L'estudiant haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.

Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).

Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

Per al bloc primer, es considera essencial un coneixement bàsic de la història del teatre espanyol del Siglo de Oro  i la lectura d'almenys alguns textos representatius d'aquest, com podria ser alguna obra de Lope de Vega, Tirso de Molina o Calderón (Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo, Don Gil de les calzas verdes o La vida es sueño, per posar algun exemple). Els alumnes que no disposin d'aquesta base, són animats a llegir el manual d'Ignacio Arellano i almenys una de les obres recentment esmentades en alguna de les edicions aconsellades en la bibliografia. 

Per al segon bloc és imprescindible la lectura d'almenys una novel·la picaresca (per exemple, El Guzmán d'Alfarache, La Pícara Justina, El Buscón, Marcos de Obregón, Estebanillo González) a més de La vida de Lazarillo de Tormes. Així mateix, l'estudiant ha de tenir coneixements bàsics sobre el context històric de l'Espanya del Segle d'Or i la metodologia del comentari de text (per completar els coneixements i les competències, l'estudiant pot consultar les obres referenciades a la bibliografia).

Amb el propòsit de mostrar a l'estudiant dos processos diferents de transmissió literària, el mòdul ofereix dos blocs que abordaran textos d'un mateix gènere, la literatura dramàtica, però en dues èpoques diferents. En el primer cas, el dedicat al teatre del Segle d'Or espanyol, s'analitzarà el gènere com un bé històric i documental amb una continuïtat temporal que arriba als nostres dies. En el segon cas, l'estudi de la dramatúrgia espanyola i hispanoamericana contemporània i de la posada en escena dels textos dramàtics, es pretén acostar a l'estudiant a la dimensió performativa del text teatral i a la translació de la paraula a l'escena, prestant especial atenció a la tradició literari i a les reescriptures contemporànies dels clàssics del Segle d'Or.

En el cas del bloc I, el curs es concep com una presentació del Teatre del Segle d'Or com un bé patrimonial històric i documental, alhora immaterial (en termes estètics i d'una realitat irrepetible i que ja va passar, perquè l'essència del teatre és la seva representació) i material (en la mesura en què aquesta realitat històrica la coneixem a través de tota una sèrie de documents que són, precisament, els que ens permeten reconstruir-la). Stricto sensu el teatre del Segle d'Or com a realitat viscuda en el temps en el qual es va crear i es va representar es va anar per a no tornar. Però la riquesa documental, des dels propis textos manuscrits o impresos de les obres de teatre, als documents legals i censorios, les normes que regien els corrals de comèdies on es representava, la documentació sobre companyies de teatre, que avui encara es conserva i que ens permet reconstruir-la, encara que no sigui total, sinó parcialment, és de tal varietat i abundància que podem entrellucar i fer-nos una idea de la riquesa, meravella i importància, en el seu propi moment, d'aquest fenomen literari, històric, social i cultural. Un fenomen que, amb major o menor fortuna va perviure en els segles i que va portar el teatre espanyol de Madrid a Amsterdam, on Lope era més vist que cap autor holandès, i no sols a Amsterdam, sinó també a París, a Alemanya, a Dinamarca o a Lituània. O que va fer que s'entonessin, després de la representació de Fuenteovejuna, cors prerevolucionaris quan es va representar en 1870 a Moscou. Que es fixessin i inspiressin en ell poetes com Goethe o Federico García Lorca. Així és com va néixer i va sobreviure una riquesa cultural i una tradició literària que arriba fins al dia d'avui. El nostre objecte d'atenció serà múltiple des dels autors literaris i els textos a les companyies de teatre i les representacions; des dels copistes de manuscrits o el paper jugat pels impressors, a les traduccions, refundicions, adaptacions i versions; des de la influència de l'evolució de les idees estètiques a la instrumentalització política del teatre. I des de l'estrena en el seu moment o una representació de l'època en Alcorcón als festivals de teatre clàssic o la Companyia Nacional de Teatre Clàssic o l'estrena a Tòquio en el segle XXI, com una realitat plenament viva en el seu moment, i viva avui.

Tot el curs s'orientarà també a partir d'una observació constant de la riquesa i els procediments de digitalització del nostre patrimoni bibliogràfic i cultural.

Al bloc II s'estudiarà la tradició de la literatura picaresca al món hispànic, des del seu naixement (Lazarillo de Tormes) fins als seus epígons a la literatura espanyola i llatinoamericana, sense obviar la seva recepció en altres països i la seva influència en altres literatures. S'examinarà el context històric i literari d'emergència del gènere a Espanya, els seus precursors i les seves influències (folklore, fabliaux, sàtira, etc.), les característiques genèriques de la literatura picaresca, la seva evolució i “productes derivats” (imitacions, continuacions). S'analitzaran algunes de les grans fites de la literatura picaresca (Lazarillo, El Buscón, Guzmán de Alfarache, Marcos de Obregón) i es faran comentaris filològics d'alguns fragments d'aquestes obres i altres fragments recollits una antologia.

BLOC I.

EL TEATRE DEL SEGLE D'OR: UNA TRADICIÓ VIVA I UN BÉ PATRIMONIAL I DOCUMENTAL

1. Consideracions prèvies. Construcció crítica i realitat històrica. La digitalització del patrimoni i de la història.

2. El naixement de la comèdia nova. El gremi, el negoci teatral, la seva regulació.

3. Els espais de representació: el corral de comèdies. La reconstrucció virtual.

4. Lope de Vega: els manuscrits autògrafs. El negoci editorial de les Parts de comèdies.

5. La comèdia nova. Cicle de Lope i cicle de Calderón.

6. Els espais de representació: la cort. El teatre d'aparell. Lope i "los pájaros nuevos". Calderón i el seu cicle.

8. La pervivència del teatre clàssic. Més enllà del seu temps i de les seves fronteres.

9. Dues grans fites: el mite de don Juan i Fuenteovejuna.

10. Imitacions, adaptacions, refundicions... Reverberacions.

11. Federico García Lorca i La barraca. Les missions pedagògiques. Alejandro Casona. El teatre en guerra.

12. El teatre del Segle d'Or en el segle XX. La Companyia Nacional de Teatre Clàssic i els festivals de teatre.

13. El teatre del Segle d'Or en l'era digital. Representació, recerca i mitjans digitals.

14. El teatre del Segle d'Or: cànon i ampliació del repertori.

BLOC II.
										
											
										
											LA TRADICIÓ DE LA LITERÀRIA PICARESCA A ESPANYA: LLEGATS, DESENVOLUPAMENTS I INFLUÈNCIA
										
											
										
											 1. Lazarillo de Tormes i el naixement del gènere. Context històric i literari.
										
											
										
											 2. Influències, llegats i tradicions anteriors.
										
											
										
											 3. Característiques generals del gènere picaresc.
										
											
										
											 4. Evolució del gènere (I): de Lazarillo de Tormes fins a Estebanillo González.
										
											
										
											 5. Fites de la novel·la picaresca (Lazarillo, El Buscón, Guzmán de Alfarache, Marcos de Obregón)
										
											
										
											 6. Evolució del gènere (II): La “segona picaresca”. Picaresca femenina. Trets picarescos a la literatura del Segle d'Or.
										
											
										
											 7. Imitacions i continuacions.
										
											
										
											 8. Llegat de la picaresca a la literatura espanyola i llatinoamericana contemporània.
										
											
										
											 9. Recepció de la picaresca espanyola a altres territoris (traduccions i imitacions, etc.) i literatura picaresca estrangera.

Véase la información en la versión en español.

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir d'un treball monogràfic (100% de la nota), prèviament acordat amb els professors, que versarà sobre teatre del Segle d'Or o teatre contemporani, i la seva posada en escena.

Han de tenir-se en compte, a més, les següents consideracions:

- Les lectures del curs són obligatòries.

- L'estudiant ha d'obtenir una nota final igual o superior a 5 per a aprovar l'assignatura.

Bibliografia

BLOQUE I:

Propedéutica:

Es considera que tots els alumnes han cursat en la seva carrera una assignatura on s'ha parat esment al teatre del Segle d'Or. Els que considerin que els seus coneixements podrien no ser suficients poden llegir el manual d'Ignacio Arellano:

Ignacio Arellano, Historia del teatro español del siglo XVII, Cátedra, Madrid, 2005.

En les actuals circumstàncies, l'opció més prudent podria ser comprar-ho en alguna llibreria o els qui visquin a l'estranger per internet. Es considera que tots els alumnes han llegit en una bona edició anotada (editorials Càtedra, Crítica, Castalia) almenys una de les següents obres: Lope de Vega, Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo (ed. de Francisco Rico), El castigo sin venganza (ed, Alejandro García Reidy), Tirso de Molina, Don Gil de las calzas verdes; Pedro Calderón de la Barca, La vida es sueño (ed. de Evangelina Rodríguez Cuadros o José María Ruano de la Haza).

Aquestes obres també es podrien llegir en traducció per a estudiants estrangers, però solament si aquestes traduccions van acompanyades de notes aclaridores i del corresponent pròleg o estudi introductori.

S'ofereixen dues edicions que estan digitalitzades en línia i que poden ser útils per a estudiants estrangers:

Lope de Vega, Fuenteovejuna, edición del grupo de investigación PROLOPE en colaboración con la compañía Rakatá, PPU, Barcelona, 2009. [enlace]

Lope de Vega, El castigo sin venganza, edición del grupo de investigación PROLOPE en colaboración con Fundación Siglo de Oro, PPU, Barcelona, 2010. [enlace]

S'ofereixen dues edicions en línia per a estudiants que coneguin les obres i edicions esmentades fins ara i que vulguin, lliurement, ampliar el seu bagatge (no és obligatori i s'aconsella, en aquest cas, parar esment no sols a l'obra sinó també el tipus d'edició i entendre les noves maneres d'accés al patrimoni literari):

Lope de Vega, La dama boba. Edición crítica y archivo digital. Bajo la dirección de Marco Presotto y con la colaboración de Sònia Boadas, Eugenio Maggi y Aurèlia Pessarrodona. PROLOPE, Barcelona; Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, CRR-MM, Bologna, 2015. doi:10.6092/UNIBO/LADAMABOBA [enlace]

Lope de Vega, Mujeres y criados. Edición en línea, grupo PROLOPE, ed. Alejandro García Reidy, coord. Ramón Valdés Gázquez y Sònia Boadas, Bellaterra, Grupo de investigación PROLOPE - Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. [enlace]

 

Altra bibliografía secundaria:

ÁLVAREZ BARRIENTOS, Joaquín et al., Clásicos después de los clásicos, en Cuadernos de teatro clásico, 5 (1990).

BASTIANES, María, Esther Fernández y Purificació Mascarell (eds.), Diálogos en las tablas. Últimas tendencias de la puesta en escena del teatro clásico español, Kassel, Reichenberger, 2014.

GARCÍA MASCARELL, Purificación, El Siglo de Oro español en la escena pública contemporánea.La Compañía Nacional de Teatro Clásico (1986-2011), tesis doctoral en línea leída dirigida por Teresa Ferrer y presentada en la Universitat de València, 2014. [enlace]

GARCÍA SANTO-TOMÁS, Enrique, La musa refractada: literatura y óptica en la España del Barroco, Madrid, Iberoamericana, 2015.

HUERTA CALVO, Javier (coord.), Historia del teatro español, Madrid, Gredos, 2003.

PAULINO, José, y Mar ZUBIETA, La Generación del 27 lee, escribe y representa a los clásicos, en Cuadernos de teatro clásico, 26 (2010).

RODRÍGUEZ GARCÍA, Eva, La puesta en escena de Lope de Vega, tesis doctoral, Universidad de Oviedo, 2014. Disponible en: http://hdl.handle.net/10651/25565

RUANO DE LA HAZA, José María, La puesta en escena en los teatros comerciales del Siglo de Oro, Madrid, Castalia, 2000.

VEGA, Lope de, Arte nuevo de hacer comedias, Felipe B. Pedraza y Pedro Conde Parrado (ed.), Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2016.

WHEELER, Duncan, Golden Age Drama in Contemporary Spain. The comedia on page, stage and screen, Wales, University of Wales Press, 2012.

 

BLOQUE II. 

 Al llarg del curs es facilitaran antologies de textos i una bibliografia específica de les obres i els temes estudiats.

Edicions d'obras picarescas

 ALEMÁN, Mateo, Guzmán de Alfarache, ed. Luis Gómez Canseco, Madrid, RAE, 2012.

 ALEMÁN, Mateo, Guzmán de Alfarache, ed. Pierre Darnis, Madrid, Castalia, 2015.

 ALEMÁN, Mateo, Guzmán de Alfarache, ed. José MaríaMicó, Madrid, Cátedra, 1987.

 CASTILLO SOLORZANO, Alonso de, Las aventuras del bachiller Trapazas en La novela picaresca española, ed. Angel Valbuena Prat, Madrid, Aguilar (existen distintas eds.).

CORTÉS DE TOLOSA, Juan, Lazarillo de Manzanares, ed. Giuseppe Sansone, Madrid, Espasa Calpe, 1974.

La Vida y hechos de Estebanillo González, eds. Nicholas Spadaccini y Anthony N. Zahareas, Madrid, Castalia, 1978. 

La Vida y hechos de Estebanillo González, eds. Antonio Carreira y Jesús Cid, Madrid, Cátedra, 1990.

 Lazarillo de Tormes, ed. Francisco Rico, Madrid, Cátedra (existen distintas eds.).

 LÓPEZ DE ÚBEDA, Francisco, La Pícara Justina, ed. Luc Torres, Madrid, Castalia, 2010.

 QUEVEDO, Francisco de, El Buscón, ed. Alfonso Rey, Madrid, CSIC, 2007.

 LUNA, Juan de, Segunda parte de la vida de Lazarillo de Tormes, ed. Joseph L. Laurenti, Madrid, Espasa Calpe, 1979.

 

Context històric de la España del Siglo de Oro

 BENNASSAR, Bartolomé; VINCENT, Bernard, España: los siglos de oro, Barcelona, Crítica, 2000.

 DELEITO Y PIÑUELA, José, La mala vida en la España de Felipe IV, Madrid, Alianza, 2014.

 DÍAZ-PLAJA, Fernando, La vida cotidiana en la España del Siglo de Oro, Madrid, Clío, 1994.

 PÉREZ, Joseph, Historia de España, Barcelona, Crítica (existen distintas ediciones).

 REDONDO, Augustin, Revisitando las culturas del Siglo de Oro: mentalidades, tradiciones culturales, creaciones paraliterarias y literarias, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2007.

  

Metodologia del comentari de text literari

 ALARCOS LLORACH, Emilio, El comentario de textos, Madrid, Castalia (existen distintas eds.)

 LÁZARO CARRETER, Fernando, Cómo se comenta un texto literario, Madrid, Cátedra (existen distintas eds.).

 SUÁREZ MIRAMÓN, Ana; MILLÁN JIMÉNEZ, María Clementa, Introducción a la literatura española: guía práctica para el comentario de texto, Madrid, UNED, 2011.

  

Estudis teòrics sobre la literatura picaresca

 ALUN, Francis, Picaresca, decadencia, historia aproximación a una realidad histórico-literaria, Madrid, Gredos, 1978.

 BATAILLON, Marcel, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes, Salamanca, Anaya, 1968.

 CABO ASEGUINOLAZA, Fernando, El concepto de género y la literatura picaresca, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela, 1992. [enlace]

 CASAS DE FAUNCE, María, La novela picaresca latinoamericana, Madrid, Cupsa, 1977.

 CRIADO DEL VAL, Manuel, La picaresca: orígenes, textos y estructura: actas del I Congreso Internacional sobre la Picaresca, Madrid, FUE, 1979.

 DARNIS, Pierre, La picaresca en su centro: “Guzmán de Alfarache” y los orígenes de un género, Toulouse, Presses Universitaires du Midi, 2015.

 GEREMEK, Bronislaw, La estirpe de Caín: la imagen de los vagabundos y de los pobres en las literaturas europeas de los siglos XV al XVII, Madrid, Mondadori, 1991.

 IZTUETA GOIZUETA, Miren Garbiñe, Pervivencia de la narrativa picaresca en lengua alemana, inglesa y española, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2003. [enlace]

 LÁZARO CARRETER, Fernando, Lazarillo de Tormes en la picaresca, Barcelona, Ariel, 1978.

 MEYER-MINNEMANN, Klaus; SCHLICKERS, Sabine, La novela picaresca. Concepto genérico y evolución del género (siglos XVI y XVII), Madrid/Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, 2008.

 PARKER, Alexander Augustine, Los pícaros en la literatura: la novela picaresca en España y Europa, 1599-1753, Madrid, Gredos, 1971.

 REY HAZAS, Antonio, Los deslindes de la literatura picaresca, Málaga, Universidad de Málaga, 2003.

 RESTREPO RAMÍREZ, Santiago, Las comedias de Lope de Vega en el desarrollo del género y la materia picaresca, tesis doctoral, Universitat Autónoma de Barcelona, 2016. [enlace]

 RICO, Francisco, La novela picaresca y el punto de vista, Barcelona, Seix Barral (existen distintas eds).