Història de l'Antropologia II: de les Escoles Clàssiques al Postmodernisme
Codi: 105765 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Virginia Fons Renaudon
- Correu electrònic:
- virginia.fons@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent extern a la UAB
- Per determinar
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits però és recomana haver cursat prèviament l’assignatura “Història de l’antropologia I: dels Antecedents a Boas” per poder-ne fer un bon seguiment.
Objectius
Es tracta d'una assignatura que forma part de la Matèria “Historia de la Antropologia” i continua el desenvolupament històric de l'antropologia iniciat al primer semestre de 2n curs amb la “Història de l’Antropologia I.” Aquesta part es fa en el segon semestre de 2n curs i explica les principals escoles i paradigmes teòrics que es van desenvolupar en les antropologies hegemòniques després de la Segona Guerra Mundial, fins arribar a la crisi postcolonial dels anys 70 i els primers plantejaments postmoderns.
El seu objectiu formatiu primordial és donar conèixer les principals escoles i teories antropològiques del període, per tal que l'estudiant pugui donar coherència històrica a les lectures que es fan de forma dispersa al llarg del Grau i que són sistematitzades de maneres molt diferents a la resta de les assignatures. En finalitzar el curs l'alumnat hauria de ser capaç de donar raó de:
a) Les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s'han succeït en aquest període de la història de l'antropologia;
b) Les tesis i desenvolupaments principals de cadascun dels/les autors/es considerats/des.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
- Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
- Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Exposar els conceptes propis de la història de la ciència.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
- Fer un ús ètic de la informació, sobretot quan té caràcter personal.
- Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
- Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
- Identificar i aplegar críticament la bibliografia bàsica que ha conformat el camp d'estudi.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Integrar de manera holística els desenvolupaments dels camps clàssics de l'antropologia.
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Reconèixer i interpretar les principals orientacions teòriques al llarg de la història de la disciplina des del segle XIX fins a l'actualitat.
- Treballar en equip respectant les diverses opinions.
- Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
Continguts
BLOC TEMÀTIC I. Introducció: quina història de quina antropologia
BLOC TEMÀTIC II. L’antropologia funcionalista britànica i la figura d'Evans-Pritchard
BLOC TEMÀTIC III. L'antropologia francesa i l’estructuralisme de Lévi-Strauss
BLOC TEMÀTIC IV. L'antropologia dels EUA després de la Segona Guerra Mundial: el debat entre materialisme i simbolisme
BLOC TEMÀTIC V. Materialismes: Marvin Harris
BLOC TEMÀTIC VI. Simbolismes: Marshall Sahlins
BLOC TEMÀTIC VII. La caiguda del mur de Berlin i el gir postmodern: Clifford Geertz
Metodologia
A. Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat: Classes magistrals amb suport de TIC i seminaris de debat en gran grup i discussió de textos.
B. Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs.
C. Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
D. Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula. L'horari i lloc d'atenció a l'alumnat serà proporcionat el primer dia de classe i estarà penjat a l'Aula moodle.
MATERIAL DOCENT
Per poder seguir el ritme docent del curs, cal que els alumnes realitzin un seguit de lectures obligatòries que s'indicaran a l'inici de l'assignatura.
La bibliografia general recollida en aquesta Guia Docent ofereix manuals que s'espera que els estudiants utilitzin per a complementar el temari més enllà del que s'explica a l'aula. Durant el transcurs de les sessions presencials pot ser que es recomani altra literatura complementària.
DINÀMICA DE TREBALL
El curs es compon de 7 blocs temàtics. Cada bloc temàtic anirà acompanyat d'una o vàries lectures obligatòries (capítol de llibre o article) que seran la base per a la discussió a classe al final de cada bloc temàtic. Les lectures obligatòries complementen els apunts i també serà material a tenir en compte per als treballs d'avaluació. Es pot demanar algun treball individual o grupal sobre un llibre sencer o monografia ubicada en algun dels temes, que serà indicada pel professor/a o bé a escollir per l'alumnat d'entre un llistat. Les lectures obligatòries dels comentaris i el calendari de lliurament dels treballs i l'examen es donaran el primer dia a classe i a l'aula moodle.
La metodologia docent i l’avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 15, 16, 17, 19, 21, 23, 24 |
| Discussió de textos | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 15, 16, 17, 19, 21, 23, 24, 25, 26 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 2 | 0,08 | 3, 5, 6, 8, 11, 12, 16, 17, 21, 22, 23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 30 | 1,2 | 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 21, 23 |
| Estudi i treball personal | 40 | 1,6 | 1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 21, 23 |
| Lectures | 15 | 0,6 | 1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21, 23 |
Avaluació
L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d’avaluació:
Mòdul de treballs (30% de la nota final):
Treball en grup sobre un tema escollit pels/les estudiants d'una llista proposada pel professorat. Les pautes per a la realització del treball i la rúbrica d'avaluació es donaran durant el primers dies de classe.
Mòdul de participació (20% de la nota final): aquest mòdul no és recuperable.
Es faran diverses lectures obligatòries de textos dels autors treballats a classe que seran discutits col·lectivament (a l'aula o bé a través del forum del campus virtual). L'avaluació tindrà en compte no només la quantitat de debats als quals s'ha participat, sinó la qualitat de la intervenció i si s'ha fet el dia previst pel debat. Les evidències sobre la participació seran les aportacions escrites derivades de les activitats realitzades.
Mòdul de proves escrites (50% de la nota final):
Es faran dos exàmens (25% cada un) sobre el temari treballat a classe i les lectures obligatòries.
Per considerar superada l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5, resultat de la mitjana de les notes de cada mòdul segons el seu percentatge de la nota final.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (a l'aula i via Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Al principi de curs es lliurarà el cronograma amb les dates de lliurament del treball, discussions de les lectures obligatòries i realització dels exàmens. També es lliurarà el llistat de les lectures obligatòries, que estaran disponibles en format PDF al Campus Virtual.
AVALUACIÓ EN CAS DE NO-PRESENCIALITAT:
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació, sense una causa degudament justificada i acreditada, significa que aquella activitat no serà avaluada. No s’acceptaran evidències d'avaluació que no s’ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.
SOBRE PLAGI EN ELS TREBALLS I/O CÒPIA EN ELS EXAMENS:
S'aplicarà la normativa vigent : Article 116. Resultats de l’avaluació (Article modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015):
En cas que l’estudiant realitziqualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
QUALIFICACIÓ DE "NO AVALUABLE"
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi realitzat algun dels dos examens i/o no hagi presentat el treball en grup, excepte per causes justificades i degudament acreditades. En tot cas, l’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
CRITERIS DE REAVALUACIÓ
Podrà optar a recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable (és a dir, que hagi fet els examens i/o lliurat el treball en grup). Per participar al procés de recuperació l'estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5. La recuperació consistirà en un examen de la part suspesa. El mòdul de participació no és recuperable.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de comentaris i discussió de lecturas | 20% | 9 | 0,36 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 21, 23, 26 |
| Lliurament del treball en grup | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
| Proves escrites | 50% | 4 | 0,16 | 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 21, 23 |
Bibliografia
MANUALS RECOMANATS:
BONTE, Pierre & IZARD, Michael: Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid: Akal, 1996.
BARNARD, Alan & SPENCER, Jonathan: Encyclopedia of social and Cultural Anthropology, London: Routledge, 1996 (2002).
ENCICLOPEDIA INTERNACIONAL DE LAS CIENCIAS SOCIALES, dirigida por David L. Sills [Ed. Española, director Vicente Cervera Tomás], Madrid: Aguilar, 1974-1977.
HARRIS, Marvin, El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid, Siglo XXI, 1983.
MARTÍNEZ VEIGA, Ubaldo, Historia de la antropología. Teorías, praxis y lugares de estudio, Madrid: UNED, 2008.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 2.Antropología cultural, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 3.Antropología social, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
REYNOSO, C., Corrientes en antropología contemporánea, Buenos Aires, Biblos, 1998.
REYNOSO, C. (compl), El surgimiento de la antropología postmoderna, México: Gedisa, 1992.
REYNOSO, C. Corrientes teóricas en Antropología: Perspectivas desde el Siglo XXI, Universidad de Buenos Aires, 2020.
SAHLINS, Marshall: Cultura y razón práctica. Contra el utilitarismo en la teoría antropológica, Barcelona: Gedisa, 1988.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:
AZCONA, J., Para comprender la antropología, Estella, Verbo Divino, 1987 (vol. 1, "La historia"; vol. 2, "La cultura").
BARTH, F. et alt. (2012). Una disciplina, cuatro caminos. Antropologíabritánica, alemana, francesa y estadounidense. Buenos Aires: Prometeo Libros.
BOHANNAN, P. y GLAZER, M., Antropología. Lecturas, Barcelona, McGraw Hill Interamericana, 1992.
CARO BAROJA, J., Los fundamentos del pensamiento antropológico moderno, Madrid, CSIC, 1991.
DARNELL, Regna (comp.), Readings in the History of Anthropology, New York, Harper & Row Publishers, 1974.
DESCOLA, Ph. et alt., Les idées de l'anthropologie, París, A. Colin, 1988.
ERIKSEN, Thomas Hylland & NIELSEN, Finn Sivert (2001). A history of Anthropology. London: Pluto Press.
EVANS-PRITCHARD, E.E., Historia del pensamiento antropológico, Madrid, Cátedra, 1987.
GEERTZ, C., El antropólogo como autor, Madrid: Paidós, 1989
GEERTZ, C., Tras los hechos. Dos paises, cuatro décadas y un antropólogo, Madrid: Paidós.
KAHN, J.S. (ed.), El concepto de cultura: textos fundamentales, Barcelona, Anagrama, 1975.
KAPLAN, D. y MANNERS, R.A., Introducción crítica a la antropología cultural México, Nueva Imagen, 1979.
KILANI, Mondher, Introduction à l'anthropologie, Paris, Editions Payot, 1996.
KUPER, A., Cultura. La versión de los antropólogos, Barcelona: Paidós, 2001.
LINS RIBEIRO, G. & ESCOBAR, A. (eds.), Antropologías del mundo. Transformaciones disciplinarias dentro de sistemas de poder, México: Universidad Autónoma Metropolitana/Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social/ Universidad Iberoamericana/Envión/The Wenner-Gren International, 2009.
LLOBERA, J.R., La antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama, 1975 (especialmente, Llobera, J.R.: "Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología", pág. 373-287).
LOMBARD, J., L´anthropologie britannique contemporaine, París, P.U.F., 1972.
LOMBARD, J., Introducción a la etnología, Madrid, Alianza editorial, 1997.
LOWIE, R.H., Historia de la etnología, México, F.C.E., 1946.
MERCIER, P., Historia de la antropología, Madrid, Península, 1995.
ORTNER, Sherry, "Teoría en Antropología desde los sesentas", Estudios comparativos en Sociedad e Historia 26(1):126-166, 1984.
PALERM, A., Historia de la etnología: los profesionales británicos, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 1977.
ROSSI, I. y O'HIGGINS, E., Teorías de la cultura y métodos antropológicos, Barcelona, Anagrama, 1981.
SPERBER, D., El simbolismo en general, Barcelona: Anthropos, 1988.
STOCKING, G. W. (ed.), Observers observed. Essays on Ethnographic Fieldwork [History of Anthropology (I),] Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, G. W. (ed.), Functionalism Historicized. Essays on British Social Anthropology [History of Anthropology (II)], Madison, University of Wisconsin Press, 1984.
STOCKING, G. W. (ed.), Objects and Others. Essays on Museums and Material Culture [History of Anthropology (III)], Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, G. W. (ed.), Malinowski, Rivers, Benedict and Others. Essays on Culture and Personality [History of Anthropology (IV)], Madison, University of Wisconsin Press, 1986.
STOCKING. G. W., After Tylor. British Social Anthropology, 1888-1951, London, The Athlone Press, 1999.
STOLCKE, Verena, “De padres, filiaciones y malas memoria. Qué historias de qué antropologías?” en J. Bestard i Camps (coord.), Después de Malinowski. Sta Cruz de Tenerife: Asociación Canaria de Antropología, pp. 147-198, 1993.
Programari
AULA MOODLE AL CAMPUS VIRTUAL