Logo UAB
2022/2023

Llengua Catalana: Anàlisi, Codificació, Comunicació i Aprenentatge

Codi: 42498 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Teresa Cabre Monne
Correu electrònic:
teresa.cabre@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

És indispensable el domini del català oral i escrit a tots els nivells i és altament recomanable ser capaç de llegir en anglès amb facilitat.

Equip docent

Ana Bartra Kaufmann
Gemma Rigau Oliver

Equip docent extern a la UAB

Clàudia Pons
Jordi Fortuny

Prerequisits

Els que es demanen per fer el màster.

Objectius

En aquest mòdul s’analitzen els fonaments lingüístics i els criteris que regeixen l’establiment de la norma oral i escrita. S’estudia la relació entre la descripció gramatical concebuda com a sistema de competència i producció lingüístiques i la gramàtica codificadora.

Competències

  • Aplicar els mètodes d'investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
  • Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
  • Construir un discurs argumentat de valoració crítica d'una anàlisi lingüística o literària.
  • Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
  • Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramatical normativa.
  2. Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramàtica pedagògica.
  3. Avaluar la realitat sociolingüística en la qual se situa la llengua catalana.
  4. Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
  5. Construir un discurs elaborat de valoració crítica dels diferents aspectes de la codificació.
  6. Conèixer les noves teories lingüístiques i les seves metodologies.
  7. Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  8. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  9. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  10. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  11. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  12. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Continguts

1.1. Qüestions pronominals: el pronom EN.

1.2 Sintaxi diacrònica del català: Casos de gramaticalització i reanàlisi

2.1 Fenòmens dependents de l'estructura proòdica i variació dialectal: truncament, reduplicació i creació i adaptació de mots

2.2 Variació històrica i dialectal: els pronoms febles de 3a persona

3. L'ambigüitat: ambigüitat de base lèxica i de base sintàctica. Codificació de l'ambigüitat

4. Fenòmens fonològics del català: sistemes vocàlics tònics i àtons. Reducció vocàlica i posició inicial. Harmonia vocàlica i manlleus

 

Bibliografia Bloc 1.1

AVL (2006), Gramàtica normativa valenciana. València, PAVL. 

Badia i Margarit, A. M. (1962), Gramática catalana. Madrid, Gredos.

Badia i Margarit, A. M. (1994), Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. 

Belletti, A.(1988). “The case of unaccusative”. Linguistic Inquiry 43, 462-485.

Belletti, A. & Rizzi, L. (1981), “The syntax of ne: Some theoretical implications”. The Linguistic Review 1, 117-154.

Benveniste, É.(1960), “Être et avoir dans leurs fonctions linguistiques” in E. Benveniste (1966). Problèmes de linguistique générale, Paris: Gallimard, 187-207.

Brucart, J. M. (2002), “Els determinants” dins Solà, J. et al. (eds.) (2002) Gramàtica del català contemporani. Barcelona, Empúries.

 Fabra, P. (1918), Gramàtica catalana. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. [Ed. 7ª de 1933]

Fabra, P. (1956), Gramàtica catalana. Barcelona, Teide. 

Gallego, Á. J. & Uriagereka, J. (2016),“Estar = Ser + X”. Borealis. An International Journal of Hispanic Linguistics 5.1, 123-156.

Gràcia, L. (1989), Els verbs ergatius en català. Ciutadella: Institut Menorquí d’Estudis. 

Hale, K. L. & Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a theory of argument structure. Cambridge, MA: MIT Press.

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. https://giec.iec.cat/inici

Jané, A. (1998), “La representació pronominal del complement del nom”, Llengua Nacional, 24, 17-25.

Jané, A. (2000), “Sobre el complement del nom”, Llengua Nacional, 33, 19-25. 

Jané, A. (2001), “Més sobre el complement del nom”, Llengua Nacional, 34, 11-13. 

Par, A. (1923). Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge. Halle, Max Niemeyer.

Renzi, L. (ed.) (1988), Grande grammatica italiana di consultazione. Bologna, Il Mulino.

Rigau, G. (1997), “Locative sentences and related constructions in Catalan: ésser/haver alternation” in A. Mendikoetxea & M. Uribe-Etxebarria (eds.) Theoretical Issues at the Morphology-Syntax Interface, Bilbao: Euskal Herriko Unibersitatea, 395-421.

Rigau, G. (2013), “La preposició silent d’alguns verbs de moviment local”. Els Marges 100, 125-132.

Rigau, G. (2022), “An Unexpected Pronominalization of Some Temporal Measure Phrases”, apareixerà a Catalan Journal of Linguistics.

Solà, J. (1973), Estudis de sintaxi catalana/2. Barcelona, Edicions 62. 

Solà, J. (1994), Sintaxi normativa. Estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.

Todolí, J. (2002), “Els pronoms” dins Solà, J. et al. (eds.) (2002) Gramàtica del català  contemporani. Barcelona, Empúries.

Torrego, Esther (1989), “Unergative-unaccusative alternations in Spanish”. MIT Working Papers in Linguistics 10, 253-272.

Bibliografia Bloc 1.2

Bartra, Anna & M. Carme Picallo (2011). “¿Puede haber competencia entre gramáticas en la mente de los hablantes?”, dins Escandell Visal, Maria Victoria, Manuel Leonetti i Cristina Sánchez Lópex (eds.), 60 problemas de gramática, dedicados a Ignacio Bosque. Madrid, Akal, p. 176-182.

Company Company, Concepción (dir.) (2010) Sintaxis histórica de la lengua española. Segunda parte: la frase nominal, 2 vols. México, Fondo de Cultura Económica. 

D'Alessandro, R. (2002). “Agreement in Italian impersonal si constructions: A derivational analysis, Revista da ABRALIN, vol1, nº1, p.35-72.

D'Alessandro, R., & Alexiadou, A. (2002). Inclusive and exclusive impersonal pronouns: A feature-geometrical analysis. Rivista di Grammatica Generativa, vol. 27 (2002), p. 31-44.

http://157.138.8.12/jspui/bitstream/11707/371/3/D%27Alessandro%20-%20Alexiadou.pdf

D'Alessandro, R. (2008). Impersonal" si" constructions. De Gruyter Mouton.

D’Alessandro, Roberta & Artemis Alexiadou (2006), “The syntax of the indefinite pronoun nome”, Probus,18: 189-218.

Egerland, Verner (2010), “On Old Italian uomo and indefinite expressions”,in D’Alessandro, Roberta; Adam Ledgeway & Ian Roberts (ed.) Syntactic Variation. The dialects of Italy, Cambridge, CUP, 71-85.

Egerland, V. (2018). First Person Readings of MAN: On semantic and pragmatic restrictions on an impersonal pronoun. In Sheehan & Bailey, eds. Order and structure in syntax II, 179.

Giusti,Giuliana (2001). “The birth of a functional category. From Latin ILLE to the Romance article and personal pronoun” in Cinque G., Current Studies in Italian Syntax: Essays offered to Lorenzo Renzi, Amsterdam, Elsevier (ISBN 9780080438740).

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. https://giec.iec.cat/

Jané, Albert (1998). “Sobre l’ús impersonal del pronom es”, Llengua Nacional, 23. https://taller.iec.cat/filologica/documents/ajr/JaneA1998-2_SobreLUsImpersonalDelPronomEs.pdf

MacDonald, Jonathan (2017). “An Implicit Projected Argument in Spanish Impersonal- and Passive-Se Constructions, Syntax, 20.4: 353-383.

Mendikoetxea, A. (1999a). “Construcciones inacusativas y pasivas”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1575-1629. 

Mendikoetxea, A. (1999b). “Construcciones con se: medias, pasivas e impersonales”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1631-1722.

Par, Anfós (1923). Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, Halle, Max Niemeyer. [Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie]. Disponible a https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k24867t.texteImage

Ricós Vidal, Amparo (2002), “Construcciones impersonales en el español medieval y clásico: estructuras con omne, se y uno”, Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española.  M.T. Echenique, y J. Méndez (eds.), Madrid, Gredos: 945-958.

Roberts,Ian & Anna Roussou (2003). Syntactic Change. A MInimalist Approach to Grammaticalization. Cambridge, Cambridge University Press.

Bibliografia Bloc 2

Bonet, E. (2002) "Cliticització". J. Solà et alii (eds) Gramàtica del català contemporani Vol.1 Morfologia, Cap. 10: 933-989. Barcelona: Empúries.

Bonet, E. (1993) "3rd pronominal clitics in dialects of Catalan" CatWPL, 3.1: 85-112.

Cabré, T. (2002) "Altres sistemes de formació de mots". J. Solà et alii (eds) Gramàtica del català contemporani Vol.1 Morfologia, Cap. 9: 889-932. Barcelona: Empúries.

Cabré, T. (2009) "Els sistema vocàlic del català central i l'adaptació de manlleus" Actes del XIV Col·loqui Internacionsl de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 3: 111-120. Budapest 2006.

Cabré, Teresa; F.ábregas, Antonio (2019). 3rd person clitic combinations across Catalan varieties: Consequences of the nature of the dative clitic. The Linguistic Review, 36(2): 151–190. https://doi.org/10.1515/tlr-2018-2010

Cabré, T. Torres-Tamarit, F.J., Vanrell M.M. 

Cardinaletti, Anna; Egerland, Verner. 2010. I pronomi personali e riflessivi. In Gianpaolo Salvi & Lorenzo Renzi (eds). Grammatica dell’italiano antico. Vol. 1. Bologna:Il Mulino.

Casanova, Emili. 1989. Aproximaci. a la gram.tica contrastiva dels dialectes catalans al segle XVIII: la combinaci. de pronoms de 3a persona. Actes del VIII Col·lqui Internacional de Llengua i literatura catalanes. Vol.2:57–80. Tolosa de Llenguadoc.

IEC (2016) Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.

Mascaró, J. (2011) "Efectes accentuals i sil·làbics sobre la distribució deles vocals mitjanes en català central" M-R. Lloret i C. Pons (eds) Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Symposia Philologica, 21: 405-426. Alacant: IIFV.

Pescarini, Diego. 2007. Types of syncretism in the clitic systems of Romance. Anuario del Seminario Julio Urquijo. ASJU, XLI.2: 285–300.

Pescarini, Diego. 2014. The evolution of Italo-Romance clitic clusters. Prosodic restructuring and morphological opacity. In P. Beninc., A. Ledgeway & N.Vincent (eds.) Diachrony and dialects. Grammatical change in dialects of Italy. pp. 155–176. Oxford: Oxford University Press.https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198701781.003.0008

Todolí, J. (1992) "Variants dels pronoms febles de tercera persona al País Valencià: regles fonosintàctiques i morfològiques subjacents" Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 5: 137-160. Frankfurt am Main.

Bibliografia Bloc 3

Atlas, Jay David. 1989. Philosophy without ambiguity. Clarendon library of logic and philosophy. Oxford: Clarendon Press.

Bennett, Charles. 1973. Logical reversibility of computation. IBM journal of Research and Debelopment 17(6): 525–532. 

Bennett, Charles. 2008. Notes on Landauer’s principle, reversible computation, and Maxwell’s Demon. Studies In History and Philosophy of Science Part B: Studies In History and Philosophy of Modern Physics 34(3): 501–510. 

Bennett, Charles & Rolf Landauer. 1985. The fundamental physical limits of computation. Scientific American 253(1): 38–46. 

Bonet, Eulàlia. 1984. Aproximació a l’entonació del català. Barcelona. Universitat Autonoma de Barcelona MA Thesis. 

Church, Kenneth & Ramesh Patil. 1982. Coping with syntactic ambiguity or how to put the block in the boxon the table. American Journal of Computational Linguistics 8: 139-149.

Ferrater, Gabriel. 1981. Sobre mètrica. Dins Gabriel Ferrater, Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema. 

Fortuny, Jordi & Bernat Corominas. 2013. On the Origin of Ambiguity in Efficient Communication. Journal of Logic, Language and Information: 22(3): 249-267. 

Fortuny, Jordi & Bernat Corominas (eds.). 2015. The locus of ambiguity and the design of language. The linguistic Review: 32(1). 

Grosholz, Emily. 2007. Representation and productive ambiguity in mathematics and the sciences. Oxford: Oxford University Press.

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Landauer, Rolf. 1961. Irreversibility and heat generation in the computing process. IBM Journal of Research and Development 5(3). 183–191. 

Levinson, Steven. 2000. Presumptive meanings: The theory of generalized conversational implicature. The MIT Press.

Lolli, Gabrielle. 2017. Ambiguità. Bolonya: Mulino.

Lyons, John. 1995. Linguistic semantics: an introduction. Cambridge: Cambridge University Press. 

May, Robert. 1985. Logical Form: its structure and derivation. Cambridge: The MIT Press. 

Montague, Richard. 1974. Formal philosophy: selected papers of Richard Montague. A curda de Richmond Thomason. New Haven. 

Noguera i Clofent, Carles. 2008. Un apropament matemàtic al problema de la vaguetat. Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques 23(2): 233– 273. 

Pelletier, Francis Jeffry. 1993. Some issues involving internal and external semantics. The logical foundations of cognition. 282–295. 

Piantadosi, Steven, Harry Tily & Edward Gibson. 2011. The communicative function of ambiguity in language. Cognition 122: 280–291.

Poesio, Massimo. 1994. Semantic ambiguity andperceived ambiguity. Dins Kees van Deemter & Stanley Peters (eds.), Semantic ambiguity and underspecification (pp. 159–201). Stanford (Califòrnia): CSLI Publications.

Prieto, Pilar. 1997. Prosodic manifestation of syntactic structure in Catalan. Dins Fernando Martínez-Gil & Alfonso Morales-Front (eds.), Issues in the phonology and morphology of the major Iberian languages (pp. 173–194). Washington: Georgetown University Press. 

Pujol, Josep-Maria & Joan Solà. 1995. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.

Pustejovsky, James. 1995. The generative lexicon. Cambridge: the MIT press. 

Selkirk, Elisabeth. 1986. On derived domains in sentence phonology. Phonology yearbook 3: 371–405. 

Sennet, Adam. 2021. Ambiguity. Dins Edward N. Zalta (ed.), The Stanford encyclopedia of philosophy. <https://plato.stanford.edu/archives/fall2021/entries/ambiguity/.

Tuson, Jesús. 1999/2000. Com és que ens entenem? (si és que ens entenem). Barcelona: Empúries.

Wasow, Thomas. 2015. Ambiguity Avoidance is Overrated. Dins Susanne Winkler (ed.), Ambiguity: language and communication. De Gruyter.  

Bibliografia Bloc 4

Bonet, Eulàlia; Lloret, Maria-Rosa (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel. 

Bonet, Eulàlia; Pons-Moll, Clàudia (2019). From data to theory in descriptive courses. Ponència presentada al 27mfm fringe workshop (Teaching phonology: the state of the art), 27th Manchester Phonology Meeting, Manchester. [Handout]

Cabré, Teresa (2002 / 2008). Altres sistemes de formació de mots. A: Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró; Manuel Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. pàg. 889-932.

Crosswhite, Katherine(2001). Vowel reduction in Optimality Theory. Nova York & Londres: Routledge.

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Jiménez, Jesús (2002 / 2008). Altres fenòmens vocàlics en el mot. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 169-193.

Lloret, Maria-Rosa; Jiménez, Jesús (2008). Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 45. pàg. 55-91.

 

Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia (2016). Catalan Vowel Epenthesis as Evidence for the Free Ride Approach to Morphophonemic Learning. Linguistic Inquiry. Winter 2016, Vol. 47, No. 1, pàg. 147–157.

Mascaró, Joan (2002 / 2008). El sistema vocàlic. Reducció vocàlica. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 89-123.

Mascaró, Joan (2016). Morphological Exceptions to Vowel Reduction in Central Catalan and the Problem of the Missing Base. Catalan Journal of Linguistics 15. pàg. 27-51

McCarthy, John J. (2008). Doing Optimality Theory. Applying theory to data. Malden, Oxford, Victoria: Equinox.

Pons-Moll, Clàudia (2007). La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pons-Moll, Clàudia (2012). Loanword Phonology, Lexical Exceptions, Morphologically Driven Underapplication, and the Nature of Positionally Biased Constraints. Catalan Journal of Linguistics, vol. 11, pàg. 127-166. (Special Issue On Loanwords Phonology, ed. Michael Kenstowicz i Teresa Cabré.)

Pons-Moll, Clàudia (2013). (Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 55. pàg. 49-85.

Recasens, Daniel (2019). Stressed /e/ centralization into schwa and related mid vowel developments in Catalan and elsewhere in the Romania. Transactions of the Philological Society, 117. pàg. 294-316.

Wheeler, Max (2005). The phonology of Catalan. Oxford: Oxford University Press.

 

Metodologia

Classes expositives i de resolució d'exercicis, debats, realització d'activitats pràctiques i estudi personal.

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Assistència i debats a classe 50 2 1, 2, 6, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutorització i orientacions 70 2,8 5, 10, 11
Tipus: Autònomes      
lectura de textos, redacció de lliuraments i estudi 120 4,8 6, 8, 9, 11

Avaluació

El procés d’avaluació del mòdul consistirà en una o dues activitats per bloc de tipologies diferents, distribuïdes al llarg del curs; en el cas que hi hagi dues activitats, cap representarà més del 50% de la qualificació final.

 

Entre aquestes activitats s’inclouran:

-       exercicis d’anàlisi formal de dades

-       comentaris crítics de lectures

-       presentacions orals

-       proves escrites

 

Cada bloc aporta el 25% de la nota global.

L’estudiant podrà accedir a la recuperació del mòdul quan de la mitjana de les quatre parts tingui entre 3,5 i una nota inferior a 5 i hagi estat estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La prova de recuperació consistirà en una activitat per a cada part del mòdul.  

 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En el cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En el cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat del bloc 1 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitat del bloc 2 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitat del bloc 3 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitat del bloc 4 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

Mireu l'apartat de continguts, en què la bibliografia es mostra després de cada bloc. Durant el curs es completarà amb bibliografia específica.

Programari

Cap.