Estètica Aplicada
Codi: 43836 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316227 Filosofia Aplicada | OB | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gerard Vilar Roca
- Correu electrònic:
- gerard.vilar@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Prerequisits
Es imprescindible tenir prou coneixements d'anglès per poder llegir la bibliografia proposada del curs.
Objectius
L'assignatura té com a subtítol Estètica gustatòria. Com a tal és pionera en el panorama acadèmic internacional.
L'objectiu general de l'assignatura és conèixer el vocabulari i argumentari de l'estètica gustatòria com una forma recent i de creixent imporntància de l'estètica aplicada. Els objectius específics de l'assignatura són els següents:
1. La comprensió del gust, tant en el seu ús no metafòric com metafòric, com una forma de coneixement i de comunicabilitat
2. El coneixement dels principals enfocaments teòrics en el tractament d'aquesta qüestió, tant de la tradició com de la contemporaneïtat, i la sistematització conceptual que s'hi pot establir
3. La familiarització amb les pràctiques contemporànies implicades (Food Art, Edible Art, Relacional Art, Research Cooking, Revolutionary Cooking, Food Tech Activism)
4. Comparació dels processos creatius que impliquen les diferents comprensions del gust
5. Cultivar les capacitats i les habilitats per a la crítica gustatòria en l'alumne
6. Configuracions de projectes en estètica gustatòria
7. Projecció, si s'escau, dels coneixements de l'assignatura als futurs TFMs i a altres recerques i projectes de l'estudiant
Competències
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Contribuir als debats de la recerca filosòfica actual fent aportacions significatives, crítiques, amb precisió conceptual i mestria argumentativa a través de l'exposició pública.
- Identificar i descriure els elements teòrics rellevants en la recerca ètica contemporània, especialment aquells associats a la qüestió del bé, la justícia i les implicacions polítiques.
- Organitzar el temps i els recursos per desenvolupar una recerca: dissenyar plans amb establiment de prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les diverses metodologies estudiades.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Organitzar el temps i els recursos per desenvolupar una recerca: dissenyar plans amb establiment de prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Plantejar un projecte de recerca en l'àmbit de la influència del pensament contemporani en les pràctiques artístiques, amb una pretensió de realització pràctica en un projecte concret.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer, en l'àmbit teòric i pràctic, les peculiaritats del coneixement artístic, especialment en la intersecció amb la ciència, la tècnica i la literatura.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
Continguts
ESTÈTICA GUSTATÒRIA
- L’estètica i l’estètica aplicada
- Estètica gustatòria: un nou domini de l’estètica aplicada
- Un nou ordre dels sentits i l’enfoc enactivista
- Cognitivisme: el gust no metafòric i el concepte d’estètica
- El menjar com a forma simbòlica
- Categories estètiques
- Artització, cuina i creativitat
- Autoreflexió i narració de les noves pràctiques
- Noves institucions i les seves derives
- Un futur per a l’estètica gustatòria
Metodologia
La metodologia treballa en tres fronts:
1. Classe teòrica. El programa està configurat segons un calendari. Cada dia el professor presentarà un tema que els alumnes hauran d’haver preparat. La sessió funcionarà a partir d'una presentació electrònica amb conceptes i textos i inclourà la discussió amb els alumnes.
2. Tutories individualitzades o en grups petits.
3. Elaboració d’itineraris personalitzats pel treball autònom de l’alumne.
4. L'estudi fora del seminari, a casa, la biblioteca i d'altres activitats pràctiques com visites i pràctiques experiencials.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Discussió a classe | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi fora de classe | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
L'avaluació del mòdul es farà tenint en compte dos elements:
a) La presentació d'un text a classe (30%)
b) L'elaboració de dos breus treball sobre la matèria impartida, a pactar prèviament amb el professor, amb una extensió mínima de 1500 paraules (35% cadascun).
El docent marcarà una data i lloc per a la revisió de les proves avaluadores. Hi haurà també una data de recuperació que serà acordada amb la Facultat.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació d'un text a classe | 30% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball 1 | 35% | 15 | 0,6 | 2, 4, 5, 6, 7 |
| Treball 2 | 35% | 15 | 0,6 | 2, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Lectures bàsiques obligatòries
ADRIÀ, F. - JAQUES, J., "For an Applied Philosophy of Gastronomy". Cosmo 6 (2015): 163-172. http://www.ojs.unito.it/index.php/COSMO/article/view/930
RANCIÈRE, J., “Pensar entre las disciplinas”. Brumaria 268 (2008).
NOË, A., Strange Tool. Art and Human Nature, Nueva YorK: Hill & Wang, 2015.
JAQUES, J., "Main Issues in Gustatory Aesthetics". Cosmo 6 (2015): 173-189.
VOLTAIRE, "Goût" (1757), a l'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert, http://obvil.paris-sorbonne.fr/corpus/critique/voltaire_encyclopedie/GOUT
KORSMEYER, C., Making Sense of Taste: Taste, Food and Philosophy. New York: Cornell University Press, 1999. El sentido del gusto, Paidós (Cap. III)
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona, Ed. 62, 2004 (1790), fragments seleccionats
JAQUES, J., "Food (Aesthetics of)", Oxford Encyclopedia of Aesthetics (2014).
JAQUES, J.& VILAR, G., “Feeding Thought. Por una filosofía de la cocina y la gastronomía”, Disturbis 12 (2012): http://www.disturbis.esteticauab.org/DisturbisII/Indice_12.html
CASACUBERTA,D., JAQUES,J. & VILAR, G. "Cocinarte", Nomade 5. http://www.espacionomade.com/es/numero/cocinarte/
PERULLO, N., Taste as Experience. The Philosophy and Aesthetics of Food, Columbia University Press, 2016.
B. Bibliografía secundària y de referència
Philosophy of food
ALLHOF, F. and MONROE, D., (eds.). Food and Philosophy. Oxford: Blackwell, 2007.
ARRIBAS, A., El laberinto del comensal. Los oscuros símbolos de la comensalidad, Madrid, Alianza Editorial, 2003.
BRILLAT-SAVARIN, A, Physiologie du goût, ou meditations de gastronomie transcendante. París, Hermann 1975. La fisiologia del gusto. Meditaciones sobre filosofia transcencente (1825).
CURTIN, D. W. And HELDKE, L. M., eds., Cooking, Eating, Thinking. Transformative Philosophies of Food. Bloomington: Indiana University Press, 1992.
DOUGLAS, M., In the Active Voice. London, Boston and Henley: Routledge and Paul, 1982.
KAPLAN, D. M. ed., The Philosophy of Food, Berkeley: University of California Press, 2012.
TELFER, E., Food for Thought. Philosophy and Food. London and New York: Routledge, 1996.
Estètica gustatòria
DICKIE, G. El siglo del gusto. La odisea filosófica del gusto en el siglo XVIII, Madrid: Machado, 2003.
GIGANTE, Denise. Taste: A literary History. New Heaven and London: Yale University Press, 2005.
GUYER, P., Knowledge, Reason, and Taste: Kant's Response to Hume, Princeton University Press, 2008.
GRAW, I.; KLEEFELD, S. and Rottmann, André (Eds.), Geschmack Taste. Texte zur Kunst 75 (2009).
[7] HUME, D., "L'estàndard del gust" (1757). -Of the Standard of taste. Boston: The Harvard Classics, vol 27., 1909-1914. First published in 1757. On line edition: [http://www.bartleby.com/27/15.html]. Trad. Cast La norma del gusto, Museu valencià de la Illustració i de la Modernitat, 2008.
JAQUES, J. and VILAR, G., “Feeding Thought”. Disturbis 12, 2012 [ http://www.disturbis.esteticauab.org/DisturbisII/Indice_12.html]
KORSMEYER, C., Savoring Disgust: The Foul and the Fair in Aesthetics. Oxford: Oxford University Press, 2001.
KUEHN, G., "How can Food Be Art?", en LIGHT, A., i SMITH, J. (eds.), The Aesthetics of Everyday Life. New York: Columbia University Press, 2005.
ONFRAY, M., La raison gourmande. París, Grasset, 1995. La razón del gourmet (1995). Buenos Aires: De la Flor, 1999.
PERULLO, N., "Gustatory Aesthetics", International Lexicon of Aesthetics Spring 2018 Edition, DOI 10.7413/18258630015
MEULEN, N.V. DER; WIESEL, J. (eds.), Culinary Turn. Aesthetics practice of Cookery, Bielefeld: transcript, 2017.
Filosofia de l’art
DANTO, A., "Embodied Meanings, Isotypes, and Aesthetical Ideas", JAAC 65 (2007): 121-9.
DREON, R., "Artification", INTERNATIONAL LEXICON OF AESTHETIC Spring 2018 Edition, DOI 10.7413/18258630006
VILAR, G., Desartización. Paradojas del arte sin fin. Universidad de Salamanca, 2010. (Caps. I-III, conclusió)
Food Art, Relational Art, Research Cooking, Revolutionary Cooking
BELLONZI, M.; Casacuberta, D., http://epintxo.gulalab.org/
BOURRIAUD, N., Estética Relacional. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2006.
BUSHMANN, R.; ERMACORA, B; GROSSM, U.; HOZHEY, M. (Eds.), Eating the Universe. Vom Essen in der Kunst. Düsserldorf: Dumont, 2009.
DOLEJŠOVÁ, M., "A taste of Big Data on the Global Dinner table", JAR http://www.researchcatalogue.net/view/57801/58140, 2015
HAMILTON, R. and TODOLÍ, V., Food for Thought: Thought for Food. Barcelona and New York: Actar, 2009.
Catálogo razonado de elBulli. ElBulli Books.
MARINETTI,F., T., Il manifesto della cucina futurista (1931) en "Manifestos", Italian Futurism, http://www.italianfuturism.org/manifestos/MARINETTI, F.T.; FILLIÀ, La cocina futurista: una comida que evitó un suicidio, Barcelona, Gedisa, 1985 (1932).
MIRALDA, A., and GUILLÉN, M., [http://www.foodcultura.org/en]
TIRAVANIJA, R., Cook Book. London: River Books, 2010.
http://genomicgastronomy.com/work/dinners/artmeatflesh-3/ http://www.scoop.it/t/arttechfood http://conflictkitchen.org http://www.hotkarot.cz/ http://gohalfsies.com http://flavourcrusader.com/blog/ http://www.slowfood.com/ http://www.foodcultura.org/en
Programari
No s'usa cap programa especial en aquest curs.