Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502442 Medicina | FB | 1 | A |
Per un correcte seguiment de l’assignatura, l’alumne haurà de tenir els coneixements teòrics i la capacitat de resolució de problemes corresponents a les assignatures de Física i Matemàtiques del Batxillerat.
L’assignatura Biofísica forma part de la formació bàsica dels dos primers cursos del Grau en Medicina.
Un dels seus objectius principals és explicar les bases físiques del funcionament d’alguns dels aparells i sistemes de l’organisme humà que tenen un fort component físic. Tant en estat de salut com en determinades alteracions patològiques.
Un altre dels objectius principals és explicar les bases físiques de tècniques, tant diagnostiques com d’intervenció, que defineixen la Medicina moderna, tals com la imatge radiogràfica, l’ecografia, l’electrocardiograma o l'hemodiàlisi.
Finalment, l’assignatura aporta bases físiques d’utilitat per a l’abordatge d’altres assignatures bàsiques com la Fisiologia Mèdica o l'Anatomia de l'aparell locomotor. I també a especialitats clíniques com la Fisiopatologia, la Radiologia diagnòstica i intervencionista, la Cardiologia, la Pneumologia, l'Otorrinolaringologia i l’Oftalmologia.
BLOCS:
PROGRAMA:
Tema 1. INTRODUCCIÓ A LA BIOMECÀNICA I A L’ELASTICITAT
Estàtica:
Equilibri d'un cos. Condicions d'equilibri. Palanques. Avantatge mecànic. Articulacions i graus de llibertat.
Gravetat i equilibri:
Efectes de la gravetat sobre l'organisme humà. Centre de gravetat i equilibri corporal. Línia gravitatòria i base de sustentació.
Acció de forces en els sòlids:
Elasticitat. Llei de Hooke. Energia de la deformació elàstica. Cossos inelàstics. Deformació residual. Viscoelasticitat. Tracció, compressió, cisallament, torsió i flexió.
Propietats físiques dels ossos:
Elasticitat i resistència òssia. Disposició arquitectònica dels ossos
Tema 2. BIOFÍSICA DE LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA
Pressió:
La pressió hidrostàtica com energia per unitat de volum. Pressions arterials. Pressió hidrostàtica al llarg del circuït vascular sistèmic. El cicle cardíac bàsic.
Resistència viscosa i equació de Poiseuille:
Viscositat de la sang. Resistència viscosa. Equació de Poiseuille. Resistència vascular sistèmica. Agrupacions de resistències. Fluxos laminar i turbulent.
Equació de Bernoulli:
L'equació de Bernoulli i les seves implicacions mèdiques.
Vasos sanguinis:
Equació de continuïtat. Tensió vascular. Llei de Laplace. Compliància vascular.
Seminari:
Treball d’aplicació de les bases teòriques estudiades a diferents casos i situacions mèdiques rellevants. Presentació de les bases físiques de l'ecocardiografia i de l'electrocardiograma.
Tema 3. BIOFÍSICA DE LA RESPIRACIÓ
Mecànica ventilatòria:
Volums i capacitats pulmonars. Eqüació de continuïtat. Pressions que intervenen en la ventilació. El cicle respiratori bàsic. Compliància pulmonar.
Pressions parcials i bescanvi alveolar:
Pressió parcial. Condicionament de l'aire inspirat. Difusió alveolar. Llei de Fick. Relació P/F. Oxigenació de la sang en estat de salut i limitacions en alteracions patològiques. Relació V̇/Q.
Resistència respiratòria:
Resistència de les vies respiratòries. Resistència viscosa. Tensió superficial alveolar (llei de Laplace) i tensioactiu pulmonar.
Seminari:
Treball d’aplicació de les bases teòriques estudiades a diferents casos i situacions mèdiques rellevants. Presentació de les bases físiques de la ventilació mecànica i manipulació d’un simulador d'entrenament.
Tema 4. BASES FÍSIQUES DE LA RADIACIÓ I LA RADIOACTIVITAT - APLICACIONS MÈDIQUES
Natura ipropietats de les ones electromagnètiques (OEM):
Espectre electromagnètic. Producció i propietats generals dels raigs X.
Fonaments de la radiologia:
Emissió radioactiva. Activitat. Tipus de partícules. Interacció amb la matèria. Ionització. Efectes biològics. Dosi. Corbes de supervivència.
Aplicacions mèdiques:
Gammagrafia. DXA (absorciometria de raigs X d'energia dual). PET (tomografia d'emissió de protons).
Tema 5. BIOFÍSICA DE LA VISIÓ
L'ull com a sistema òptic:
Paràmetres òptics de l'ull. Cristal·lí i mecanisme d'acomodació. Potència màxima i potència mínima. Punt pròxim i punt remot. Amplitud d'acomodació. Presbícia.
Formació d'imatges a la retina:
Anomalies en la formació d’imatges. Ametropies: miopia, hipermetropia. Correcció de les diferents ametropies. Astigmatisme.
Agudesa visual:
Variació de l’agudesa visual en la retina.
Fotoreceptors visuals i visió dels colors:
Fotoreceptors visuals de la retina. Visió cromàtica i anomalies.
Seminari:
Es facilitaran les eines per interpretar la informació bàsica en l’avaluació òptica de la visió. Entendrem per exemple, què significa una graduació “VL UD-1,5” i quina seria, en aquest cas, la distància més llunyana a la que l’ull podria enfocar objectes sense portar lents correctores.
Tema 6. FENÒMENS DE DIFUSIÓ - OSMOSI I DIÀLISI
Bases físiques dels fenòmens de difusió:
Difusió simple, teoria cineticomolecular. Llei de Fick.Coeficient de difusió. Difusió a través de membranes. Osmosi, característiques i aplicacions. Diàlisi, característiques i aplicacions.
Tema 7. BIOFÍSICA DE LA PRODUCCIÓ DE LA VEU I DE L’AUDICIÓ
Bases físiques de l’audició i de l’audiometria:
Intensitat i la seva percepció. L'escala de decibels. Llindars auditius. Llindar de dany a llarg termini. L'audiograma. Alteracions acústiques a les hipoacúsies més prevalents. Corbes isofòniques. Reclutament.
Natura física de la veu i bases físiques de la seva producció:
Explicació aerodinàmica-mioelàstica de la fonació. Sons simples i sons complexos. Harmònics. Espectre de freqüències i estímul coclear. Ressonàncies al tracte vocal i formants vocàlics.
Integració: Audiologia i bases físiques de l’anàlisi auditiva dels sons de la parla:
Bases físiques del funcionamentde l'aparell auditiu. L’orella mitjana com adaptador d'impedàncies acústiques.La trompa d’Eustaqui com a equalitzador de la impedància acústica. Orella interna: organització tonotòpica de la membrana basilar i anàlisi de sons complexos.
Seminari:
Simulació de l'audició en pacients amb algunes de les hipoacúsies més prevalents; discussió de les conseqüències. Simulació de l'audició a través de l'implant coclear. Presentació de les bases físiques de la timpanometria.
Classes de teoria (TE): Classes magistrals en grup gran.
Seminaris (SEM): Aprenentatge actiu, significatiu, col·laboratiu, entre iguals, per convertir coneixements en competències. Estudi i discussió de situacions, casos i problemes d’interès mèdic. Treball en equips col·laboratius de 4-5 estudiants. Abans d’assistir a la sessió presencial, és essencial portar a terme el treball preparatori encarregat pel/per la corresponent professor/a. En alguns casos s’abordaran també aspectes no coberts a les classes de teoría (igualment avaluats). Un seminari associat a cada tema, en alguns casos d’1 h i en d’altres 2 h.
Pràctiques de laboratori (PLAB): 6 sessions on es visualitzen i manipulen fenòmens estudiats a les classes de teoria i als seminaris. Treball en parella o en equip col·laboratiu depenent de la pràctica, en grups de 20 estudiants. És essencial l’estudi previ de la teoria del tema abans d’assistir a la sessió presencial.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria (TE) | 31 | 1,24 | 4, 5, 6, 7, 8 |
Pràctiques de laboratori (PLAB) | 18,5 | 0,74 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Seminaris (SEM) | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 2 | 0,08 | 1, 4, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 61,5 | 2,46 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Preparació dels casos i problemes de les sessions de seminaris; preparació de les pràctiques de laboratori | 40 | 1,6 | 4, 5, 8, 10 |
Avaluació continuada:
L'assignatura s'avaluarà de forma continuada durant el curs en tres proves parcials (P1, P2, i P3), eliminatòries de matèria. Cadascuna d'aquestes notes parcials estarà composada per:
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de tres notes parcials amb la següent ponderació: P1 (30%) + P2 (40%) + P3 (30%).
En cada cas les notes parcials han de ser iguals o superiors a 4,5 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents) per poder fer mitjana.
Per superar l’assignatura el resultat d’aquesta mitjana ponderada haurà de ser igual o superior a 5,0 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents).
Proves de recuperació:
En el cas de no superar l'assignatura mitjançant l'avaluació continuada, hi ha l'opció de re-avaluar els parcials amb nota inferior a 4,5 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents).
Per poder participar en la prova de recuperació, cal haver-se presentat com a mínim a dues de les tres proves parcials.
De nou, calsuperar les recuperacions amb una puntuació igual o superior a 4,5 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents).
En el cas de fer examen final de tota l’assignatura (P1, P2, i P3), s’haurà d’obtenir una nota superior o igual a 5,0 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents) per superar-la.
Les proves de recuperació seran proves objectives amb ítems d'elecció múltiple, amb el mateix format i objectius que les proves parcials.
Les persones amb notes parcials iguals o superiors a 4,5 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents), però amb una mitjana global inferior a 5,0 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents), poden optar a recuperació del parcial o parcials que considerin. En aquest cas, la nota definitiva del/s parcial/s serà sempre l'obtinguda al darrer examen. De nou, per aprovar l'assignatura la mitjana final ha d'assolir una nota mínima de 5,0 (nota incloent l'examen i les pràctiques corresponents).
Les persones amb una nota global igual o superior a 5,0 per avaluació continuada, no poden presentar-se a recuperació per millorar nota (Normativa acadèmica de la UAB, Article 116, Resultats d’avaluació, punt 5: “Una vegada superats l’assignatura o el mòdul, aquests no podran ser objecte d’una nova avaluació.”)
Alumna/e no avaluable:
D'acord a reglament UAB, l'estudiant que hagi participat en evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) de la nota global, no podrà constar en actes com a "no avaluable", exhaurint d’aquesta manera els drets vinculats a la matrícula del’assignatura.
A partir de la segona matrícula:
A partir de la segona matrícula l'estudiant té l'opció de presentar-se directament a la prova de recuperació final que cobreixi tota l’assignatura, el mateix dia dels exàmens de recuperació de la resta d’estudiants. Per optar-hi no pot haver participat a cap dels tres exàmens parcials. Aquesta opció implica la renúncia a recuperació.
Procediment de revisió d'exàmens:
Es programarà un dia per a la revisió després de cada prova. La revisió es farà de forma individual.
Justificant de participació:
L’estudiant pot sol·licitar per motius laborals un document justificatiu d’haver participat en les diferents activitats d’avaluació. Cal sol·licitar-lo per correu-e al coordinador de l’assignatura.
Comportaments no-ètics:
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat (còpia a un examen, plagi d’un treball, falsificació d’una participació obligatòria...), la nota corresponent serà 0. En cas que es produeixi una segona irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0 i se n’informarà la coordinació del Grau en Medicina.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Parcial 1- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 1 i 2. | 27% | 3 | 0,12 | 4, 6, 7, 8, 10 |
Parcial 2- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 3, 4 i 5. | 36% | 3 | 0,12 | 4, 6, 7, 8, 10 |
Parcial 3- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 6 i 7. | 27% | 3 | 0,12 | 4, 6, 7, 10 |
Proves escrites - Resultats de les pràctiques de laboratori. | 10% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
GENERAL
Medical Physics. Physical Aspects of Organs and Imaging. H. Zabel (2017). De Gruyter Textbook.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010485419506709
Handbook of Physics in Medicine and Biology, R. Splinter (2010). Boca Raton, CRC Press/Taylor & Francis Group.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010483189506709
ESPECÍFICA
Tema 1: Fundamentals of Biomechanics. D. Knudson (2021). Springer Books.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/discovery/fulldisplay/cdi_springer_books_10_1007_978_3_030_51838_7/34CSUC_UAB:VU1
Tema 2: The Mechanics of the Circulation. C. G. Caro et al. (2011). Cambridge University Press.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9781139013406
Tema 3: Medical Physics. Physical Aspects of Organs and Imaging. H. Zabel (2017). De Gruyter Textbook.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010485419506709
Tema 4: Radiobiology for the Radiologist. E.J. Hall et al. (2018), Ed. Lippincott Williams & Wilkins.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_proquest_ebookcentral_EBC5829217
Tema 5: Nociones de Fisicoquímica para Estudiantes de Medicina. R. Segura (1987). Ed. Salvat.
Tema 6: Medical Physics. Physical Aspects of Organs and Imaging. H. Zabel (2017). De Gruyter Textbook.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010485419506709
Tema 7: Tratado de Audiología. Enrique Salesa et al. (2013). Elsevier-Masson.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9788445823958
Programa Praat per a l'anàlisi de sons en la pràctica d'audició