Llenguatge i Cognició
Codi: 106228 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Roque Rodriguez
- Correu electrònic:
- xavier.roque@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent extern a la UAB
- Jesús Vega Encabo
- José Manuel Igoa
- Olga Fernández
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L'objectiu d'aquest curs és examinar el lloc que ocupa el llenguatge en l'arquitectura cognitiva des de diferents perspectives, com són la lingüística, la psicologia del llenguatge i la filosofia. Pretén, d'una banda, proporcionar a l'alumne les eines teòriques per a abordar qüestions sobre la naturalesa del llenguatge i de la cognició lingüística i, per una altra, donar compte de la seva relació amb altres aspectes de la cognició i del pensament. El curs examina com el llenguatge, com a fenomen complex, ens ofereix nombroses claus sobre el funcionament de la ment i del pensament.
Competències
- Demostrar capacitat d'organització i planificació, que permeti l'adaptació a problemes o situacions noves.
- Explicar les capacitats d'intel·ligència i de cognició de l'ésser humà a partir de la construcció de llenguatges i sistemes simbòlics.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Treballar en equip de manera col·laborativa.
Resultats d'aprenentatge
- Aproximar-se al llenguatge a través de mètodes específics per demanar i utilitzar dades lingüístiques.
- Avaluar els problemes que plantegen l'estudi del llenguatge i la cognició a partir dels mètodes i conceptes propis de la filosofia, la lingüística, la ciència cognitiva i altres disciplines.
- Conèixer l'estructura i l'evolució de la facultat del llenguatge, així com les interaccions entre el llenguatge i la cognició.
- Elaborar treballs creatius i projectes personals en l'àrea d'estudi corresponent.
- Familiaritzar-se amb els diferents programes d'estudi naturalista de la ment i el seu funcionament.
- Fomentar l'esperit d'equip i la integració dels punts de vista dels altres.
- Integrar elements de diferents àrees de coneixement per analitzar una situació i proposar actuacions o solucions.
Continguts
Tema I. La facultat del llenguatge
I.1. El llenguatge humà. Llengües naturals. La facultat del llenguatge
I.2. Biolingüística: el llenguatge com a capacitat biològica de l'espècie humana
I.3. Propietats de les llengües
I.4. L'adquisició del llenguatge
I.5. Naturalesa del llenguatge. Llengua interna i llengua externa
I.6. El sistema computacional
I.7. Les anomenades interfícies: el sistema articulatori perceptiu i el sistema conceptual-intencional
Tema II. Les relacions del llenguatge i la cognició
II.1. Pensament i llenguatge
II.2. Parla interna
II.3. Estructura el llenguatge la nostra ment?
II.4. El llenguatge com a eina i bastida
II.5.Llenguatge i consciència
II.6. Llenguatge i modularitat de la ment
Tema III. Llenguatge i processos cognitius
III.1. Processos psicològics en l'ús del llenguatge
1. Nocions bàsiques d'arquitectura cognitiva
2. Percepció de la parla i reconeixement de paraules; processos bàsics en la lectura
3. Processament d'enunciats i del discurs
4. Producció del llenguatge
5. Processament del llenguatge en bilingües
III.2. Ontogènia i filogènia del llenguatge
1. Innatisme i especificitat en l'adquisició del llenguatge
2. Desenvolupament del llenguatge en entorns monolingües i plurilingües
3. Llenguatge i cognició comparats: cognició i comunicació en animals no humans
4. Debats sobre l'origen del llenguatge
Metodologia
Aquest curs s'organitza entorn d'una sèrie de classes teòriques en les quals els professors exposaran els temes del programa, un conjunt de seminaris pràctics que requeriran la preparació prèvia dels alumnes a partir de materials de lectura i l'organització de debats, i la realització supervisada d'una sèrie de tasques i treballs individuals.
A través de les eines del campus virtual es proporcionaran tots els detalls en relació als materials de treball i les dates per a la realització de les activitats proposades al llarg del curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 3, 5 |
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 16 | 0,64 | 2, 4, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos i materials | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 5, 6 |
| Temps d'estudi i de preparació dels temes i els treballs | 62,25 | 2,49 | 2, 3, 4, 6 |
Avaluació
L'avaluació consistirà en la realització d'una prova escrita final, l'elaboració d'un o diversos treballs escrits breus i la realització d'exposicions (individuals o en grup) en els seminaris pràctics del curs.
Examen escrit: correspondrà al 50% de la nota.
Elaboració de tasques i assaigs: 30% de la nota.
Presentacions en classe: 20% de la nota.
Es mantindrà la mateixa distribució de percentatges en la convocatòria extraordinària. L'alumne que hagi aprovat les tasques i assaigs ja realitzats podrà guardar les notes. No és recuperable el 20% de la nota de presentacions en classe.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració de lliuraments i assaigs | 30% | 0 | 0 | 2, 4, 6, 7 |
| Examen escrit | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5 |
| Presentacions a classe | 20% | 1,5 | 0,06 | 6, 7 |
Bibliografia
Belinchón, M.; Igoa, J.M.; Rivière, A. Psicología del lenguaje: Investigación y teoría. Madrid: Trotta, 2009 (1a ed. 1992).
Boeckx, Cedric. Biolinguistics. ICREA.
Carruthers, P.; J. Boucher (Eds.). Language and Thought: Interdisciplinary Themes. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.
Carruthers, P. Language in Cognition. En: E. Margolis, R. Samuels, and S. Stich (Eds.) The Oxford Handbook of Philosophy of Cognitive Science. Oxford: Oxford University Press, 2012.
Clark, A. (1997). Being There: Putting Brain, Body and World Together Again. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. Hi ha trad. cast.: Estar ahí, Barcelona: Paidós, 1999.
Cuetos, F., González, J. y De Vega, M. Psicología del lenguaje. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2015.
Chomsky, Noam. Sobre la naturaleza y el lenguaje. Tres Cantos: Akal, 2003.
Chomsky, Noam. What Kind of Creatures Are We? New York: Columbia University Press, 2016.
Eguren L. y Fernández Soriano, O. Introducción a una sintaxis minimista. Madrid, Gredos, 2016.
Escandell, M. Victoria. La comunicación. Lengua, cognición y sociedad. Tres Cantos: Akal, 2014.
Gallego, Ángel. Manual de sintaxis Minimista. Tres Cantos: Akal, 2021.
Gentner, D.; S. Goldin-Meadow (Eds.). Language in Mind: Advances in the Study of Language and Thought. Cambridge, MA: MIT Press, 2003.
Gomila, A. Verbal Minds. Language and the Architecture of Cognition. Amsterdam: Elsevier, 2012.
Gumperz, J. J.; Levinson, S. C. (Eds.). Rethinking Linguistic Relativity. Cambridge: Cambridge University Press, 1996.
Jackendoff, R. (1996). How language helps us think. Pragmatics and Cognition 4 (1996): 1–24.
Langland-Hassan, P.; A. Vicente (Eds.). Inner Speech: Nature and Functions. Oxford: Oxford University Press, 2018.
Mendívil-Giró, J. L. Origen, evolución y diversidad de las lenguas: una aproximación biolingüística. Berna: Peter Lang, 2009.
Mendívil-Giró, José Luis; J. C. Moreno-Cabrera. On Biology, History and Culture in Human Language. A Critical Overview. Sheffield: Equinox, 2014.
Mendívil-Giró, José-Luis. What are Languages? A Biolinguistic Perspective. Open Linguistics 1 (2014): 71–95.
Pinker, S. The Language Instinct. Cambridge, MA: MIT Press, 1994. Hi ha trad. cast.: El instinto del lenguaje, Madrid: Alianza, 1995.
Pinker, S. The Stuff of Thought: Language as a Window into Human Nature. New York: Viking Penguin, 2007.
Sacks, O. (1988). Seeing Voices: A Journey into the World of the Deaf. Berkeley, CA: University of California Press, 1988. Hi ha trad. cast.: Veo una voz. Viaje al mundo de los sordos, Madrid: Anagrama, 2006.
Sedivy, J. Language in Mind: An Introduction to Psycholinguistics. Sunderland, MA: Sinauer Associates, 2014.
Spivey, M. J.; McRae, K; Joanisse, M. F. The Cambridge Handbook of Psycholinguistics. Cambridge: Cambridge University Press, 2012.
Vega, M. de y Cuetos, F. (Eds.). Psicolingüística del español. Madrid: Trotta, 1999.
Vygotsky, L. S. Thought and language. Cambridge, MA: MIT Press, 1962. Hi ha trad. cast.: Pensamiento y lenguaje, Barcelona: Paidós, 2020.
Whorf, B. Language, Thought, and Reality: Selected Writings of Benjamin Lee Whorf. Cambridge, MA: MIT Press, 1956. Hi ha trad. cast.: Lenguaje, pensamiento y realidad, Barcelona: Barral, Barcelona, 1971.
Wilson, R.A. y Keil, F. Enciclopedia del MIT de ciencias cognitivas (2 vols.). Madrid: Síntesis, 2002.
Programari
No es requereix programari específic.