Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501915 Ciències Ambientals | OT | 4 | 2 |
Per cursar aquesta assignatura és recomanable haver cursat les següents assignatures de formació bàsica i obligatòries:
- Medi Ambient i Societat
- Administració i Polítiques Ambientals
- Gestió i Planificació dels Recursos i del Territori
D'altra banda, durant el curs s'utilitzaran conceptes i coneixements prèviament adquirits a les següents assignatures de formació bàsica i obligatòries:
- Usos Humans del Sistema Terra
- Introducció al Dret
- Dret Ambiental
- Economia Ambiental i dels Recursos Naturals
- Cartografia i Fotointerpretació
Per últim, l'estudiant haurà de tenir un nivell d'anglès suficient com per comprendre textos científics en aquest idioma.
Contextualització
Aquesta és una assignatura optativa de 6 crèdits ECTS del Grau en Ciències Ambientals. Està programada per al segon semestre del quart curs i forma part de la menció de Governança Ambiental. Com a tal, es centra en l'anàlisi i la gestió de les formes de govern i d'intervenció sobre el medi ambient. Concretament pren com a àmbit d'estudi i d'intervenció un vector ambiental de gran rellevància en els temps actuals: l'energia.
L'assignatura estudia les relacions entre el medi natural i la societat, tot adoptant un enfocament de caràcter socioeconòmic. Tanmateix, l'assignatura té un perfil interdisciplinar i està estretament relacionada amb moltes altres matèries del Grau com són la Geografia, els Instruments Jurídics per a Ciències Ambientals, la Ciència Política per a Ciències Ambientals i l'Economia per a Ciències Ambientals.
En l'actualitat el rol de l'energia ha assolit una importància sense precedents, tant per la seva dimensió ambiental com per la seva dimensió econòmica (evolució dels preus), social (situacions de pobresa energètica), política (el control sobre els recursos energètics està en mans de pocs actors) i democràtica (manca de transparència i de participació en la presa de decisions relatives a l'energia).
En aquest context, l'assignatura mira d'identificar i respondre aquelles qüestions que expliquen les característiques dels diversos sistemes energètics: Quins són els impactes sòcio-ambientals dels sistemes energètics dominants? Quines desigualtats generen aquests sistemes? Quinsactors intervenen en la producció, la distribució i la comercialització energètica? Quins interessos tenen aquests actors i quinsrecursos mobilitzen? És possible pensar en sistemes energètics alternatius en termes de localització, gestió o ús? Quines polítiques energètiques s'estan implementant des dels diferents nivells de govern? És possible pensar en altres formes d'intervenció pública sobre l'accés i la gestió de l'energia? Què està fent la societat civil per fer front a la situació de crisi energètica?
Es parteix de la premissa que els diversos sistemes energètics responen a uns determinats interessos, depenen d'unes relacions de poder entre diferents actors i tenen uns impactes socials, ambientals i econòmics diversos. En la mesura en que no hi ha un únic sistema energètic possible i en que l'hegemonia d'un o altre sistema és resultat d'un joc de forces actuants, l'assignatura s'interessa per analitzar els avantatges i els inconvenients tant dels sistemes dominants com dels alternatius. L'assignatura pretén, així, descobrir els interessos i les relacions de poder que s'amaguen al darrere de cada sistema energètic, tot posant l'atenció en els seus impactes ambientals i socials. I vol descobrir, al mateix temps, quins són els fonaments de la transició energètica ja iniciada a la major part de societats occidentals, de quina manera representarà una evolució o un canvi radical amb el sistema actual, quins actors protagonitzaran aquesta transició i quins són els requeriments per al seu desenvolupament.
Per les pròpies característiques de la matèria tractada i la seva naturalesa multiescalar, s'analitzaran les relacions entre energia i societat per als diversos nivellsterritorials, des del local fins al mundial, tot situant el centre de referència d'aquesta anàlisi en la nostra realitat més propera, i cobrint d'aquesta manera un àmbit que va des dels municipis catalans a la Unió Europea tot passant pel context administratiu i social català i espanyol.
Objectius formatius
El principal objectiu d'aquesta assignatura és analitzar la relació entre la societat i els sistemes energètics, entesos com el conjunt de tecnologies i processos sòcio-ambientals que s'utilitzen per transformar l'energia primària en els serveis energètics que la societat demanda. a partir d'aquest objectiu general l'assignatura s'interessa especialment pels factors explicatius de la situació actual, els impactes i les possibles alternatives.
En finalitzar el curs l'alumne haurà de ser capaç de:
Els aspectes socials i territorials de l'energia
1. Contextualització geogràfica
2. Contextualització històrica
Sistemes energètics
3. Definició, components i requeriments
El mercat energètic i els seus agents
L'Administració
4. L’Administració i la política energètica
5. La Unió Europea, l'Estat i la Generalitat
6. Les administracions locals
Les empreses energètiques
7. L'oferta de productes derivats del petroli
8. L'oferta de gas natural
9. L'oferta d'electricitat
Els consumidors
10. El consum energètic: característiques i determinants
Les formes de relació dels agents
11. El funcionament del mercat de gas i combustibles del petroli
12. El funcionament del mercat elèctric
Energia i conflicte
13. Conflictes territorials: NIMBY
14. Conflictes socials: pobresa energètica
15. Conflictes intergeneracionals: energia i paisatge
El canvi de model
16. La transició energètica
Planejament
17. Consideracions generals sobre el planejament
18. Planejament sectorial
19. Planejament territorial i urbanístic
Les activitats docents de l'assignatura s'estructuraran de la següent manera:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals (teoria) | 25 | 1 | 1, 2, 5, 6, 7 |
Exercicis dirigits a l'aula (pràctiques d'aula) | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 10 |
Exposicions dels alumnes (seminaris) | 10 | 0,4 | 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectures orientades | 12 | 0,48 | 1, 6, 7, 8, 9 |
Preparació d'exercicis | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Treball en grup | 10 | 0,4 | 1, 6, 7, 8, 10 |
Tutories en grup | 2 | 0,08 | 1, 2, 6, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 10 | 0,4 | 1, 2, 5, 6, 7, 9 |
Lectura i estudi personal | 28 | 1,12 | 1, 2, 5, 6, 7, 9 |
Treball en grup | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
Tutories individuals lliures | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
L'assignatura s'avaluarà d'acord amb les següents evidències d'avaluació:
Per aprovar l'assignatura és indispensable:
a) Un mínim de 5 punts (sobre 10) en cada una de les dues proves parcials
b) Un mínim de 5 punts (sobre 10) en el treball de grup
c) Un mínim de 5 punts (sobre 10) en la mitjana de exercicis a l’aula
En cas que l'avaluació d'alguna de les parts no superi finalment el mínim exigit, la nota numèrica de l'expedient serà com a màxim un 4,5.
Si no es lliuren totes les anteriors evidències d'avaluació l'alumne serà qualificat amb un "No avaluable.".
Recuperació:
Únicament seran reavaluables Examen, exercicis a l'aula i Treball en grup.
Per participar e la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
Plagi o irregularitats a l'avaluació de l'assignatura
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 6, 7, 8 |
Exercicis a l'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
Lectures | 10% | 0 | 0 | 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Treball en grup | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10 |
Per a cada tema s'indicaran una o més lectures recomanades. Igualment, es realitzaran diverses lectures per analitzar a classe. A més, però, se suggereix la següent bibliografia general per al curs:
Abrasmky, Kolya. (Ed.). (2010). Sparking A Worldwide Energy Revolution. Social Struggles in the Transition to a Post-Petrol World. Edinburgh: AK Press.
Azcárate, Blanca., & Montesa, Ferrán. (2014). Batallas Por la Energía. Atlas Le Monde Diplomatique. Cybermonde.
Boyle, Godfrey. (Ed.). (2012). Renewable Energy: Power for a Sustainable Future (3rd ed.). Oxford: Oxford University Press and Open University.
Canal, Ramon. (ed. . (2013). Ciudades y pueblos que puedan durar: políticas locales para una nueva época. Icaria Editorial.
Corominas, Joaquim. (2019). El model energètic. In NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) (3rd ed.). https://doi.org/10.2436/15.0110.22.7
Droege, Peter. (Ed.). (2008). Urban energy transition : from fossil fuels to renewable power. Elsevier.
Fernández, Ramon., & González, Luis. (2018). En la espiral de la energía. Madrid: Libros en Acción.
Furró Estany, E. (2019). La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines. Octaedro.
González Velasco, J. (2009). Energías renovables. Reverté.
Hildyard, Nichola., Lohmann, Larry., & Sexton, Sarah. (2014). Seguridad energética ¿para qué? ¿para quién? Libros en Acción, ODG & The Corner House.
Hopkins, Rob. (2008). The transition handbook: from oildependencyto local resilience. Vermont: Chelsea Green.
Iraegui, Juanjo. I Ramos,Jesús. 2004. Gestió local de l’energia. Barcelona: Fundació Pi i Sunyer
Malm, Andreas . (2016). Fossil Capital. The rise of steam power and the roots of global warming. Verso.
Pajares Alonso, Miguel. (2020). Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI. Raig verd.
Patterson, Walt. (2007). Keeping the Lights On: Towards Sustainable Electricity (Royal Institute for International Affairs, ed.). London: Chatham House and Earthscan.
Perlin, John. (1999). From Space to Earth. The Story of Solar Electricity. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
Prats, Fernando., Herrero, Yayo., & Torrego, Alicia. (Eds.). (2016). La Gran Encrucijada. Retrieved from https://blogs.fuhem.es/forotransiciones/wp-content/uploads/sites/51/2017/05/GranEncrucijada_feb2017_baja.pdf
Puig, Josep. (2004). Prospectiva energètica. Els contorns d’un nou model energètic i el procés de transició. Barcelona.
Puig, Josep., & Cororminas, Joaquim. (1990). La ruta de la energia. Barcelona: Anthropos.
Riba Romeva, Carles. (2011). Recursos energètics i crisi : la fi de 200 anys irrepetibles. Retrieved from https://upcommons.upc.edu/handle/2117/12972
Riutort, Sebastià. (2016). Energía para la democracia : la cooperativa Som Energia como laboratorio social. Retrieved from https://www.traficantes.net/libros/energía-para-la-democracia
Romero, Cote i Barcia Magaz (eds.). (2014). Alta tensión. Por un nuevo modelo energético sostenible, democrático yciudadano. Icaria.
Ruiz, Valeriano (2006). El reto energético. Almuzara
Sans, Ramon., & Pulla, Elisa. (2014). El col·lapse és evitable. La transició energèticadel segle xxi (TE21). Octaedro.
Scheer, Hermann. (2009). Autonomía energética. Barcelona: Icaria Editorial.
Scheer, Hermann. (2011). El imperativo energético 100% ya Cómo hacer realidad elcambiointegral hacia las energías renovables. Barcelona: Icaria Editorial.
Smil, Vaclav. (2003). Energy at the Crossroads. Global Perspectives and Uncertainties. Cambridge: The MIT Press.
The Worldwatch Insititute. (2016). State of the world: Can a city be sustainable? Island Press/Center for Resource Economics.
Al llarg del curs s'utilitzarà el programari estàndard (MS Office) i sistemes d'informació geogràfica (QGIS).