Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | FB | 1 | 1 |
Específicament no hi ha cap prerequisit establert per a aquesta assignatura, però és recomanable cursar, simultàniament, la resta d’assignatures corresponents al primer semestre del primer curs.
Aquestes assignatures són: Fonaments de Psicobiologia I, Història de la Psicologia, Personalitat i Diferències Individuals, Processos psicològics: Atenció i Percepció.
El programa de Psicologia Evolutiva I aporta una introducció clara i simplificada de diferents interpretacions dels canvis i transformacions psicològiques que ocorren en les persones durant la seva vida. L'objectiu principal de l'assignatura és el de proporcionar uns coneixements teòrics i pràctics sobre alguns dels principals processos de l'evolució humana: la capacitat d'adaptació a l'entorn des del naixement; l'origen i el desenvolupament de la comunicació i de la parla, i les formes intel·ligents amb les quals l'individu organitza el món que l'envolta per a comprendre'l. Tot i que l'emmarcament conceptual i metodològic contempla les diferents etapes de la vida humana, es pren l'estudi dels canvis evolutius des de la concepció fins a l'adolescència com el període de temps privilegiat per descriure i explicar el desenvolupament i valorar la importància de l'educació i de la intervenció en les diferents etapes del cicle vital.
D'acord amb aquest enfocament, els objectius formatius de l'assignatura són:
El contingut teòric i pràctic de l'assignatura tindrà continuïtat en l'assignatura Psicologia evolutiva II, treballant així totes les etapes del cicle vital del desenvolupament humà.
A cadascuna de les assignatures, per apropar-nos a l'estudi del desenvolupament humà, es treballarà una tècnica metodològica diferent: l'observació a l'assignatura Psicologia evolutiva I i, l'elaboració d'entrevistes a Psicologia Evolutiva II.
Descriptors: Teories i models del desenvolupament humà. Bases del desenvolupament humà. Desenvolupament psicomotor. Desenvolupament cognitiu. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge.
Programa per Blocs temàtics:
Bloc A. Introducció a l'estudi del desenvolupament humà
- Perspectiva històrica de l’estudi de la infància
- Nocions evolució, desenvolupament i gènesis
- Les principals escoles teòriques en l’estudi del desenvolupament
Bloc B. Desenvolupament psicobiològic
- Desenvolupament prenatal i neonatal
- Desenvolupament perceptiu
- Desenvolupament psicomotor i coordinació moviment
Bloc C. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge
- Ninxol ecològic-social primera infància
- Inici de la comunicació
- Emergència del significat en la ment infantil
- Teories sobre adquisició i desenvolupament del llenguatge
Bloc D. Desenvolupament cognitu
- Perspectives teòriques sobre el desenvolupament de la cognició (Piaget)
- Perspectives teòriques sobre el desenvolupamet de la cognició (Vygotsky)
Conferències:
Presentació i introducció a la Psicologia evolutiva I.
Visió contemporània del desenvolupament segons perspectiva sistèmica.
Les situacions d'aprenentatge a l'aula s'organitzen a través de:
Estudi observacional del desenvolupament infantil (4 mesos- 5 anys) i el seu context. Aquest projecte té com a objectius:
Per a la realització d’aquest projecte es formaran equips de treball de 5 alumnes. Primer, individualment, es realitzarà un informe teòric-pràctic adaptat a l’infant a observar. A continuació, cada equip de treball realitzarà com a activitats formatives autònomes 3 observacions a un mateix nen o nena d'edat compresa entre els 4 mesos i 5 anys. Les observacions es realitzaran en diferents dies. Aquestes observacions aniran adreçades cap als aspectes següents: Desenvolupament psicomotriu, Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge i Desenvolupament cognitiu. Les observacions es filmaran i cada equip de treball en farà una anàlisi i una presentació oral a classe. Posteriorment, cada equip de treball entregarà un informe escrit final on quedarà recollit l'anàlisi de cada una de les observacions realitzades, junt amb les aportacions fetes a classe pel conjunt de l'equip i el feedback del professorat. Asistència obligatòria a les sessions de les classess pràctiques.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la Facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Conferències | 3 | 0,12 | 5, 6, 7, 22 |
Pràctiques d'aula: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 22 |
Sessions expositives | 28,5 | 1,14 | 5, 6, 7, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Planificació observacions i exposicions i informe final | 11,5 | 0,46 | 5, 6, 7, 19, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treball en grup | 11 | 0,44 | 5, 7, 18, 19, 22 |
Elaboració de treballs individuals | 11 | 0,44 | 5, 6, 7, 18, 22 |
Estudi | 32 | 1,28 | 5, 6, 7, 18, 22 |
Projecte empíric: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 22 |
Recerca bibliogràfica i d'altres fonts d'informació | 10 | 0,4 | 5, 6, 7, 18, 22 |
L'avaluació de l'assignatura inclou la realització de 2 proves escrites individuals; l’elaboració individual de l’informe teòric-pràctic adaptat a l’infant a observar; l’exposició oral de l'observació de l’infant i de l’anàlisi de les tasques proposades i; la redacció de la memòria del projecte final realitzat en petit grup.
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la suma de les puntuacions ponderades de les evidències d'aprenentatge realitzades. A continuació s'especifica el pes relatiu de cadascuna de les evidències d'aprenentatge obtingudes i les setmanes en què es realitzen:
AVALUACIÓ
RECUPERACIÓ
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Es poden consultar tots els aspectes requerits a les Pautes de l'avaluació de la Facultat de Psicologia a l’enllaç següent: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1 Prova escrita individual (1er periode avaluatiu) | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 15, 18, 21, 22 |
Ev2 Prova escrita individual (2on periode avaluatiu) | 25% | 1,5 | 0,06 | 2, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 18, 22 |
Ev3a Informe teòric-pràctic (setmana 6) | 10% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 7, 9, 11, 12, 13, 17, 18 |
Ev3b Exposició (setmana 15-16) | 10% | 0 | 0 | 3, 9, 18, 19, 20, 22 |
Ev4 Informe del projecte d'observació (setmana 17-18) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 21 |
MANUALS
Palacios, J., Marchesi, A. i Coll, C. (comp.) (2001). Desarrollo psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza Psicología.
Perinat, A. (2003). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Berger, K.S. (2012) Psicología del Desarrollo: infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecologia del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.
Bruner, J. (1986). El habla del niño. Barcelona: Paidós.
Delval, J. (1994). El desarrollo humano. Madrid: Siglo XXI.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED.
García Madruga, J. A. i Delval, J. (Eds.) (2019). Psicología del Desarrollo I. 2ª Ed. Madrid: UNED
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gutiérrez Martínez, F. (2005). Teorías del desarrollo cognitivo. Madrid: McGraw Hill.
Hoffman, L., Paris, S. i Hall, E. (1995). Psicología del desarrollo hoy Vol. 1. Madrid: McGraw-Hill.
Marchesi A. Carretero M. i Palacios J. (1984). Psicología Evolutiva. I y II. Madrid: Alianza.
Piaget, J. (1952). The origins of intelligence in children (M, Cook. Trans.). New York: NY: Basic Books.
Silvestre, N. i Solé, R. M. (1993). Psicología evolutiva. Infancia, preadolescencia. Barcelona: Ceac.
Vasta, R., Haiti, M. M. i Miller, S. A. (2001). Psicología infantil. Barcelona: Ariel.
Vygotsky, Lev S. (1986) Thought and Language (Eugenia Hanfmann & Gertrude Vakar. Trans. Revised ed.) Cambridge, MA: MIT Press (Original work oublished 1934).
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Berger, K.S. i Thompson, R.A (2008). Psicología del desarrollo: Infancia y Adolescencia.7ª Edición. Madrid; Panamericana, 1997.
Bradley, B. S. (1992). Concepciones de la infancia. Madrid: Alianza. (Original en anglès, 1989).
Córdoba, A. I., Descals, A. i Gil, M. D. (Coords.) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.
Craig, G.J.i Baucun, D. (2009) Desarrollo psicológico. México: Pearson Educción.
Donaldson, M. (1984). La mente de los niños. Madrid: Morata.
Flavell, J.H. (1993). El desarrollo cognitivo. Madrid: Visor.
García Madruga, J.A. i Lacasa, P. (1992). Psicología evolutiva. Madrid: UNED.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED. Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Palau, E. (2001). Aspectos basicos del desarrollo infantil. La etapa de 0 a 6 años. Barcelona: CEAC.
Peralta, A. (2002). La percepció dels mestres sobre les famílies procedents del Marroc i llurs relacions. Aproximació des d’un enfocament sistèmic i ecológic. En A C. Mir (Coord.). Les portes de l’escola. L’ heterogeneïtat de les persones i les seves relacions. pp 81-109. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Col.lecció Documents.
Pérez Pereira, M. (1995). Nuevas perspectivas en psicología del desarrollo. Un enfoque histórico crítico. Madrid: Alianza Editorial.
Perinat, A. (1986). La comunicación preverbal. Barcelona: Avesta
Perinat, A. (2002). La primera infancia. Barcelona: UOC.
Postman, N. (1990). La desaparició de la infantesa. Vic: Eumo. (Original en anglès, 1982). Rogoff, B. (1993): Aprendices delpensamiento.Paidós. Barcelona
Schaffer, H. R. (2000). Desarrollo social. Mexico: Siglo XXI. (Original en anglès, 1996).
Teberosky, A.; Rivero, M.; Ribera, N.; Peralta, A.; Rabassa, M. y Portilla, C. (2008). El discurso escolar: entre la oralidad y la escritura. Barcelona: Graó. ISBN:978-84-7827-526-7 DL: B-1.300-2008
Articles recomanats
Alkire, S. (2002). Dimensions of Human development. World Development, 30 (2), 181-205.
Bronfenbrenner, U. (1985). Contextos de crianza del niño. Problemas y prospectivas. Infancia y Aprendizaje, 29, 45.55. (Original en anglès, 1979).
Bruner, J. (1972). Nature and uses of immaturity. American Psychologist, 27 (8), 1-22. (Versió en espanyol de Ileana Enesco, 1989).
Bruner, J. (1981). Vygotski: una perspectiva histórico-cultural. Inafancia y Aprendizaje, 14, 3-17.
Otros materiales de referència
Podeu trobar vídeos sobre la temàtica de les pràctiques a l'aula de recursos (ADRE) de la Facultat de Ciències de l'Educació i a la biblioteca d'Humanitats.
A l'inici del curs es penjaran a l’aula Moodle referències actualitzades, si és el cas. A més a més es proporcionaran: Enllaços web de Dossiers de lectures i vídeos.
Socrative i Kahoot però hi ha l'inconvenient que a les versions gratuïtes d'aquests programes hi ha un limit per poder participar fins a 50 estudiants i els grups d'aquesta assignatura són superiors a 80.