Logo UAB
2022/2023

Direcció de seguretat

Codi: 104024 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502501 Prevenció i Seguretat Integral OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Diego José Calero Torta
Correu electrònic:
diego.calero@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Equip docent

Pedro Velázquez Moreno

Equip docent extern a la UAB

Diego José Calero Torta

Prerequisits

Aquesta asignatura no te prerequisits

Objectius

L'objectiu general de l'assignatura és obtenir els coneixements mínims que necessita un directiu de seguretat pública en l'àmbit local, concretat en els següents objectius específics:
- Contextualitzar la gestió de seguretat pública local.
- Familiaritzar l'alumne amb les característiques bàsiques de les organitzacions de policia local i el seu funcionament.
- Obtenir uns mínims coneixements de les eines de gestió del directiu de policia local.
- Conèixer les competències bàsiques de lideratge necessàries per a l'exercici de la direcció policial.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Adaptar-se a situacions imprevistes.
  • Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional desenvolupant la curiositat i la creativitat.
  • Gestionar de manera eficient la tecnologia en les operacions de seguretat.
  • Identificar, gestionar i resoldre conflictes.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Planificar i coordinar els recursos propis dels tres grans subsistemes que interactuen en la seguretat: persones, tecnologia i infraestructures.
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
  • Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adaptar-se a situacions imprevistes.
  2. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  4. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  5. Aplicar els diferents conceptes implicats en la comunicació interna i externa de l'organització.
  6. Aplicar els diferents sistemes de gestió de la seguretat pública.
  7. Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
  8. Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional desenvolupant la curiositat i la creativitat.
  9. Gestionar col·laborativament els plans de seguretat privada.
  10. Identificar, gestionar i resoldre conflictes.
  11. Prendre decisions relatives a les contingències pròpies de la gestió de riscos en sistemes públics.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  14. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  15. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  16. Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  17. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  18. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  19. Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
  20. Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Continguts

1. La seguretat pública a l’administració local

a. Context socioeconòmic.

b. Concepte seguretat pública. Dimensions de la seguretat

c. La perspectiva de génere en seguretat pública

c. Espai públic i convivència

d. La Policia de Proximitat.

 

2. Gestió del servei de seguretat:

a. Organització del servei policial

b. Tecnologia aplicada al servei de seguretat

c. Sistema de gestió d’incidents.

 

3. Codis ètics.

a. Normativa.

b. Mecanismes de control.

c. Els valors

 

4. Exercici de les funcions directives. Eines d’anàlisi, planificació i definició d’estratègies en l’àmbit de la seguretat. Metodologia de treball per abordar conflictes de seguretat.

 

5.Competències per a l’exercici del lideratge en l’àmbit de la seguretat.

a. Comunicació i comprensió interpersonal

b. Treball en equip

c. Presa de decisions

d. Gestió del conflicte

e. Organització i planificació del treball.

Metodologia

 
La metodologia docent combinarà l'estudi individual a partir del Manual amb la tutorització del professorat.
Els estudiants tindran prepararan els temaris de forma autònoma i les sessions de videoconferència es dedicaran a aprofundir sobre els temes tractats, així com a resoldre possibles dubtes.
Es crearà a més un fòrum de dubtes on l'alumnat podrà realitzar les preguntes i aclariments que consideri sobre l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Avaluació 4 0,16 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20
Videoconferències amb la participació activa de l'alumnat 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Tipus: Supervisades      
RESOLUCIÓ DE DUBTES SOBRE TEMARI i PRÀCTIQUES 24 0,96 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Tipus: Autònomes      
Estudi personal, lectura d'articles i elaboració de les PAC's 116 4,64 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Avaluació

El sistema d'avaluació seguirà el model de "avaluació contínua" i consistirà en la realització de 2 exercicis i una prova final.

 

Proves d'avaluació contínua (PAC1 i PAC2)

Consistirà en la realització de dos exercicis pràctics sobre els temes de l'assignatura relacionats amb el contingut de l'assignatura. La seva realització s'efectuarà, prenent com a base, el manual de l'alumne i podrà complementar-se amb documentació de la bibliografia bàsica o amb una altra de referència que es citarà en els exercicis.

 

Examen presencial (prova individual)

Consistirà en la realització d'una sèrie d'exercicis teòrics i pràctics a realitzar presencialment a l'Escola.

En cas de no superar l'assignatura d'acord amb els criteris abans esmentats (avaluació continuada), es podrà fer una prova de recuperació en la data programada en l'horari, i que versarà sobre la totalitat dels continguts del programa.

 

Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. No obstant això, la qualificació que constarà a l'expedient de l'alumne és d'un màxim de 5-Aprovat.

L'alumnat que necessiti canviar una data d'avaluació han de presentar la petició emplenant el document que trobareu a l'espai Moodle de Tutorització EPSI.

 

Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. en cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0 ".

 

Les proves / exàmens podran ser escrits i / o orals a criteri del professorat

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen Final d'Avaluació Contínua 50% 0 0 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20
Proves escrites i/o orals que permetin valorar els coneixements adquirits per l'estudiant 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Bibliografia

Alabart, A. (1996). La delinqüència a Barcelona: relaitat i por. Tretze anys d'enquestes de victimització,. Barcelona: Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

Alvarez Solves, J. (2009). Estilos de liderazgo en la Policía Local de la Comunidad Valenciana. Valencia: Universidad de Valencia, Facultad de Psicología, Departamento de Psicología Social.

Arzoz Santisteban, X. (2002). Videovigilancia y derechos fundamentals; análisis de la constitucionalidad de la Ley Orgánica 4/1997. REDC(64), 133 y ss.

Avila, S. (2014). La gestion emocional. Madrid: Pearson.

Avila, S. (2015). Aprendiendo a liderar. Madrid: Pearson.

Ballbé, M. (2006). Seguridad humana: del estado anómico al estado regulador. Barcelona: Escuela de Prevención y Seguridad Integral.

Beck, U. (1999). La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Belbin, M. (2009). Equipos Directivos. El porqué de su éxito o fracaso. New York: Belbin.

Bergalli, R. (1996). Control social punitivo:sistema penal e instancias de aplicación (policía, jurisdicción y cárcel). Barcelona: Bosch.

Berger, P. L. (1966). Coaching y liderazgo de equipos: coaching para un liderazgo con capacidad de transformación. Barcelona: Herder.

Berriatua San Sebastián, J. (1995). Aproximación al concepto de seguridad pública. RVAP, 738 y ss.

Blanchard, K. (2007). Liderazgo al mas alto nivel. Barcelona: Norma.

Bohigas, O. (2003). Realismo, urbanidad y fracaso. Pamplona: Tapa Blanda.

Boira, J. (1994). Espacio subjetivo y geografia. Barcelona: Nau Llibres.

Borja, J. (2005). Urbanismo i ciutadania, en Barcelona metrópolis mediterránea. Barcelona: Instituto de Cultura Ajuntament de Barcelona.

Capell i Manzanares, J. M. (2011). Ser policia. Barcelona: Plataforma editorial.

Carro, J. L. (1990). Sobre los conceptos de orden público, seguridad ciudadana y seguridad pública. Madrid: Ministerio del Interior.

Casino Rubio, M. (2003). Las funciones de las Policías locales en materia de seguridad y orden públicos en la Comunidad de Madrid. Barcelona: Bosch.

Castells, M. (2001). La conexión perversa: la economía criminal global. Madrid: Alianza.

Castiñeira, A., & M., L. J. (2012). El poliedre del lideratge. Barcelona: Barcino.

Castro, C. (1997). La geografia en la vida cotidiana. Barcelona: Serbal.

Catalunya, G. d. (1997). El modelo policial y sus retos de futuro. Barcelona: Viena Serveis Editorials S.L.

Cohen, S. (1985). Visiones del control social . Barcelona: PPU.

Curbet, J. (2001). La Policía Local en la encrucijada de la Nueva Era. Revista Policía Municipal, 16-39.

Díez Ripollés, J. (2005). De la sociedad del riesgo a la seguridad ciudadana: un debate desenfocado. Madrid: Civitas.

Dominguez, J., & X, V. (2000). La seguretat i la policia, entre modernitat i postmodernitat. Notes per a una anàlisi sistèmica sobre els seus processos de canvi. Revista Catalana de Seguretat Pública(6-7).

Escalante Catarroyo, J. (2004). Fundamentos jurídicos de la policía local. Revista Sector Seguridad, 110-112.

Esteve Pardo, P. (1999). Técnica, riesgo y Derecho. Barcelona: Ariel.

Fernandez, C., & Yñiguez, A. (2014). Gestió estratègica de la policia. Organització de l’eficiència en el treball policial. Sevilla: Punto Rojo Libros.

García Gil, F. J. (2006). Manual Práctico del Policía Local. 5ª edición. Pamplona: DAPP, Publicaciones Jurídicas S.L.

Garcia Morillo, J. (1999). El derecho a la libertad personal. Barcelona: Ariel.

Gil, T. (2001). Eficacia y sistemas de calidad en la policía. Bilbao: ENE.

Guillen, F. (1993). La competencia autonómica sobre coordinación de las Policías locales a la luz de la reciente jurisprudencia constitucional. Revista Catalana de Derecho Público, 177 y ss.

Guillen, F. (2016). Modelos de policía. Hacia un modelo. Barcelona: Bosch Editor.

Hall, E. (1988). La dimensión oculta. Méjico: Siglo XXI.

Harris, M. (1978). El desarrollo de la teoría antropológica. Madrid: Siglo XXI.

Ishikawa, K. (1985). Guía de control de la calidad. Madrid: UNIPUB.

Jericó, P. (2010). Heroes cotidianos. Barcelona: Planeta.

Larrauri, E. (1990). La herencia de la criminología crítica. Madrid: Siglo XXI.

Lewellwn, T. (1983). Antropología política. Barcelona: Bellaterra S.A.

Longo, F. (2004). Mérito y flexibilidad. Barcelona: Paidós Iberica.

Martín Fernandez, M. (1990). La profesión de policía. Madrid: Siglo XXI.

Martinez, R. (2001). Tecnologías de la información, policía y Constitución. Valencia: Tirant lo Blanch.

Nieto, A. (1975). Algunas precisiones sobre el concepto de policía. Revista de Administración Pública(81).

Picó, J. (1987). Teorías sobre el estado del bienestar. Madrid: Siglo XXI.

Rappoport, A. (1977). Aspectos humanos de la forma humana. Barcelona: Gili.

Recasens, A. (1992). El aparato policial como elemento de ruptura de la supuesta neutralidad en la aplicación del derecho. IVCongreso Español de Sociología.

Recasens, A. (2000). Les noves polítiques de seguretat. Revista Catalana de Seguretat Pública(6-7).

Recasens, A. (2007). La seguridad y sus políticas. Barcelona: Atelier.

Torrente Robles, D. (1997). La sociedad policial. Poder, trabajo y cultura en una organización local de policía. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Velasco Caballero, F. (2006). Inmigración y policía administrativa de seguridad. Revista Catalana de Seguretat Pública, 227-230.

Villaverde Menendez, I. (2006). Nuevas tecnologías, videovigilancia, derecho a la protección de datos y ficheros policiales. Revista Catalana de Seguretat Pública(17).

Villoria, M. (1996). La modernización de la administración como instrumento al servicio de la democracia. Madrid: INAP-MAP.

Withworth, L., Kimsey-House, K., Henry, K.-H., & Sandahl, P. (2007). Coaching coactivo. Madrid: LID .

Wolf, E. (1966). Antropología social de las sociedades complejas. Madrid: Alianza.

 

Programari

Moodle aula virtual

Microsoft Teams