Logo UAB
2022/2023

Educació Corporal i Psicomotriu als Centres d'Educació Infantil I

Codi: 105048 Crèdits: 4
Titulació Tipus Curs Semestre
2500797 Educació Infantil OB 3 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Maria del Mar Pérez Martín
Correu electrònic:
mariadelmar.perez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Maria del Mar Pérez Martín
Carolina Nieva Boza

Prerequisits

No hi ha prerequisits per a aquesta assignatura.

Objectius

Aquesta assignatura de tercer curs es complementa amb la de "Educació Corporal i Psicomotriu en els centres d’Educació Infantil II " de 4rt curs, i es pot aprofundir amb la de " Joc i moviment en Educació Infantil" de 4rt curs.

Objectius:

- Conèixer les principals bases teòriques de l’educació corporal a l’etapa d’educació infantil.

- Prendre consciència progressivament de les pròpies accions i decisions a través de la vivència de l’experimentació, les emocions i la comunicació corporal.

- Reflexionar i anar construint un sistema d’actituds que com a educador/a s'ajusti a les necessitats dels infants en el marc de l’educació corporal.

- Estudiar i analitzar les condicions més bàsiques per a l’educació corporal dels 0 als 6 anys.

- Valorar el propi cos i el de l’infant com a mitjà d’aprenentatge, expressió, comunicació i creixement personal.

- Reflexionar sobre el paper de l'educació corporal en el marc general de l'escola.   

 

Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
  • Promoure l'autonomia i la singularitat de cada estudiant com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
  • Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la tasca docent.
  • Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic, així com dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  2. Estar capacitats per a promoure l'autonomia i la singularitat de cada infant, a partir de l'educació visual i plàstica, com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
  3. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  4. Realitzar treballs en equip a través de sessions de treball corporal.
  5. Reconèixer la identitat de l'etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives.
  6. Reflexionar a partir de l'observació sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la tasca docent.
  7. Utilitzar el joc com a recurs didàctic, així com dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.

Continguts

Continguts:

1. Bases teòriques de l’educació corporal

- Per què Educació corporal a l’Educació Infantil.

- De quin concepte de cos parlem?

- El cos com a eina d’aprenentatge i comunicació.

- El lloc del cos a l’escola.

2. Elements essencials en el desenvolupament de l’infant de 0 a 6 anys

- Dimensió neurobiològica i cultural.

- Evolució 0‐6.

- Sensacions i percepcions.

- To muscular i diàleg tònic.

- Comunicació, expressió i emocions.

- Joc.

3. Condicions bàsiques per l’educació del cos dels 0‐6 anys

- Del cos de qui parlem?: infant i adult.

- Actituds del/a mestre/a.

- Formació corporal del/a mestre/a.

- Currículum a l’Educació Infantil.

4. Didàctica de l’educació Psicomotriu a l'Educació Infantil

- Característiques del treball corporal a l’Educació Infantil.

- Metodologia.

 

Metodologia

El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i sota aquesta premissa s’ha planificat  la metodologia de l’assignatura.

Majoritàriament s’utilitzaran dinàmiques que començant per l’exposició conceptual i de bases teòriques amb tot el grup classe, es passa a analitzar i debatre la seva aplicació a l’Educació Infantil en seminaris i sessions pràctiques amb grups reduïts  (1/3 part del gran grup).

Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura poden ser dirigides, supervisades i autònomes:

  • Les activitats dirigides estan conduïdes principalment pel professor/a i es realitzen en els espais de la Facultat. Poden ser o classes amb tot el gran grup, o seminaris i sessions de pràctica corporal en grup reduït. Les classes amb tot el grup es basen en exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Els seminaris i sessions pràctiques són espais de treball per a aprofundir, analitzar, contrastar, debatre, viure, reflexionar i avaluar els continguts de l’assignatura. En els seminaris es fa mitjançant activitats com: l’estudi de casos, vídeos, anàlisis de material, dinàmiques de grup, resolució de problemes, pròpia experiència, discussió-debats, etc. En les sessions pràctiques es realitza a través de la pròpia vivència corporal i la formació i reflexió que aquesta comporta. Els seminaris i sessions pràctiques són d’assistència obligatòria i els estudiants s’adscriuran a un dels tres grups programats.
  • Les activitats supervisades pel professor/afora de l’aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, físiques i virtuals, que han de servir per acompanyar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge orientant tasques, resolent dificultats i supervisant el seguiment de les seves evidències d’aprenentatge.  
  • El treball autònom és el que realitza l’estudiant de forma independent per desenvolupar les competències i assolir els objectius de l’assignatura.

 NOTA: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Magistral en gran grup 12 0,48 5, 6
Seminaris i sessions de Pràctica;Laboratori en grup reduït (1/3 part del gran grup) 18 0,72 2, 4, 5, 6, 7
Tipus: Supervisades      
Tutoria i acompanyament 20 0,8 2, 4, 5
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 50 2 2, 4, 5, 6, 7

Avaluació

L’avaluació per a superar l’assignatura serà continuada, formativa i compartida.

Serà condició indispensable per aprovar l’assignatura l’assistència mínima a un 80% de les sessions de seminari i pràctica-gimnàs, independentment de les causes que puguin causar les faltes d’assistència (els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat). Igualment és altament aconsellable assistir a totes les sessions en gran grup per la relació que s’estableix entre la teoria i la pràctica. L’assistència i participació a les sessions pràctiques/gimnàs són també obligatòries. 

Es considerarà NP (No presentat) aquell alumne que no hagi lliurat o participat en cap activitat d'avaluació.

Per poder superar l’assignatura s’han d’aprovar cadascun dels 3 blocs d’activitats d’avaluació de què consta l’assignatura. A més a més per poder aprovar aquesta assignatura és imprescindible que l'estudiant mostri una actitud compatible amb la professió docent: respecte, participació, cooperació, responsabilitat, empatia, escolta activa, puntualitat i ús del mòbil i ordinador portàtil adequat.

També és imprescindible que l’estudiant demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, participant de forma activa a les classes, mostrant pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències de gènere, cultura, etc.

Específicament a les sessions pràctiques cal venir vestits amb roba esportiva que permeti executar totes les activitats proposades i mostrar unapredisposició i participació activa.

S’ha de tractar amb cura i respecte tot el material del gimnàs i de l’aula i respectar les mesures higièniques establertes per la Facultat, deixant-lo net, en perfecte estat i ordenat després del seu ús.

Si es genera algun rebuig, cada grup és el responsable de portar-lo directament als contenidors de l’exterior just a l’acabar la classe.Si no es compleixen alguns d’aquests requisits actitudinals, la nota de l'assignatura serà un 3.

Alhora cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent, a més de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció.


 

  •  Data de les activitats avaluables:

Bloc 1:

-Evolució 0-6 ( treball grupal): Grup 61: 07/10/22   Grup 62: 05/10/22

 -Sensacions i percepcions (treball individual): Grup 61: 04/11/22  Grup 62: 09/11/22

 -Ton muscular (treball individual): Grup 61: 23/11/22  Grup 62: 18/11/22

Bloc 2: 

-Exposicions grupals seqüència d'aprenentatge: Grup 61: 02/12/22 i 09/12/22  Grup 62:14/12/22 i 21/12/22

Bloc 3: 

- Projecte reflexiu creatiu (treball individual): Grup 61 i 62: 04/01/23

 -Recuperacions: 18 y 25 de gener del 2023

  Els estudiants que durant el curs hagin assistit i fet un seguiment adequat de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit, excepcionalment, se'ls pot donar l'oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional o refent alguna de lesactivitats lliurades o realitzades. S'haurà d'estudiar cada cas en funció de la situació de cada estudiant.

 Les qualificacions de cada una de les evidències avaluatives es comunicaran en un període no superior a 4 setmanes següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota, haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva comunicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.

 Es considerarà "No presentat" (NP) aquell alumne/a que no hagi llurat o participat en cap activitat avaluable.

Les lectures setmanals s'avaluaran dins el projecte reflexiu creatiu.

Tot i que hi ha activitats a realitzar en grup les qualificacions seran individuals, de manera que no necessàriament tots els membres del grup han de ser avaluats amb la mateixa qualificació.

Per aprovar aquesta assignatura, calque l'estudiant mostri, en les activitats que si li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit,i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten en la guia docent.

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tota l’assignatura. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos. Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. Veure documentació de la UAB sobre el plagi a:

 

http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

 

Abans de lliurar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa de la UAB:

 http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html

 

 Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. El professorat podrà suspendre o baixar la nota de l'activitat que consideri que no reuneix uns mínims acadèmics en els aspectes esmentats.

 És recomanable consultar el document: "Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació"  aprovat per la COA a 28 de maig de 2015.

www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html

 

 

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Bloc 1: Activitats de suport al marc teòric-pràctic grupal: evolució 0-6(GROUP) 5% 0 0 2, 4, 5, 6, 7
Bloc 1: Activitats de suport al marc teòric-pràctic individuals: sensacions i percepcions (INDIVIDUAL) 15 % 0 0 2, 5, 6, 7
Bloc 1: Activitats de suport al marc-teòric: to muscular (INDIVIDUAL) 20 % 0 0 2, 5, 6, 7
Bloc 2: Comunicació en grup d'una activitat o seqüència d'aprenentatge (GRUPAL) 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7
Bloc 3: Projecte reflexiu creatiu (INDIVIDUAL) 40 % 0 0 2, 5, 6, 7

Bibliografia

La bibliografía utilitzada en aquesta assignatura té en compte la perspectiva de gènere:

  • Bibliografía:

Bonàs. M. , Vives, I. (2003). El cuerpo tiene sus razones. Propuestas de la escuela para atender a estas razones. Aula, 122, 85‐96.

Bonastre, M. , Fuste, S., (2007). Psicomotricidad y vida cotidiana (0‐3 años). Barcelona: Graó.

Conde, J.L., Viciana, V. (1997). Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Málaga: Aljibe.

Franch, N.  (2002). Tono y emoción en la intervención psicomotriz. Entre Líneas, 12, 15‐21.

Franch, N. (2018). Poética corporal. Psicomotricidad. Cuerpo en movimiento, cuerpo en relación. Barcelona: Octaedro. 

Garaigordobil, M. (2010). Juego y Desarrollo Infantil: Revisión Teòrica y Propuestas de Intervención. Resum conferencia a les V Jornades de Reflexió: Psicomotricitat i escola. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Gassier J. (2005). Manual del desarrollo psicomotor del niño. Barcelona: Masson.

Martínez-Mínguez, L.,  Forcadell, X., Moya, L., Heras, G., Bru, E. / Llecha, Manel / Sánchez, C., Pérez, M. & Antón, M.  (2017). Ocho ideas claves de la educación  por el movimiento. Aula de Infantil, 91, 31-35

 Mas, M. (2016). L’escola que volem a partir del projecte psicomotor que desenvolupem. Guix d’infantil, 84, 33-35.

Palou, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Barcelona: Graó.

Santos Guerra, M.A. (1991). Prólogo. A F. J. Corpas, F. Toro, J.A Zarco. Educación Física. Manual para el profesor (pp.7‐13). Málaga: Aljibe.

Sugrañes, E. , Angel, M.A. (2007). La educación psicomotriz (3‐8 años). Barcelona: Graó.

Tardos, A. (1991). La mà de l'educadora. Infància, 58 (1), 16‐21.

Thió, C. (1999). Importància del joc en la vida dels infants. A Diferents Autors: El Joc a 0‐6 anys. IV jornades d'Innovació a l'etapa d'Educació Infantil (pp. 139-145). Bellaterra: ICE-UAB

Vaca, M., Varela, M. S. (2006). ¡Estoy dentro de mi cuerpo! Cuadernos de Pedagogía, 353, 26‐28.

Vila, B., Cardo, C. (2005). Material sensorial (0‐3). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó.

Wild, R. (2002). Educar para ser. Vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder.

 

  • Bibliografía d'ampliació:

Bonastre, M. i Fuste, S. (2007). Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3 años). Barcelona: Graó.

Martínez, L., Rota, J. i Anton. (2017). Psicomotricitat, Escola i currículum. Barcelona: Octaedro.

Ruiz de Velasco, M. i Abad, J. (2011). El juego simbólico. Barcelona: Graó.

Bru, E. & Sarri, E. (2019). El cos i el moviment, presents a l’escola, Guix d’Infantil, 98, 17-19.

Font, C. (2000):  El trabajo corporal en el ciclo de 3 a 6 años.  AAnton, M.  i  Moll, B. (Coord): Educación Infantil. Orientaciones y recursos (0-6 años).  Barcelona: Ciss Praxis.

Martínez-Mínguez, L. (2019). Bellugar-se per transformar i aprendre, Guix d’Infantil, 98, 9-12.

Mas, M. & López, G. (2018). La importància del traç a l’escolabressol. Un espai d’expressió des de la mirada de l’educació creadora, In-fàn-ci-a, 221, 12-16.

Pérez, M. & Morales, L. (2019). Psicomotricitat i vida quotidiana, Guix d’Infantil,98, 13-16.

Piaget, J. (1978). El desarrollo de la noción de tiempo en el niño. México: Fondo Cultura Económica.

Pla, G. (2019). Com afavorir el joc lliure i espontani, Guix d’Infantil, 98, 26.

abak, G. (2018). Explorar el cuerpo en el Jardín Maternal. Los sentidos de la Expresión Corporal. Orientaciones para hacer y pensar. Barcelona: Noveduc-Graó.

Vila, B. & Cardo, C. (2005). Material sensorial (0-3). Barcelona: Graó.                                                           

Wild, R. (2000).  Calidad de vida y educacion. Barcelona: Herder.

Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya (2009). Documentar. Una mirada nova. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

 

  • Enllaços web i xarxes socials:

Fòrum Europeu de Psicomotricitat:

http://psychomot.org/

FAPee (Federaciód’Associacions de Psicomotricistes de l’Estat Espanyol):

http://www.fapee.net/

Revista Psicomotricitat.com

http://www.lapsicomotricidad.com/

Grup de Recerca en Educació Psicomotriu (2014-SGR-1662):

Twitter: @GREP_UAB

Facebook: Grup de Recerca Educació Psicomotiru UAB

Web: http://grupsderecerca.uab.cat/grepuab/ca

Canal de Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCFZoyYPOZBTaIaLxxH5OqsA

 

 

 

 

Programari

Aquesta assignatura no requereix de cap programari específic.