Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313754 Psicopedagogia | OT | 0 | A |
Sense prerequisits.
Aquest mòdul busca oferir un context el suficientment ampli com per poder disposar d’eines i mecanismes per traslladar les funcions de la psicopedagogia al llarg i ample de la vida i això implica dues vessants principals:
Més enllà de les aplicacions pràctiques, també caldrà aplicar concepcions teòriques de base per tal de poder elaborar projectes amb marcs teòrics sòlids.
Els continguts a desenvolupar són els següents:
La metodologia que s’hi desenvoluparà en aquest mòdul tindrà en compte les següents activitats formatives:
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 60 | 2,4 | 2, 4, 5, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Anàlisi de document | 35 | 1,4 | 2, 6, 7, 10 |
Treball en grups cooperatius | 20 | 0,8 | 1, 3, 7, 8, 9 |
Tutoria especialitzada de seguiment | 10 | 0,4 | 1, 3, 7, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Anàlisi individual de documents | 40 | 1,6 | 2, 4, 7 |
Consulta i lectura de la bibliografia recomenada | 40 | 1,6 | 2, 6 |
Organització de la documentació | 25 | 1 | 3, 5, 7 |
Preparació de proves teòrico-pràctiques | 20 | 0,8 | 4, 7, 9 |
Per tal de procedir a l’avaluació continua es tindran en compte els següents elements que atorgarà la qualificació final del mòdul.
La realització de totes les proves pràctiques a l’aula i les teòrico-pràctiques són indispensables per a superar l’assignatura. La definició de “no presentat” esdevindrà quan la participació en les activitats anteriors siguin insuficients dels requeriments que es poden veure al programa de l’assignatura.
Els resultats de l’avaluació de cadascuna de les evidències s’hauran de publicar en el campus virtual en el termini màxim d’un mes després de la seva realització.
Per superar el mòdul, cal haver aprovat totes les evidències. En cas que el mòdul estigui suspès, l’estudiant tindrà que matricular-se novament del mòdul en la propera edició del màster. En aquest cas, no es guardarà cap nota de les evidències.
Al llarg del procés avaluatiu, s’orientarà al’estudiant sobre les evidències a presentar, si es cau.
D’acord a la normativa UAB, elplagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un NP.
El dia de l'examen està previst pel dia 29 d'abril.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa a les sessions ( lectures, debats) | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
Auto-avaluació | 5% | 0 | 0 | 8 |
Entrega d'informes/treballs | 45% | 0 | 0 | 5, 6, 7 |
Proves teòrico-pràctiques (entregues aula/visites) | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 8, 9, 10 |
Álvarez, A., i Rodriguez, V. (2012). Las competencias de los profesionales de la Educación hoy: la transformación de la práctica educative. En, García, L., Sociedad del Conocimiento (pp. 193-214). UNED.
Álvarez, V., i Romero, S. (2007). Formación basada en competencias para los profesionales de la orientación (competence-based education and training for guidance professionals). Educación XX1, 10, 15-37.
Berrocal, F., i Pereda, S. (2001). Formación y gestión del conocimiento. Revista Complutense de Educación, 12(2), 639-656.
Bosch, C., i López, M. (2007). Guia metodològica de l’Aprenentatge Servei. Diputació de Barcelona. Documents de Treball. Educació, 4
Broquett, G., i Hiemstra, R. (1993). El aprendizaje autodirigido en la educación de adultos. Paidós.
Cobo C., i Moravec, J. (2011). Aprendizaje invisible hacia una nueva ecología de la educación. Publicacions UB.
Coll, C. i Monereo, C. (Eds.) (2008). Psicología de la educación virtual. Aprender y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Morata.
Comisión de las Comunidades Europeas (2006). Aprendizaje de adultos: Nunca es demasiado tarde para aprender. http://eurlex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2006:0614:FIN:ES:PDF
EFORA Revista Electrónica de Educación y Formación Continua de Adultos: http://campus.usal.es/~efora/indice.htm
Flecha, R., González, F., Guiu, J., López Palma, F., i Recasens, J. (1993). Estudi sobre l'analfabetisme funcional a Catalunya. Departament de Benestar Social
Freire, P. (2004).Pedagogía de l’autonomía. Siblo XXI.
García, J. A., Carretero, M. (1985). La inteligencia en la vida adulta. En Carretero, M., Palacios, J., Marchesi, A. Psicología evolutiva-3. Adolescencia, madurez y senectud (pp. 143-175). Alianza psicología.
Gee, J. P. (2005). La ideología en los discursos. Morata.
Hautecoeur, J. P. (1992). Alpha-92. Estrategias de alfabetización. MEC7UNESCO.
Holec, H. (1979). Autonomie et aprendissaje des langues etrangeres. Hatier.
Instituto de la UNESCO para el Aprendizaje a lo Largo de Toda la Vida (UIL) (2021). Adoptar una cultura de aprendizaje a lo largo de la vida. Contribución a la iniciativa Futuros de la Educación. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000377810
Kozol, J. (1990). Analfabetos USA. El Roure.
Levis, D. (2011). Redes educativas 2.1. Medios sociales, entornos colaborativos y procesos de enseñanza y aprendizaje. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 8(1), 7-24.
Longworth, N. (2005). El aprendizaje a lo largo de la vida en la práctica. Transformar la educación en el siglo XXI. Paidós.
Ministerio de Educación (2010). Programas de cooperación territorial 2010-2011. http://www.fedadi.org/wp-content/uploads/2010/09/Programas_cooperacion_territorial_2010_11.pdf
Pérez, G. (Coord.) (Ed.) (2009). Calidad de vida en personas mayores. Dykinson.
Pérez, G.; García, J., i Juanas, A. de (2009). Crecimiento activo y participativo.
Requejo, A. (2003). Educación permanente y educación de adultos. Ariel.
Sarrate, M. L. (2005). Educación de PersonasAdultas. Situación actual y propuestas de futuro. Revista Educación, 336, 41-57. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:45801dfe-5f5c-4ec1-bda8-ccbe137fee3a/re33603-pdf.pdf
Tennant, M. (1991). Adultez y aprendizaje. Enfoques psicológicos. El Roure.
UNESCO (2009). CONFITEA. VI Conferencia Internacional de Educación de Adultos: "Vivir y aprender para un futuro viable: El poder del aprendizaje de adultos". http://www.unesco.org/es/confinteavi/
Valsecchi, A. M. i Alberti, G. (2007). Bibliografía sobre la educación para jóvenes y adultos 2004-2007. UNESCO OREALC/2007/PI/H/2. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000158571
No s'utilitza