Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació
Codi: 103867 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501935 Publicitat i Relacions Públiques | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carla Gonzalez Collantes
- Correu electrònic:
- carla.gonzalez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Enric Serra Casals
- Carla Gonzalez Collantes
- Joan Terrassa Serra
Prerequisits
L'alumne castellanoparlant i provinent de fora dels Països Catalans, i per tant sense escolarització prèvia en llengua catalana, ha de seguir un pla de treball paral·lel per aprendre català. Aquesta dedicació paral·lela és necessària però no suficient per superar l'assignatura: l'alumne d'aquest perfil serà avaluat amb els mateixos criteris que la resta d'alumnes, si bé es tindran en compte els esforços i els avenços demostrats.
Objectius
Els objectius formatius de l'assignatura són els següents:
1. Conèixer les característiques i els condicionaments dels textos propis dels mitjans de comunicació.
2. Analitzar l'estandardització de la llengua catalana oral en el procés de normalització i consolidació lingüístiques.
3. Conèixer i dominar la pronunciació formal.
4. Consolidar els coneixements i l'aplicació de la normativa catalana, per arribar a tenir un domini complet del sistema lingüístic.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les dues llengües oficials de manera oral i escrita.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Construir textos en les dues llengües oficials que s'adequin a les estructures del llenguatge publicitari.
- Demostrar que es té domini de les llengües oficials i dels seus recursos expressius per a poder produir textos orals i escrits amb fluïdesa, eficàcia i precisió.
- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Trobar allò substancial i allò rellevant en textos publicitaris, en les dues llengües oficials, en qualsevol suport per a detectar formes correctes d'expressió oral i escrites.
Continguts
1. Llengua catalana oral
1.1. Criteris de pronunciació. L'aplicació de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana en els mitjans de comunicació
1.2. L'eficiència locutiva: Escriure per a l'oïda. Adequació als diferents registres orals
1.3. Les interseccions entre l'oral i l'escrit
2. Llengua i variació funcional
2.1. La situació comunicativa
2.2. Els mitjans de comunicació com a reflex de la diversitat lingüística
2.3. Les variacions pel canal, pel tema, pel to i pel tenor
3. Norma i estàndard
3.1. El procés d'estandardització: composicionalitat i polimorfisme
3.2. Les eines de consulta per al professional
3.3. La normativa catalana i els llibres d'estil
4. Qüestions avançades de gramàtica i lèxic
4.1. Articles, quantitatius i possessius. Expressions temporals i pronoms
4.2. Preposicions. Canvi i caiguda de preposicions
4.3. Recursos fraseològics, interferències i implantacions
El llibre 101 dubtes del català resolts per l'Optimot (Rosa dels Vents, 2021), de Pau Clua, és lectura obligatòria del curs.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i es penjarà al Campus Virtual. L'alumne també hi podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per seguir adequadament l'assignatura.
El contingut de l'assignatura és sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Metodologia
La part presencial de l'assignatura està estructurada en una hora de teoria i dues de seminari, setmanals. S'hi combinen les explicacions teòriques i la resolució d'exercicis, amb dos objectius principals: (a) consolidar els coneixements sobre la norma i l'ús de la llengua catalana i (b) promocionar la reflexió crítica.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exercicis escrits | 19 | 0,76 | 2, 4, 5, 6 |
| Exercicis orals | 18,5 | 0,74 | 2, 4, 5, 6 |
| Exposició de temes | 15 | 0,6 | 2, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i resolució de dubtes | 7,5 | 0,3 | 2 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual, lectures, realització d'exercicis | 82,5 | 3,3 | 2, 3, 4, 5, 6 |
Avaluació
L'esquema del model avaluatiu és el següent:
a) La teoria és el 40 % de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs i una activitat oral o escrita a partir d'uns textos proposats.
b) El seminari és el 60 % de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs i es valoren diverses activitats, que s'especifiquen amb prou antelació.
c) NO es fa mitjana si la nota de teoria o de seminari és inferior a 3,5.
Teoria (40 %)
Control 1: 45 %
Control 2: 45 %
Activitat: 10 %
Seminari (60 %)
Control 1: 40 %
Control 2: 40 %
Activitats: 20 %
L'assistència a classe és obligatòria. Si no s'arriba al 80 % d'assistència, la qualificació és No avaluable.
Sistema de recuperació
L'estudiant té dret a reavaluar l'assignatura si ha estat avaluat d'un mínim de 2/3 parts del conjunt d'activitats de l'assignatura.
Té dret a recuperació l'alumne amb una nota compresa entre 3,5 i 4,9.
La teoria i el 10 % del seminari són reavaluables. És a dir, el 50 % de l'assignatura és reavaluable. D'una banda, es farà un control de teoria similar als controls 1 i 2 del curs. D'altra banda, es tornarà a fer un exercici com els del curs. L'alumne que superi la reavaluació obtindrà un 5 de nota final.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats específiques | 10% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Controls | 90% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Badia, Jordi et al. (1997). El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou.
Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial mediatitzat. Vic: Eumo Editorial.
Bau, Montserrat; Pujol, Montserrat; Rius, Agnès (2007). Curs de pronunciació: exercicis de correcció fonètica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibiloni, Gabriel (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Edicions 3 i 4.
Bibiloni, Gabriel (2006). "L'ús de la llengua catalana a IB3 Televisió". A: <http://bibiloni.cat/blog/?p=239>
Bonet, Eulàlia et al. (1997). Manual de transcripció fonètica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Camps, Magí (2020). Parla'm amb estil. Vic: Eumo Editorial.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Casals, Daniel; Torrent, Anna Maria; Bassols, Margarida (2017). Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Casas, Mariona; Castellà, Josep M.; Vilà, Montserrat (2020). L'oratòria a l'abast de tothom. Vic: Eumo Editorial.
Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació. Vic: Eumo.
Clua, Pau (2021). 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Barcelona: Rosa dels Vents.
Company, Catalina; Puigròs, M. Antònia (2006). Llibre d'estil d'IB3. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
Consell de Mallorca; Universitat de les Illes Balears (2009). Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca, Universitat de les Illes Balears.
Coromina, Eusebi (2008). El 9 Nou, El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d'Osona.
Creus, Imma; Romero, Sílvia (1999). "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i Ús, núm. 14, p. 31-36.
Creus, Imma, Julià, Joan i Romero, Sílvia (2000). Llengua i ràdio. Lleida: Pagès Editor.
Cros, Anna; Segarra, Mila; Torrent, Anna Maria (eds.) (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cuenca, Maria Josep (1996). Sintaxi fonamental. Barcelona: Empúries.
Fité, Marcel (2014). Proudubtes.cat. Barcelona: Barcanova
Ginebra, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. [http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/274]
Institut d'Estudis Catalans (1990). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1990). "La llengua catalana en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió". A: Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 137-140.
Institut d'Estudis Catalans (1992). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1993). "La llengua catalana i els mitjans decomunicació de massa". A: Documents de la Secció Filològica II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 31-36.
Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Palma, València.
Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (2018). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Lacreu, Josep (2008). Manual d'ús de l'estàndard oral. 8a edició corregida. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
La incorrecta (2021). Parla bé, collons! Barcelona: Montena.
Marí, Isidor (2007). "La consolidació d'un estàndard oral: límits i condicions". Quaderns del CAC, núm. 28, p. 31-37.
Mestres, Josep M. et al . (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a edició. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mollà, Toni (2007). "El model lingüític oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingüític) desnivellat". Quaderns del CAC, núm. 28, p. 13-19.
Paloma, David; Rico, Albert (2000). Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David; Rico, Albert (2005). No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen. Barcelona: Empúries.
Paloma, David; Rico, Albert (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David (2010). 50 obres de llengua del segle XXI. Ressenyesipropostes de recerca. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Paloma, David (2015). Personatges convertits en paraules. Barcelona: Barcanova.
Pujol, Josep M.; Solà, Joan (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna.
Saborit, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Solà, Joan (1994). Sintaxi normativa: Estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan et al. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
Vallverdú, Francesc (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62, Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.
Webgrafia
Bibiloni, Gabriel. Guia de correcció fonètica. [http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ index.html]
Centre de Terminologia Termcat [http://www.termcat.cat]
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Portal lingüístic [http://esadir.cat]
Enciclopèdia Catalana: Gran enciclopèdia catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Enciclopèdia Catalana: Diccionari de la llengua catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Institut d'Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana [https://mdlc.iec.cat/]
Institut d'Estudis Catalans: Gramàtica essencial de la llengua catalana [https://geiec.iec.cat/]
Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos [https://estil.lloc.iec.cat]
Paloma, David; Mas, Josep Àngel; Montserrat, Mònica (2017). Diccionari de dubtes del català oral. [http://www.llengua.info/ddcor].
Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Centre de Terminologia Termcat. Optimot [http://optimot.gencat.cat]
Universitat de Barcelona: Els sons delcatalà. [http://www.ub.edu/sonscatala/ca/ presentacio]
Universitat de Barcelona: Guies de pronunciació del català. [http://www.ub.edu/guiesdepronunciacio]
Programari
L'assignatura no requereix cap tipus de programari específic.