Estructura del Sistema Audiovisual
Codi: 103021 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montse Bonet Bagant
- Correu electrònic:
- montse.bonet@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura cal no oblidar tot el que s’ha après en cursos anteriors, especialment els conceptes i les idees fonamentals de les assignatures Història de la Comunicació, Estructura de la Comunicació, Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Història dels Relats Audiovisuals.
A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.
Objectius
Aquesta assignatura Obligatòria s’ubica dintre de la matèria Indústria Audiovisual, impartida entre el tercer i el quart curs del grau. Per tant, els objectius formatius d’aquesta assignatura es materialitzen en el conjunt que forma amb l’altra assignatura que també és part de la matèria, Models de Gestió de l'Empresa Audiovisual (Optativa) ambdues de 6 crèdits ECTS.
Tal com es defineix en el pla d’estudis, es tracta de proporcionar una visió panoràmica de l’estructura del sistema audiovisual i els actors que el componen: indústries culturals de caire divers, organismes reguladors, legisladors, grups de comunicació, nous actors, etc.
L'objectiu general és donar les claus bàsiques de què podem entendre quan parlem de 'sistema audiovisual', com s’estructura, com es relacionen els seus principals protagonistes i quins canvis ha experimentat i encara segueix experimentant.
Competències
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Conèixer i interpretar els fenòmens industrials i empresarials del sector audiovisual.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Gestionar el temps de manera adequada.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar les característiques específiques del sistema audiovisual.
Continguts
L'assignatura gira al voltant d'uns grans temes, de sòlida base teòrica, però que acostumen a incloure constant actualització, seguint el propi desenvolupament del sector. És per això que el seguiment de determinades fonts d'informació més o menys especialitzades té un pes rellevant. Els grans eixos sobre els que s'articula el contingut són:
- Introducció a l’Estructura del Sistema Audiovisual. Aproximació a una definició.
- Aprofundiment en les característiques de producció i distribució de les indústries culturals. Com afecten el sector.
- La filera audiovisual a l'era de les OTT: "plataformització" de la comunicació, tecnologia i grups de comunicació.
- Estructura de la comunicació local.
- La indústria dels vídeojocs. De sector 'maleït' a promesa de l'audiovisual.
- La indústria discogràfica / la indústria dels continguts musicals.
- La gestió de l'àudio: ràdio, podcast, altaveus intel·ligents.
- L'espectre radioelèctric com a camp de batalla pel domini de l'audiovisual.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Metodologia
L’adquisició de coneixements i competències per part de l'alumnat es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen les classes magistrals a l’aula, exercicis de debat i reflexió proposats pel professorat, les lectures i els seminaris, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través de Moodle.
En concret, els seminaris es focalitzaran en temes específics del temari, per als quals es proporcionaran un seguit de lectures prèvies o es demanarà recerca prèvia d'informació i / o preparar una presentació.
A més, una part important del curs es basa en la realització del treball, que implica un contacte directe amb especialistes del sector, tant des de la vessant acadèmica com des de la vessant dels professionals que hi treballen.
És important que l’alumnat no vegi aquestes tres activitats de manera diferenciada sinó com a parts d’un tot, que s’interrelacionen i serveixen per assolir més fàcilment els objectius i per consolidar millor els coneixements.
Aquesta és una assignatura que té una relació molt clara, directa i constant amb l'actualitat, per la qual cosa es recomana el seguiment de tot tipus d'informació referida al sistema audiovisual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 37,5 | 1,5 | 1, 4, 5 |
| Seminaris (participació i treballs) | 15 | 0,6 | 1, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs | 82,5 | 3,3 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:
- Examen teòric, 30 % sobre la qualificació final.
- Seminaris (resolució d'exercicis i participació), 20 % sobre la qualificació final.
- Treball de curs (incloent-hi la presentació), 50 % sobre la qualificació final.
Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.
L’examen teòric serà tipus test i inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, dels seminaris i les lectures que s’hauran de fer al llarg del curs.
Quant al funcionament dels seminaris, la nota deriva de la informació aconseguida prèviament i/o la presentació en grup i/o la pràctica feta allà mateix. La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i pujaran al Campus Virtual. Cada sessió comptarà prèviament amb un protocol explicatiu de funcionament.
El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzada. Es valorarà especialment la capacitat d’acotar bé el tema, emprar un llenguatge adequat al tipus de treball, establir connexions entre la teoria i la pràctica i la capacitat de síntesi del material consultat o aconseguit per qualsevol altra via (entrevistes, fonts de vídeo, àudio...). Tot just començat el curs, es pujarà al Moodle el protocol específic de desenvolupament del treball i es parlarà amb cada grup sobre el tema a estudiar. La nota del treball inclourà la seva presentació a final de curs.
Existeix un segon criteri de caire formal i naturalesa substractiva, és a dir, el seu compliment no augmenta la puntuació final però el seu incompliment resta punts. En concret, es valorarà el compliment de les característiques tècniques explicitades en la pauta que s’oferirà a l’inici de curs (tipografia, cos, interlineat, alineació i marges), a raó de 2 dècimes per característica. L’ortografia també és un criteri formal. Cada falta d’ortografia restarà 0,3 punts. Els errors de citació i elaboració i tractament de les referències usades al treball restaran 0,3 punts.
Sobre el període i les condicions de recuperació
Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:
En cas d’haver suspès:
- que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
- que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 al treball amb les següents excepcions: no es re-avaluarà un treball plagiat en part o en la seva totalitat (és un 0 directament) o aquells que no compleixin els requisits formals especificats prèviament (que tinguin faltes d’ortografia, no compleixin els mínims quant a citació, etc.).
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats elpes de les quals equivalgui a un mínimde 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana de 3,5.
No són recuperables els treballs plagiats. Quant als seminaris, només se'n pot fer recuperació un cop posada la nota final del conjunt de seminaris, quan ja s'han fet tots sempre i quan aquesta nota final sigui suspesa; és a dir, no es recuperen un a un. En tractar-se d’una prova en grup, si suspèn una sola persona, se li farà una prova a mida.
En cas de / que
a) Voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.
b) Segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi. La qualificació de l'assignatura correspondrà al resultat d'aquesta prova.
c) Un / una estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...), aquest acte d'avaluació serà qualificat amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0 .
En cas de segona matrícula
L’alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en un examen teòric que inclourà el contingut de l'assignatura i unes lectures que es donaran quan comenci el semestre. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teòric | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 4, 5 |
| Seminaris (resolució d'exercicis i participació) | 20 % | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Treball de curs (inclosa la presentació) | 50 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Bibliografia
Referències bàsiques
Ala-Fossi, Marko & Bonet, Montse (2016) 'Clearing the skies: European spectrum policy and future challenges of DTT in Finland and Spain'. International Journal of Digital Television 7(3): 363-377.
Ala-Fossi, Marko & Bonet, Montse (2018) ‘Who’s afraid of a Pan-European Spectrum Policy? The EU and the Battles Over the UHF Broadcast Band’, International Journal of Communication 12: 337-358
Bonet, Montse (Coord.) (2016) El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: UOC. Llibre en línia.
Bonet, Montse & Fernández-Quijada, David (2021) 'Sounds without borders: Exploring the cross-national expansion of commercial European Radio Groups'. European Journal of Communication, https://doi.org/10.1177/02673231211012142.
Bonet, Montse & Sellas, Toni (2019) ‘Del flujo al stock: el programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital’, El Profesional de la Información, 28(1): 1-8.
Bustamente, Enrique (Ed.) (2011) Industrias creativas. Amenazas sobre la cultura digital. Barcelona: Gedisa.
Clares Gavilán, Judith; Casado del Río, MiguelÁngel; Fernández-Quijada, David; Guimerà i Orts, Josep Àngel (2013) Políticas culturales y de comunicación. La intervención pública en cine, televisión y prensa. Barcelona: Editorial UOC. Llibre en línia.
Clares-Gavilán, Judith (Coord); Merino Álvarez, Cristina; Neira, Elena (2019) La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda a la televisión por internet. Editorial UOC. Col·leccio Manuales.Llibre en línia.
Fernández Alonso, Isabel (Ed.) (2017) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
Fernández-Quijada, David & Arboledas, Luis (2013) ‘The Clientelistic Nature of Television Policies in Democratic Spain’. Mass Communication and Society 16(2): 200–221.
Flew, Terry (2021) Regulating Platforms. Cambridge: Polity Press.
Frey, Mattias (2021) Netflix Recommends. Algorithms, Film Choice, and the History of Taste. Oakland: University of California Press.
Guimerà, Josep Àngel (2014) Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya(1980-2003). Barcelona: Proa.
Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2013) ‘El model de negoci en cadena a Catalunya: de l’èxit radiofònic al fracàs televisiu’, Quaderns del CAC, 38. Disponible a: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q38_guimera_bonet_ES.pdf
Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2020) 'A Fractured and Weaker Public Service Media: Territorial Organisation, Public Media Policy and Economic Crisis in Spain'. Javnost - The Public, 27(3): 308-324.
Hardy, Jonathan (2022) Branded Content: The Fateful Merging of Media andMarketing. London ; New York : Routledge. Llibre en línia.
Herzog, Christian; Hilker, Heiko; Novy, Leonard and Torun, Orkan (2018) Transparency and funding of public service media : die deutsche Debatte im internationalen Kontext. New York: Springer. Llibre en línia.
Hesmondhalgh, David (2019) (4th. ed) The Cultural Industries. London: SAGE.
Jordan, Tim (2020) The Digital Economy. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.
Kehoe, Keith & Mateer, John (2015) ‘The Impact of Digital Technology on the Distribution Value Chain Model of Independent Feature Films in the UK’, International Journal on Media Management 17(2): 93-108.
Larson, Rob (2020) Bit Tyrants. The Political Economy of Silicon Valley. Chicago: Haymarket Books. Llibre en línia.
Lee, David (2018) Independent television production in the UK : from cottage industry to big business. London : Palgrave Macmillan. Llibre en línia.
Lotz, Amanda D. (2022) Netflix and Streaming Video. Cambridge: Polity Press.
Lugmayr, Artur & Dal Zotto, Cinzia (Eds.) Media Convergence Hadbook- Vol 2. Firms and User Perspectives. Berlin: Springer.
Llorens, Carles (2010) ‘Spain’s Media Concentration Policy: A Patchwork Crucial to the Understanding of the Spanish Media System’, International Journal of Communication 4: 844-864. Disponible a: http://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/791/462
Maxwell, Richard (Ed.) (2016) The Routledge Companion to Labor and Media.New York: Routledge.
McDonald, Paul; Brannon Donoghue, Courtney; Havens, Timothy (Eds.) (2021). Digital Media Distribution: Portals, Platforms, Pipelines. New York: New York University Press. Llibre en línia.
Miguel de Bustos, Juan Carlos & Casado del Río, Miguel Ángel (Coords.) (2012) Televisiones autonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
Miñarro, Laura (2013) Cómo vender una obra audiovisual. Una aproximación a la distribución de contenidos audiovisuales. Barcelona: UOC. Llibre en línia.
Mueller, Milton (2017) Will the Internet Fragment?: Sovereignty, Globalization and Cyberspace. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.
Navarro Remesal, Víctor (2019) Cine ludens. 50 diálogos entre cine y juego. Editorial UOC. Col·lecció Filmografías esenciales.
Navarro Remesal, Víctor & Pérez-Latorre, Óliver (Eds.) (2021) Perspectives on the European Videogame. Amsterdam : Amsterdam University Pres.
Simpson, Seamus (2016) ‘Intervention, net neutrality and European Union media policy’, International Journal of Digital Television 7(3): 331-346.
Voltmer, Karen (2013) The Media in Transitional Democracies. Cambridge: Polity Press.
Wikström, Patrik (2020) The Music Industry. Third Edition. Cambridge: Polity Press.
Zallo, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
I tot el que el Servei de Biblioteques de la UAB posa a la nostra disposició:
https://ddd.uab.cat/pub/guibib/224929/bibrecdigitals.pdf
Altres fonts en línia
AER (Association of European Radios) http://www.aereurope.org/
ACT (Association of Commercial Television in Europe) http://www.acte.be/
BNE (Broadcast Network Europe) http://www.broadcast-networks.eu/
CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) : http://www.cac.cat
EBU (European Broadcasting Union)http://www.ebu.ch/mis
ETNO (European Telecommunications Network Operators) https://www.etno.eu/
ETSI (European Telecommunications Standards Institute) http://www.etsi.org/
FCC (Federal Communications Commission) http://www.fcc.gov/
GSMA (GSM Association) http://www.gsma.com
Pew Research Center http://www.pewresearch.org/
RSPG (Radio Spectrum Policy Group) http://rspg-spectrum.eu/
SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos. Bureau van Dijk). Accés a través de la Biblioteca (dintre de la UAB o des dequalsevol punt gràcies a la Xarxa Privada Virtual).
SETSI (Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información) http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/es-ES/SecretariaDeEstado/Paginas/secretaria_estado.aspx
Wider Spectrum Group http://www.widerspectrum.org/aboutus/
OFCOM : http://www.ofcom.org.uk
World DAB: http://www.worlddab.org
Observatori de la Comunicació Local: http://www.portalcomunicacion.com/ocl/cat/home.asp
Bases de dades de l’Observatori Europeu del’audiovisual: IRIS Merlin, Lumiere,Korda, Persky : http://www.obs.coe.int/, http://merlin.obs.coe.int/
Ministerio de Cultura: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/cine/inicio.html;jsessionid=B213EEFECC7FB0B6557805FEDB0BC107
La resta de fonts s'anirà donant al llarg de l'semestre, especialment en funció de les necessitats concretes de cada grup per al treball de curs o sempre que algú ho demani.
Programari
Aquesta assignatura no necessita un programari concret per al desenvolupament de les classes i els treballs.
En cas que per necessitat d'emergència sanitària novament calgués fer classes en línia, s'utilitzaria el programa Teams.
D'altra banda, el Campus Virtual segueix essent eina fonamental de comunicació i continguts en aquesta assignatura.