Logo UAB
2022/2023

Història de l’Art Clàssic

Codi: 104199 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Josep De Rueda Roige
Correu electrònic:
francescjosep.derueda@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Prerequisits

S'ha de tenir un coneixement de llengües estrangeres a nivell de comprensió lectora per poder fer les activitats supervisades i autònomes.

Objectius

Treballar els aspectes fonamentals de l'art grec i romà.

Proporcionar a l'alumnat coneixements sobre els modus de realització i centres productius de les obres d'art clàssic, reconeixement i comprensió de les seves imatges, així com dels ambients en els que aquestes es situaren.

Competències

  • Dominar l'ús dels instruments específics per a l'anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors i receptors sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural
  2. Analitzar les idees artístiques sobre un determinat fenomen artístic en el context cultural de les societats grega i romana.
  3. Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.  
  4. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  5. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
  6. Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics a partir de les seves representacions artístiques al llarg de l'antiguitat grecoromana.
  7. Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de l'antiguitat grecoromana.
  8. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.

Continguts

1. L'ART CLÀSSIC I EL SEU ESTUDI.

2. MANIFESTACIONS I PRODUCCIÓ.

3. ICONOGRAFIA CLÀSSICA.

 

Metodologia

- Classes teòriques.

- Tutorització de les activitats supervisades i del treball individual de l'estudiant.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 42,25 1,69 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Tutories programades de suport a l'aprenentatge 5 0,2 2, 5, 7, 8
Tipus: Autònomes      
Estudi i treballs personals 70 2,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Avaluació

Evidència 1:
Exercici 1 (4 punts, 40% de la qualificació final).

Evidència 2:
Exercici 2 (4 punts, 40% de la qualificació final).

Evidència 3:
Acitivitat a decidir pel professor (2 punts, 20% de la qualificació final).

La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències, sempre i quan s'hagi tret un mínim de 2 punts a cadascun dels dos exercicis (evidències 1 i 2).

Si l'estudiant només s'ha presentat a alguna de les evidències i l'ha superada, obtindrà un "no avaluable" quan la suma global no arribi a l'aprovat o a una qualificació superior. En cas
contrari, li constarà la nota que hagi tret. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Només té dret a una recuperació - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a totes les evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la
qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés
disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació
d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la
ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i
participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de
Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans
alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat 20% 30,25 1,21 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Exercici 1 40% 1,25 0,05 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8
Exercici 2 40% 1,25 0,05 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

Bibliografia

Alcock, Susan E., Osborne, Robin (Eds.), Classical Archaeology, Oxford, 2007.

Andreae, Bernard, Arte romano, Roma, 1984.

Beard, Mary - Henderson, John, Classical art. From Greece to Rome, Oxford, 2001.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio - Paribeni, Enrico, El arte de la Antiguedad clásica, Grecia. Madrid, 1998.

Boardman, John, El arte griego, Barcelona, 1997.

Ching, Francis D.K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.

Cline, Eric H., The Oxford Handbook of the BronzeAge Aegean, Oxford, 2012.

Elsner, Jas, Roman Eyes: Visuality and Subjectivity in Art and Text, Princeton-Oxford, 2007.

Fejfer, Jane, Roman portraits in context, Berlin-New York, 2008.

Gros, Pierre, L'Architecture romaine I, Paris, 1996.

Gros, Pierre, L'Architecture romaine II, Paris, 2001.

Gros, Pierre, Torelli, Mario, Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Roma-Bari, 1994.

Grossman, Janet, Looking at Greek and Roman sculpture in stone: A guide to terms, styles and techniques, Los Angeles, 2003.

Giuman, Marco, Archeologia dello sguardo, Roma, 2013.

Hellmann, Marie Christine, L'Architecture Grecque, 2 vols., Paris, 2007.

Henig, Martin, El arte romano, Barcelona, 1985.

Holscher, Tonio, Il linguaggio dell'arte romana, Torino, 1987.

Holscher, Tonio, Visual power in Ancient Greece and Rome. Between art and social reality, Berkeley, 2018.

Kousser, Rachel M., Hellenistic and Roman sculpture. The allure of the classical, Cambridge, 2008.

Levi, Peter, Grecia. Cuna de occidente, Madrid, 1989.

Marconi, Clemente, The Oxford handbook of Greek and Roman art and architrecture, New York, 2015.

Marta, Roberto, Architettura romana. Tecniche costruttive e forme architettoniche del mondo romano, Roma, 1985.

Moreno, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milano, 1987.

Motta, Federico (Ed.), Pittura romana: dall'ellenismo al tardo-antico, Milano, 2002.

Neer, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago-Londres, 2010.

Pausanias, Descripción de Grecia, introducción, traducción i notes de M.C. Herrero Ingelmo, Madrid, 1994.

Pitarch, Antoni et alt. (ed.), Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma. Fuentes y documentos para la Historia del Arte, Barcelona, 1982.

Sauron, Giles, L'Histoire végétalisé. Ornement et politique a Rome, Paris, 2000.

Scott, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.

Squire, Michael (Ed.), Sight and the Ancient Senses, Londres, 2016.

Torrego, Esperanza, Plinio el Viejo. Textos de historia del arte, Madrid, 1988.

Whitley, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2013.

Vitruvio, Marco Lucio, Los diez libros de arquitectura, versióde José Luís OliverDomingo, Madrid, 1995.

VV.AA., Klassische Plastik. Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst, vols. I-III, Mainz am Rhein, 2004.

VV. AA., Couleurs et mattie res dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris, 2006.

Programari

-