2022/2023
Racionalitat Aplicada
Codi: 43844 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316227 Filosofia Aplicada | OB | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ivan Redondo Orta
- Correu electrònic:
- ivan.redondo@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- Gerard Vilar Roca
Prerequisits
- Bones habilitats de lectura en llengua anglesa; la participació en el debat a classe es pot fer tant en castellà com en anglès.
- Interès pels debats filosòfics i científics sobre la racionalitat i / o la raó
- Interès per la discussió crítica de textos clàssics i actuals sobre el tema de la classe
- És necessari el coneixement de la lògica bàsica; el coneixement de les teories de la probabilitat i la decisió racional és útil.
- Disposició a preparar el debat a classe d’una de les lectures (resum d’un capítol d’un article / llibre més preparació de preguntes de debat i / o avaluació crítica dels arguments continguts)
- Les lectures són obligatòries tret que s’indiqui el contrari. No només llegiu passivament els textos del curs; treballar activament amb ells i venir ben preparats a les classes. Sempre hi ha tres preguntes centrals: quina és la principal afirmació de l'autor? Quin és el seu argument per a la reclamació? Què hem de pensar de la forma i les premisses de l’argument? Especialment per a la vostra pròpia presentació d’un article / capítol de llibre, utilitzeu aquestes preguntes com a pautes.
Objectius
Idealment, les teories de la racionalitat ens haurien de proporcionar eines per a diverses tasques importants: volem evitar la irracionalitat o pretendre justificar les nostres creences i decisions segons certs estàndards. Això és important per a moltes tasques de la vida ordinària, com ara judicis i decisions sobre salut, riquesa i felicitat individuals i públiques. Volem tenir clar si les raons de les nostres creences i accions són vàlides o raonables. A més, sovint hem de comunicar-nos amb altres persones sobre les nostres creences i decisions, com ara en contextos científics, ètics o polítics. Tot això requereix concepcions o fins i tot teories de la raó o de la racionalitat.
Però, a què ens referim quan diem que alguna cosa, o algú, és racional (o irracional)? Quins són els estàndards normatius de racionalitat? Com s’ha de construir una teoria de la racionalitat? Quins són els seus pressupòsits, els seus potencials i els seus límits? Quin paper hi juga la ciència? En les respostes a aquestes preguntes, diferents pensadors han introduït una desconcertant varietat de distincions, com ara conceptes teòrics versus pràctics, instrumentals contra no instrumentals, formals versus basats en el contingut, o optimitzant versus "limitats". El curs presenta una selecció de debats clàssics i actuals en què sorgeixen aquestes comprensions sobre la racionalitat o la raó.
Competències
- Analitzar i interpretar temes i problemes de la recerca filosòfica contemporània actual fonamentats en la relació entre ètica, art i política.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Contribuir als debats de la recerca filosòfica actual fent aportacions significatives, crítiques, amb precisió conceptual i mestria argumentativa a través de l'exposició pública.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Relacionar els conceptes i els coneixements entre les diferents àrees de la recerca filosòfica actual en relació amb les dependències entre ciència i tecnologia, i les implicacions ètiques i polítiques d'aquestes dependències.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar la teoria de la racionalitat a les problemàtiques normatives, estètiques i cientificotècniques.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Demostrar coneixements de les principals teories contemporànies sobre racionalitat, especialment les implicacions socials, polítiques, ètiques i cognitives del desenvolupament científic i tecnològic.
- Elaborar una contribució escrita o oral heurística associada a les teories de la racionalitat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Continguts
L'assingatura tindrà 3 blocs diferenciats, encara que tots estaran directament lligats amb la noció de racionalitat:
1- La idea de consens racional
a. La vella idea del lógos com allò comú
b. La comunitat científica com ideal de consens racional
c. La problematització del concepte de ciència i la seva repercussió en la concepció de la racionalitat, la seva naturalesa i els seus límits
2- El consens racional, l'ètica discursiva i la ddemocràcia deliberativa
a. Multiculturalitat i interculturalitat
b. ¡És possible aspirar a un consens racional en la dimensió pràctica de la raó?
3- Racionalitat i autonomia: sobre el vell ideal d'autarquia
a. L'deal filosòfic d'una vida guiada per la raó
b. La crisi radical de la raó com a guia de vida
c. Downward causation, tecnologies del jo i exercicis espirituals. ¿cap a una revivificació de l'deal racional de vida?
d. La relació entre racionalitat i espiritualitat
Metodologia
El mòdul s’estructura en 10 sessions de 3,5 hores cadascuna. Les sessions s’alternen entre la conferència i el debat al seminari sobre lectures bàsiques del curs. A les tutories, els professors supervisaran la preparació d’un treball escrit de 10 a 15 pàgines relacionat amb algun tema tractat al mòdul.
Hi ha tres tipus d’activitats: dirigida, supervisada i autònoma.
- Autònom. No canviaran independentment de si l’ensenyament és presencial o virtual.
- Dirigit (classes teòriques i pràctiques a l'aula). S’han de poder adaptar, si cal, en qualsevol percentatge, a l’ensenyament virtual, a través dels diversos sistemes existents (equips, powerpoints narrats, vídeos, podcasts, etc.), tal com s’ha fet durant el període. de confinament.
- Supervisió. En la mesura en què són tutoritzats pel professor, el cara a cara es pot convertir fàcilment en virtualitat. En el cas que l'estudiant requereixi la supervisió del seguiment o d'un lloc de treball específic, s'oferirà supervisió dins de les mesures sanitàries, ja sigui en horari d'oficina o per via electrònica amb cita prèvia.
Pràctiques externes. S’han de programar de manera que es puguin dur a terme personalment amb les mesures de protecció adequades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 17,5 | 0,7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Supervisadas | 22,5 | 0,9 | 1, 2, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Autònomes | 110 | 4,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
En el cas que no es puguin fer proves o exàmens in situ, s’adaptaran a un format en línia disponible a través de les eines virtuals de la UAB (es mantindrà la ponderació original). Els deures, les activitats i la participació a classe es duran a terme a través de fòrums, wikis i / o debats en equips, etc. Els professors asseguraran que els estudiants puguin accedir a aquestes eines virtuals o els oferiran alternatives factibles.
Plagi:
En cas que un estudiant cometi alguna irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la nota atorgada a una activitat d’avaluació, se li donarà un zero per aquesta activitat, independentment de qualsevol procés disciplinari que es pugui dur a terme. En cas de diverses irregularitats en les activitats d'avaluació d'una mateixa assignatura, l'estudiant rebrà un zero com a nota final d'aquesta assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració treball escrit | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Presentació oral | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Platón. Diálogos.
Aristóteles. Ética a Nicómaco.
Séncea. Sobre la felicidad.
Epicteto. Disertaciones por Arriano.
Spinoza. Ética.
Antonio Damasio. En busca de Spinoza.
Eckjart Tolle. El poder del Ahora.
Galileo. Diálogo sobre dos nuevas ciencias.
Gerald Holton. Introducción a los conceptos y teorías de las ciencias físicas.
Nancy Cartwright. How the laws of physics lie.
John Dupré. The disunity of science.
Ian Hacking. Representar e Intervenir.
S. J. Gould. La falsa medida del hombre.
Karl Otto Apel. Teoría de la verdad y ética del discurso.
Karl Otto Apel. La transformación de la filosofía.
Adela Cortina. Ética de la empresa. Claves para una nueva cultura empresarial.
Habermas. Facticidad y validez.
John Rawls. El derecho de gentes.
Programari
No escau