Literatura Antiga (Grega)
Codi: 104227 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 3 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Pages Cebrian
- Correu electrònic:
- joan.pages.cebrian@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
L'assignatura presuposa coneixements bàsics de literatura grega. L'estudiant de Ciències de l'Antiguitat ja ha cursat matèries d'èpica i gènere dramàtic. D'altra banda, l'assignatura té una part pràctica de traducció (amb diccionari) i comentari.
Objectius
L'objectiu principal d'aquesta matèria és el desenvolupament de les competències i els resultats d'aprenentatge descrits en l'apartat corresponent.
D'altra banda, s'aborda el coneixement dels autors més representatius de la cultura literària grega postclàssica.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar les característiques bàsiques d'un text de la literatura grega o llatina.
- Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
- Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
- Identificar les característiques del gènere literari a què pertany un text literari grec o llatí.
- Identificar les característiques del gènere literari al qual pertany un text literari grec o llatí.
- Identificar les estructures bàsiques d'una obra literària grega o llatina.
- Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
- Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d'estudi a partir dels textos metaliteraris.
- Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d’estudi a partir dels textos metaliteraris.
- Relacionar els textos literaris grecollatins amb el context cultural de la seva època.
Continguts
BLOC I: POESIA HEL·LENÍSTICA
1. Introducció: l'època Hel·lenística i la cultura Alexandrina.
2. Cal·límac
3. Apol·loni de Rodes
4. Teòcrit
5. Altres poetes: Licòfron, Arat, Nicandre i Euforió. Poetesses hel·lenístiques.
BLOC II: LA PROSA IMPERIAL
6. Introducció: la cultura grega sota domini romà. La segona sofística.
7. Plutarc
8. Llucià
9. Estrabó i Pausànias.
10. La novel·la grega.
Metodologia
La metodologia es divideix en tres àmbits: treball presencial, treball dirigit i treball autònom.
1. Treball presencial: consisteix en classes teòriques, pràctica de traducció i comentari a classe.
2. Treball dirigit: els estudiants hauran de preparar un tema i fer-ne una presentació oral a classe.
3. Treball autònom: lectura d'obres literàries (senceres o fragments) i preparació de la la matèria i l'exposició oral amb cerca i lectura de bibliografia
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe presencial | 31,5 | 1,26 | 2, 4, 6, 7, 9, 11 |
| Treball autònom | 90 | 3,6 | 6, 7 |
| Treball dirigit | 15 | 0,6 | 4, 11 |
Avaluació
L'avaluació consistirà en dos exàmens parcials teòricopràctics, dos controls de lectura i una exposició oral (individual o en grup).
Els exàmens parcials contindran un exercici de traducció (amb diccionari) i comentari que valdrà un 30% del total, i una o diverses preguntes a desenvolupar sobre aspectes teòrics o bé sobre reflexió a partir de la lectura de textos traduïts. Les dues parts de l'examen no es faran necessàriament en la mateixa sessió. Cada examen tindrà un pes del 30% de la nota global de l'assignatura.
Els controls de lectura es faran juntament amb la part teòrica de l'examen parcial. Cadascun dels dos controls avaluarà la lectura en traducció d'una obra literària. En el primer parcial, Les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes. En el segon, la novel·la Dafnis i Cloe de Longus. La qualificació de cada control de lectura suposarà un 10% d ela nota global.
La presentació oral haurà de contenir una introducció teòrica i l'anàlisi d'un o diversos casos a partir de textos seleccionats per l'estudiant mateix. Durarà uns 15 minuts i tindrà un pes del 20% de la nota global.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició oral d'un tema | 20% | 7,5 | 0,3 | 1, 3, 4, 8, 11 |
| Prova parcial 1 + Control de lectura 1 | 40% | 3 | 0,12 | 2, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Prova parcial 2 * Control de lectura 2 | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
Bibliografia
Alcock, S. (1993). Graecia capta: The Landscapes of Roman Greece. Cambridge.
Alcock. S. (ed.) (1997). The Roman Empire in the East. Oxford.
Anderson, G. Acient Fiction: the Novel in the Graeco-Roman World. London-Sydney.
Boweesock, G. W. (1969). Greek Sophists in the Roman Empire.
Bugh, G.R. (2006). The Cambridge Companion to the Hellenistic World. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
Cambiano, G.; Canfora, L.; Lanza, D. (eds.) (1994). Lo spazio letterario della Grecia Antica, I-III. Roma: Sallerno editrice.
Cassio, A.C. (ed.) (2008). Storia delle lingue letterarie greche. Firenze: Le Monier Università.
Della Corte, F. et al. (1972). Introduzione allo studio della cultura classica. I: Letteratura. Milano: Marzorati editore. Easterling. P.E.
Fantuzzi, M., Hunter, R. (2004). Tradition and Innovation in Hellenistic Poetry. Cambridge: Cambridge University Press.
Knox, B.M.W. (eds.). The Cambridge History of Classical Literature. I: Greek Literature. Cambridge.: Cambridge University Press.
Konstan, D. (1994). Sexual Symmetry: Love in the Ancient Novel and Related Genres. Princeton.
Körte, A., Händel, P. (1973). La poesía helenística. Madrid: Labor.
García Gual, C. (1972). Los Orígenes de la novela. Madrid : Istmo.
--- (2002). Apología de la novela histórica y otros ensayos. Barcelona : Península
Lesky, A. (1968). Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos.
López Férez, J.A. (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra.
Mestre,. F. (1991) L'Assaig a la literatura grega d'època imperial. Barcelona.
Millar, F. (1993). The Roman Near East. 31 BC-AD 337. Cambridge (Mass.).
Miralles, C. (1981). El helenismo. Barcelona.
Saïd, S.; Trédé, M.; Le Boulluec, A. (2012). Histoire de la littérature grecque. París: PUF.
Schmeling, G. (ed.) (1996). The Novel in the Ancient World. Leiden-Nova York-Colònia.
Swain, S. (1996). Hellenism and Empire. Language, Classicism
Whitmarsh, T. (2007). The Cambridge companion to the Greek and Roman novel.Cambridge ; New York : Cambridge University Press.
Programari
Moodle