Història i Civilització del Pròxim Orient Antic
Codi: 104193 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Vidal Palomino
- Correu electrònic:
- jordi.vidal.palomino@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap
Objectius
Estudiar la història del Pròxim Orient Antic, des de l'aparició del fenomen urbà fins a l'arribada del món hel·lenístic. L'estudi, més enllà d'atendre al desenvolupament polític dels diferents estats de la regió, analitzarà sobretot la història social, econòmica i cultural del Pròxim Orient Antic.
Competències
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments per a l'anàlisi històrica.
- Comprendre i interpretar l'evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident- a partir de l'anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
- Demostrar les habilitats bàsiques necessàries per a participar en una excavació arqueològica i tenir la capacitat d'interpretar-ne els resultats.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure la realitat política, social i econòmica dels pobles del Pròxim Orient a l'Antiguitat.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar i valorar les diferents etapes de l'evolució històrica de les civilitzacions del Pròxim Orient antic i les seves principals realitzacions culturals.
- Interpretar documents textuals i iconogràfics com fonts per al coneixement de la història política, socioeconòmica i cultural del Pròxim Orient antic.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Interpretar les societats antigues a partir de l'anàlisi dels vestigis materials que n'han perdurat.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Organitzar i planificar la recerca d'informació històrica i arqueològica.
Continguts
Tema 1: Introducció a l’Orientalisme Antic
Història i historiografia de l’Orientalística Antiga. Periodització i cronologia. Marc Geogràfic
Tema 2: Origen de l’Estat
Neolitització. Aparició dels primers estats
Tema 3: Aparició de l’escriptura al Pròxim Orient
Origen de l’escriptura cuneïforme. El sistema cuneïforme. L’alfabet i altres sistemes d’escriptura.
Tema 4: Tercer mil·lenni a.n.e.
Sumer i Akkad. Apectes polítics i religiosos. Aspectes socials i econòmics.
Tema 5: Segon mil·lenni a.n.e. (I)
Les dinasties amorrees. Aspectes polítics i literaris. Aspectes socials i econòmics.
Tema 6: Segon mil·lenni a.n.e. (II)
El club de les grans potències. Aspectes polítics, diplomàtics i militars. Aspectes socials i econòmics.
Tema 7: Segon mil·lenni a.n.e. (III)
El món cananeu. El rerefons cultural i religiós de la Bíblia. Aspectes socials i econòmics.
Tema 8: Els pobles del mar
La crisi del 1200 al Pròxim Orient. Desaparició del món micènic i de l’Imperi hittita. La caiguda d’Ugarit i la reestructuració del món cananeu.
Tema 9: Primer mil·lenni a.n.e.
Els grans imperis: Assíria i Babilònia. Aspectes polítics i militars. Aspectes socials i econòmics.
Metodologia
La metodologia docent consistirà en la combinació de classes expositives, presentació de ressenyes i treballs, lectura de bibliografia especialitzada, pràctiques d'aula i resolució d'exercicis.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques d'aula, resolució d'exercicis | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Ressenyes, treballs, lectures | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
L’avaluació de l’assignatura constarà de tres activitats.
(1) Examen (50%)
(2) Comentari de fonts primàries (25%)
(3) Comentari bibliogràfic (25%)
Per poder fer mitja entre les tres activitats caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 4 a l'examen.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Per poder participar a la recuperació caldrà haver presentat com a mínim dues de les tres activitats d'avaluació programades.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin alseu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de fonts primàries | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Examen | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Lectura d'un article acadèmic | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Klengel, Horst, 1992: Syria, 3000 to 300 BC. Berlin.
Kuhrt, Amelie, 2000: El Oriente Próximo en la Antigüedad (2 vols.). Barcelona.
Liverani, Mario, 1995: Antiguo Oriente. Barcelona.
Liverani, Mario, 2003. Relaciones internacionales en el Próximo Oriente antiguo, 1600-1100 a.C. Barcelona.
Liverani, Mario, 2005: Más allá de la Biblia. Barcelona.
Liverani, Mario, 2022: Asiria. La prehistoria del imperialismo. Madrid.
Margueron, Jean Claude, 1995: Los mesopotámicos. Madrid.
Oppenheim, A. Leo, 2003: Antigua Mesopotamia. Madrid.
Postgate, Nicolas, 1999: La Mesopotamia arcaica. Madrid.
Radner, Karen / Robson, Eleanor (eds.), 2011: The Oxford Handbook of Cuneiform Culture. Oxford.
Sanmartín, Joaquín / Serrano, José Miguel, 1998: Historia Antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto. Madrid.
Van de Mieroop, Marc, 2020: Historia del Próximo Oriente Antiguo (ca. 3000-323 a.C.). Madrid.
Programari
PowerPoint