Disseny i Composició Visual en Comunicació Audiovisual
Codi: 103846 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OT | 3 | 1 |
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OT | 3 | 2 |
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Marcel Josephus Antonius Maas
- Correu electrònic:
- marceljosephusantonius.maas@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
S'alternarà amb l'espanyol a mida que sigui possiblePrerequisits
Per cursar aquesta assignatura, l’ideal seria que l’alumnat tingués uns coneixements mínims de composició visual estàtica (per a comunicacions en premsa, revistes en paper i online, publicitat, cartells, webs...) i conèixer el més bàsic dels programes de disseny: Affinity Designer, Affinity Photo, Affinity Publisher, Illustrator, InDesign i Photoshop; també es requereix saber alguna cosa de composició visual dinàmica (per a comunicacions en vídeo, composicions visuals en televisió, internet...) i el més elemental dels dos programes Premier i After Effects.
Objectius
L’assignatura s’emmarca en el camp del coneixement estètic, concretament en el del disseny gràfic tant l'estàtic com dinàmic, aplicat a la Comunicació Visual
El seu objectiu: que els alumnes puguin realitzar treballs/exercicis de composició visual (estàtics i animats) útils per a la seva posterior aplicació en la indústria de la comunicació audiovisual, que hi inclou l'empresa i xarxes.
Així, se'ls oferirà una visió panoràmica del que passa actualment en el citat camp, abundant en exemples-clau que puguin activar no només en la capacitat de l'alumnat per comunicar-se sinó també en el potencial creatiu d'aquest.
La meta és que els estudiants acabin comprenent amb claredat la gran utilitat del disseny gràfic en la comunicació i la pertinència de la creativitat com a valor distintiu que els obri portes al mercat laboral. I tot això, es procurarà aconseguir en l’assignatura tant des d’un pla teòric com, alhora, molt-molt pràctic.
Competències
- Comunicació Audiovisual
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Demostrar capacitat creativa en la realització audiovisual.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els principis teòrics als processos creatius.
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Aplicar les tecnologies i els sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació per als nous gèneres i formats audiovisuals multimèdia.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Divulgar els coneixements i innovacions de l'àrea.
- Dominar les eines tecnològiques per a la realització audiovisual.
- Generar productes audiovisuals de qualitat i amb una estètica innovadora.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Utilitzar el llenguatge propi de cada un dels mitjans audiovisuals de comunicació a les seves modernes formes combinades o en suports digitals per a la realització de documentals periodístics.
- Utilitzar el llenguatge propi de cada un dels mitjans audiovisuals de comunicació a les seves modernes formes combinades o en suports digitals per a la realització de productes infogràfics.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
Continguts
Els temes que abordarà l’assignatura s'exposen a continuació a grans trets; tots ells s’impartiran amb abundància d'exemples pràctics:
1) Disseny i Composició visual estàtica i dinàmica en la comunicació visual. Terminologia general. Definicions de dissenyadors rellevants (petit debat). Panoràmica sobre l'estàtic i el dinàmic en diferents mitjans de comunicació actuals. Disseny-forma-aparença = Disseny-forma-contingut = Comunicació-informació vs Comunicació + emoció (mini-debat).
2) Disseny estàtic específic en la comunicació visual. Què és la direcció d'art; estudi de les imatges fixes (fotografies, il·lustracions) i la seva aplicació comunicativa; el mateix sobre la tipografia normal i la tipografia emocional; de la mateixa manera es tractarà la importància del color; les connexions gràfiques d'una publicació (diari, revista ... fins i tot campanya publicitària), etc.
3) Disseny dinàmic específic en la comunicació visual. En vídeo, en televisió, en capçaleres i epílegs cinematogràfics, en l'ocupació en efectes especials, en animació, en veu, en música, etc.
4) Fusió-síntesi del disseny i la composicions visual estàtica i dinàmica en entorns multimèdia.
Res és nou, gairebé tot s’ha estat pensat amb anterioritat: “la dificultat rau en tornar a pensar-”, va dir el filòsof alemany Goethe, per cert, autor d’una teoria del color, element primordial en la comunicació visual.
5) Les parts concretes per realitzar un projecte de disseny i composició visual en comunicació.
Documentació mínima necessària per dur a terme un projecte.
Metodologia
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents
Brainstorming: a la recerca d'una idea creativa i factible
Realitzar una sinopsi del tema. Plantar una estructura. Realitzar un breafing i desenvolupar-lo i poc. Creació d'una marca o una capçalera. Establir una línia creativa. Planificar la seva difusió.
Activitats supervisades pel professor
Mitjançant tutories presencials individuals (o en grup), el professor intentarà resoldre problemes concrets que l'alumnat tingui sobre el temari i les pràctiques. Del que s'infereix que el professor dinamitzarà l'estudiant en el cas que aquest no s'impliqui prou en el projecte. Es treballarà en grups de dos alumnes per a alguns treballs, de quatre alumnes per al treball final, i hi haurà una prova individual tipus examen.
Activitats dutes a terme per l'estudiantat
Llegir els articles i llibres que li indiqui el professor, documentar-se en grup i individualment, comprendre i dominar la terminologia bàsica. I, per descomptat, l'elaboració d'exercicis en parella, els relacionats amb la realització del projecte i l'examen.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques amb suport TIC | 15 | 0,6 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 11 |
| Pràctiques de laboratori | 27 | 1,08 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 12 | 0,48 | 1, 4, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, anàlisis, preparació de treballs | 87 | 3,48 | 1, 8 |
Avaluació
1r quadrimestre: SEMIPRESENCIAL (les pràctiques/seminaris a les aules + teoria online)
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L'avaluació és continua i en tres parts i cadascuna d'elles s'ha d'aprovar:
—Pràctiques de grup del projecte final: 40%.
—Quatre pràctiques en parella: 30%.
—Examen escrit sobre les classes magistrals: 30%.
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats,
el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
El pes de la teoria és del 30%, i serà obligatori aprovar-la atès que la resta de l'assignatura obté qualificacions grupals de dues o quatre persones.
Per a poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, serà necessari haver obtingut una nota de 3,5.
Els exercicis pràctics del treball final en grup es realitzen en aules informatitzades (LAB). El professor els supervisarà en cada sessió. Valorarà especialment la capacitat creativa de l’alumne/es davant el projecte i els exercicis, la seva predisposició a avançar en la realització, els recursos utilitzats, etc.
Formalment, s’han de complir les pautes generals aportades pel professor, encara que s’admet idees creatives i, per descomptat, la realització d'aquestes idees.
Els treballs escrits de grup (tipus seminari) es realitzen a partir d’una pregunta. No ha d’haver faltes d'ortografia (en qualsevol dels dos idiomes oficials de la UAB) i es valorarà també la redacció. Una redacció deficient reduirà en 2 punts, així com cada falta d’ortografia restarà 0,10 punts la nota final del treball.
Sobre el període de recuperació
Les dues últimes setmanes del curs es dediquen a activitats de recuperació i podran acollir-s’hi els estudiants que compleixin les següents condicions:
En cas de suspens
—Amb una nota mínima de 3 punts.
—No es tornarà a avaluar un treball plagiat.
Si l'estudiant desitja pujar nota
Només podran acollir-se els alumnes que tinguin un 8 de nota global. Se'ls s’encarregarà un treball individual —a proposta de l'alumne o del professor—, sempre alliurar en un màxim de set dies hàbils.
Convé sosperar la decisió: reduir nota, afectarà la qualificació final.
Plagi. L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teòric | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Pràctiques de grup P1 | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11 |
| Pràctiques de grup P2 | 40 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11 |
Bibliografia
Arnheim, Rudolf (1977). ¿Arte y percepción visual? Buenos Aires. EUDEBA (Editorial Universitaria de Buenos Aires)
Berger, John. (2000). Modos de ver. Barcelona. Gustavo Gili.
Bonnici, Peter (1998). Lenguaje visual, la cara oculta de la comunicación. Barcelona. Index Book SL.
Fiel, Charlotte & Peter -editores- (2005). Diseño del siglo XX. Colonia (Alemania). <spanstyle = "vertical-align: inherit;">Taschen. Versión en español (Barcelona).
García Guardia, María Luisa & Menéndez Hevia, Tania (2007). El diseño digital. Mímesis del espacio pictórico. Madrid. Editorial Fragua.
Hervás Ivars, Christian (2002). El diseño gráfico en televisión. Madrid. Cátedra.
Lapolli, M. y Vanzin, T. (2016). Infografía na era da cultura visual. Florianópolis: Pandion.
Owen. W. (1991). Diseño de revistas. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.
Rafols, Rafael. & Colomer, Antoni. (2003) El diseño audiovisual. Barcelona. Gustavo Gili.
Ricarte, J. M. (1999). Creatividad y comunicación persuasiva. 2ª ed. Barcelona: Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona y otros.
Satué, Enric. (1988) El diseño gráfico. Desde los orígenes Hasta Nuestros días. Madrid. Alianza Editorial.
Valero, J. L. (2012). Infografía digital. La visualización sintética. Barcelona: Bosch
Valero, J.L. (2008): “Tipología del grafismo informativo” , en Estudios sobre el mensaje periodístico, 14, Madrid: Universidad Complutense |http://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0808110631A
Valero, J.L. (2009): “Clasificación del grafismo de contenido en los informativos de televisión”, en Trípodos.com, Barcelona: Universidad Ramon Llull. http://www.raco.cat/index.php/tripodos/article/view/144347
Valero, J.L. (Eds.). (2018). Nuevas Narrativas visuales. La Laguna: Cuadernos artesanos de comuncación ULL. https://issuu.com/revistalatinadecomunicacion/docs/cac150
Zimmermann, Yves. (2002) Del diseño. Barcelona. Gustavo Gili / Colec. Hipótesis.
Programari
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.