Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503743 Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles | FB | 1 | 2 |
No hi ha prerequisits vinculats a aquesta assignatura, tot i que serà de gran utilitat tenir habilitats informàtiques sobretot d'ofimàtica i estadistica.
La matèria proporcionarà els elements necessaris per adquirir i entendre les concepcions cartogràfiques necessàries per a la representació espacial de les dinàmiques territorials.
Una ciutat intel·ligent pretén oferir als habitants que hi resideixen una alta qualitat de vida consumint els mínims recursos possibles gràcies a la gestió de la ciutat amb les noves tecnologies. Ara bé, per a representar les dinàmiques urbanes i analitzar la ciutat és bàsic adquirir i entendre les concepcions cartogràfiques necessàries per a la representació espacial.
Bloc 1. Introducció a la cartografia
Bloc 2. Principis de representació geoespacial: punts, línies i polígons
Bloc 3. Escales territorials i les seves funcions
Bloc 4. Projeccions cartogràfiques i les seves funcions
Bloc 5. Simbolització de la informació i disseny gràfic
Bloc 6. Principals fonts cartogràfiques
El cronograma, amb la seqüenciació del temari i les activitats avaluatives, es pujarà al campus virtual a l'inici de l'assignatura.
Els coneixements teòrics s’introdueixen i es reforcen a través de l’exposició oral del professor, així com per mitjà de treball autònom de l’alumne amb l’estudi dels materials específics o amb activitats d’aprenentatge dinàmiques proposades pel professor de l’assignatura.
Els coneixements tècnics i instrumental es desenvoluparan a través d’un conjunt de pràctiques guiades en temps de classe o realitzades individualment i/o en petits grups de forma autònoma.
Totes les dades i materials de l’assignatura estaran disponibles en el Campus Virtual, mitjà de comunicació habitual.
Es pretén que l’alumnat utilitzi un programari específic propi dels SIG pel desenvolupament de les pràctiques: ArcGis (comercial) o Qgis (lliure).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 20 | 0,8 | 3, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Realització de pràctiques i una sortida de camp | 25 | 1 | 3, 5, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Realització de pràctiques, activitats i estudi personal | 43 | 1,72 | 1, 2, 4, 6, 8, 9 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Ítems de l’avaluació
2 Exàmens teòrics-pràctics parcials (20% un a mig semestre-20% al final del semestre)
Exercicis pràctics (40%)
Treball final (20%)
Requisits per a ser avaluats
L’avaluació de l’aprenentatge es basa en els resultats de les pràctiques realitzats de forma autònoma. Aquestes pràctiques han de ser lliurades, almenys el 80% d’elles, en el termini estipulat pel professor. L’estudiant no es podrà presentar a l’examen si no ha presentat les pràctiques demanades fins aquell moment.
Tasques opcionals
Al llarg del curs es contarà en diverses activitats d’aprenentatge dinàmic, optatives, per complementar la formació de l’estudiant/a. L'entrega d’aquestes pràctiques és optativa.
Requisits per aprovar l’assignatura
Les mitjanes entre exàmens teòrics i pràctics es fa a partir de la nota de 4 i només se superaran els exàmens si la mitjana de les qualificacions és d’un mínim de 5. En cas de no superar l'assignatura la nota d'expedient serà la resultant de l'avaluació.
Altres aspectes
És important tenir en compte que no es farà cap activitat d'avaluació a cap alumne/a enun horari diferent de l'establert si no existeix una causa justificada, s'ha avisat amb anterioritat a l'activitat i el professorat ha donat el seu consentiment. En qualsevol altre cas, si l'estudiant no ha assistit a una activitat, aquesta no es pot recuperar.
REAVALUACIÓ
Un cop acabada l’avaluació ordinària, si l’alumne/a ha suspès tindrà la possibilitat de realitzar un examen de reavaluació dins de les dates que programi la Facultat, amb les mateixes condicions que per a realitzar l’examen ordinari:
Es podrà recuperar els exàmens teòrics i pràctics. Les pràctiques suspeses només es recuperaran si la mitjana de totes elles no arriba al 5. Només es podrà recuperar si s’ha presentat l’activitat i aquesta recuperació no podrà superar una puntuació de 6.
PROCEDIMENT DE REVISIÓ DE QUALIFICACIONS
Per a cada activitat d’avaluació, s’indicarà un lloc, data i hora de revisió en la quel'estudiant podrà revisar l’activitat amb el professor. En aquest context,es podran fer reclamacions sobre la nota de l’activitat, que seran avaluades pel professorat responsable de l’assignatura. Si l'estudiant no es presenta a aquesta revisió, no es revisarà posteriorment aquesta activitat.
QUALIFICACIONS
Matricules d’honor. Atorgar una qualificació de matrícula d’honor és decisió del professorat responsable de l’assignatura. La normativa de la UAB indica que les MH només es podran concedir a estudiants que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 9.00. Es pot atorgar fins a un 5% de MH del total d'estudiants matriculats.
Un estudiant es considerarà no avaluable (NA) si no s’ha presentat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
IRREGULARITATS PER PART DE L'ESTUDIANT, CÒPIA I PLAGI
Les activitats d'avaluació qualificades d'aquesta forma i per aquest procediment no seran recuperables. Si és necessari superar qualsevol d'aquestes activitats d'avaluació per aprovar l'assignatura, aquesta assignatura quedarà suspesa directament, sense oportunitat de recuperar-la en el mateix curs. Aquestes irregularitats inclouen, entre d'altres:
AVALUACIÓ DELS ESTUDIANTS REPETIDORS
En el cas d'estudiants repetidors, no es podrà validar la nota de les pràctiques del curs anterior. Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, les irregularitats comeses per un estudiant que puguin conduir a una variació de la qualificació es qualificaran amb un zero (0).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens teòrics i pràctics | 40 | 6 | 0,24 | 3, 5, 6, 8 |
Realització autònoma de pràctiques | 40 | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Treball final. Composició cartogràfica i cerca de fonts de dades | 20 | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
MANUALS DE CARTOGRAFIA
Barber, P. (2006) El gran libro de los mapas, trad. en castellà. Barcelona: Paidós.
Dent, B.; Torguson, J. and Hodler, T. (2008) Cartography: Thematic Map Design. 6th edition. Boston: WCB /McGrawHill.
Joly, F. (1988) La cartografía, trad. en castellà. Vilassar de Mar (Barcelona): OikosTau.
Rabella, J.M., Panareda, J.M., Ramazzini, G. (2011). Diccionari terminològic de cartografia. Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona. 417 p. Consultable a http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197
Robinson, A.H.; Morrison, J.L.; Muehrcke, P.C.; Kimerling, A.J. and Guptill, S.C. (1995) Elements of Cartography. 6th edition. New York: John Wiley and Sons
MANUALS DE SIG
Bernhardsen, Tor. Geographic information system: An introduction. Nova York: John Wiley & Sons, 1999.
Burrough, P. A. Principles of Geographical Information Systems. Oxford: Oxford University Press, 1998.
Comas Vila, David. Fundamentos de los Sistemas de Información Geográfica. Barcelona: Ariel, 1993.
Gutierrez Puebla, Javier; GOULD, Michael. SIG: Sistemas de Información Geográfica. Madrid: Síntesis, 1994.
Nunes, J. (2012). Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona. 551 p. Consultable a http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197
Oyala, V. (2011). Sistemas de Información Geográfica. Consultable a http://volaya.github.io/libro-sig
Per a la realització de l’assignatura es compta amb un programari específic de SIG: ArcGis (comercial) o Qgis (lliure).