Study and Evaluation of Early Spanish Drawings. Nulla dies sine línea, Tefaf Maastricht Works on paper. Salon du dessin Paris, marzo 2017, Artur Ramon Art (catálogo de la exposición) p.11-13.
Bassegoda B.; Domènech, I. (2014). L’apreciació de l’art medieval a les primeres col·leccions catalanes”, en el volumen Bonaventura Bassegoda-Ignasi Domènech. Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, Memoria Artium 17, Barcelona, pp.25-50.
Bassegoda B. (2013). Isabel Coll Mirabent, Charles Deering and Ramón Casas. A friendship in Art. Charles Deering y Ramón Casas. Una amistad en el arte, Northwestern University Press. Evanston, Illinois, 2012. Goya. Vol. 344. Pp 279 – 280. ISSN: 0017-2715
Garganté, Maria. (2014). L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma. Ausa, núm. 174. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs
Garganté, Maria.(2013). Gestionar la destrucció: les obres d’Isidre Puig Boada a l’Urgell. Urtx. Tàrrega
Castells, R. (2016). Anàlisi de la política cultural del Departament de Cultura” a “Estat de la Cultura i de les Arts 4_2016. Nexes i divergències en la política cultural. informe anual del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), p. 71-78. Depósito legal: B-8485-2013
Castells, R., i Villarroya, A. (2013). La participació cultural en la política catalana. Revista de Catalunya, núm. extraordinari sobre Polítiques culturals, pp. 175-189
Castells, R. (2009). ¿Es viable la gestión privada de la cultura?. Portal Iberoamericano de Gestión Cultural. Boletín GC, 18: La gestión cultural desde el ámbito empresarial privado.
López Benito, Victoria. (2014). Los recursos interactivos en línea de los museos de arte como recurso educativo para el aula”. Iber. Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia.Nº78
Martínez,Tania.;López,Victoria. & Santacana,J. (2016). La Educación Patrimonial como herramienta para la Educación inclusiva: Definición, factores y modelización. Andamio:RevistadeDidácticadelaHistoria,nº1
Martínez Gil,Tania., López Benito,Victoria., Llonch Molina,Nadia, Santacana Mestre,J. (2016). Diseño, análisis y evaluación de aplicaciones móviles para la Eudación Patrimonial, en: L. Arias Ferrer, A. I. Ponce Gea, D. Verdú González (2016). Estrategias y recursos para la integración del patrimonio y los museos en la educación forma. Murica. Ediciones de la Universidad de Murcia
Programari
A la plataforma Moodle