Logo UAB
2022/2023

Educació Comparada

Codi: 103527 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500261 Pedagogia OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Mauro Carlos Moschetti
Correu electrònic:
mauro.moschetti@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Altres indicacions sobre les llengües

Català 50% / Castellà 50% / Algunes lectures en anglès

Prerequisits

És molt recomanable haver aprovat l’assignatura "Bases Sociopolítiques de l’Educació". Els seus continguts i competències es donen per assolits en aquesta assignatura. 

Objectius

Aquesta assignatura s’imparteix en un nivell avançat del pla d’estudis de Pedagogia, i amb caràcter obligatori. Es considera imprescindible per a la formació de qualsevol pedagog/a el coneixement i la capacitat de comprensió dels sistemes educatius d’altres països, especialment de l’àmbit europeu.

La mirada internacional sobre els fenòmens educatius constitueix l’eix central d’aquesta assignatura. Els objectius formatius són els següents:

1.- Conèixer i aplicar els fonaments teòrics de l'Educació Comparada. 

2.- Conèixer, analitzar i comprendre la problemàtica educativa del món d'avui, des d’una perspectiva internacional, entenent les interrelacions que es donen amb els factors econòmics, polítics, històrics i culturals. 

3.- Conèixer, analitzar i comprendre els sistemes educatius de certs països de rellevància internacional.

4.- Analitzar i comprendre el sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a partir de referents internacionals. 

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
  • Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  4. Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
  5. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  8. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  9. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  10. Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
  11. Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  14. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  15. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  16. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  17. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

A.- Fonaments teòrics de l’Educació Comparada.

B.- Panoràmica mundial de l’educació.

C.- Sistemes educatius d’àmbit internacional.

D.- Anàlisi comparativa de sistemes educatius en el context internacional.

E.- El sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a l’entorn internacional.

Metodologia

 

L'activitat dirigida es desenvolupa a partir de l'exposició docent i l'anàlisi conjunt de lectures i altres materials.  

El seminaris són espais de treball per a un subgrups. Es proposen diferents activitats d'aprofundiment i discussió de la matèria treballada. 

A banda de la matèria de tipus teòric, l'assignatura contempla la realització d'un projecte tutoritzat, que tindrà el seguiment del docent. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe magistral 30 1,2 4, 10, 11
Seminaris (grups reduïts) 15 0,6 4, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Projectes tutoritzats i realització d'activitats 30 1,2 4, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles, llibres i elaboració de treballs 75 3 4, 10

Avaluació

L'examen final es farà el dia 12 de gener de 2023.

El treball grupal consistirà en una revisió de la literatura sobre un tema d'Educacio Comparada que sigui de l'interès de l'equip i s'haurà de presentar oralment i en format escrit els dies 15 i 22 de desembre de 2022.

L'activitat individual es basa en l'anàlisi de lectures d'aprofundiment i/o en la participació en els debats de classe.  

Per poder superar l’assignatura és necessari obtenir com a mínim un 5 a cadascuna de les activitats d'avaluació. En el cas dels estudiants que han seguit adequadament tota l’assignatura, la no superació de l'examen final podrà donar lloc a una prova de recuperació al finalitzar l’assignatura. La nota màxima que es podrà obtenir en aquesta prova serà un 5. La recuperació es farà el dia 26 de gener de 2023.

L'assistència a classe és molt recomanable.

El plagi és motiu de suspens i pèrduda del dret a recuperació. 

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat individual 20% 0 0
Examen final 50% 0 0 4, 5, 10
Treball grupal tutoritzat 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Bibliografia

Apple, M. W. (2004). Creating Difference: Neo-Liberalism, Neo-Conservatism and the Politics of Educational Reform. Educational Policy, 18(1), 12–44. https://doi.org/10.1177/0895904803260022

Avelar, M., & Ball, S. J. (2019). Mapping new philanthropy and the heterarchical state: The Mobilization for the National Learning Standards in Brazil. International Journal of Educational Development, 64, 65–73. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.09.007

Ball, S. J., & Junemann, C. (2012). Networks, new governance and education. Bristol, UK: Bristol University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt9qgnzt

Ball, S. J., & Youdell, D. (2007). Hidden privatisation in public education. Brussels.

Beech, J., & Barrenechea, I. (2011). Pro-market educational governance: is Argentina a black swan? Critical Studies in Education, 52(3), 279-293. http://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077

Bonal, X. Tarabini, A., Verger, A.(comp.). (2007). Globalización y Educación. Textos Fundamentales. Buenos Aires: Miño y Dávila.

Bonal, X., & Tarabini, A. (2013). The Role of PISA in Shaping Hegemonic Educational Discourses, Policies and Practices: The Case of Spain. Research in Comparative and International Education, 8(3), 335–341. https://doi.org/10.2304/rcie.2013.8.3.335

Bray, M., Adamson, B., Mason, M. (2010). Educación comparada. Enfoques y métodos. Buenos Aires: Granica

Brenner, N., Peck, J., & Theodore, N. (2010). After Neoliberalization? Globalizations, 7(3), 327–345. https://doi.org/10.1080/14747731003669669

Carnoy, M. (1999).Globalization and Educational Reform: what planners need to know. Paris: UNESCO. [CHAPTERS 3&4]

Chubb, J. E., & Moe, T. M. (1990). Politics, Markets, and America’s Schools. Washington DC: The Brookings Institution.

Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: a focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17. https://doi.org/10.1080/026809399286468

Di John, J. (2007). Albert Hirschman’s exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America. Oxford Development Studies, 35(3), 295–327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860

Edwards, D. B., & Moschetti, M. C. (2019). Global Education Policy, Innovation, and Social Reproduction. In Encyclopedia of Educational Innovation (pp. 1–6). Singapore: Springer Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-13-2262-4_111-1

European Commission. (2011). Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011) Indicators and benchmarks. En línia:

Ferrer, F. (2002). La educación comparada actual. Barcelona: Ariel

Ferrer, F., Castel, J. L., Valiente, O. (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Friedman, M. (1997). Public Schools: Make Them Private. Education Economics, 5(3), 341–344. https://doi.org/10.1080/09645299700000026

Ganimian, A., & Murnane, R. (2014). Improving Educational Outcomes in Developing Countries: Lessons from Rigorous Impact Evaluations. Cambridge, MA. https://doi.org/10.3386/w20284  

García Garrido, J.L. (2004). Sistemas educativos de hoy. Madrid: Dykinson.

http://www.includ-ed.eu/sites/default/files/documents/report_llp_policy_2010.pdf

http://www.oecd.org/education/education-at-a-glance-19991487.htm/?refcode=20190209ig

Languille, S. (2017). Public Private partnerships in education and health in the global South: a literature review. Journal of International and Comparative Social Policy, 33(2), 142–165. https://doi.org/10.1080/21699763.2017.1307779

Levin, H. M. (2002). A Comprehensive Framework for Evaluating Educational Vouchers. Educational Evaluation and Policy Analysis, 24(3), 159-174. http://doi.org/10.3102/01623737024003159

Lubienski, C. (2003). Innovation in Education Markets: Theory and Evidence on the Impact of Competition and Choice in Charter Schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395-443. http://doi.org/10.3102/00028312040002395

Martinez Usarralde, M.J. (2009). Educación internacional. València: Tirant lo Blanch.

Morduchowicz, A., & Iglesias, G. (2011). Auge y avance de los subsidios estatales a las escuelas privadas en la Argentina. In R. Perazza (Ed.), Mapas y recorridos de la educación de gestión privada en la Argentina. Buenos Aires: Aique.

Moschetti, M. C., & Verger, A. (2020). Opting for Private Education: Public Subsidy Programs and School Choice in Disadvantaged Contexts. Educational Policy, 34(1), 65–90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151

Moschetti, M., Fontdevila, C., & Verger, A. (2017). Manual para el estudio de la privatización de la educación. Bruselas: Education International.

Narodowski, M., Moschetti, M., & Gottau, V. (2017). The growth of private education in Argentina: eight paradigmatic explanations. Cadernos de Pesquisa, 47(164), 414-441.

Naya, L.M. (2003): La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Donostia: Erein

Nusche, D. (2009), What Works in Migrant Education?: A Review of Evidence and Policy Options. OECD Education Working Papers Series, No. 22, OECD Publishing.

OECD (2013).Synergies for Better Learning: An International. Perspective on Evaluation and Assessment. OECD: Paris.

OECD (2019). Education at a glance 2019. OECD Indicators. En línia:

OECD. (2011). School autonomy and accountability: Are theyrelated to student performance? Pisa in Focus 9. http://www.oecd.org/pisa/48910490.pdf

Parcerisa, L., & Verger, A. (2016). Rendición de cuentas y política educativa: Una revisión de la evidencia internacional y futuros retos para la investigación. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(3).

Patrinos, H. A., Barrera Osorio, F., & Guáqueta, J. (2009). The role and impact of public-private partnerships in education. Washington D.C.: World Bank Publications.

Prat, Enric (2013). L'educació, una qüestió d'estat. Una mirada a Europa. Barcelona: UB.

Rizvi, F., & Lingard, B. (2009). Globalizing education policy. London: Routledge. [CHAPTER 1]

Schleicher, A., & Zoido, P. (2016). The policies that shaped PISA, and the policies that PISA shaped. In: Mundy, K., Green, A., Lingard, B., & Verger, A. (Eds.) The handbook of global education policy. London: Wiley.

Tarabini, A., & Bonal, X. (2011). Globalización y política educativa:los mecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355(2), 235-255.

Taylor, S., Rizvi, F., Lingard, B., & Henry, M. (1997). Educational policy and the politics of change. London: Routledge. [CHAPTER 1 & 2]

Termes, A., Bonal, X., Verger, A., & Zancajo, A. (2015). Public-Private Partnerships in Colombian Education: The Equity and Quality Impications of "Colegios en concesión." London: Open Society Foundations.

Tolofari, S. (2005). New Public Management and Education. Policy Futures in Education 3(1), 75-89.

UNESCO. (2013). Informe de 2013/4. Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. En línia: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf

UNESCO. (2015). Rethingking Education: Towards a global common good? Paris: UNESCO Publishing. Retrieved from https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232555

Valiente, O. (2014). The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40-48.

Verger, A. (2012). Framing and selling global education policy: the promotion of public-private partnerships for education in low-income contexts. Journal of Education Policy, 27(1), 109-130.

Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016).The privatization of education: A political economy of global education reform. New York: Teachers College Press.

Verger, A., Fontdevila, C., Rogan, R., & Gurney, T. (2019). Manufacturing an illusory consensus? A bibliometric analysis of the international debate on education privatisation. International Journal of Educational Development, 64, 81–95. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.12.011

Verger, A., M. Novelli and H. K. Altinyelken. (2012). Global Education Policy and International Development: An Introductory Framework. In: Verger, A., M. Novelli and H. K. Altinyelken (Eds.). Global Education Policy and International Development: New Agendas, Issues and Policies. London: Continuum

Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2020). How and why policy design matters: understanding the diverging effects of public-private partnerships in education. Comparative Education, 56(2), 278–303. https://doi.org/10.1080/03050068.2020.1744239

Vior, S. E., & Rodríguez, L. R. (2012). La privatización de la educación argentina: un largo proceso de expansión y naturalización. Pro-Posições, 23(2), 91-104.

Waslander, S., C. Pater, and M. van der Weide. 2010. Markets in Education: An Analytical Review of Empirical Research on Market Mechanisms in Education. OECD EDU Working Paper 52.[PAGES 28-45]

Programari

Per la docència virtual s'utiltzarà Microsot Teams