Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313792 Neurociències | OB | 0 | 1 |
Els requisits són els propis d’accés al Màster. És necessari un nivell suficient d’angles per les classes que es donin en aquesta llengua. D’altres llengües utilitzades al Màster són l’espanyol i el català.
L’objectiu general d’aquest mòdul és el coneixement de les característiques bàsiques cel·lulars, estructurals i anatòmiques del Sistema Nerviós Central i Perifèric que li permeti entendre la recerca en neurociències i li doni la base per comprendre les patologies que afecten aquest sistema.
Programa de Teoria i d'Habilitats pràctiques
DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS (Alfonso Rodríguez-Baeza)
Zigot, Mòrula i Blàstula. Gastrulació. Neurulació primària i neurulació secundària. Formació de la medul·la espinal. Vesícules i curvatures primàries: Romboencèfal, Mesencèfal i Prosencèfal. Vesícules secundaries i els seus derivats: Mielencèfal, Metencèfal, Mesencèfal, Diencèfal i Telencèfal. Formació de l’escorça cerebral. Formació dels nuclis basals. Formació de l’hipocamp. Cresta neural i els seus derivats. Placodes ectodèrmiques. Formació del sistema nerviós perifèric: nervis espinals i nervis cranials. Formació del sistema nerviós autònom. Generalitats de la formació dels òrgans dels sentits. El sistema nerviós al període perinatal.
NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR (Juan Tony de Sousa Valente)
Citologia neuronal. Citoesquelet neuronal: mecanismes de transport axonal. Ramificacions dendrítiques i terminals sinàptiques. Astròcits: metabolisme, citoesquelet, funcions i subtipus cel·lulars. Estructura i funció de la barrera hematoencefàlica. Micròglia: metabolisme, funcions i tipus cel·lulars. Glia radial: característiques i funcions. Ependimòcits y tanicits: localització, característiques i funcions. SNP glia satèl·lit. Glia mielinitzant: oligodendròcits i cèl·lules de Schwann. Mielinització del SNC i del SNP. Estructura molecular de la mielina. Paranodes i fissures. Nodes de Ranvier en SNC i en SNP. Comunicacions glia-glia i neurona-glia: contactes i factors solubles de senyal.
NEUROGÉNESIS I GLIOGÈNESIS (Joaquim Martí Clua)
Neurogènesi embrionària i postnatal. Programa de neurogènesi. Migració i patró d'estabilització neuronal. Gradients neurogènics. Gliogènesi. Cèl·lules mare i progenitors. Origen embrionari de les cèl·lules mare. Cèl·lules neuroepitelials, glia radial i cèl·lules mare a l’adult. Zones germinatives i neurogènesi al cervell adult: models animal i humà. Cèl·lules mare neuronals, cèl·lules mare de càncer i desenvolupament de tumors cerebrals malignes.
NEUROANATOMIA (Alfonso Rodríguez-Baeza).
Introducció a l’organització anatòmica del SNC. Encèfal: normes lateral, vertical i basal. Visió en conjunt del crani i de l’organització de les meninges cranials. Cervell: hemisferis cerebrals, ganglis basals y regió diencefàlica. Tronc de l’encèfal: medul·la oblonga, pont i mesencèfal. Cerebel. Formació reticular. Medul·la espinal: morfologia i sistematització general dels nervis espinals. Visió en conjunto del raquis i de l’organització de les meninges espinals. Cavitats ventriculars i circulació del líquid cefaloraquidi. Nervis cranials: nuclis d’origen, trajecte i visió de conjunt de la seva distribució perifèrica. Visió en conjunt dels òrgans dels sentits: olfacte, visió, gust, audició i equilibri. Visió en conjunt del sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic. Visió en conjunt de les vies ascendents i descendents. Vascularització del SNC: arteries i venes. Nocions bàsiques de la neuroanatomia comparada.
NEUROHISTOLOGIA (Juan Tony de Sousa Valente)
Estructura bàsica del teixit nerviós. Estructura microscòpica dels nervis i ganglis perifèrics. Medul·la espinal: organització de la substància blanca i de la substància grisa. Cerebel: organització de la substància blanca i de la substància grisa. Citoarquitectura cortical. Cervell. Neoescorça. Citoarquitectura de les làmines neocorticals. Cervell. Sistema límbic. Citoarquitectura de l’hipocamp. Ventricles i plexes coroïdals. Meninges: organització i estructura. Tècniques bàsiques per l'estudi histològic del sistema nerviós.
PRÀCTIQUES EN LABORATORIS
Laboratori de Neurohistologia (Juan Tony de Sousa Valente)
Anàlisi de làmines microscòpiques topogràfiques amb tècniques histològiques i immunohistoquímiques.
Estudi de marcadores cel·lulars específics en teixits neuropatològics (malaltia d'Alzheimer, Esclerosi múltiple, etc..).
Realització de tincions immunocitològiques en cultius cel·lulars de glia mixta (astròcits, oligodendròcits i micròglia) per determinar diferents subpoblacions neurals (des de cèl·lules indiferenciades fins a cèl·lules madures).
Sala de dissecció (Alfonso Rodríguez-Baeza i Marisa Ortega):
Observació d’estructures anatòmiques en preparacions i talls topogràfics del sistema nerviós humà.
ACTIVITATS DIRIGIDES:
CLASSES TEÒRIQUES (tipologia TE) Docència de caràcter essencialment expositiu que es realitza habitualment a una aula i en horari prèviament programat. L’estudiant adquireix els coneixements propis del mòdul assistint a les classes de teoria i complementant-les amb l’estudi personal dels temes impartits.
PRÀCTIQUES DE LABORATORI (tipologia PLAB) Activitat que consisteix en realitzar treballs pràctics que requereixen que l’estudiant utilitzi una determinada infraestructura (sala de dissecció, laboratori d’Histologia). Es realitzen en un local expressament equipat, en un horari concret, i amb l’assistència permanent del professorat. Es programen en un horari i en uns espais propis.
Per les pràctiques de sala de dissecció de la Facultat de Medicina és OBLIGATORI portar bata i guants, i en cap cas està permès fer fotografies i/o vídeos en la sala de dissecció. Els estudiants han de disposar del certificat que li acrediti per realitzar pràctiques en la sala de dissecció.
ACTIVITATS SUPERVISADES:
ACTIVITATS ON LINE i TUTORIES: Docència sense presencialitat a l’aula utilitzant de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Els estudiants disposen de material didàctic complementari per les diferents activitats formatives a través del Campus Virtual de la UAB, i tutories personals amb el professor (prèvia petició).
ACTIVITATS AUTÒNOMES:
Lectura comprensiva de textos i articles. Estudi personal, realització d’esquemes i resumen, assimilació conceptual dels continguts del mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Neuroanatomia i desenvolupament Sistema Nerviós | 26 | 1,04 | 1, 5, 7, 8, 9 |
Neurobiologia cel·lular, Neurogènesis i Gliogènesis, i Neurohistologia | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats on line i tutories | 50 | 2 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal, lectura i comprensió d'articles, assimilació conceptual dels continguts | 113 | 4,52 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Les competències del mòdul seran avaluades per diferents activitats:
- Una avaluació continuada per la participació activa a les diferents activitats formatives dirigides, que representarà el 10% de la nota final, amb un mínim d’assistència d’un 80%.
- Una avaluació objectiva estructurada a les pràctiques de laboratori d’Anatomia, que representarà el 5% de la nota final.
- Una avaluació objectiva estructurada a les pràctiques de laboratori d’Histologia, que representarà el 5% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada i reconeixement d’estructures dels continguts impartits al bloc d’Anatomia, que representarà el 40% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta curta i reconeixement d’estructures dels continguts impartits al bloc d’Histologia, que representarà el 28% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts impartits al bloc de Neurogènesi, que representarà el 12% de la nota final.
Per aplicar-se aquestes ponderacions són requisits imprescindibles:
- NO tenir un 0,0 a cap d’aquestes activitats avaluatives, i
- Haver assolit una nota mínima de 4,5 sobre 10,0 a cadascuna de les següents proves objectives: pràctica de laboratori d’Anatomia, pràctica de laboratori d’Histologia, avaluació escrita d’Anatomia, avaluació escrita d’Histologia i avaluació escrita de Neurogènesi.
Per superar el mòdul, l’estudiant ha d’haver assolit una nota major o igual a 5,0 aplicant-se els percentatges i requisits establerts.
Els estudiants que no hagin superat el mòdul, tindran la possibilitat de fer una prova de Recuperació que consistirà en:
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada i reconeixement d’estructures dels continguts del bloc d’Anatomia.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta curta i reconeixement d’estructures del bloc d’Histologia.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts impartits al bloc de Neurogènesi.
L’avaluació continuada així com l’avaluació objectiva estructurada de les pràctiques de laboratori d’Anatomia i/o d’Histologia, per la seva pròpia naturalesa, NO són recuperables.
Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total del mòdul. Per tant, l’alumnat obtindrà la qualificació de No Avaluable quan les activitats d’avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% de la qualificació final.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada | 10% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació de pràctiques de laboratori (Anatomia i Histologia) | 10% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts d'Anatomia | 40% | 2 | 0,08 | 1, 5, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts d'Histologia | 28% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts de Neurogènesi | 12% | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 6, 7, 8, 9 |
BIBLIOGRAFIA
Anastasi, G., Gaudio, E., Tacxchetti, C. (Alfonso Rodríguez Baeza editor edición en español) (2018) Anatomía humana - atlas – 1ª ed. Ed. Ergon
Carlson, B.M. (2019) Embriología humana y Biología del Desarrollo. 6ª ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB. Cal registrar-se prèviament https://www.clinicalkey.com/student/content/toc/3-s2.0-C20180056236
Crossman, AR., Neary, D. (2019) Neuroanatomía: Texto y Atlas en color. 6ª ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB. Cal registrar-se prèviament https://www.clinicalkey.com/student/content/toc/3-s2.0-C2019000684X
Dauber, W. (2021) Feneis Nomenclatura Anatómica Ilustrada. 11ª ed. Ed. Elsevier.
Felten, DL., O’Banion, MK., Maida, ME. (2016) Netter Atlas de Neurociencia. 3ª ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UVic-UCC i UJI https://www.sciencedirect.com/science/book/9780323265119
Haines, D.E., Mihailoff, G.A. (2019) Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. 5ª ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB. Cal registrar-se prèviament https://www.clinicalkey.com/student/content/toc/3-s2.0-C20170037795
Haines, DE. (2021) Neuroanatomía clínica. Texto y Atlas. 10ª ed. Ed. Wolters Kluver. Accés restringit als usuaris de la UB i UAB https://cienciasbasicas.lwwhealthlibrary.com/book.aspx?bookid=2873
Junqueira, L.C., Carneiro, J. (2022) Histología Básica. 13ª ed. Ed. Médica Panamericana.
Kandel, E.R., Koester, J.D.; Mack, S.H. Siegelbaum, S.A. (2021) Principles of Neural Science. 6th ed. Ed. McGraw Hill. Accés restringit als usuaris de la UAB http://lib.myilibrary.com/?id=396874
Mai, J.K., Paxinos, G. (2011) The Human Nervous System. 3rd ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB http://lib.myilibrary.com/Open.aspx?id=334767
Matthews G.G. (2000) Neurobiology. Molecules, Cells and Systems. 2nd ed. Ed. John Willey & Sons.
Moore, KL., Persaud, TVN., Torchia, MG. (2019) The Developing Human. Clinically Oriented Embryology. 11ª ed. Ed. Elsevier.
Mtui, E., Gruener, G., Dockery, P. (2017) Fitzgerald. Neuroanatomía Clínica y Neurociencia. 7ª ed. Ed. Elsevier.
Pawlina, W. (2020) Ross. Histología: Texto y atlas. 8ª ed. Ed. Wolters Kluwer.
Purves, D., Augustine, G.J., Fitzpatrick, D, et al (2018) Neuroscience. 6th ed. Ed. Oxford University Press. Accés restringit als usuaris de la UAB http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9788498359831
Sadler, TW. (2019) Langman. Embriología Médica. 14ª ed. Ed. Wolters Kluver. Accés restringit als usuaris dela UB i UAB https://cienciasbasicas.lwwhealthlibrary.com/book.aspx?bookid=2899
Splittgerber, R. (2019) Snell Neuroanatomía clínica. 8ª ed. Ed. Wolters Kluver.
Squire, L.R., Berg, D., Bloom, F.E. et al. (2012) Fundamental Neuroscience. 4th ed. Ed. Elsevier.
Standring, S. (2020) Gray’s Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice. 42th ed. Ed. Elsevier.
ten Donkelaar, H.J.; Kachlik, D.; Tubss, R.S. (2018) An Ilustrated Terminologia Neuroanatomica. A Concise Encyclopedia of Human Neuroanatomy. 1st ed. Ed. Springe
Vanderah, TH., Gould DJ. (2020) Nolte’s the Human Brain. An introduction to its functional Anatomy. 8ª ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=2036217
Waxman, SG. (2007) Molecular Neurology. 1st ed. Ed. Elsevier. Accés restringit als usuaris de UB, UAB https://www.sciencedirect.com/science/book/9780123695093
Accés al mòdul pel Campus Virtual de la UAB
Consultar pàgina web de Biblioteca per llibres "on line"
No cal programari específic