Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 | 2 |
Cap.
L’objectiu general de l’assignatura és introduir l’alumnat en la perspectiva sociològica, facilitant les principals eines conceptuals que aporta la teoria sociològica clàssica, que permeten una aproximació a la comprensió dels fenòmens socials en la seva complexitat. La sociologia considera els fets socials de forma metòdica i sistemàtica, més enllà de l’anàlisi basat únicament en el sentit comú, amb l’objectiu d’aprehendre les seves lògiques de funcionament, implícites i normalitzades.
Tema 1: La perspectiva sociològica
Tema 2: La societat com a norma i el procés de socialització (com ens fem socials)
Tema 3: Quin lloc ocupem en l'escenari del món? Institucions, poder i control.
Tema 4: L’anàlisi de les desigualtats
Tema 5: Pierre Bourdieu i la complexitat de l’estructura social
Tema 6: Sociologia i perspectiva de gènere
Classes magistrals
Lectura de textos
Activitats de comprensió de textos i conceptes
Estudi
Tutories
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats de comprensió de textos i conceptes | 10 | 0,4 | 1, 2, 5 |
Classes magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball en grup | 40 | 1,6 | 1, 2, 4 |
Tutories | 5 | 0,2 | 1, 2, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats de comprensió de textos i conceptes | 10 | 0,4 | 2, 5 |
Lectura de textos | 20 | 0,8 | 1, 2, 5 |
Procediment de revisió de les qualificacions:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació:
A principis de curs s’informarà de les activitats recuperables i dels procediments de recuperació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentaris de les lectures i altres exercicis al campus virtual | 10% | 10 | 0,4 | 1, 2, 5 |
Elaboració de proves escrites | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5 |
Treball en grup | 50% | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Abbott, Pamela, Wallace, Claire, & Tyler, Melissa (2005). An introduction to Sociology. Feminist Perspectives. New York: Routledge.
Addams, Jane (2014). Veinte años en Hull House. Murcia: Editum-Universidad de Murcia, 1912.
Álvarez-Uría, Fernando i Varela, Julia (2004). Sociología, capitalismo y democracia, Madrid, Morata.
Amorós, Cecilia (2000). Tiempo de feminismo. Sobre proyecto ilustrado y postmodernidad. Madrid: Cátedra.
Aron, Raymond (1967). Les etapes del pensament sociològic (2 Vols.). Barcelona, Herder, , 1994.
Beltrán Pedreira, María Elena y Maquieira D’Angelo, Virginia (coord.) (2001) Feminismos: Debates teóricos contemporáneos. Madrid: Alianza.
Berger, Peter L. (1963). Invitació a la sociologia. Barcelona, Herder, 1986.
Berthelot, Jean-Michel (1991). La construcción de la Sociología. Buenos Aires, Nueva Visión, 2003
Bourdieu, Pierre i Loïc J.D. Wacquant (1992). Per a una sociologia reflexiva. Barcelona, Herder, 1994.
Cardús, Salvador (coord.) (1999). La mirada del sociòleg. Barcelona, Proa/UOC.
Chodorow, Nancy (1984). El ejercicio de la maternidad. Barcelona: Gedisa.
Claval, Paul (1980). Els mites fundadors de les ciències socials. Barcelona, Herder, 1991.
Corcuff, Philippe (1995). Las nuevas sociologías. Madrid, Alianza, 1998.
Córdoba, Carolina (2007). Teoría sociológica /Teoría feminista. El desafío pendiente. VII Jornadas de Sociología. Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.
DD.AA. (1999). Monogràfic Marx, Engels i Durkheim. Commemoració de tres clàsics. Papers. Revista de Sociologia, núm 57. Disponible a http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n57p1.pdf
Eberhardt, María Laura (2013). “Teorías yperspectivas sociológicas. Las matrices fundamentales del pensamiento sociológico: Marx, Durkheim, Weber”. A: DD.AA. Introducción a la Sociolología Florencio Varela: Universidad Nacional Arturo Jauretche, pp. 57-91.
Elias, Norbert (1970). Sociología fundamental. Barcelona, Gedisa, 1999.
Giddens, Anthony (1971). El capitalismo y la moderna teoría social. Barcelona, Labor, 1988.
Giner, Salvador (2001). Teoría sociológica clásica. Barcelona, Ariel.
Güereca Torres, Raquel (2016). Revolución feminista de la sociología: Apuntes para una Metodología de la Visibilidad. XI Congreso Iberoamericano Ciencia, Tecnología y Género Universidad Nacional Costa Rica, San José.
Ianni, Octavio (2004). La sociología. México, Siglo XXI, 2005.
Iglesias, María del Carmen, Aramberri, Julio R., Rodríguez Zúñiga, Luís (2001). Los orígenes de la teoría sociológica. Madrid: Akal.
Janoska-Bendel, Judith (1972). Max Weber y la sociología de la historia. Buenos Aires: Ed. Sur.
Johnson, Paul (2008). “Marx” a Intelectuales. Madrid: Homo Legens.Marianne Schnitger Weber (1995). Max Weber, una biografía. València: Institució Alfons el Magnànim.
Lamas, Marta (1999) “Usos, dificultades y posibilidades de la categoría género”. Papeles de población, n. 21: pp. 147-178.
Lengermann, Patricia M., & Niebrugge, Gillian. (2011). “Las primeras sociólogas y la teoría sociológica clásica: 1830-1930”. A: George Ritzer, Sociología clásica. México: McGraw Hill, pp. 299-332.
Meler, Irene (2007). “Psicoanálisis y género. Deconstrucción crítica de la teoría psicoanalítica y nuevos enfoques teóricos”. Cuestiones de género, n. 2: 13-48.
Mills, Charles Wright (1959). La imaginación sociológica. Barcelona, Herder, 1987.
Morrison, Ken (2010). Marx, Durkheim, Weber: las bases del pensamiento social moderno. Madrid: Popular.
Ritzer, George (1993). Teoría sociológica clásica. Madrid, McGraw-Hill. 2005
Schnitger Weber, Marianne (2001). Ensayos selectos. México DF: CEIICH-UNAM.
Tubert, Silvia (2003). “¿Psicoanálisis y género?” Del sexo al género. Los equívocos de un concepto. Madrid: Cátedra.
Weil, Simone (2007). Escritos históricos y políticos. Madrid: Trotta (p.o. 1988).
Office
Teams
Drive