Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 3 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 2 |
No n'hi ha.
Els objectius de l'assignatura Llengua estàndard: aplicacions professionals a l’era digital són que l’alumnat estudiï el concepte de varietat estàndard, el seu procés de construcció i els trets que la caracteritzen, sobretot en els mitjans de comunicació de massa, i també que adquireixi les tècniques i conegui els principals recursos per a l’aplicació del corpus normatiu de la llengua catalana en els principals sectors, principalment els digitals.
1. El concepte de varietat estàndard i els trets que la caracteritzen
2. La varietat estàndard als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals
3. Les editorials i els nous formats digitals
4. Eines per a l’aplicació de la normativa (webs terminològiques, gramàtiques, diccionaris, llibres d’estil, etc.).
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual, on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà de les modificacions que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 14, 17, 18, 25, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25,5 | 1,02 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 17, 18, 24, 25, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 3, 5, 6, 9, 12, 13, 17, 18, 24, 25, 26, 27 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa (10%).
- Prova oral (40%).
- Prova escrita (50%).
Per aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de dues terceres parts de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Prova escrita | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Prova oral | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Bastardas, Albert (1996): Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa.
Casals, Daniel (2007): Ràdio en català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.
Casals, Daniel (2017): “Ensuring the quality of language standardization: The training of advertising announcers in Catalan”, Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, vol. 9, núm. 1, p. 145-161
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2010): Llibre d’estil de la CCMA [http://www.ccma.cat/llibredestil]
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir [http://esadir.cat]
Eliasson, Stig (2013): "Language ecology in the work of Einar Haugen". A: W. Vandenbussche, E. H. Jahr and P. Trudgill [eds.], Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment, Oslo: Novus Forlag, pp. 15-63.
Ferré, Carme; Nogué, Anna (2010): Llibre d’estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC.
Gifreu, Josep (2014): El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013). Barcelona: Universitat de València, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat Pompeu Fabra.
Haugen, Einar (1983): "The implementation of Corpus Planning’". A: Juan Cobarrubias i Joshua A. Fishman [eds.], Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter, p. 269-289.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana [https://dlc.iec.cat/]
Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2019): Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://geiec.iec.cat/].
Lamuela, Xavier (1994), Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.
Mollà, Toni [ed.] (1998): La política lingüística a la societat de la informació. Alzira: Bromera.
Cap programari específic.