Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | FB | 1 | 2 |
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans, principalment a Catalunya, Espanya i Europa.
Introduir l'alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans en l'entorn occidental europeu, amb una atenció especial als casos espanyol i català, en què normalment desenvoluparà la seva activitat professional.
Així, es farà una primera aproximació a l'estudi dels actors econòmics, polítics i socials que conformen o contribueixen a la conformació d'aquests sistemes, sense deixar de banda l'anàlisi del model nord-americà, atesa la seva influència en el desenvolupament dels sistemes mediàtics europeus i llatinoamericans. D'altra banda, es posarà l'èmfasi en la incidència d'internet i la digitalització en el redisseny de l'estructura de la comunicació a escala local, estatal i internacional.
Eventualment, es poden incloure aspectes relatius a altres sistemes de mitjans si es produeix algun fet d'actualitat particularment rellevant.
1.- Delimitació conceptual i perspectives teòriques. Què és un sistema de mitjans? Tipologia, característiques i actors. Sistemes mediàtics comparats.
2.- Anàlisi d’actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans: mitjans públics, empreses i grups de comunicació privats, associacions empresarials, organismes de mesura d’audiències i empreses de telecomunicacions i plataformes digitals amb negocis a l’àmbit audiovisual. El paper de l'Estat i dels reguladors independents.
3.- Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio, televisió i entorn digital). Panorama, característiques de l’oferta i regulació. Transformació dels models de consum i de negoci.
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç, en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb el grup complet es concretaran en classes magistrals, que poden incorporar activitats interactives, a càrrec de la professora, que explicarà els continguts relatius als blocs temàtics apuntats i aclarirà els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagin de fer els/les estudiants i al treball resultant de l’autoaprenentatge previst.
En els seminaris es realitzaran activitats pràctiques d'aprofundiment en la matèria del curs, que poden requerir la cerca o l'anàlisi prèvia de diversos tipus de recursos d'aprenentatge (notícies, textos acadèmics, informes, etc.). Es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans.
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i la participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària.
El dia de la presentació de l'assignatura es donarà informació més detallada de l'organització de les sessions, i s'utilitzarà el Campus Virtual per a penjar materials docents i informacions necessàries per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà a través del Campus Virtual de les possibles modificacions en la programació de l'assignatura i en la seva metodologia docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris | 17 | 0,68 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 17, 18 |
Teoria | 34 | 1,36 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 7 | 0,28 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 18 |
Tutories | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 80 | 3,2 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 15, 18 |
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que suposaran el 20% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquestes activitats d’avaluació no seran recuperables.
2. Intervenció als seminaris. Es valorarà de manera qualitativa la intervenció dels seminaris (10% de la nota final). Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable.
3. Altres activitats pràctiques de seguiment del curs que poden realitzar-se en el marc del seminari o de les classes del bloc teòric i que es detallaran el primer dia de classe. Suposaran el 10% de la nota final i no seran reevaluables.
4. Dos exàmens o proves d'avaluació parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 30% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota igual o superior al 4 en els dos exàmens parcials i que la mitjana entre tots dos resulti igual o superior al 5. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s’hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials i, almenys, d'una de les altres dues activitats d’avaluació.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d’un dels dos exàmens, perquè s'obtingui una nota inferior al 4 o, encara estant entre el 4 i el 4,9, no s'aconsegueixi la nota mitjana de 5 amb l'altre parcial, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Estudiants a partir de la segona matrícula
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas quees produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats pràctiques de seguiment del curs | 10% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Exercicis dels seminaris | 20% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Exàmens parcials | 30% + 30% | 2 | 0,08 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18 |
Intervenció en els seminaris | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19 |
Bibliografía básica:
CEREZO, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Cómo adaptar las empresas de comunicación al entorno digital. Córdoba: Editorial Almuzara.
CIVIL i SERRA, Marta; LÓPEZ, Bernat (Eds.) (2021). Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Col·lecció Lexikon Informes, 7: https://ddd.uab.cat/record/245270
HALLIN, Daniel; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
NEWMAN, Nic; FLETCHER, Richard; ROBERTSON, Craig T. ; EDDY, Kirsten; KLEIS NIELSEN, Rasmus. (2022). Digital News Report 2022. Oxford: Reuters Institute. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/es/digital-news-report/2022
SALAVERRÍA, Ramón; MARTÍNEZ-COSTA, Pilar (Eds.) (2021) Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias. Salamanca: Comunicación Social.
Bibliografía complementaria:
AGUADO-GUADALUPE, Guadalupe (2018). Las relaciones Prensa-Estado en el reparto de publicidad institucional en España. Estudios sobre el Mensaje Periodistico, 24(2), 993.
ALMIRON, Núria (2010). Journalism in crisis. Corporate Media and Financialization. Cresskill: Hampton Press.
BARRANQUERO, Alejandro; SÁEZ BAEZA, Chiara (Coords.) (2021). La comunicación desde abajo. Historia, sentidos y prácticas de la comunicación alternativa en España. Barcelona: Gedisa.
CEREZO,Pepe (2018). Los medios líquidos. La transformación de los modelos de negocio. Barcelona: Editorial UOC.
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2022). Informe 2021. L'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2017). Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-03/Acord_6_2017_llibre_blanc_0.pdf
DÖNDERS, Karen (2019). Public service media between theory, rules and practice. Londres: Palgrave Macmillan.
FERNÁNDEZ ALONSO, Isabel (Ed.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona: Editorial UOC.
MCDONALD, Paul (Ed.) (2022). The Routledge Companion to Media Industries. Routledge.
PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención. Barcelona: Debate.
TÚÑEZ-LÓPEZ, Miguel; CAMPOS-FREIRE, Francisco; y RODRÍGUEZ-CASTRO, Marta (Eds.) (2021). The values of public service media in the Internet society. London: Palgrave Macmillan.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
Eines bàsiques de Microsoft Office, aplicacions de l'entorn Moodle i plataformes virtuals d'aprenentatge gratuïtes.