Logo UAB
2022/2023

Llengua i Cultura al Pròxim Orient Antic

Codi: 104218 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Vidal Palomino
Correu electrònic:
jordi.vidal.palomino@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Agustí Alemany Vilamajo

Prerequisits

Es recomana haver cursat l'assignatura de "Història i Civilització del Pròxim Orient"

Objectius

Adquirir un lèxic especialitzat sobre les principals llengües i cultures del Pròxim Orient Antic.

Assolir una comprensió global del tema de l’assignatura.

Adquirir sistemes de treball que permetin identificar característiques pròpies dels textos literaris del Pròxim Orient.

Adquirir nocions bàsiques sobre la gramàtica de les principals llengües del Pròxim Orient Antic.

Competències

  • Comprendre i interpretar l'evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident- a partir de l'anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Extreure i interpretar dades de textos escrits en una llengua antiga sobre els diferents suports, aplicant coneixements de ciències auxiliars de la història (epigrafia, numismàtica, codicologia, paleografia, etc.).
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  2. Comparar fets lingüístics del grec i del llatí per treure conclusions sobre els orígens comuns.
  3. Deduir conclusions historicosocials a partir de la lectura de documents elementals i senzills escrits en les llengües antigues no indoeuropees.
  4. Descriure els principals trets històrics i socials de les cultures egípcia, sumèria, accàdia, persa i micènica.
  5. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  6. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  7. Relacionar la història i la cultura de les civilitzacions antigues no indoeuropees amb la civilització grega i la civilització romana.

Continguts

Tema 1. Llengua sumèria: Sorgiment i desaparició del sumeri; Esbós de gramàtica sumèria

Tema 2. Llengua accàdia: Història de l’accadi; Esbós de gramàtica accàdia

Tema 3. Literatura sumero-accàdia: Els cicles mitològics; L’èpica reial; Himnes, pregàries, lamentacions i malediccions; Textos sapiencials; Textos humorístics; Altres composicions

Tema 4. Llengua hittita: Periodització i monuments de l'hittita; Esbòs de gramàtica hittita

Tema 5. Llengua persa: Història de la llengua persa en el període preislàmic; Esbòs de gramàtica de l'antic persa

Tema 6. Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic: la naturalesa dels textos cuneïformes hittites (mites, èpica, annals, himnes i literatura sapiencial); les inscripcions reials aquemènides; el corpus avèstic i la literatura pahlavi

Metodologia

La metodologia docent consistirà en la combinació de classes expositives, lectura de bibliografia especialitzada, pràctiques d'aula i resolució d'exercicis.

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials 87 3,48 1, 2, 3, 4, 7
Tipus: Supervisades      
Classes pràctiques, resolució d'exercicis 30 1,2 2, 3, 4, 7
Tipus: Autònomes      
Lectures 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 7

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura constarà de dues activitats.

(1) Examen de la primera part (50%)

(2) Examen de la segon part (50%).

Per poder fer mitja entre les dues activitats caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 4 en cadascuna d'elles.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat els dos examens.

Per poder participar a la recuperació caldrà haver presentat com a mínim una de les dues activitats d'avaluació programades. 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen de la primera part de l'assignatura (sumeri i accadi) 50% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5, 6, 7
Examen de la segona part de l'assignatura (hittita i persa) 50% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Llengües sumèria i accàdia

Caplice, Richard, 2002: Introduction to Akkadian (4 ed.), Roma: Pontificio Istituto Biblico.

Civil, Miquel, 2020: Esbós de gramàtica sumèria, Barcelona: Universitat de Barcelona.

Huehnergard, John, 2000: A Grammar of Akkadian, Winona Lake: Eisenbrauns.

Jiménez Zamudio, Rafael, 2017: Nueva gramática de sumerio, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalà.

Malbran-Labat, Florence / Vita, Juan Pablo, 2005: Manual de lengua acadia, Zaragoza: CSIC.

Rubio, Gonzalo, 2015: “The languages of Ancient Near East”, a Daniel C. Snell (ed.): A companion to the Ancient Near East, Oxford: Blackwell, pp. 79-109.

Thomsen, Marie-Louise, 1984: The Sumerian Language, Copenhagen: Akademisk Forlag.

Von Soden, Wolfram, 1995: Grundriss der akkadischen Grammatik, Roma: Pontificio Istituto Biblico.

 

Literatura sumero-accàdia

Bottéro, Jean / Kramer, Samuel Noah, 2004: Cuando los dioses hacían de hombres, Madrid: Akal.

Ehrlich, Carl S. (ed.), 2009: From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature, Lanham: Rowman & Littlefield Publishers.

Foster, Benjamin, 1996: Before the Muses. An Anthology of Akkadian Literature, Bethesda: CDL Press.

Michalowski, Piotr / Veldhuis, Niek (ed.), 2006: Approaches to Sumerian Literature, Leiden: Brill.

The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature: etcsl.orinst.ox.ac.uk

Verderame, Lorenzo, 2016: Letterature dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università.

Verderame, Lorenzo, 2017: Introduzione alle culture dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università. 

 

Llengües hittita i persa

Brandenstein, Wilhelm / Mayrhofer, Manfred, 1964: Handbuch des Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz (trad. castellana A. Tovar, Madrid: CSIC 1958).

Carruba, Onofrio (ed.), 1992: Per una grammatica ittita. Towards a Hittite Grammar. Pavia: Gianni Iuculano.

Friedrich, Johannes, 1952: Kurzgefasstes hethitisches Wörterbuch. Heidelberg: Carl Winter (reprint 1991).

Friedrich, Johannes, 19672Hethitisches Elementarbuch. 2 vols. Heidelberg: Carl Winter.

Held, Warren H. / Schmalstieg, William R. / Gertz, Janet E., 1988. Beginning Hittite. Columbus, Ohio: Slavica Publishers.

Hinz, Walter, 1973: Neue Wege im Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz.

Hinz, Walter, 1975: Altiranisches Sprachgut der Nebenüberlieferungen, Wiesbaden: Harrassowitz.

Kent, Roland G. [19532Old Persian. Grammar, Texts, Lexicon, New Haven: American Oriental Society.

Mayrhofer, M. & Schmitt, R. (ed.) [1979-]: Iranisches Personennamenbuch, Wien: VÖAW.

Puhvel, Jaan, 1984-: Hittite Etymological Dictionary. Berlín-Nova York-Amsterdam: Mouton De Gruyter.

Kloekhorst, Alvin, 2008: Etymological Dictionary of the Hittite Inherited Lexicon. I-II. Leiden: Brill.

Schmitt, Rüdiger (ed.), 1989: "Altpersisch", a Schmitt, Rüdiger (ed.) Compendium Linguarum Iranicarum, Wiesbaden: Ludwig Reichert, p. 56-85.

Tischler, Johannes, 2001. Hethitisches HandwörterbuchMit dem Wortschatz der Nachbarsprachen. Innsbruck: Institut für Sprachen und Literaturen der Universität Innsbruck

 

Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic

Beckmann, Gary, 2011: "Hittite Literature", a Ehrlich, Carl. S., From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature. Lanham-Boulder-New York-Plymouth: Rowman & Littlefield, p. 215-254.

Bernabé, Alberto, 1987: Textos literarios hetitas. Madrid: Alianza Tres.

Bernabé, Alberto / Álvarez-Pedrosa, Juan Antonio (ed.), 2000-2004: Historia y leyes de los hititas, I-II, Madrid: Akal.

Cereti, Carlo, 2001: La letteratura pahlavi. Introduzione ai testi con riferimenti alla storia degli studi ed alla tradizione manoscritta. Milano: Mimesis

Darmesteter, James, 1892-93: Le Zend-Avesta I-III, Paris: Adrien-Maisonneuve (reprint 1960).

García Trabazo, José Virgilio, 2002: Textos religiosos hititas. Mitos, plegarias y rituales. Madrid: Trotta.

Lecoq, Pierre, 1997: Les inscriptions de la Perse achéménide. Paris: Gallimard.

Schmitt, Rüdiger, 1991: The Bisitun Inscriptions of Darius the Great: Old Persian Text (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.1), London: School of Oriental and African Studies.

Schmitt, Rüdiger, 2000: The Old Persian Inscriptions of Naqsh-i Rustam and Persepolis (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.2), London: School of Oriental and African Studies.

Yar-Shater, Ehsan (ed.) [1982–] Encyclopaedia Iranica, Londres: Boston & Henley.

Programari

PDF

PowerPoint