De Frankenstein a Einstein: Ciència i Societat Contemporànies
Codi: 42286 Crèdits: 15| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313223 Història de la ciència: ciència, història i societat | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Roque Rodriguez
- Correu electrònic:
- xavier.roque@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent
- Agustí Nieto Galan
- Daniele Cozzoli
- Jaume Sastre Juan
- Miquel Carandell Baruzzi
- Clara Florensa Rodríguez
- Tatiana Kasperski Tatiana
- Gemma Cirac Claveras
- Sergi Grau Torras
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Comprendre i analitzar críticament el paper de la ciència i la tecnologia en la configuració de la societat contemporània.
Identificar les formes que ha adoptat la ciència contemporània, tenint en compte els seus destinataris, promotors, i les institucions d’ensenyament, divulgació o recerca.
Conèixer la bibliografia més rellevant sobre aquestes qüestions.
Comunicar oralment i per escrit arguments històrics i científics.
Competències
- Analitzar les perspectives plurals sobre el passat de la ciència que han desenvolupat diferents autors i escoles, i ubicar-se raonadament en relació amb aquestes visions.
- Demostrar un coneixement avançat i rigorós de l'evolució de la ciència al llarg de la història.
- Demostrar una cultura històrica sòlida per ubicar amb precisió els grans esdeveniments del passat: autors, teories, experiments, pràctiques, etc. i les etapes d'estabilitat i de transformació.
- Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
- Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
- Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar amb més detall, des de la perspectiva global del mòdul, aportacions transformadores com levolució o la relativitat, oferint-ne una lectura actualitzada segons la historiografia recent.
- Analitzar la transformació al llarg de lúltim segle de les relacions entre experts i profans en làmbit de la ciència, tenint en compte la dimensió legal i política daquestes relacions.
- Analitzar per a casos concrets la construcció de la imatge pública de la ciència i el seu valor cultural i simbòlic.
- Connectar els estudis i debats sobre la ciència i la tecnologia contemporània amb els de la història política, la cultural, leconòmica i la mediambiental.
- Contextualitzar els principals debats historiogràfics sobre la ciència i la tecnologia en el període contemporani.
- Discutir com es delimiten i mantenen les divisions disciplinàries dins de la ciència, i les relacions amb la tecnologia i altres àmbits de lactivitat humana, com la filosofia o la literatura.
- Distingir les formes que adopta lactivitat científica al llarg daquest període, tant des del punt de vista institucional com social i econòmic.
- Explicar els canvis més significatius en les diferents branques del coneixement científic en el període contemporani.
- Identificar i distingir els canvis que shan produït en els dos últims segles en les formes de producció del coneixement científic, tenint en compte especialment el paper de lestat com a patró i valedor de lactivitat científica.
- Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
- Reconèixer la contribució i el paper específics de la indústria i la tecnologia en levolució de la ciència, i viceversa.
- Reconèixer les maneres com els canvis en les relacions entre ciència, estat i indústria shan reflectit o dirimit en lesfera pública i en les diferents formes artístiques i de comunicació.
- Reflexionar sobre els modes narratius i lús crític de les fonts en làmbit de la història de la ciència i tecnologia contemporànies.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
- Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
Continguts
1. Presentació. Els orígens moderns de la ciència
2. Frankenstein, or the Modern Prometheus
3. The Great Devonian Controversy
4. The Pasteurization of France
5. Ciència, nacionalisme i internacionalisme
6. Natural-artificial: del laboratori a la indústria
7. Ciència i feixisme (I): De Mussolini a Hitler
8. Ciència i feixisme (II): Franco
9. Marie Curie: ciència, medicina i indústria
10. Einstein, l'espai-temps i l’Univers
11. Museus, tecnologia i poder
12. Ciència, tecnologia i fronteres: la “fortalesa Europa”
13. Ciència i descolonització
14. El complex militar-industrial a la Guerra Freda
15. Science, Technology and Power in the Soviet Union
16. The Shock of the Old
17. The Two Cultures
18. Fear and Fun: Nuclear Culture, Emotions and Banalization
19. Partícules elementals i cosmologia
20. Ciències de l'espai a la Guerra Freda
21. In Science We (Dis)Trust
22. Tecnologies en ús
23. Materialitat de les tecnologies digitals
24. El gir ambiental: Rachel Carson
25. Dades, política i canvi climàtic
26. Paleoantropologia a l’esfera pública
27. Vida i intel·ligència artificials
28. Bitcoin i la tecnologia blockchain
29. Small Science
30. Conclusions
Metodologia
El mòdul combina les sessions presencials, amb format de seminari i participació dels alumnes, amb el treball dirigit i autònom.
Les sessions consten normalment d’una introducció per part del professor o la professora, seguida de la presentació per part dels alumnes dels textos i les qüestions proposats per a la sessió, i la discussió i el comentari d’aquestes lectures. La idea és construir el coneixement sobre els temes del mòdul a partir de les diverses estratègies que s’utilitzen en la recerca i el debat acadèmics.
El material de les sessions estarà disponible a l’Aula Moodle del Campus Virtual de la UAB.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 93 | 3,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment dels treballs | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball de l'alumne | 241 | 9,64 | 10, 14, 15 |
Avaluació
El mòdul s’avaluarà amb base a 4 assaigs breus adreçats a diferents professors o professores del màster i 1 presentació oral dedicada a una de les sessions. La qualificació final serà el promig de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d'avaluació.
Els assaigs tindran una extensió de 1200-1500 paraules i es presentaran a través de l'eina Lliurament de treballs del Campus virtual, dins els terminis indicats. Els assaigs seran revisats i qualificats a través del mateix Campus virtual.
Les presentacions es prepararan amb antelació per poder fer-les dins la sessió corresponent. L’alumne hi discutirà les qüestions plantejades per a la sessió a partir de les lectures proposades.
Per poder ser avaluat cal presentar totes les activitats d'avaluació. Si un alumne no supera un dels assaigs, podrà presentar-ne una versió revisada al final del mòdul. La presentació oral no és recuperable. L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig 1 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Assaig 2 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Assaig 3 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Assaig 4 | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Presentació oral | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Bibliografia
Agar, Jon (2012). Science in the Twentieth Century and Beyond (Cambridge: Polity). Disponible en línia UAB.
Bijker, Wieber; Hughes, Thomas P.; Pinch, Trevor, eds. (1987). The Social Construction of Technological Systems (Cambridge, MA and London: The MIT Press).
Bowler, Peter; Morus, Iwan Rhys (2005). Making Modern Science (Chicago: The University of Chicago Press). Trad. cast.: Panorama general de la ciencia moderna (Barcelona: Crítica, 2007).
Collins, Harry; Pinch, Trevor (1993). The Golem. What You Should Know about Science (Cambridge: Cambridge University Press). Trad. cast.: El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia (Barcelona: Crítica, 1996).
Collins, Harry; Pinch, Trevor (1998). The Golem at Large. What You Should Know about Technology (Cambridge: Cambridge University Press).
Crow, Michael; Bozeman, Barry (1998). Limited by Design: R & D Laboratories in the U.S. National Innovation System (New York: Columbia University Press).
Edgerton, David (2006). Warfare State: Britain, 1920–1970 (Cambridge: Cambridge University Press).
Edgerton, David (2006). The Shock of the Old. Technology and Global History since 1900 (London: Profile Books). Trad. cast.: Innovación y tradición. Historia de la tecnología moderna (Barcelona: Crítica, 2007).
Epstein, Steven (2007). The Politics of Difference in Medical Research (Chicago: The University of Chicago Press).
Fara, Patricia (2009). Science. A Four Thousand Year History (Oxford: Oxford University Press). Trad. cast.: Breve historia de la ciencia (Barcelona: Ariel, 2009).
Fox, Robert; Guagnini, Anna (1998). Laboratories, workshops, and sites. Concepts and practices of research in industrial Europe, 1800–1914. Special issue (1) of Historical Studies in the Physical and Biological Sciences, 29.
Galison, Peter; Hevly, Bruce, eds. (1992). Big Science. The Growth of Large-Scale Research (Standford: Standford University Press).
Glick, Thomas F. Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España de entreguerras (Madrid: Alianza, 1996; Madrid: CSIC, 2006).
Hecht, Gabrielle (1998). The Radiance of France: Nuclear Power and National Identity after World War II (Cambridge, MA: The MIT Press).
Hessenbruch, Arne, ed. (2000) Reader’s Guide to the History of Science (London/Chicago: Fitzroy Dearbor Publishers).
Harrison, Carol E.; Johnson, Ann eds. (2009). National identity. The role of science and technology. Osiris, 24.
Joerges, Bernhard; Shinn, Terry, eds. (2001). Instrumentation. Between Science, State and Industry (Dordrecht: Kluwer).
Kojevnikov, Alexei B. (2004). Stalin’s Great Science: The Times and Adventures of Soviet Physicists (London: Imperial College Press.
Krige, John (2006). American Hegemony and the Postwar Reconstruction of Science in Europe (Harvard, MA: The MIT Press).
Krige, John; Pestre, Dominique, eds. (2003). Companion to Science in the Twentieth Century (Amsterdam: Harwood).
Krige, John; Barth, Kai-Henrik eds. (2006). Global Power Knowledge. Science and Technology in International Affairs. Osiris, 21.
Latour, Bruno (1988). The Pasteurization of France. Cambridge, MA and London: Harvard University Press. Trad. de Les microbes : guerre et paix, suivi de irréductions (Paris: Editions A. M. Métailié, 1984).
Nye, Mary Jo (1996). Before Big Science. The Pursuit of Modern Chemistry and Physics 1800–1940. (Cambridge, MA: Harvard University Press).
Pestre, Dominique (2003). Science,argent et politique. Un essai d’interprétation (Paris: INRA). Trad. cat.: Ciència, diners i política (Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; Publicacions URV, 2008); trad. cast.:Ciencia, dinero y política (Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión, 2005).
Pickstone, John V. (2000). Ways of Knowing. A New History of Science, Technology and Medicine (Manchester: Manchester University Press).
Romero de Pablos, Ana; Santesmases, María Jesús, eds. (2008). Cien años de política científica en España (Bilbao: Fundación BBVA).
Rudwick, Martin J. S. (1985). The Great Devonian Controversy. The Shaping of Scientific Knowledge among Gentlemanly Specialists (Chicago and London: The University of Chicago Press).
Sánchez Ron, José Manuel (2006). El poder de la ciencia. Historia social, política y económica de la ciencia, siglos XIX y XX (Barcelona: Crítica).
Schaffer, Simon (2010). Trabajos de cristal. Ensayos de historia de la ciencia, 1650–1900 (Madrid: Marcial Pons).
Shelley, Mary (1818). Frankenstein, or the Modern Prometheus. London: Lackington, Hughes, Harding, Mavor & Jones. Hi ha nombroses edicions i traduccions.
Turchetti, Simone; Roberts, Peder, eds. (2014). The Surveillance Imperative. Geosciences During the Cold War and Beyond (Basingstoke: Palgrave MacMillan).
Wajcman, Judy (2004). Technofeminism (Cambridge: Polity). Trad. cast.: El tecnofeminismo (Madrid: Cátedra, 2006).
Walker, Mark (2003). Science and Ideology. A Comparative History (London: Routledge).
Programari
El mòdul no requereix programari específic.