Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 1 |
Es recomana haver cursat l'assignatura de "Història i Civilització del Pròxim Orient"
Adquirir un lèxic especialitzat sobre les principals llengües i cultures del Pròxim Orient Antic.
Assolir una comprensió global del tema de l’assignatura.
Adquirir sistemes de treball que permetin identificar característiques pròpies dels textos literaris del Pròxim Orient.
Adquirir nocions bàsiques sobre la gramàtica de les principals llengües del Pròxim Orient Antic.
Tema 1. Llengua sumèria: Sorgiment i desaparició del sumeri; Esbós de gramàtica sumèria
Tema 2. Llengua accàdia: Història de l’accadi; Esbós de gramàtica accàdia
Tema 3. Literatura sumero-accàdia: Els cicles mitològics; L’èpica reial; Himnes, pregàries, lamentacions i malediccions; Textos sapiencials; Textos humorístics; Altres composicions
Tema 4. Llengua hittita: Periodització i monuments de l'hittita; Esbòs de gramàtica hittita
Tema 5. Llengua persa: Història de la llengua persa en el període preislàmic; Esbòs de gramàtica de l'antic persa
Tema 6. Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic: la naturalesa dels textos cuneïformes hittites (mites, èpica, annals, himnes i literatura sapiencial); les inscripcions reials aquemènides; el corpus avèstic i la literatura pahlavi
La metodologia docent consistirà en la combinació de classes expositives, lectura de bibliografia especialitzada, pràctiques d'aula i resolució d'exercicis.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes presencials | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 4, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Classes pràctiques, resolució d'exercicis | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
L’avaluació de l’assignatura constarà de dues activitats.
(1) Examen de la primera part (50%)
(2) Examen de la segon part (50%).
Per poder fer mitja entre les dues activitats caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 4 en cadascuna d'elles.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat els dos examens.
Per poder participar a la recuperació caldrà haver presentat com a mínim una de les dues activitats d'avaluació programades.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de la primera part de l'assignatura (sumeri i accadi) | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
Examen de la segona part de l'assignatura (hittita i persa) | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Llengües sumèria i accàdia
Caplice, Richard, 2002: Introduction to Akkadian (4 ed.), Roma: Pontificio Istituto Biblico.
Civil, Miquel, 2020: Esbós de gramàtica sumèria, Barcelona: Universitat de Barcelona.
Huehnergard, John, 2000: A Grammar of Akkadian, Winona Lake: Eisenbrauns.
Jiménez Zamudio, Rafael, 2017: Nueva gramática de sumerio, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalà.
Malbran-Labat, Florence / Vita, Juan Pablo, 2005: Manual de lengua acadia, Zaragoza: CSIC.
Rubio, Gonzalo, 2015: “The languages of Ancient Near East”, a Daniel C. Snell (ed.): A companion to the Ancient Near East, Oxford: Blackwell, pp. 79-109.
Thomsen, Marie-Louise, 1984: The Sumerian Language, Copenhagen: Akademisk Forlag.
Von Soden, Wolfram, 1995: Grundriss der akkadischen Grammatik, Roma: Pontificio Istituto Biblico.
Literatura sumero-accàdia
Bottéro, Jean / Kramer, Samuel Noah, 2004: Cuando los dioses hacían de hombres, Madrid: Akal.
Ehrlich, Carl S. (ed.), 2009: From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature, Lanham: Rowman & Littlefield Publishers.
Foster, Benjamin, 1996: Before the Muses. An Anthology of Akkadian Literature, Bethesda: CDL Press.
Michalowski, Piotr / Veldhuis, Niek (ed.), 2006: Approaches to Sumerian Literature, Leiden: Brill.
The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature: etcsl.orinst.ox.ac.uk
Verderame, Lorenzo, 2016: Letterature dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università.
Verderame, Lorenzo, 2017: Introduzione alle culture dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università.
Llengües hittita i persa
Brandenstein, Wilhelm / Mayrhofer, Manfred, 1964: Handbuch des Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz (trad. castellana A. Tovar, Madrid: CSIC 1958).
Carruba, Onofrio (ed.), 1992: Per una grammatica ittita. Towards a Hittite Grammar. Pavia: Gianni Iuculano.
Friedrich, Johannes, 1952: Kurzgefasstes hethitisches Wörterbuch. Heidelberg: Carl Winter (reprint 1991).
Friedrich, Johannes, 19672: Hethitisches Elementarbuch. 2 vols. Heidelberg: Carl Winter.
Held, Warren H. / Schmalstieg, William R. / Gertz, Janet E., 1988. Beginning Hittite. Columbus, Ohio: Slavica Publishers.
Hinz, Walter, 1973: Neue Wege im Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz.
Hinz, Walter, 1975: Altiranisches Sprachgut der Nebenüberlieferungen, Wiesbaden: Harrassowitz.
Kent, Roland G. [19532] Old Persian. Grammar, Texts, Lexicon, New Haven: American Oriental Society.
Mayrhofer, M. & Schmitt, R. (ed.) [1979-]: Iranisches Personennamenbuch, Wien: VÖAW.
Puhvel, Jaan, 1984-: Hittite Etymological Dictionary. Berlín-Nova York-Amsterdam: Mouton De Gruyter.
Kloekhorst, Alvin, 2008: Etymological Dictionary of the Hittite Inherited Lexicon. I-II. Leiden: Brill.
Schmitt, Rüdiger (ed.), 1989: "Altpersisch", a Schmitt, Rüdiger (ed.) Compendium Linguarum Iranicarum, Wiesbaden: Ludwig Reichert, p. 56-85.
Tischler, Johannes, 2001. Hethitisches Handwörterbuch. Mit dem Wortschatz der Nachbarsprachen. Innsbruck: Institut für Sprachen und Literaturen der Universität Innsbruck
Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic
Beckmann, Gary, 2011: "Hittite Literature", a Ehrlich, Carl. S., From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature. Lanham-Boulder-New York-Plymouth: Rowman & Littlefield, p. 215-254.
Bernabé, Alberto, 1987: Textos literarios hetitas. Madrid: Alianza Tres.
Bernabé, Alberto / Álvarez-Pedrosa, Juan Antonio (ed.), 2000-2004: Historia y leyes de los hititas, I-II, Madrid: Akal.
Cereti, Carlo, 2001: La letteratura pahlavi. Introduzione ai testi con riferimenti alla storia degli studi ed alla tradizione manoscritta. Milano: Mimesis
Darmesteter, James, 1892-93: Le Zend-Avesta I-III, Paris: Adrien-Maisonneuve (reprint 1960).
García Trabazo, José Virgilio, 2002: Textos religiosos hititas. Mitos, plegarias y rituales. Madrid: Trotta.
Lecoq, Pierre, 1997: Les inscriptions de la Perse achéménide. Paris: Gallimard.
Schmitt, Rüdiger, 1991: The Bisitun Inscriptions of Darius the Great: Old Persian Text (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.1), London: School of Oriental and African Studies.
Schmitt, Rüdiger, 2000: The Old Persian Inscriptions of Naqsh-i Rustam and Persepolis (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.2), London: School of Oriental and African Studies.
Yar-Shater, Ehsan (ed.) [1982–] Encyclopaedia Iranica, Londres: Boston & Henley.
PowerPoint