Els Clàssics en la Cultura Contemporània
Codi: 103563 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OT | 3 | 2 |
| 2502758 Humanitats | OT | 4 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Luis Cruz Palma
- Correu electrònic:
- oscar.delacruz@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Els continguts acudiran a coneixements teòrics sobre la història de la cultura que els estudiants han hagut d'adquirit en altres assignatures, especialment els referits al període dels segles XVIII-XXI. També es considera assolit un nivell de redacció que inclou la manera de citar científicament la redacció dels treballs.
Objectius
Estudi dels esdeveniments culturals que s'han produït i que es produeixen a l'època contemporània, per a la comprensió i anàlisi dels quals cal fer referència als seus antecedents en el món clàssic.
Per a una comprensió de la història de la cultura contemporània, és imprescindible adonar-se que les innovacions significatives no han pogut desenvolupar-se sense tenir en compte unes tradicions que, sovint, parteixen del món clàssic. Els nous esdeveniments culturals transcendents no n'han prescindit, actualitzant les referències clàssiques per motius sobre els quals cal reflexionar.
L'assignatura treballa sobre aquesta idea general i intentarà demostrar la seva aplicació tenint en compte els objectius següents:
- Considerar el pes de la tradició clàssica al panorama de la cultura contemporània.
- Detectar elements culturals de tradició clàssica, vigents a la història de la cultura recent.
- Localitzar nous fenòmens que depenen de l'ús o la interpretació de temes clàssics o de la cultura clàssica.
- Avaluar i valorar el pes de la cultura clàssica en el panorama cultural actual.
Competències
- Humanitats
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
- Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
- Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
- Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
- Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
- Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
- Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
- Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
- Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.
Continguts
Introducció: Antecedents del panorama de la cultura contemporània (ss. XIX-XXI)
0.1. Identificació de la cultura com a "alta cultura".
0.2. L'auctoritas com a sistema de transmissió en l’alta cultura.
0.3 Definicions i consideracions sobre el concepte de "tradició clàssica".
0.4. Metodologia dels estudis sobre tradició clàssica: aclariment dels conceptes d'influència, transmissió, paral·lel, còpia, versió, adaptació, etc.
Desenvolupament: Els clàssics en les grans innovacions culturals del món contemporani
1. L’impacte cultural del colonialisme: trencament del concepte d’ “alta cultura”.
2. Romanticisme i els clàssics.
3. Repercusió cultural dels avançaments científics: l’aparició de la ciència ficció.
4. L'interès per l’irracional: fantasmes, visions i teosofia.
5. La crisi cultural de l’Existencialisme. La presència dels classics a l'Existencialisme.
6. La recerca de noves tècniques artístiques: les Avantguardes.
7. L’esteticisme dels dandis.
8. Els clàssics com a imatge del feixisme.
9. El concepte de cultura a la Postmodernitat: la funció dels clàssics.
10. El revisionisme relativista postmodern: imagologia i altres anàlisis crítics.
11. Tendència actual cap al Neohumanisme.
12. Constatació de l'ús de les referències clàssiques a la actualitat.
Metodologia
Com a complement de les explicacions teòriques del professor, els estudiants hauran de lliurar tres redaccions durant el curs. Cadascunatindrà el valor de 2 punts i un màxim d'extensió de 4 pàgines. L'objectiu d'aquests exercicis serà il·lustrar amb algun exemple concret la pervivència o influència de la tradició clàssica en relació amb els temes del programa.
La primera redacció versarà sobre algun cas relacionat amb els temes 1-4. La segona redacció sobre els temes 5-8. La tercera sobre els temes 9-12.
El professor detallarà un calendari de lliurament d’aquestes activitats avaluables a l'inici del curs.
Es facilitarà un temps proporcional perquè els estudiants puguin exposar a classe les reflexions que han ofert en les redaccions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Introducció metodològica | 8 | 0,32 | |
| exposició teòrica sobre els temes 5-8 | 9 | 0,36 | |
| exposició teòrica sobre els temes 9-12 | 12 | 0,48 | |
| exposició teòrica sobre los temas 1-4 | 12 | 0,48 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Indicacions especialitzades per a la redacció dels 3 exercicis | 6 | 0,24 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia per a cadascú dels temes del programa | 75 | 3 | |
| Redacció de 3 exercicis | 12 | 0,48 | |
| Redacció de conclusions i preparació de l'exàmen final | 12 | 0,48 |
Avaluació
El resultat de la nota final s'obtindrà de la suma de les proves següents:
Lliurament de 3 redaccions: 60%. Per a obtenir el 20% corresponent a cada exercici, és imprescindible lliurar-lo en la data indicada. En cas de retard injustificat en el lliurament, es rebaixarà la nota en proporció amb els dies de retard. En canvi, els estudiants podran revisar i corregir les seves redaccions si no han obtingut en primera instància la nota màxima de 2 punts per exercici.
Prova escrita (examen obligatori): 40%.
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi fet l'examen obligatori.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Reavaluació:
La nota de l'examen no es pot reavaluar amb una segona prova, en tot cas es pot discutir durant el periode de revisió de notes (periode de reavaluació).
Aquells estudiants que no hagi aprovat i es presentin a la reavaluació, tenen opció només al aprovat (5 punts) com a nota màxima.
Per a ser avaluat, és necessari haver lliurat les tres ressenyes i haver fet l'examen obligatori, sense les quals proves el resultat de l'avaluació serà "no avaluable".
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de 3 redaccions relacionades amb els continguts de l'assignatura | 60% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita (exàmen) | 40% | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 5 |
Bibliografia
A més del suggeriment de diverses obres literàries, en suport del conjunt dels aspectes teòrics que tracta l’assignatura són útils les referències següents:
L. Canfora, Ideologías de los estudios clásicos, 1980, trad. cast. M. Llinares García, Madrid, 1991.
O. Fullat, El siglo postmoderno (1900-2001), Barcelona, 2001.
R. Gubern, Máscaras de ficción, Barcelona, 2002.
D. Hernández de la Fuente, El hilo de oro: los clásicos en el laberinto de hoy, Barcelona, 2021.
J. F. Lyotard, La condición postmoderna, Madrid, 1994.
N. Ordine, La utilidad de lo inútil, Madrid, 2013.
J. Picó, Cultura y modernidad, Madrid, 1999.
E. Said, Humanisme et démocratie, Paris, 2005
E. Said, Orientalismo, Barcelona, 2002.
R. Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, Barcelona, 2003.
J. P. Sartre, El existencialismo es un humanismo, Buenos Aires, 1972.
S. Settis, El futuro de lo clásico, Madrid, 2005.
Tz. Todorov, El jardín imperfecto, Barcelona, 1999 (trad. franc. 19981).
I. Vallejo, El infinito en un junco, Barcelona, 2020.
M.J. Vega, Imperios de papel. Introducción a la crítica postcolonial, Barcelona, 2003.
D. Viñas Piquer, Historia de la crítica literaria, Barcelona, 2002.
Programari
pdf- PowerPoint - Word