Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB
2022/2023

Ús Avançat d’Eines Digitals per a l’Estudi de l’Antiguitat

Codi: 104223 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 0

Professor/a de contacte

Nom:
Sebastià Giralt Soler
Correu electrònic:
sebastia.giralt@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Sebastià Giralt Soler
Pau de Soto Cañamares
Alessandro Ravotto

Prerequisits

Coneixements bàsics dels principals programes d'ofimàtica.

Objectius

Aquesta assignatura és la continuació avançada de l'assignatura de formació bàsica "Instruments i eines digitals per a l'estudi de l'antiguitat".

Les humanitats digitals ja s'han convertit en un requisit imprescindible en els diversos àmbits professionals en què es pot trobar un graduat en Ciències de l'Antiguitat, tant si estan relacionats amb la divulgació des de museus, jaciments arqueològics, centres culturals i mitjans de comunicació, com amb l'ensenyament en qualsevol nivell educatiu, l'arxivística o la investigació. En aquesta matèria, d'orientació fonamentalment pràctica, l'estudiant tindrà l'oportunitat de capacitar-se en el l'ús d'una àmplia varietat d'eines per cobrir les diverses necessitats a les quals pot enfrontar així com d'aprendre a valorar críticament els recursos existents.

Dins aquest marc de referència, l'alumnat assolirà els següents objectius:

- Obtenir una panoràmica actualitzada de l'ús i objectius de les eines informàtiques aplicades a l'estudi de les ciències de l'antiguitat.

- Fer servir una part d'aquest instrumental informàtic en casos concrets, relacionats amb el món de les Humanitats.

Competències

  • Avaluar de manera crítica el treball realitzat.
  • Dominar l'ús dels instruments específics per a l'anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
  • Elaborar projectes sobre aspectes del món antic amb visió holística.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització, i ús de la informació i documentació relatives a l'Antiguitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar les aportacions singulars obtingudes a partir de l'ús dels instruments digitals que no s'haguessin pogut obtenir de manera convencional.
  2. Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, interpretar i publicar dades rellevants per a l'estudi de l'antiguitat.
  3. Manejar i valorar críticament els recursos digitals necessaris per al coneixement i la difusió de les ciències de l'antiguitat.
  4. Utilitzar els recursos digitals, adequats segons el públic i/o els objectius, per difondre el patrimoni material i immaterial llegat per l'antiguitat d'una manera significativa per a la societat actual.

Continguts

1. Història de la Informàtica en les Ciències de l'Antiguitat

2. Panoràmica dels recursos digitals a l’abast de les Ciències de l'antiguitat.

3. Els textos

3.1 Processament avançat de textos i de bibliografia

3.2 Formats d’arxius de text estàndard: txt, markdown i html

3.3 Tractament i anàlisi de textos

4. Les bases de dades

4.1 Taules, elements i registres. Bases de dades relacionals.

4.2 Desenvolupaments recents: bases de dades no-relacionals, big data.

Pràctiques amb base de dades

5. Estadística

5.1 Tractament numèric de la informació

5.2 Quantificació i estadística descriptiva

Pràctiques amb full de càlcul

6. Imatge

6.1 Formats gràfics: vector, raster, núvol de punts, meshes

6.2 Mètodes d'obtenció de la imatge

Pràctica de fotogrametria

7. Geografia, territori i Ciències històriques

 7.1 Sistemes de Informació geogràfica aplicats al Patrimoni Històric: relacionar bases de dades amb informació cartogràfica.

 Pràctica amb una plataforma SIG

8. Gestió i conservació.

8.1 Gestió de la informació cultural: portals, projectes i comunitats institucionals

8.2 Difusió del patrimoni cultural: realitat virtual i augmentada, espais museogràfics virtuals.

8.3 Ús de dispositius mòbils

 9. Avaluació d’aplicacions digitals.

9.1 Accessos

9.2 Cibermetria

9.3 Accessibilitat i usabilitat

10. Difusió i didàctica

10.1 Presentació de treballs, projectes,recerques.

10.2 Publicació a Internet: tipus d'aplicacions, treball col·laboratiu, condicions legals.

10.3 Xarxes socials.

10.3 Eines per a la didàctica.

Metodologia

Els continguts de l'assignatura es tractaran, en primer lloc, des del punt de vista teòric, proporcionant a l'alumnat una base de coneixement actualitzada.

En segon lloc, una part important del curs està orientada al vessant pràctic, aprofundint i posant en pràctica les principals tècniques digitals aplicades a casos d'estudi reals.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Pràctiques d'aula 25 1 2, 4
Teoria 20 0,8 1, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Tutoria 30 1,2
Tipus: Autònomes      
Estudi de casos concrets i elaboració de treball 75 3 1, 2, 3, 4

Avaluació

I. Exercicis i proves d'avaluació

L'avaluació de l'estudiant es farà a partir de:

  1. Assistència i participació a classe (20%)
  2. Resolució d'exercicis pràctics (40%)
  3. Elaboració i publicació digital de treballs i projectes (40%)

 

II. Condicions per a l'avaluació i escala de puntuació

 

No avaluables.

Els estudiants i les estudiants que figurin a l'acta final i dels quals el professorat no tingui com a mínim el 20% dels exercicis i proves suara descrites seran qualificats com a "no avaluables".

Avaluables.

L'escala d’avaluació és de suspès fins a excel·lent (MH), d'acord amb els percentatges esmentats en l'apartat corresponent.

 

III.  Condicions de la recuperació

Per poder-se presentar a la recuperació l’estudiant:

  • Haurà de tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana de curs.
  • Haurà d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui aun mínim de 70% de la qualificació total.

 

IV. Procediment de revisió de les qualificacions

L'estudiant té el dret de revisar tots els exercicis periòdics i els treballs, a classe i/o en les hores de tutoria de l'assignatura.

Per a la revisióde la qualificació final provisional i la de la prova de recuperació es fixarà un dia, que serà anunciat en l'acta.

L’estudiant té l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans del seu tancament per assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de notes per part del professor.

 

Plagi i còpia

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació a classe 20 0 0 1, 2, 3, 4
Presentació i publicació digital de projectes i treballs 40 0 0 2, 4
Resolució personal d'exercicis 40 0 0 1, 3

Bibliografia

Tot i que, a continuació, es proporcioni una bibliografia bàsica de referència, el textos per a aquesta assignatura, de caire eminentment pràctic, s’actualitzen constantment per tal de resseguir els desenvolupaments continus de les diferents tecnologies.
										
											Per aquesta raó, per a cada tema s'indicaran bibliografia o altres recursos més especialitzats al llarg del curs.

Barceló, Joan  A., Pallarés, Maria (1998), Beyond GIS: The archaeology of social spaces. http://www.archcalc.cnr.it/indice/PDF9/09_05_Barcelo.pdf

Cortés Gabaudan, Francisco, González Marín, Susana (2020), Recursos en red para Filología Clásica < https://www.clasicasusal.es/portal_recursos > (Accessed: 28 June 2021).

Falloon, G. (2020), From digital literacy to digital competence: the teacher digital competency (TDC) framework. Education Tech Research Dev 68, 2449–2472. https://doi.org/10.1007/s11423-020-09767-4

Hemsley, James, Cappellini, Vito, Stanke, Gerd (2016) Digital Applications for Cultural and Heritage Institutions. London: Routledge. Available at: http://search.ebscohost.com.are.uab.cat/login.aspx?direct=true&db=edsebk&AN=1480697&site=eds-live (Accessed: 28 June 2021).

Linder, Wilfried (2006), Digital photogrammetry: a practical course. New York: Springer.

Pierazzo, Elena (2015), Digital Scholarly Editing: Theories, Models and Methods, Farnham, Surrey: Ashgate.

Van den Akker, Chiel, and Susan Legêne, editors (2016), Museums in a Digital Culture. Amsterdam University Press. JSTOR, www.jstor.org/stable/j.ctt1s475tm. Accessed 1 July 2021.

Schreibman, Susan, Siemens, Ray, Unsworth, John (2004), A Companion to Digital Humanities, Malden - Oxford - Blackwell - Carlton, https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/9780470999875 (accessed 29 June 2022).

Schreibman, Susan, Siemens, Ray, Unsworth, John (2016), A New Companion to Digital Humanities, Chichester, John Wiley & Sons, https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/9781118680605 (accessed 29 June 2022).

Steinberg, Steven J., Steinberg, Sheila L. (2006), GIS : geographic information systems for the social sciences : investigating space and place. SAGE Publications.

Whitehorn, Mark, Marklyn, Bill (2001), Inside relational databases. London: Springer.

 

Programari

Encara que l'assignatura faci ús de diversos programes que s'aniran il·lustrant al llarg del curs, no es demana que l'alumnat tingui prèviament cap software instal·lat. De tota manera, seria convenient que tingués accés a Word i a PowerPoint.