Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4316493 Periodisme i Innovació en Continguts Digitals | OB | 0 | 2 |
Sense prerequisists
La ràpida evolució de les tecnologies digitals en el segle XXI planteja continus reptes als continguts dels mitjans de comunicació. No obstant això, les narratives de l'era del storytelling incloen els elements essencials (temes, motius, estereotips, etc.) dels relats ancestrals, que es recombinen incessantment amb la finalitat d'adaptar-se als nous formats dels diferents mitjans.
L'objectiu general d'aquesta assignatura és dotar els estudiants de les eines i conceptes necessaris per poder crear i analitzar, d'una manera eficaç, interactiva, crítica i responsable, diferents tipus de relats en diferents mitjans.
A la primera part es reflexiona sobre la relació entre la tecnologia i els continguts i s'analitzen les estructures narratives dels relats. A la segona part es defineixen les característiques dels diferents gèneres i formats, així com la seva evolució en relació amb les narratives digitals. A la tercera part s'examina el paper del lector/espectador/usuari en la construcció i interpretació dels textos.
Perspectiva de gènere
L' assignatura resulta molt útil en l'anàlisi crítica de les representacions de gènere als mitjans digitals. Aquest any es dedicarà una atenció particular a la construcció social de les dones.
Narratives digitals
- Conceptes de narrativa
- Relació entre tecnologia i narrativa
- Estructura i construcció dels relats
- Quins personatges per quins tipus de narratives?
Gèneres i formats de les narratives digitals
- Gèneres digitals
- Formats digitals
Cooperació narrativa
- Interpretació i interacció
- Convergència mediàtica, transmedia i fandom
- L'autor i les creacions col·lectives
Classes magistrals
Clases de resolució de problemes/casos/ejercicis
Presentació oral de treballs
Tutories
Elaboració de treballs/informes
Estudi personal
Lectura d'articles/informes d'interés
Es destinaran 15 minuts d’una clase del curs a respondre a l’enquesta d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitas formatives supervisades | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 6, 11, 16 |
Activitats formatives autònomes | 75 | 3 | 4, 5, 7, 10, 16 |
Classes magistrales | 45 | 1,8 | 2, 4, 7, 9 |
L'avaluació és el resultat de la mitjana proporcional de les diferents activitats realitzades.
L'assistència i participació activa a les classes impartides representa 20% de la nota final de curs. Els treballs lliurats el 50%, i la seva presentació escrita (normes APA, estil, contingut, estructura, etc.) i exposició oral el 10%. El 20% restant correspon a la prova de continguts realitzada al llarg del semestre. Les absències es penalitzaran amb un detriment de la nota d'un 10% final per cada sessió de 3 hores o fracció (excepte justificacions documentades). No s'acceptaran lliuraments de treballs ni altres exercicis fora de les dates previstes.
Els lliuraments de resultats dels treballs realitzats i de la prova de continguts inclouràn dia i hora de la corresponent revisió, a la qual es podrà acollir l'alumnat sempre que les persones interessades ho comuniquin a la professora en un termini màxim de dos dies a partir del lliurament de les notes. No s'acceptaran sol·licituds de revisió posteriors.
La metodologia docent i l'avaluació propostes poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. L'alumnat trobarà al campus virtual la descripció detallada dels exercicis i pràctiques; materials docents; i altres informacions necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, l'alumnat serà informat dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Recuperació
L'alumnat podrà recuperar el treball de curs, així com la prova de continguts, sempre que la qualificació obtinguda no sigui inferior a 3,5 en cada cas (els exàmens i treballs no lliurats puntuen 0).
Les activitats derivades de l'assistència i participació a classe no es poden recuperar, així com la presentació oral de treballs. Cada prova no realitzada es puntua amb un 0.
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
La persona que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...), l'acte d'avaluació corresponent es qualificarà amb 0. En cas que es produïssin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura seria 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència, participació activa i exercicis a l'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 16 |
Entrega de treballs | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15 |
Presentació dels treballs (escrita i oral) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 9, 14, 16 |
Prova de continguts | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8 |
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Conceptes de narrativa
- Abbot, H. Porter (2017[2008]) Narrative and life; Defining narrative. The Cambridge Introduction to Narrative (pp. 1-27). Cambridge University Press.
Relació entre tecnologia i narrativa
- Lacalle, Charo (2022) Indignidades digitales. (In)dignidades mediáticas en la sociedad digital (pp. 139-154). Cátedra.
Estructura i construcció dels relats
- Vogler, Christopher (2002[1992]. El viaje del escritor: Las estructuras míticas para escritores, guionistas, dramaturgos y novelistas (pp. 41-110). Ma Non Troppo.
Quins personatges per quines narratives?
- Hogan, Patrick C. (2010) Characters and their plots. Eder, J; Jannidis, F.; Schneider, R. (eds.) Characters in Fictional Worlds. Understanding Imaginary Beings in Literature, Film, and Other Media (pp. 134-156). De Gruyter.
Gèneres digitals
- VV.AA. (2008) Introduction: what is genre?. En G. Creber (ed.) The television genre book (pp. 1-15). BritishFilm Institute
Els nous formats
- Sorapure, Madeleine (2022) Data Narratives: Visualization and Interactivity in Representations of COVID- 19. P. Dawson & M. Mäkelä (eds.) The Routledge Companion to Narrative Theory (pp. 55-68). Routledge.
Interpretació i interacció
- Abbott, H. Porter (2017[2008]) “Interpreting narrative”; “Three ways of interpreting narrative”. The Cambridge introduciton to narrative (pp. 83-111). Cambridge University Press.
Convergència mediàtica, transmedia i fandom
- Evans, Elizabeth (2011)Transmedia Texts:Defining Transmedia Storytelling. TransmediaTelevision Audiences, New Media, and Daily Life (pp. 19-39). Routledge.
L'autor i les creacions col·lectives
- Page, Ruth (2022) Co-Tellership in Social Media Storytelling. P. Dawson & M. Mäkelä (eds.) The Routledge Companion to Narrative Theory (pp. 119-133). Routledge.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
- Barthes, Roland (1993[1966]). Introducción al análisis estructural del relato (1966). En La aventura semiológica. Barcelona, Paidós.
- Barthes, Roland (1994[1984]). La muerte del autor. El susurro del lenguaje. Más allá de la palabra y la escritura (pp. 65-72). Paidós.
- Campbell, Joseph (2017[1949]) La aventura del héroe. El héroe de las mil caras. Psicoanálisis y mito (pp. 65-282). Fondo de Cultura Económica.
- Chatman, Seymour (2013[1978]) Historia y sucesos. Historia y discurso (pp. 83-113) Taurus.
- Cobley, Paul (2014) Narrative. Routledge (2ond edit.)
- Eco, Umberto (1993[1079]) El lector modelo. Lector in fabula (pp. 73-95). Lumen.
- Eder, Jens; Jannidis, Fotis; Schneider, Ralph (2010). Introduction. Characters in Fictionals worlds. Understanding Imaginary Beings in Literature, Film, and Other Media (pp. 3-66). DeGruyter.
- Elleström, Lars (2019). Narrating Through Media Modalities (pp. 45-59). Transmedial Narration Narratives and Stories in Different Media. Palgrave-MacMillan.
- Genette, Gerard (1989[1972]) La estructura del relato. Figuras III (pp. 77-321). Lumen.
- Genette, Gerad (1993[1991]). Relato ficcional, relato factual. Ficción y dicción (pp.54-84). Barcelona: Lumen.
- Jenkins, Herny (2008) From Production to Produsage: Interview with Axel Bruns (Part One). Confessions of an Aca-fan, May 9th. Disponible en http://henryjenkins.org/2008/05/interview_with_axel_bruns.html#sthash.91niVbc1.dpuf
- Jenkins, Herny (2006). Convergence culture: where old and new media collide. New York University.
- Jenkins, Henry (31 de julio de 2011). Transmedia 202: Further reflections. Disponible en http://henryjenkins.org/2011/08/defining_transmedia_further_re.html
- Koenitz, Hartmut (2017) Towards a Specific Theory of Interactive Digital Narrative. Koenitz, H.; - Ferri, G.; Haahr; M.; Sezen, D. (eds.) Interactive Digital Narrative. History, Theory and Practice (pp. 91-105). Routledge.
- Lacalle, Charo (2022) (in)dignidades mediáticas en la sociedad digital. Cátedra.
- Mittell, Jason (2005) A Cultural Approach to Television Genre Theory. G. R. Edgerton & B. G. Rose (eds.) Thinking outside the box. A contemporary television genre reader (pp. 37-64). The University Press of Kentucky.
- Montfort, Nick (2007) Narrative and digital media. D. Herman (ed.) The CambridgeCompanion to Narrative (pp. 172-188). Cambridge University Press.
- Nusz, Aaron (2012). Joseph Campbell and the mythic experience. The Fundational Structures of Star Wars (pp-16-56) . Kentuchy: University of Louisville.
- Oren, Tasha & Shahaf, Sharon (2012). Global Television Formats: Understanding Television Across Borders. Routledge.
- Page, Ruth (2022) Co-Tellership in Social Media Storytelling. P. Dawson & M. Mäkelä (eds.) The Routledge Companionto Narrative Theory (pp. 119-133). Routledge.
- Perceval, J.M., Tejedor, S. (2006). El cuento multimedia interactivo. Revista Comunicar, 26(0), pp. 177-182.
- Phelan, James; Rabinowitz, Peter; Wharhol, Robyn; Herman, David; Richardson, Brian (2012) Reception and the reader. D. Herman, J. Phelan, P. J Rabbinowitz, B. Richardson, Wharhol, R. (2012) Narrative Theory. Core Concepts and Critical Debates (pp. 139-159). The Ohio State University Press.
- Propp, Vladimir (1998[1928]) La morfología del cuento. Akal.
- Riedl, Mark O.; Bulitko, Vadim (2013) Interactive Narrative: An Intelligent Systems Approach. AI Magazine, 34(1), 67-77. doi: https://doi.org/10.1609/aimag.v34i1.2449
- Ryan, Marie-Laure. (2004) Will new media produce new narratives? M.-L. Ryan (ed.) Narrative across media (pp. 337-359). University of Nebraska Press.
- Ryan, Marie-Laure (2016) Narratología transmedial y transmedia storytelling. Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, 18, 1-10. doi: http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i18.3049
- Ryan, Marie-Laure (2018) Narrative mapping as cognitive activity and as active participation in storyworlds. Frontiers in Narrative Studies, 4(2), 1-16. https://doi.org/10.1515/fns-2018-0020
- Todorov, Tzvetan (2002[1978]. El origen de los géneros. Los géneros del discurso (pp. 57-80). Waldhuter.
Sense programari específic