Logo UAB
2022/2023

Intervenció en alteracions del llenguatge associades a altres patologies: factors d’interacció i comunicació alternativa i augmentativa

Codi: 104148 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
2500893 Logopèdia OB 3 2

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Carol Pons
Correu electrònic:
cristina.carol@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

L'alumne pot demanar que l’examen sigui traduït del català al castellà sempre que s’adreci formalment i per escrit al coordinador/ora de l’equip docent i ho faci com a màxim la setmana 4 del semestre en curs.

Equip docent

Eulàlia Noguera Llopart
Sonia Vilaltella Verdes

Prerequisits

L'assignatura integra dos blocs:

Bloc A: Atenció Precoç

Bloc B: Intervenció en alteracions del llenguatge associades a altres patologies i Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació

Prerequisits

Es recomana revisar els conceptes de l'assignatura de: Alteracions del Llenguatge associades a altres Patologies i Intervencions del Llenguatge Oral i Escrit.

 

Objectius

Bloc A:  

  • Aprofundir en el coneixement del mètode d'observació directa i sistemàtica en nens entre 0 i 6 anys.
  • Saber com s'elabora un pla terapèutic, aprendre estratègies i procediments d'intervenció, i finalment, conèixer com finalitza el procés assistencial en un CDIAP.
  • Conèixer el Programa Hanen i saber-lo aplicar en col·laboració amb la família.
  • Conèixer l'àmbit de l'atenció precoç a Catalunya i el treball en els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), el procés assistencial des de la demanda inicial al procés de baixa.
  • Aprofundir en el diagnòstic i els seus procediments i tècniques més important en aquest àmbit.
  • Aprendre les principals eines d'intervenció amb els infants i les seves famílies.
  • Resoldre de dubtes i altres qüestions en l'elaboració del treball.
 
Bloc B:
  • Proporcionar coneixements, recursos i procediments amb l'objectiu de realitzar una correcta avaluació i intervenció d'usuaris que requereixen suports, alternatius o complementaris, que possibilitin i millorin la seva comunicació i el seu llenguatge.
  • Apropar a l'alumne al coneixement dels sistemes alternatius i augmentatius de comunicació perquè sigui capaç de prendre decisions amb criteri partint d'una bona valoració davant a una possible intervenció.
  • Desenvolupar una perspectiva global de les dificultats d'usuaris amb trastorns motors, afectacions neurològiques; discapacitat intel·lectual, pluridiscapacitat i transtorns de l'asprectre autista, en relació a la comunicació i llenguatge.
  • Aprendre a identificar les dificultats de l'entorn que presenten usuaris de SAAC i generar solucions dins de l'àmbit logopèdic.
  • Gestionar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  • Conèixer l’origen i les bases teòriques del Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges (PECS)
  • Aprendre les fases de les que es basa el sistema PECS i el seu propòsit
  • Saber seleccionar els candidats per treballar PECS i peculiaritats de la seva intervenció en diferents poblacions.
  • Resolució de dubtes i altres qüestions en l'elaboració del treball.

 

 

Competències

  • Actuar d'acord amb el codi deontològic de la professió: respectar el secret professional, aplicar criteris professionals de finalització i derivació dels tractaments.
  • Comprometre's de manera ètica per la qualitat de l'actuació.
  • Demostrar que es coneixen els límits de les pròpies competències i saber identificar si és necessari fer un tractament interdisciplinari.
  • Dissenyar i dur a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, les tècniques i els recursos més eficaços i adequats, i tenint en compte les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.
  • Dissenyar i gestionar projectes.
  • Dominar la terminologia que permeti interactuar de manera eficaç amb altres professionals.
  • Elaborar i redactar informes d'exploració i diagnòstic, seguiment, finalització i derivació.
  • Explicar i argumentar el tractament seleccionat.
  • Gestionar la diversitat sociocultural i les limitacions associades a les diferents patologies.
  • Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  • Seleccionar, implementar i facilitar l'aprenentatge de sistemes de comunicació augmentatius així com el disseny i l'ús de pròtesis i ajuts tècnics necessaris adaptats a les condicions físiques, psicològiques i socials dels pacients.
  • Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  • Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprometre's de manera ètica per la qualitat de l'actuació.
  2. Descriure els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació.
  3. Descriure i explicar de manera argumentada el tractament logopèdic adequat per als casos treballats.
  4. Dissenyar i gestionar projectes.
  5. Emetre un diagnòstic probable, així com possibles diagnòstics diferencials, a partir de casos presentats en vídeo o a partir de la lectura d'informes.
  6. Establir criteris de finalització i derivació en els casos plantejats.
  7. Explicar de manera argumentada les situacions que requereixen la participació d'altres professionals o la derivació del pacient a altres professionals.
  8. Explicar de manera argumentada quines tècniques d'intervenció semblen més adequades per als casos particulars presentats.
  9. Explicar els aspectes principals del codi deontològic del logopeda.
  10. Explicar la terminologia pròpia d'altres professions relacionades amb els pacients que són subjectes de la intervenció.
  11. Explicar les limitacions associades a les diferents patologies del llenguatge secundàries a altres alteracions, així com les associades a l'estatus cultural i socioeconòmic del pacient.
  12. Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  13. Redactar informes d'exploració i diagnòstic, així com de les pautes de tractament adequades a cada pacient segons la patologia que té.
  14. Seleccionar els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació més adequats a cada cas.
  15. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.

Continguts

Bloc A: L’ATENCIÓ PRECOÇ: 

Part I: MARC TEÒRIC

  • Orígens de l’Atenció Precoç. El Llibre Blanc de l’Atenció Precoç. Objectius.
  • L’atenció precoç a Catalunya. Característiques i evolució del model català. Nou decret 261/2003 de 21 d’octubre.
  • Àmbits d’actuació i funcions dels professionals
  • Model concret d’un CDIAP.

Part II: PROCÉS ASSISTENCIAL INICIAL, AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC

  • Entrevista d’acollida, història clínica i història social
  • Exploració neuropediàtrica
  • Diagnòstic biopsicosocial
  • Classificació 0-6 de l’ODAT
  • Entrevista de devolució a la família

Part III:PLA TERAPÈUTIC I FINALITZACIÓ DEL PROCÉS ASSITENCIAL

  • Objectius de treball amb el nen/a
  • Objectius de treball amb la família
  • Baixa del CDIAP. Informe.

BLOC B:  INTERVENCIÓ EN LES ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES I SAAC'S.

Part I:

  • Mòdul didàctic I: Comunicació i Llenguatge; repàs de conceptes; Habilitats cognitives i factors relacionats amb la comunicació i llenguatge en usuaris de CAA; Funcions de la comunicació; paper de l'adult i de la família.
  • Mòdul didàctic II: Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA): patologies (discapacitat intel·lectual; transtorns motors;  afectacions neurològiques; pluridiscapacitat); Conceptes clau entorn a CAA i SAAC.
  • Mòdul didàctic III: Presa de decisions davant possibles usuaris de SAAC.
  • Mòdul didàctic IV: Avaluació i Intervenció: Marcs teòrics referencials; eines avaluatives; entorns comunicatius i recursos pedagògics i altres serveis per potenciar la CAA
  • Mòdul didàctic V: Treball amb casos pràctics (en relació als mòduls I al IV)

Part II:

  • Mòdul didàctic VI : Intervenció en comunicació i llenguatge en TEA.
  • Mòdul didàctic VII:Sistema Comunicatiu per intercanvi d'imatges (PEC's)

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent, i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats d'avaluació i intervenció. L'alumnat haurà de llegir els documents corresponents a les lectures obligatòries i/o recomenades al llarg del mòdul que s'estigui impartint.

El treball personal de l'alumne consistirà en la lectura i estudi de les lectures obligatòries o recomenades ressenyades a cada unitat docent. Les activitats pràctiques es realitzaran de forma integrada i consistiran en l'elaboració dels treballs grupals dels que se'n derivarà la necessitat de realitzar lectures comprensives de documents proposats.

Metodologia

Bloc A i B

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent  i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats d'avaluació. L'alumnat haurà de llegir els documents corresponents a les lectures obligatòries o recomenades durant el mòdul que s'estigui impartint.

Els seminaris pràctics consisteixen en realitzar un seguiment de casos pràctics i un treball grupal realitzat durant les sessions. S'habilitarà un espai al Moodle per complementar amb lectures aquests treballs pràctics.

Donat que l’assignatura  es composa per una part pràctica important, és imprescindible que els i les estudiants participin de forma activa i seguida a les classes. En elles es duran a terme totes les activitats pràctiques obligatòries, que es realitzaran en grup.

 Metodologia de les classes teòriques:

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent, i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats.

 Treball personal de l'alumne:

El treball personal de l'alumne consistirà en la lectura i estudi de les lectures obligatòries o recomenades ressenyades a cada unitat docent. En les activitats pràctiques, es realitzaran de forma integrada i consistiran en l'elaboració dels treballs de pràctiques dels que se'n derivarà la necessitat de reflexionar i posar a la pràctica els coneixements donats a les classes teòriques havent de complementar amb lectures comprensives de documents diversos (informes, protocols d'avaluació, articles o capítols de llibres) per fer la redacció dels treballs, els quals seran en grup.

Pràctiques:

Es duran a terme diverses activitats de pràctiques en grup. Aquestes s'organitzaran al voltant de l'aplicació i utilització dels coneixements assolits en els crèdits teòrics i a l'anàlisi de casos reportats a la literatura o filmats en vídeo. Les practiques integrades es realitzaran en grups de 4 alumnes. Cada grup haurà de lliurar cada treball o informe de pràctiques en la data corresponent i especificada.

 Treball pràctic:

L'alumnat haurà de realitzar un treball pràctic escrit d'un cas real o fictici. Aquest treball es realitzarà en grup de 4 persones i tindrà una tutorització de seguiment del treball. Cada grup haurà de fer una expocició del treball realitzat a la resta de grups. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 55,5 2,22 8, 11, 12, 15
Classes pràctiques 12 0,48 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Atenció individualitzada (presencial o virtual) als estudiant que ho sol·licitin 16,5 0,66 1, 9, 12, 15
Participació en els fòrums i activitats al Campus Virtual 10 0,4 1, 2, 3, 4, 7, 9, 14, 15
Tutories de seguiments dels treball grupals 18 0,72 1, 2, 3, 5, 15
Tipus: Autònomes      
Cerca autònoma d'informació 10 0,4 1, 7, 13, 14, 15
Estudi individual de la matèria i preparació per l'examen 34 1,36 2, 3, 4, 12, 14, 15
Lectura d'articles i capítols de llibre 34 1,36 1, 6, 9, 15
Treball grupal per la realització del treball final 35 1,4 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Avaluació

Terminología: EV= Evidència

Prova teòrica individual: Per tal de superar aquesta part de l'assignatura caldrà realitzar dues proves teòriques: EV3A referents al Bloc A (Atenció Precoç) durant el primer període d'avaluació del segon semestre i EV3B referent al Bloc B (Intervenció i SAAC’s) durant el segon període. Aquests exàmens representaran el 50% (A 15% i B 35%) de la nota final.

Treball escrit en grup EV1: Els estudiants hauran de realitzar un treball grupal sobre una de les patologies tractades a les classes teòriques. Hauran de desenvolupar una proposta d'intervenció i el treball s'avaluarà mitjançant dues activitats: a partir d'una exposició oral (10% de la nota) on les sessions són d’assistència obligatòria i mitjançant la redacció del treball escrit (20% de la nota). La qualificació d'aquestes dues avaluacions, representarà un 30% de la nota d'aquesta part de l'assignatura. El lliurament d'aquesta evidència està prevista entre la setmana 13 i 15 de semestre.

Treballs aplicats a les classes practiques treballs grupals EV2: La mitjana obtinguda en la qualificació de les activitats realitzades durant les sessions pràctiques de seminari, representen el 20% de la nota final. És necessari un mínim d'un 90% de presencialitat en les classes pràctiques (seminaris + exposicions) per optar a l'avaluació d'aquesta part de l'assignatura. La entrega d'aquests treballs es realitzarà per la plataforma Moodle i es realitzarà cada 15 dies.

 

Estudiant avaluable. Serà avaluat l'alumnat  que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%)

Assignatura superada. L'alumnat que obtingui una nota de curs de 5 o més punts (escala 0-10) assoliràla suficiència en l'assignatura, sempre i quan hagi assitit a les sessions pràctiques en un 90% i entregat la totalitat dels treballs. Serà imprescindible haver obtingut com a mínim una nota de 5 punts a cada examen teòric (Bloc A i Bloc B).

Recuperació: Proves de recuperació: Podran optar a realitzar alguna de les proves de recuperació aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. La nota màxima que pot assolir l'alumnat en una evidència recuperada és de 5 punts. 

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ev1. Bloc A i B. Evidencia1-Treball escrit i exposició oral en grup 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Ev2. Bloc A i B: Evidencia 2-Treballs orals i escrits presencials aplicats a les classes pràctiques 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Ev3A. Bloc A. Evidencia 3A-Prova teòrica escrit presencial 15% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Ev3B. Bloc B. Evidencia 3B-Prova escrita teòrica presencial 35% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Bibliografia

Bloc A

Bibliografia fonamental:

  • MILLÉ M. GRACIA; MULAS, F. (2005) Atención Temprana: Desarrollo infantil, diagnòstico, trastornos e intervención. Valencia: PROMOLIBRO. 
  • PEPPER, J. I WEITZMAN, E. (2007). Hablando nos entendemos los dos. Una guía pràctica para padres de niños con retraso del lenguaje. Toronto: The Hanen Program. 
  • SUSSMAN, F. (2012). More than words. A parent’s guide to Building interaction and Language skills for children with Autism Spectrum Disorder or social communication difficulties. Toronto: The Hanen Program

Bibliografia complementària:

  • AIMARD, P; ABADIE, C. (1992) Intervención precoz en los trastornos del lenguaje del niño. Barcelona: Masson. 
  • CABRERA, M.C., SÁNCHEZ, C. (1985). La estimulación precoz – Un enfoque práctico. Madrid: Siglo XXI 
  • CAMPO, A.J., RIBERA, C. (1992). El juego de los niños y el diagnóstico “La hora de juego”. Barcelona: Ediciones Paidos. 
  • DEL RIO, M.J. (1997) Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martínez Roca. 
  • DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2001) Llibre blanc de l’atenció precoç. Diputació de Barcelona. 
  • FEDERACIÓN ESTATAL DE ASOCIACIONES DE PROFESIONALES DE ATENCIÓN TEMPRANA (GAT) (2004). Organizaión dignòstica para la atención temprana (ODAT). Real Patronato sobre Discapacidad. 
  • FERRARI, P. (2000) El autismo infantil. Madrid: Biblioteca Nueva. 
  • FEY,M.(1995) Language Intervention, Preschool Through the Elementary Years. Boston: Allyn and Bacon 
  • FUNDACIÓ VIDAL I BARRAQUER (1995) Nous models de familia en l’entorn urbà. Editat per la Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social. 
  • GARDINI, M.; MAS, C. (2001) Observar, conocer y actuar. Método de intervención en la relación y el comportamiento del niño. Madrid: PIRÁMIDE. 
  • GASSIER, J. (1990) Manual del desarrollo psicomotor del niño. Barcelona: Masson. 
  • GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Taula Tècnica d’Atenció Precoç. Col·lecció eines 10. ICASS 
  • GENERALITAT DE CATALUNYA (2005) Créixer amb tu; Els infants de 0 a 18 mesos. Els infants de 18 a 36 mesos. 
  • GENERALITAT DE CATALUNYA (2003) L’ús del llenguatge a l’escola. 
  • GOMEZ, VIGUER, CANTERO (2003) Intervención Temprana. Desarrollo óptimo de 0-6 años. Psicología Piràmide. 
  • HEGDE, M. N., & MAUL, C. A. (2006). Language Disorders in Children: An Evidence-based Approach to Assessment and Treatment. Boston:  Pearson/Allyn & Bacon. 
  • JANÉ, M.C. (2001) Llenguatge i psicopatologia de la infantesa i l’adolescència. Clínica i avaluació. Materials 101. Barcelona: Edicions UAB. 
  • JIMÉNEZ, J.; ALONSO, J. (2000) Corregir problemas de lenguaje. Barcelona: RBA Libros. 
  • LÓPEZ, G.; MONSALVE, C.; ABAD, J. Necesidades educativas en el Síndrome X Fràgil. Asociación Síndrome X Fràgil 
  • MARTINBORREGUERO, P. (2004) El síndrome de Asperger. Madrid: Alianza Editorial. 
  • MCCAULEY, R. J., & FEY, M. E. (2006). Treatment of language disorders in children. Boston: Paul H. Brookes Pub. 
  • MORTON,J. (2004) Understanding Developmental Disorders: A Causal Modelling Approach. Malden:MA: Blackwell Publishers. 
  • NARBONA, J.; CHEVRIE-MULLER (1997) El lenguaje del niño. Barcelona: Masson. 
  • NATIONAL CENTER FOR CLINICAL INFANT PROGRAMS (1998) Clasificación diagnóstica: 0-3. Paidós. 
  • OWENS,R.(1991/2004). Language Disorders, a Functional Approach to Assessment and Intervention, Boston: Pearson. 
  • SIEGEL, D., PAYNE, T. (2012). El cerebro del niño. Barcelona: Alba Editorial 
  • STERN, D. (2000) Diari d’un bebè. Tot allò que l’infant veu, sent i experimenta. Barcelona: Columna Assaig. 
  • ZULETA MOLLÉ (2001) Programa para la estimulación del desarrollo infantil: 1º-2º-3º-4º año de vida. CEPE. 

 

Manuals:

-  Llibre Blanc de l’Atenció Precoç

-  Grupo de Atención Temprana (2011). La realidad actual de la Atención Temprana en España. Madrid: Real Patronato de Prevención y atención a la minusvalía.

-  Piñeiro, J., Pérez-López J., Vargas F. Candela A.B. (Coords) (2014). Atención Temprana en el ámbito hospitalario. Madrid. Pirámide.

-  Perpiñán S. (2009). Atención Temprana y familia: cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea.

 

 Enllaços web

http://www.uccap.com/ (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

http://www.acapcat.com/ (Associació Catalana d’atenció Precoç).

http://www.gat-atenciontemprana.org (Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana -GAT).

http://www.um.es/atemp/ (Asociación Atenció Temprana Murcia).

http://www.um.es/facpsi/maltrato/ (Asociación Murciana de apoyo infancia maltratada).

http://www.asperger.es/catalunya (Associació síndrome d’Asperger)

http://www.xfragilcatalunya.org (Associació catalana SXF)

http://www.ctv.es/USERS/jgab/ (Asociación Síndrome X Fràgil de Madrid)

http://paidos.rediris.es/genysi/ (Grupo de estudios natalógicos)

http://zerotothree.org (National Center for Clinical Infants Programs)

http://biblioteca.consultapsi.com/DSM/Dsm.htm (Manual Diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales)

http://biblioteca.consultapsi.com/ICD10/cie1.htm (Sistema clasificación internacional de enfermedades)

http://www.gencat.net/benestar/apreco (Generalitat de Catalunya)

http://www.gencat.net/diari/4002/03294122.htm (Decret 261/2003 del 21 d’octubre)

http://iier.isciii.es/autismo/pdf/aut_lbap.pdf (Libro Blanco de la Atención Precoç)

http://www.xtec.es/recursos/socials/50dh/infant.htm (Drets de l’infant 1959)

http://www.autismo.com/

http://www.walearning.com/products/language-is-the-key/ El lenguaje es la clave (Interaccions constructives al voltant dels llibres i del joc amb materials i mètodes dissenyats especialment pels pares).

www.hanen.org

https://www.youtube.com/watch?v=_-NBZNqs648  (Jocs del Falda. Escola d'educació especial l'Arboç. Fundació el Maresme)

www.teachmetotalk.com

www.touchpoints.org (Brazelton Touchpoints Center)

http://abansprimeresparaules.upf.edu/

http://www.firstsigns.org/ (Informació exemplificada amb vídeos sobre els indicadors de risc de dificultats de comunicación basats en investigacions científiques)

http://www.zerotothree.org/ (Informació  per a pares, professionals i responsables polítics sobre el desenvolupament primerenc).

https://gatatenciontemprana.files.wordpress.com/2014/01/cartelcalendario-desarrollo-0-a-18.pdf

(Fulletó sobre les fites del desenvolupament en infants de 0 a 18 anys).

http://www.parentingscience.com/baby-development.html (Informació sobre el desenvolupament infantil basada en la investigació científica)

www.thecommunicationtrust.org.uk/whatworks (Es poden trobar estratègies d’intervenció comprovades empíricament, per dificultats de comunicación, parla i llenguatge per diferents edats).

 

Bloc B

Bibliografia fonamental:

  • BASIL C., SORO CAMATS E., ROSELL C. (1998): Sistema de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones. Barcelona: Masson.
  • BAUMGART, D.: JOHNSON, J. Y HELMSTETTER, E. (1996). Sistemas alternativos de Comunicación para persones con discapacidad. Madrid: Alianza.
  • SOTILLO, M. (1993): Sistemas alternativos de comunicación. Madrid. Trotta
  • Bondy, A., Frost, L. (2009). Manual de PECS (Sistema de Comunicación por Intercambio de Imágenes) 2ª Edición. Estados Unidos: Pyramid Educational Products, Inc.
  • Bondy, A. (2011). The Pyramid Approach to Education (A guide to Functional ABA), 2ª Edición. Estados Unidos: Pyramid Educational Products, Inc.  
  • N VON TETCHZNER (2001): Introducción a la enseñanza de signos y ayudas técnicas. Ed. Antonio Machado.
  • STEPHEN VON TETCHZNER Y MARTISSEN H. (1993): Introducción a la enseñanza de signos y uso de ayudas técnicas para la comunicación. Madrid: Visor.
  • TORRES, S. Y GARCÍA-ORZA, J. (1998): Discapacidad y Sistemas de comunicación. Madrid. Real Patronato de prevención y atención a persones con minusvalía.
  • URRUTIA, J. (1990): Sistemas de comunicación. Bases para su estudio. Sevilla. Alfar.
  • GINÉ C. (2006): Trastorns del desenvolupament i necessitar educatives especials. 2a ed. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • GALLARDO MV, SALVADOR ML. (1999): Discapacidad motórica: aspectos psicoeducativos y educativos. Málaga: Aljibe.
  • CHAEFFER B, RAPHAEL A, KOLLINZAS G (2005). Habla signada: para alumnos no verbales. Madrid. Alianza.
  • PEPPER J; WEITZMAN E (2007). Hablando... nos entendemos los dos. Entha Ediciones.
  • ABRIL, D; GIL S; VEGARA A (2010). Comunicación Augmentativa y Alternativa: Guía de referencia. Madrid. CEAPAT-IMSERSO. Edición electrónica
  • ABRIL, D; GIL S; SEBASTIÁN M; (2013). Mi interfaz de acceso. Madrid. CEAPAT-IMSERSO. Edición electrónica.
  • BASIL C; SORO E; ROSSELL C, (1996). (guía y videos 1, 2, 3, 4). Discapacidad motora, interacción y adquisición del lenguaje: sistemas augmentativos y alternativos de comunicación.  Madrid. MEC-CDC.
  • BASIL C; SORO-CAMATS E (2004). Proyectos y programas en alumnos con dificultades en la adquisición del lenguaje. En A. Badia, T. Mauri y C. Monereo(Eds.) La práctica psicopedagógica en educación formal (pp. 447-469). Barcelona: Editorial UOC
  • ROSELL C; SORO-CAMATS E; BASIL C. (2010) Alumnado con discapacidad motriz. Barcelona. Graó. 
  • SORO-CAMATS E, y  BASIL C. (2006). Desarrollo de la comunicación y el lenguaje en niños con discapacidad motora y plurideficiencia. En M.J. del Río y V. Torrens (Coords.) Lenguaje y comunicación en trastornos del desarrollo.  Pearson, 79-104. Madrid 
  • SORO-CAMATS E, BASIL C,ROSELL C. (2012) Pluridiscapacidad y contextos de intervención.Barcelona: Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). Edición electrónica. 
  • SOTO, G , (2000) Impacto de los SAAC en el desarrollo del lenguaje: consideraciones teóricas y aplicadas. Murcia: Publicación presentada en el 1er Congreso TecnoNEEt 2000 – Nuevas tecnologías, viejas esperanzas. Edición electrónica. 
  • SOTO, G, ALCANTUD F (coords) (2003). Tecnologías de ayuda en personas con trastornos de comunicación. Nau Llibres. Valencia

Bibliografia complementària: 

  • Revista Española sobre Discapacidad Intelectual Vol 45 (3), Núm. 251, 2014 Pág. 6 a pág. 27
  • JOSÉ LUIS BACCO, FANNY ARAYA, NATALIAPEÑA , JENNIFFER GARCÍA(2016) .Trastornos de la alimentación y deglución enniños con parálisis cerebral:presencia y severidad. Rehabil. integral 2016; 11 (1): 15-24
  • Esther Moraleda (2011): Análisis del desarrollo morfosintáctico en personas con Síndrome deDown en el periodo infantil y adolescente. Revista de Investigación en Logopedia 1 (2011) 121-129. ISSN-2174-5218
  • BELINCHÓN S; CASAS S; DÍEZ C; TAMARIT J (2014). Accesibilidad cognitiva en los centros educativos. MECD/CNIIE. Madrid. Edición electrónica. 

Llibres/Manuals de consulta: 

 

Programari

No aplicable o sense programari específic