Amèrica Llatina: Llengua i Literatura
Codi: 43017 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Ohannesian Saboundjian
- Correu electrònic:
- maria.ohannesian@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- Maria Ohannesian Saboundjian
Prerequisits
Coneixement de conceptes bàsics gramaticals i de llengua castellana, així com d'assumptes literaris hispanoamericans.
Objectius
OBJECTIUS SECCIÓ LLENGUA:
- Conèixer els trets més rellevants de l'espanyol d'Amèrica en tots els aspectes de la llengua.
- Desenvolupar competències que permetin reconèixer, analitzar i interpretar textos orals i escrits de diferents varietats geogràfiques de l'espanyol.
- Aplicar la metodologia estudiada en l'anàlisi i comparació de diferents aspectes de la variació.
OBJECTIUS SECCIÓ LITERATURA:
Encara no està assignat el professor d'aquesta secció de l'assignatura.
Competències
- Comentar un text des del punt de vista filològic, lingüístic i literari.
- Descriure l'estructura de la llengua espanyola.
- Dissenyar i dur a terme un treball de recerca sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster
- Identificar les varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques de l'espanyol.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Realitzar una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
- Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb les recerques recents sobre les tradicions europees des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
- Relacionar els autors i els textos literaris produïts en l'àmbit de l'Amèrica Llatina amb el context de les seves circumstàncies culturals, socials i històriques.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Tenir un domini d'especialista de les principals orientacions en l'estudi de la transmissió textual i de les diferents fases de l'edició d'un text.
- Utilitzar els recursos bibliogràfics i tecnològics propis de la recerca lingüística i literària.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar el contingut d'una exposició, oral i escrita, a les característiques de l'auditori.
- Anotar adequadament un text literari per a què el comprenguin lectors amb diferents graus de formació.
- Aplicar la metodologia de treball apresa a l'anàlisi d'un tema lingüístic i d'un tema literari relacionats amb l'àmbit d'estudi del mòdul.
- Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari lingüístic de textos.
- Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari literari de textos
- Argumentar la pertinència dels propis judicis sobre un tema determinat de l'àmbit del màster.
- Argumentar per escrit i oralment unes conclusions.
- Defensar la pertinència dels propis judicis en relació amb el tema objecte d'estudi.
- Elaborar el guió d'una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
- Elaborar un esquema explicatiu sobre un problema lingüístic o literari de l'àmbit del màster i reformular-lo en funció de la introducció de noves idees.
- Elaborar un estat de la qüestió d'un tema lingüístic i d'un tema literari de l'àmbit d'estudi del mòdul.
- Emmarcar tipològicament els principals fenòmens característics de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües.
- Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre el tema seleccionat.
- Identificar els trets lingüístics que configuren les varietats de l'espanyol a l'Amèrica Llatina.
- Identificar la presència de fenòmens socials i històrics a la producció literària de l'Amèrica llatina.
- Identificar les diferents variants discursives que es produeixen en l'àmbit hispanoparlant.
- Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals de l'Amèrica Llatina.
- Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals.
- Interpretar críticament la bibliografia reunida sobre els àmbits d'estudi del mòdul.
- Predir les conseqüències teòriques que implicaria la introducció de noves idees en un esquema ja establert.
- Proposar una forma d'integrar les idees procedents d'altres disciplines al tractament d'un fenomen lingüístic o literari determinat.
- Redactar un treball conforme a les normes de presentació acadèmiques.
- Seleccionar un tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster i explicar sumàriament què es coneix en relació amb ell.
Continguts
CONTINGUTS SECCIÓ LLENGUA:
1. Conceptes previs
1.1. Variació i norma
1.2. Norma i ús
1.3. Variació i llengua estàndard
1.4. Macrovariación i microvariación
2. Aspectes fonètic-fonològics: breu introducció a les principals característiques de la pronunciació de l'espanyol d'Amèrica
2.1. Conceptes teòrics bàsics
2.2. Seseo
2.3. Ieisme
3. Morfosintaxis verbal
3.1. La variació en la flexió verbal
3.2. Ús dels temps verbals
3.3. L'aspecte verbal
3.3.1. Aspecte lèxic
3.3.2. Aspecte gramatical
4. Pronoms personals
4.1. La variació en les formes de tractament
4.2. Ús de les formes pronominals àtones d'objecte
4.3.Duplicació pronominal rioplatense
5. La variació en els aspectes lèxics i morfològics:
5.1. Arcaismes i neologismes
5.1.1. Procediments de formació de noves paraules
5.1.2. Adaptació de préstecs
5.1.3. Expressions col·loquials
CONTINGUTS SECCIÓ LITERATURA:
Encara no està assignat el professor d'aquesta secció de l'assignatura.
Metodologia
La modalitat de les classes serà presencial. Es fomentará la participació activa de l'alumnat a través de práctiques, comentaris y discusió de lectures obligatòries.
Els textos obligatoris de l'assignatura es pujaran al campus virtual amb més de 15 dies d'antelació perquè els estudiants puguin arribar amb ells llegits a les classes.
Les sessions es divideixen en dues parts: es comença amb la secció de literatura i després d'una pausa es continua amb la secció de llengua.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Dirigides (classes magistrals, seminaris) | 50 | 2 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
| Personals (temps personal dedicat a l'estudi i lectures) | 75 | 3 | |
| Supervisades (tutories personals programades amb les professores) | 25 | 1 |
Avaluació
AVALUACIÓ SECCIÓ LLENGUA (45%):
- Un treball individual sobre els temes tractats en classes (els requisits del treball es detallaran a mitjans del mes de març de 2023).
- Data de lliurament: 26 de mayo de 2023.
AVALUACIÓ SECCIÓ LITERATURA (45%):
Encara no està assignat el professor d'aquesta secció de l'assignatura.
Participació i implicació en l'assignatura (10%): Es tindran en compte la realització d'activitats no avaluables i la participació a classe.
Aspectes generals
- Per superar l'assignatura, s'hauran de lliurar els 2 treballs de l'assignatura (secció llengua i secció literatura) en els terminis establerts. Qui lliuri només 1 es considerarà “no avaluat”.
- Per aprovar, l'estudiant ha d'obtenir una nota final igual o superior a 5.
- Els treballs han de ser originals. No està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas de presentar material no original sense indicar la seva procedència, la qualificació de l'activitat o treball serà automàticament de suspens (0).
- Es penalitzen les faltes d'ortografia.
- Se li lliurarà als estudiants un document en el qual es detalla el format de presentació dels treballs.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluaciò secció llengua | 45% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
| Avaluació secció literatura | 45% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
| Participació i implicació en l'assignatura | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LLENGUA
Aleza Izquierdo, Milagros, i José Mª Enguita Utrilla (coords.) (2010): La lengua española en América: normas y usos actuales, València: Universitat, en línia: http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf
Aleza-Izquierdo, Milagros, i José Mª Enguita Utrilla (2002): El español de América: aproximación sincrónica, València: Tirant lo Blanch.
Alvar, Manuel (1996): Manual de dialectología hispánica: El español de América, B: Ariel.arcelona
Bosque, Ignacio i Violeta Demonte (1999): Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe.
Buesa Oliver, Tomás i José Mª Enguita Utrilla, (1992): Léxico del español de América: su elemento patrimonial e indígena, Madrid: MAPFRE.
Coseriu, Eugen (1962): “Sistema, norma y habla”, en Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos.
Demonte Barreto, Violeta (2001): «El español estándar (ab)suelto. Algunos ejemplos del léxico y la gramática», II Congreso Internacional de la Lengua Española, en línia: http://congresosdelalengua.es/valladolid/ponencias/unidad_diversidad_del_espanol/1_la_norma_hispanica/demonte_v.htm.
Di Tullio, Ángela (2013): El español de la Argentina: estudios gramaticales, Buenos Aires: Eudeba.
Enguita Utrilla, José Mª (2004): Para la historia de los americanismos léxicos, Frankfurt am Main: Peter Lang.
Forment Fernández,Ma.del Mar (2001): «Hacer novillos, hacer campana o hacer la vaca: ¿qué fraseología enseñar? » en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 317-325, en línia: http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/ 11/11_0317.pdf.
Haensch, Günther (2001): «Español de América y Español de Europa (1.ª parte)», Panace@, 2: 6, pp. 63-72.
Haensch, Günther (2002): «Español de América y Español de Europa (2.ª parte)», Panace@, 3: 7, pp. 37-64.
Harris, James W. (1987): «The Accentual Patterns of Verb Paradigm in Spanish », NLLT 5: 61-90. Traducció al castellà inclosa com apéndix a: Harris, James W. (1987): La estructura silábica y el acento en español (Trad.: Olga Fernández Soriano), Madrid: Visor.
Hualde, José Ignacio (2001):Introducción a la lingüística hispánica, Cambridge: Cambridge University Press.
Kany, Charles (1962): Semántica Hispanoamericana. Madrid.
Martín Zorraquino, Antonia y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación delaUniversidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.
Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000): La dignidad e igualdad de las lenguas, Madrid: Alianza.
Moreno Fernández, Francisco (1998): Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Moreno Fernández, Francisco (2000): Qué español enseñar, Madrid: Arco/Libros.
Moreno Fernández, Francisco (2009): La lengua española en su geografía, Madrid: Arco/Libros.
Moreno Fernández, Francisco (ed.) (1993): La división dialectal del español de América, Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones.
Palacios, Azucena (coord.) (2008): El español de América. Contactos lingüísticos en Hispanoamérica, Barcelona: Ariel.
Pascual, José Antonio / Prieto de los Mozos, Emilio (1998): «Sobre el estándar y la norma». En C. Kent / M. D. de la Calle (eds.): Visiones salmantinas. Salamanca: Universidad de Salamanca – Ohio Wesleyan University, pp. 63-95.
Real Academia Española (2005): Diccionario panhispánico de dudas, Madrid, Santillana [Consulta en línia: http://www.rae.es]
Real Academia Española (2009): Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Libros. 3 vols. i 1 DVD.
Rojas Mayer, Elena Malvina (2000): «La variación léxico-semántica del español y la conveniencia de su contextualización en la enseñanza a extranjeros» en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? NormayVariación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.
Rosenblat, Àngel (1973): El Castellano de España y el Castellano de América. Unidad y diferenciación. Madrid: Taurus, 2.ª ed.
Wotjak, Gerd y Klaus Zimmermann (1994): Unidad y variación léxicas del español de América, Frankfurt am Main, Vervuert / Madrid, Iberoamericana (Bibliotheca Ibero-Americana, vol. 50).
Recursos electrònics:
Asociación de Academias de la Lengua Española, http://www.asale.org/
Centro Virtual Cervantes:
-Congresos de la lengua, http://congresosdelalengua.es
-Oteador, http://cvc.cervantes.es/oteador
-Aula de lengua, http://cvc.cervantes.es/aula
BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LITERATURA:
Encara no està assignat el professor d'aquesta secció de l'assignatura.
Programari
No és necessari.